Animals have to eat a certain amount of food every day to survive. Since trophic resources are usually found in exposed locations, animals are in risk of predation while feeding, and face the well known trade-off between predation and starvation risks.
Animals may reduce predation risk by scanning for predators. However, an increase in vigilance entails an increase in exposure time to predators. Therefore, animals may increase food intake to reduce foraging bouts at the cost of vigilance or may do the opposite. Animals may also reduce predation risk without increasing vigilance by joining groups. However, when food items are concentrated in some defendable patches, individuals will fight to access them, leading to interference competition.
Birds have developed different vigilance and foraging strategies to cope with all these trade-offs. These strategies can be adapted to the environmental conditions and type of predators, and will highly differ according to the genetic, phenotypic and ecological characters of the individuals.
In this thesis I investigated how wintering Eurasian siskins (Carduelis spinus) adjusted their vigilance and foraging behaviour to predation risk and competition, and how this adjustment varied according to conspicuousness, residence status and personality of focal birds. I also studied how resident and transient siskins regulated their body mass to predation risk.
In order to determine the differential effects of predation risk and competition on the behaviour of siskins, I designed an experiment with three feeders differing in predation risk and interference competition. I captured the siskins every week and marked them with aluminium rings (at first capture) and colour rings (if residents). From each bird, I measured body mass, wing length and plumage coloration cues. I filmed the siskins foraging at feeders from a hide. Then I analyzed the video recordings and selected a sample of birds at each feeder to study the effect of environmental factors, and selected pairs of birds belonging to different cohorts of sex, residence and personality to compare their vigilance and foraging behaviour. I also compared body mass of a large sample of residents and transients in two periods with and without avian predators.
I found that siskins adjusted their vigilance behaviour specifically to the environmental conditions. Vigilance to predators, achieved by reducing inter-scan durations, was less costly in terms of food intake rate than vigilance to flockmates, achieved by increasing scan durations.
Siskin males were more brightly coloured and detectable than females, and showed a vigilance system more oriented to predator detection, supporting (together with the correlation between coloration and vigilance in males) the view of a predation cost to conspicuousness.
Resident and transient siskins showed a different vigilance and foraging strategy. Residents were more confident in vigilance to reduce predation risk while transients preferred to reduce foraging bout lengths. Transient siskins were in higher predation risk because of their vigilance and foraging behaviour, and this was related both to their unfamiliarity with the area and their subordination to residents.
Proactive male siskins showed a vigilance system that improved their ability to detect predators as compared with reactive males, supporting the view of a behavioural compensation for their personality trait (and not the existence of behavioural carryovers).
Resident siskin males adjusted their body mass to the presence of predators at the foraging area, something that transients could not do because of their site unfamiliarity. In general, dominant individuals (whether males, residents or proactive birds) showed a foraging behaviour that prioritized the reduction in predation risk and not the increase in food intake rate, as compared to subordinates. Dominance alone cannot account for our results, although it probably had some effect in all the comparisons. / En aquesta tesi vaig estudiar el comportament de vigilància i d'alimentació de lluers hivernants a tres menjadores que diferien en risc de depredació i competència. Vaig determinar com els ocells ajustaven la vigilància a aquestes variables, i vaig comparar el comportament dels ocells pertanyents a diferents classes de sexe, estatus de residència i personalitat, per veure si adoptaven diferents estratègies.
Els lluers van ajustar de manera diferent el seu comportament al risc de depredació i la competència. La vigilància dirigida als depredadors, assolida tot reduint la durada dels intervals entre vigilàncies, va resultar ser menys costosa en termes d'ingesta d'aliment que la vigilància a companys d'estol, assolida mitjançant l'increment de la durada de les vigilàncies.
Els mascles de lluer van ser més brillants i fàcils de detectar que les femelles, i van mostrar un comportament més orientat a la detecció de depredadors, cosa que dóna suport (junt amb la correlació entre coloració i vigilància en mascles) a l'existència d'un cost de depredació associat a la conspicuïtat del plomatge.
Els lluers residents van adoptar un sistema de vigilància que els exposava a menor risc de depredació que els transeünts. A més, a diferència d'aquests, van confiar sobretot en la vigilància a l'hora de reduir el risc de depredació. Aquestes diferències estarien relacionades tant amb el grau de coneixement de la zona com amb la dominància.
Els mascles proactius van mostrar un sistema de vigilància que millorava la seva capacitat per detectar aviat els depredadors en comparació amb els mascles reactius, cosa que dóna suport a la idea d'una compensació comportamental del tret de personalitat.
Els mascles residents van ajustar la seva massa corporal a la presència d'un depredador aeri a la zona, cosa que no van fer els transeünts segurament pel seu desconeixement del risc de depredació.
En general, els individus dominants (mascles, residents o individus proactius) van mostrar un comportament d'alimentació que prioritzava la reducció del risc de depredació i no l'increment en la ingesta d'aliment. La dominància per sí sola no pot explicar els resultats de les comparacions, malgrat que pot tenir un cert efecte en totes elles.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/128917 |
| Date | 30 October 2013 |
| Creators | Pascual Sala, Jordi |
| Contributors | Senar, Joan Carles, Rodríguez Teijeiro, José Domingo, Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Animal |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 74 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0221 seconds