Aquesta tesi explora el creixement regional desigual, el desenvolupament de la xarxa urbana i
l'evolució dels ferrocarrils Als Balcans, una de les regions més diverses i turbulentes d'Europa. Els Estats
inclosos en l'estudi són Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Grècia, Macedònia,
Montenegro, Romania, Sèrbia, Eslovènia i Kosovo. Durant els segles XIX i XX, els Estats dels Balcans
es van sotmetre a diverses transformacions polítiques radicals que van alterar profundament el seu
desenvolupament socioeconòmic. La hipòtesi de l'estudi és que aquests canvis també van afectar a la
geografia econòmica i la distribució espacial de la població a la regió. Per això, endinsar-se en la història
moderna dels Estats dels Balcans és una oportunitat valuosa per estudiar els principals determinants dels
desequilibris en el creixement regional.
Les correlacions entre els esdeveniments polítics i el desenvolupament territorial il·lustren i
s'analitzen a través de la base de dades especialment creada per a aquest estudi. La base inclou informació
històrica i geogràfica de transport: com la modificació de les fronteres nacionals i regionals, i el
desenvolupament de la xarxa ferroviària, i dades socioeconòmiques com ara: l'evolució de les taxes
d'urbanització i la densitat a nivell regional i el creixement de les ciutats. La creació de la base de dades
permet l'establiment d'una visió integrada, a llarg termini sobre el desenvolupament espacial de la regió i
facilita l'anàlisi dels canvis regionals i ajustaments espacials a finals del segle XIX i XX. L'anàlisi ofereix
observacions importants sobre el mecanisme de formació de la geografia econòmica dels estats en
construcció o en transició.
La tesi s'estructura en cinc capítols escrits en forma d'articles. Els tres primers capítols ofereixen
estudis nacionals sobre el desenvolupament regional i urbà de Bulgària, Romania i l'ex-Iugoslàvia i els
seus estats successors en els últims 100-130 anys. Es van posar de manifest les notables similituds en la
formació espacial de les noves economies nacionals després de la dissolució de l'Imperi Austro-hongarès i
l'Imperi Otomà. El quart capítol analitza l'evolució espacial de tota la península durant el segle XX. I
l'últim capítol es centra en la transformació estructural de l'economia de Bulgària.
En general, l'experiència dels Balcans il.lustra com, en els Estats de recent creació o en procés de
formació amb una economia preindustrial, les institucions polítiques juguen un paper important en la
determinació del desenvolupament i les tendències de la desigualtat regional. En general, en els estats
balcànics subdesenvolupats i majoritàriament centralitzats, la iniciativa privada ha jugat un paper
secundari. Les fronteres polítiques i el marc institucional han estat els principals determinants sobre les
desigualtats en el creixement regional. Aquesta conclusió es veu confirmada per les dades sobre els
sectors d'ocupació de Bulgària. Els governs van ser capaços d'influir de manera significativa en el
desenvolupament regional, mitjançant inversions relativament petites en la infraestructura del transport
que van tenir importants efectes a llarg termini a causa de l'efecte dels rendiments creixents. Els petits
avantatges durant el període pre-industrial, en forma d'importància política i administrativa o accés
ferroviari, van tenir efectes duradors sobre la geografia econòmica. Més tard, les transformacions
econòmiques i polítiques van tenir menor efecte sobre la geografia econòmica de les nacions balcàniques
perquè els beneficiaris del creixement econòmic van ser principalment les ciutats i les regions ja
desenvolupades.
. / Esta tesis explora el crecimiento desigual regional, el desarrollo de la red urbana y la evolución de los
ferrocarriles en los Balcanes, una de las regiones más diversas y turbulentas de Europa. Los países
incluidos en el estudio son Albania, Bosnia y Herzegovina, Bulgaria, Croacia, Grecia, Macedonia,
Montenegro, Rumania, Serbia, Eslovenia y Kosovo. Durante los siglos XIX y XX, estos estados se
sometieron a varias transformaciones políticas radicales que alteraron profundamente su desarrollo
socioeconómico. La hipótesis del estudio es que estos cambios también afectaron a la geografía
económica y la distribución espacial de la población en la región. Por ello, historia moderna de los
Estados de los Balcanes es una oportunidad valiosa para estudiar los principales determinantes de los
desequilibrios en el crecimiento regional. Las correlaciones entre los acontecimientos políticos y de
desarrollo territorial se ilustran y analizan a través de lo creado especialmente para este estudio base de
datos. La base incluye información histórica y geográfica de transporte: como la modificación de las
fronteras nacionales y regionales, y el desarrollo de la red ferroviaria, y datos socio-económicos tales
como: la evolución de las tasas de urbanización y la densidad a nivel regional y el crecimiento de las
ciudades. La creación de la base de datos permite el establecimiento de una visión integrada, a largo
plazo sobre el desarrollo espacial de la región y facilita el análisis de los cambios regionales y ajustes
espaciales a finales del siglo XIX y XX. El análisis ofrece observaciones importantes sobre el mecanismo
de formación de la geografía económica de los estados en construcción o en transición.
La tesis se estructura en cinco capítulos escritos en forma de artículos. Los tres primeros capítulos
ofrecen estudios nacionales sobre el desarrollo regional y urbano de Bulgaria, Rumania y la ex
Yugoslavia. Se puso de manifiesto las notables similitudes en la formación espacial de las nuevas
economías nacionales después de la disolución del Imperio Austro-Hungría y el Imperio Otomano. El
cuarto capítulo analiza la evolución espacial de toda la península durante el siglo XX. Y el último capítulo
se centra en la transformación estructural de la economía de Bulgaria.
La experiencia de los Balcanes ilustra cómo, en los estados de reciente creación o en proceso de
formación con una economía preindustrial, las instituciones políticas juegan un papel importante en la
determinación del desarrollo y las tendencias de la desigualdad regional. En general, en los estados
balcánicos subdesarrollados y mayoritariamente centralizados, la iniciativa privada ha jugado un papel
secundario. Las fronteras políticas y el marco institucional han sido los principales determinantes sobre
las desigualdades en el crecimiento regional. Esta conclusión se ve confirmada por los datos sobre los
sectores de ocupación de Bulgaria. Los gobiernos fueron capaces de influir de manera significativa en el
desarrollo regional, mediante inversiones relativamente pequeñas en la infraestructura del transporte que
tuvieron importantes efectos a largo plazo debido al efecto de los rendimientos crecientes. Las pequeñas
ventajas iniciales durante el período pre-industrial, en la forma de importancia política y administrativa o
acceso ferroviario, tuvieron efectos duraderos sobre la geografía económica. Más tarde, las
transformaciones económicas y políticas tuvieron menor efecto sobre la geografía económica de las
naciones balcánicas porque los beneficiarios del crecimiento económico fueron principalmente las
ciudades y las regiones ya desarrolladas. / This thesis explores the uneven regional growth, the development of the urban network and the
evolution of the railroads in the Balkans- one of the most diverse and turbulent regions of Europe. The
states included in the study are Albania, Bosnia and Herzegovina, Bulgaria, Croatia, Greece, Macedonia,
Montenegro, Romania, Serbia, Slovenia and Kosovo. During the 19th and 20th centuries, these states
underwent several radical political transformations that altered profoundly their socioeconomic
development. The hypothesis of the current study is that these changes also affected the economic
geography and the spatial distribution of the population in the region, and therefore the modern history of
the Balkans provides a valuable opportunity to study the main determinants for the uneven regional growth.
The correlations between political events and spatial development are illustrated and analyzed with the use
of the created for the purposes of the study database. It includes historical geographical and transport
information: like the changes to the national and regional borders, and the development of the railway
network, and socioeconomic data: such as the evolution of urbanization and density rates at regional level,
and the growth of the cities. The final result is a database with internationally comparable historical and
geographical information covering the entire Balkan Peninsula, which therefore permits, for the first time,
the establishment of an integrated, long run vision over the spatial development of the states in the
peninsula.
The thesis is organized into five chapters written in the form of articles. The first three chapters present
national studies of the regional and urban development of Bulgaria, Romania and former Yugoslavia
during the last 100-130 years. The results revealed remarkable similarities in the spatial formation of the
new national economies after the dissolutions of Austro-Hungary and the Ottoman Empire. The fourth
chapter explores the spatial trends of the entire peninsula during the 20th century. The last chapter focuses
on the structural transformation of the Bulgarian economy.
Overall, the experience of the Balkans illustrates how, in newly established pre-industrial states or in
those in the process of formation, political institutions can play a major role in determining the trends of
the spatial inequality. By and large, in the underdeveloped and predominantly centralized Balkans, private
initiative has played lesser role and political borders and the institutional framework have been the main
determinants for the uneven regional growth. The governments were able to influence significantly the
regional development; by making relatively small investments in transport infrastructure which had
significant effects in long run due to the self-enforcing nature of increasing returns. The small initial
advantages during the preindustrial period, in the form of political and administrative importance or
railway access, had a lasting effect over the economic geography. Later economic and political
transformations were followed by a visible increase of the regional and spatial disparities; however they
had lesser effect on the economic geography of the Balkan nations, as the principal benefiters of the
economic growth were the already developed cities and regions.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/51087 |
| Date | 25 July 2011 |
| Creators | Stanev Stanev, Kaloyan |
| Contributors | Martí Henneberg, Jordi, Universitat de Lleida. Departament de Geografia i Sociologia |
| Publisher | Universitat de Lleida |
| Source Sets | Universitat de Lleida |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 221 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0035 seconds