Aquesta tesi doctoral contribueix a la comprensió de la història socio-ambiental de la localitat de Flix a la Ribera d’Ebre (Catalunya), i avalua els costos ambientals de la Sociedad Electroquímica de Flix (EQF), la indústria química que ha dominat l'activitat econòmica de la vila durant més d'un segle.
Fundada l’any 1897, fou la primera empresa química espanyola en produir clor i sosa càustica pel mètode electrolític. Al llarg del segle ha donat feina a una part important de la població. Als anys 1960s, moment en què el nombre d’habitants de Flix superava els 5.000, gairebé una quarta part de la població activa treballava a la fàbrica. Durant les primeres dècades del segle XX, personal amb elevada formació tècnica procedent de l’empresa mare Chemische Fabrik Elektron Griesheim es traslladaren a viure a Flix creant una colònia industrial aïllada i autosuficient, que imposà la coexistència de dues comunitats diferenciades: la d’operaris, gent local residents al nucli antic i la de tècnics i directius, de nacionalitat fonamentalment germànica, instal·lats a la colònia.
Als anys 1940s l’activitat de l’electroquímica s’anà diversificant cap a la fabricació de productes organoclorats (pesticides, PCBs, CFCs, etc.), provocant que la matriu de substàncies residuals alliberades al medi assolís, als anys 1960s, una elevada complexitat. El tancament del riu a l’alçada de la fàbrica per a la construcció d’una central hidroelèctrica l’any 1945 comportà que els fangs residuals, abocats a l’aigua sense tractament previ, s’anessin dipositant a l’embassament davant la fàbrica. La substitució de la tecnologia del clor per cel·les de mercuri en la mateixa època comportà també la seva acumulació al sòl, els sediments i l’atmosfera. Finalment, als anys 1970s, la inauguració d’una planta de fosfat bicàlcic comportaria un impacte radiològic sobre els fangs acumulats a l’embassament. Com a resultat, els elevats nivells de contaminació presents a l’entorn de Flix han impactat durant dècades el medi i la salut de la població. L’any 2003 una sentència judicial condemnava l’empresa per delicte ambiental. Tanmateix, aquesta no ha reconegut ni els impactes produïts, ni els passius ambientals generats, i que han estat estimats en aquesta recerca de l’ordre de 400 a 500 milions €.
Tot i l’existència d’algunes veus crítiques al llarg del segle i la consciència que l’activitat de la química no podia ser innòcua, s'ha imposat entre la població la visió col·lectiva de la millora en el benestar individual produït per poder treballar a la fàbrica. La població ha tendit a considerar que els impactes a llarg termini sobre la salut i el medi quedaven compensats pels beneficis econòmics generats a curt termini. Com a conseqüència no ha existit un sindicalisme ambientalista i gairebé no hi ha hagut reclamacions per qüestions ambientals fins que el perill de tancament de la fàbrica i la pèrdua de llocs de treball als anys 1990s, i especialment l’any 2013, no es feu evident.
La recerca plantejada en aquesta tesi té per objectiu realitzar l’anàlisi històric dels processos que han provocat l’acumulació d’un important volum d’impactes ambientals a l’entorn de Flix i la seva població, així com l’anàlisi de les responsabilitats sobre aquests danys. Fent ús de l’economia ecològica, la tesi analitza les repercussions de la seva distribució entre la població, les administracions públiques i l'empresa en últim terme, obligada a assumir menys de 10 milions € per la restauració de l’embassament. / Esta tesis doctoral contribuye a la comprensión de la historia socio-ambiental de la localidad de Flix en la Ribera d’Ebre (Cataluña), y evalúa los costes ambientales de la Sociedad Electroquímica de Flix (EQF), la indústria química que ha dominado la actividad económica de la población durante más de un siglo.
Fundada en el año 1897, fué la primera empresa química española en producir cloro y sosa cáustica por el método electrolítico. A lo largo del siglo ha dado trabajo a una parte importante de la población. En los años 1960s, momento en que el número de habitantes de Flix superaba los 5.000, casi una cuarta parte de la población activa trabajaba en la fábrica. Durante las primeras décadas del siglo XX, personal con alta formación técnica procedente de la empresa madre Chemische Fabrik Elektron Griesheim se trasladaron a vivir en Flix creando una colonia industrial aislada y autosuficiente, que impuso la coexistencia de dos comunidades diferenciadas: la de operarios, gente local residentes en el núcleo antiguo y la de técnicos y directivos, de nacionalidad principalmente germánica, asentados en la colonia.
En los años 1940s la actividad de la electroquímica se fué diversificando hacia la fabricación de productos organoclorados (pesticidas, PCBs, CFCs, etc.), provocando que la matriz de sustancias residuales liberadas al medio llegase a ser, en los años 1960s, de elevada complejidad. El cierre del río a la altura de la fábrica para la construcción de una central hidroeléctrica en el año 1945 comportó que los lodos residuales, vertidos al agua sin tratamiento previo, se fueran depositando en el embalse enfrente de la fábrica. La sustitución de la tecnología del cloro por celdas de mercurio en la misma época conllevó también su acumulación en el suelo, los sedimentos y la atmósfera. Finalmente, en los años 1970s, la inauguración de una planta de fosfato bicálcico comportaría un impacto radiológico sobre los lodos acumulados en el embalse. Como resultado, los altos niveles de contaminación presentes en el ambiente de Flix han impactado durante décadas el medio y la salud de la población. En el año 2003 una sentencia judicial condenaba la empresa por delito ambiental. Aun así, ésta no ha reconocido ni los impactos producidos, ni los pasivos ambientales generados, y que han sido estimados en esta investigación del orden de 400 a 500 millones €.
Aun con la existencia de ciertas voces críticas a lo largo del siglo y la consciencia que la actividad de la química no podía ser inocua, se ha impuesto entre la población la visión colectiva de la mejora en el bienestar individual producido por el hecho de poder trabajar en la fábrica. La población ha tendido a considerar que los impactos a largo término sobre la salud y el medio eran compensados por los beneficios económicos generados a corto término. En consecuencia no ha existido un sindicalismo ambientalista y casi no ha habido reclamaciones por cuestiones ambientales hasta que el peligro de cierre de la fábrica y la pérdida de lugares de trabajo en los 1990s, y especialmente en el año 2013, no se hizo evidente.
La investigación planteada en esta tesis tiene por objetivo realizar el análisis histórico de los procesos que han provocado la acumulación de un importante volumen de impactos ambientales en el entorno de Flix y su población, así como el análisis de las responsabilidades sobre estos daños. Usando la economía ecológica, la tesis analiza las repercusiones de su distribución entre la población, las administraciones públicas y la empresa en último término, obligada a asumir menos de 10 millones € para la restauración del embalse. / This research contributes to an understanding of the socio-environmental history of the town of Flix in the Ribera d’Ebre (Catalonia). At the same time, it provides an assessment of the environmental liabilities of Sociedad Electroquímica de Flix (EQF), the chemical industry that has dominated the economic activity of the town for over a century. EQF was founded in 1897. It was the first Spanish company in producing chlorine and caustic soda by the electrolytic method. Since then it has employed a large part of the village population. In the 1960s, when there were over 5.000 people living at Flix, almost one fourth of the active population worked in the factory. Nevertheless, people with technical higher education from the German parent company Chemische Fabrik Elektron Griesheim moved to the town in the early years of 20th century. That created an independent isolated industrial colony that forced the coexistence of two different communities: a local working class living in the urban center and the German technicians and managers settled in the colony. In the 1940s the electrochemical company started the production of new organochlorinated compounds (pesticides, PCBs, CFCs, etc.). Therefore, in the 1960s the matrix of residual substances released into the environment reached a high complexity. Sludge was dumped into the water without any treatment. In the beginning natural flooding dragged polluted sediments along the river but in 1945, the construction of a dam for hydroelectric power generation caused the accumulation of the sludge into the reservoir. In addition, in the 1940s the introduction of the mercury cell technology brought its accumulation for decades in soils, sediments and in the atmosphere. Besides that, in the 1970s a dicalcium phosphate production plant added significant levels of radioactivity into the sludge already accumulated in the reservoir. As a final consequence, the high levels of pollution around Flix have damaged the environment and the human health. In 2003 a court ruling condemned the company for environmental crime. However, the company has recognized yet neither those impacts nor the environmental liabilities related to them, that this research estimates at about 400 to 500 million €. Despite the existence of some critical voices throughout the century and the awareness of the population that the chemical industry could be harmful, a collective view emerged about the improvement in welfare produced by working in the factory. According to a large part of the population, long-term impacts on human health and environment were compensated by short-term economic profits. Therefore unions did not make environmental claims. There were almost no complaints about environmental issues until the 1990s, and especially in 2013, when the threat of the factory closure and the loss of workplaces emerged. Hence, the main goal of this research is analyzing the historical processes that have led to the accumulation of environmental impacts around Flix and its population, as well as analyzing the distribution of responsibilities for their generation. Using ecological economics, this research evaluates the environmental liabilities of EQF and explores the consequences of their allocation for society, public authorities and the company, which must pay less than 10 million € for the reservoir restoration.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/300739 |
| Date | 15 July 2015 |
| Creators | Pujadas i Garriga, Marta |
| Contributors | Nieto-Galan, Agustí, Martínez Alier, Joan, Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 327 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0027 seconds