La tesi tracta del Cercle de Viena, i en concret de Carnap a l'etapa que en membre, o almenys treballava en la seva sintonia. En termes bibliogràfics, des de l'Aufbau fins a "Testability and Meaning", amb algunes incursions abans i després d'aquests limits temporals. Tanmateix, es tracten amb profunditat d'altres autors, sobretot Neurath. El treball presenta evidència que els manuals usuals han de ser refets, no tan sols per evitar inexactituds històriques, sinò també perquè les doctrines que es discutien al Cercle són molt més interessants del que ens ha deixat veure la història oficial, que ha agrisat el panorama a causa de la seva persistència en sobretot tres errors d'interpretació històrica.En primer lloc, l'èmfasi en el Cercle com a grup en detriment dels seus membres com a pensadors individuals. Això no ha permès veure la importància de les disputes interiors al grup d'Schlick i ha impedit de percebre l'originalitat llampant i la vigència actual del pensament d'Otto Neurath.En segon lloc, la insistència en el verificacionisme com a tret definitori caracteristic del positivisme lògic. Ajuntada a l'error anterior, ha impedit notar la poca importància que el verificacionisme té al pensament de Carnap i la nul.la presència d'aquesta convicció els escrits de Neurath.Per últim, l'abstracció sistemàtica de l'obra del Cercle de Viena del seu context històric, maniobra més que notable, ja que els anys de màxima expansió del moviment són precisament els anys més turbulents que l'Europa central ha viscut en aquest segle, si deixem a part els anys de guerra.El treball deixa clar que aquests trets constants en la historiografia actual del Cercle de Viena en promouen una imatge distorsionada. La lectura alternativa que proposa ve presentada a través de set capitols.En el primer, el focus se situa sobre la primera obra important de Carnap, "Der Logische Aufbau der Welt". Se n'extreuen les tesis epistemològiques més importants que es tornaran a trobar i adquiriran un significat a l'obra posterior de Carnap.El segon capitol està dedicat a una de les influències importants, i suposadament crucials, que Carnap rebè: la de Ludwig Wittgenstein. Aquesta arribà a l'autor alemany a través del portaveu wittgensteinià dins del Cercle, que, com és sabut, era Moritz Schlick. En conseqüència, el capitol està consagrat als aspectes més significatius i que més van poder colpir Carnap en qualsevol sentit de la filosofia d'Schlick durant els anys trenta. En fer-ho, el mite de la incapacitat positivista per a la comprensió del "Tractatus" queda rebutjat, o almenys molt matisat: Wittgenstein mateix va ser responsable de la peculiar lectura que Schlick i Waismann feren de la obra. Pel que fa als altres, en especial Carnap i Neurath, diticilment se'ls pot fer autors d'una interpretació del "Tractatus" en un sentit diferent del que ho serien, per exemple, dels "Elements" d'Euclides. Tant l'un l'altre utilitzaren les idees contingudes en aquestes obres per als seus propis propòsits sense cap voluntat de fidelitat al seu sentit original.E1 tercer capítol es proposa examinar i valorar una altra important font intel.lectual de la que Carnap begué: la que li facilità el seu amic i company Otto neurath. Aquest capítol gaudeix dùn aire força diferent del que es troba a la resta de la tesi: la raó n'és la necessitat, en explicar el pensament de Neurath, de fer referència als esdeveniments socials i polítics que van trasbalsar Àustria durant els anys entre les dues guerres. La fe de Neurath en la importància politica de la lluita intel.lectual en el paper que el Cercle de Viena havia de jugar-hi fan ineludible, en tractar l'obra del sociòleg vienès -el més "Wiener Kreis" de tots els integrants del grup-, la incursió més enllà de la pura història interna de les idees, la que es pot anomenar "sociologia dels pensadors". Només així es pot aconseguir una correcta visió del pensament de Neurath i besllumar part dels motius que jauen sota alguns intents teorètics de Carnap.El capítol quart torna a centrar-se en l'obra de Rudolf Carnap, però ho fa des d'una perspectiva enriquida: després de l'examen de la influència de Wittgenstein sobre el Cercle -el verificacionisme-, i un cop entesa la proposta radical de canvi de la concepció filosòfica inicial del grup vienès que Neurath protagonitzà, és possible llançar ullada sobre la manera pròpia en què Carnap incorporà aquests elements al seu pensament anterior, materialitzat a l'Aufbau, i qüestionar-se fins a quin mateix pensament va ser abandonat. El capital vol deixar clar que l'Aufbau conté l'epistemologia de Carnap fins que aquest decideix renunciar a fer epistemologia, o almenys a fer-ne en el sentit clàssic. Aquest procés té diverses etapes, i es pot considerar culminat a finals de l'any 1932. Un ingredient notable de la interpretació aquí proposada és la relativització del paper que en aquests anys de transició pren l'element considerat des de sempre més definitori dels positivistes vienesos en general: el verificacionisme. Finalment s'insisteix en la importància de les idees de Popper en la constitució del pensament madur de Carnap.El capitol cinquè s'ocupa de la que tal vegada és la màxima consecució carnapiana: la "Logische Syntax der Sprache", de l'any 34. Ho fa des d'una perspectiva només secundàriament critica: es tracta de situar les diverses influències que coexisteixen al llibre i d'examinar les tesis principals, intentant d'entendre tant com es pugui la postura filosòfica sintàctica de Carnap, cosa que inclou l'esforç en ser comprensibles, i fins i tot plausibles, afirmacions que des de posicions diferents serien del tot rebutjables.El tema del sisté capítol continua essent la "Logische Syntax", però la perspectiva canvia: s'examina ara la crítica que diversos autors, i notablemente Quine, van adreçar des de molt aviat a la perspectiva convencionalista de la veritat lògica continguda a l'obra de Carnap. Una atenta avaluació d'aquesta critica facilita un enteniment més a fons dels propòsits carnapians. D'altra banda, és important veure quins són els pressupòsits de la Syntax pel que fa a la relació entre les paraules i les coses i la disciplina que l'estudia. Això ajuda a entendre la facilitat amb què Carnap va fer el trànsit a la concepció semàntica. L'últim capítol és híbrid. El seu gruix està dedicat a l'examen de la realització que Carnap emprèn a "Testability and Meaning" i que no és més que l'apliació de les eines desenvolupades a la "Logische Syntax": l'elaboració d'un llenguatge útil er a la ciència. L'article ha estat vist com el primer d'una concepción de la filosofia de la ciència vigente fins als anys seixanta, i com a conseqüència llegit a la llum d'aquesta tradición que origina. Cal, però, redimensionar-la històricament i tornar a entendre el lloc que li correspon dins del programa sintàctic, i examinar de la mateixa manera les noves tesis sobre el fisicalisme que conté.Els últims dos paràgrafs presenten algunes de les més importants conclusions. / The dissertation is about the Vienna Circle, specifically about Carnap at the time he was member of it, or at least he worked in its tune. In bibliographical terms, from the "Aufbau" to "Testability and Meaning", with some incursions before and after this temporal bonds. Anyway, other authors, specially Neurath, are treated with some depth. The work shows enough evidence to believe the thoughts that the Circle discussed are more interesting than what official leads us to think. That is due mainly because of the persistence of three mistakes ot historical interpretation.First, the stress in the view of the Circle as a group rather as to think of the members as individual thinkers. This has not allowed to see the importance of the inner discussions and the originality and current interest of Otto Neurath's thought.Second, the insistence in verificationism as a characteristic point of Logical Positivism. Together with the first mistake, this has prevented to realize how little important is verificationism in Carnap's thought, and the absence of this conviction in Neurath's writings.Last, the systematic abstraction of the work of the Circle from this historical context. This is noteworthy, because the years of expansion of the movement are the more troubled years of the century in Central Europe, excluding war time.The work makes clear that these constant traits in the current historiography of Vienna Circle bring a distorted image, and propounds an alternative lecture, centred in Carnap's work, where the different influences from Schlick (and through him, from Wittgenstein), from Neurath (and his socio-political positions), and from Popper are evaluated. In this way, it is possible to give a sense to the evolution from phenomenalism to physicalism and the syntactic point of view, all them thoroughly discussed in this work.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/2102 |
| Date | 26 March 1990 |
| Creators | Cirera Duocastella, Ramon |
| Contributors | Quesada, J. Daniel, Universitat de Barcelona. Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Unknown |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0033 seconds