Aquesta tesi doctoral vol contribuir al camp de la creació d’empreses. En concret, explora
com els factors individuals relacionats amb la figura de l’emprenedor influeixen en els
resultats de les noves creacions empresarials, tenint en compte els factors de l’entorn. La tesi
consta de tres estudis principals, que corresponen als capítols II, III i IV.
El primer estudi analitza com la decisió d’esdevenir emprenedor no està condicionada
únicament per factors relacionats amb les motivacions, sinó també per la xarxa social de què
disposa l’individu. En aquest sentit, aquest capítol explica com l’existència de referents
socials a la regió afecta les dimensions de les noves empreses. Concretament, es focalitza en
les relaciones que poden existir entre els referents socials potencials (nombre i dimensions
dels emprenedors establerts a la província) i les dimensions inicials de les noves creacions.
Els resultats palesen que les noves empreses tendeixen a ser més grans en províncies on hi ha
empreses també més grans. Contràriament, el nombre d’emprenedors establerts (una mesura
que serveix com a símil per capturar la densitat) no té un impacte significatiu en les
dimensions inicials. A més, observem que conèixer personalment un emprenedor redueix
l’impacte dels referents socials potencials i el conseqüent efecte que tindria en les dimensions
de les noves empreses. Resumint, l’entorn més proper de l’emprenedor té un efecte més gran
que les consideracions potencials regionals.
El segon estudi tracta sobre com el capital humà dels emprenedors modera l’efecte de
l’entorn econòmic regional i l’efecte sobre les aspiracions de creixements. Específicament,
utilitzant diferents enfocaments, es construeix un model teòric per investigar l’efecte directe
de la densitat de població i les diferents dimensions de capital humà dels emprenedors
naixents (educació superior, formació en emprenedoria i experiència en propietat i/o direcció)
tot afectant les aspiracions de creixement. En el capítol, s’hi argumenta que les aspiracions de
creixement dels emprenedors naixents són més altes en aquelles àrees més densament
poblades, però la influència de l’entorn és major en aquells individus amb més nivells de
capital humà. Podem concloure que les aspiracions de creixement dels emprenedors naixents
que tenen educació superior i experiència en propietat i/o direcció són més altes en zones més
densament poblades.
Finalment, motivat per arguments institucionals i econòmics, el darrer estudi examina els
factors que determinen la planificació informal i la influència en el creixement de les noves
empreses. Malgrat l’interès d’altres acadèmics per la conveniència d’estudiar els
determinants i les conseqüències que té la planificació en el creixement empresarial, aquest
aspecte encara avui suscita interès en el camp de la creació d’empreses. D’una banda la
planificació pot comportar beneficis a les noves empreses, com ara el coneixement dels
projectes i dels objectius organitzats (Delmar and Shane, 2003; Chwolka and Raith, 2012).
D’altra banda, pot comportar també aspectes negatius, com la falta de flexibilitat. Aquest
capítol intenta aclarir l’actual debat i analitzar com factors institucionals i organitzatius
determinen el perfil planificador dels emprenedors al llarg dels anys d’activitat de les seves
empreses. Els resultats suggereixen que la planificació incrementa la legitimitat de l’empresa
i també influeix positivament en el creixement. Les implicacions proposen que les activitats
de planificació informals o bàsiques poden ser una eina útil per a la gestió empresarial i no
únicament un requisit formal a complir. / This dissertation contributes to the field of entrepreneurship. Specifically, it explores how
individual levels factors related to the entrepreneur influence outcomes in conjunction with
factors in the environment. The dissertation has three core studies corresponding to chapters
II, III and IV.
The first study analyzes that the decision to become entrepreneur is not only driven by
motivational factors but also by the social network structure around the individual.
Accordingly, this chapter disentangles how the existence of social referents in the region
affects the size of new firms. More specifically, we focus on the relationships that may exist
between potential social referents (number and size of established entrepreneurs) and the size
of the new firms. Also, this influence of potential social referents at the regional model is
moderated by the existence of close social ones in the personal network of the entrepreneur.
We observe that while new ventures tend to be bigger in provinces where there are bigger
firms, the number of established entrepreneurs (a proxy for entrepreneurs density) has not
significant impact. Furthermore, we observe that knowing an entrepreneur reduces the impact
of potential social referents on the size of new ventures. Overall, and in line with our
expectations, the results indicate that the close environment of the entrepreneur has a greater
effect versus the impact of the potential regional considerations.
The second study looks at how the entrepreneurs’ human capital moderates the effect of the
regional economic environment on entrepreneurial growth aspiration. Specifically, we build
on different theoretical perspectives to investigate the unique and joint effects of population
density and nascent entrepreneurs’ human capital endowments (higher education,
entrepreneurship training and owner-manager experience) on entrepreneurial growth
aspirations. We argue that growth aspirations of nascent entrepreneurs are higher in more
densely populated regions, but that such environmental influence is stronger for individuals
with greater human capital. Consistent with our view, we find that the growth aspirations of
nascent entrepreneurs with higher education and with owner-manager experience are higher
in densely populated provinces.
Finally, the last study focuses on institutional and economics arguments to examine the
determinants of entrepreneurs’ informal planning behavior influencing the growth of new
ventures. Despite the attention paid by academics to the study of the determinants and growth
consequences of entrepreneurs’ planning behavior, the convenience of engaging in planning
activities is still an open debate in the entrepreneurship literature. Planning may yield benefits
for new ventures such as: awareness of the project, goals setting (Delmar and Shane, 2003;
Chwolka and Raith, 2012) but may also bring negative aspects such as lack of flexibility. In
this chapter, we attempt to contribute to clarify this debate and analyze how institutional and
firm level economic factors determine entrepreneurs’ planning behavior over time. Our
results indicate that planning, which may be a mean to gain not only legitimacy but also to
face business difficulties, increases new firm growth. Implications suggest that informal or
basic planning activities can be a really useful tool for management and not simple external
requirement.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/309287 |
| Date | 18 September 2015 |
| Creators | Martín Sánchez, Víctor |
| Contributors | Larraza Kintana, Martin, Contín Pilart, Ignacio, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia de l'Empresa |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 112 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0034 seconds