En gestió i conservació resulta d’interès comprendre els mecanismes que regulen l’estructuració o condicionen la dinàmica de les comunitats. Amb la informació que proporcionen 842 fotografies de càmeres trampa i 8.175 excrements, hem estudiat els factors que afavoreixen la coexistència d’una comunitat de mesocarnívors formada per teixons Meles meles (Linnaeus, 1758), guineus Vulpes vulpes (Linnaeus, 1758), i fagines Martes foina (Erxleben, 1777) en un entorn agroforestal mediterrani de la Península Ibèrica. Amb ocupació àmplia i simultània de l'espai i amb activitat conjunta en una àmplia franja horària (bàsicament nocturna i crepuscular), els carnívors diferencien la seva estratègia en funció de la disponibilitat de recursos. A l’estiu, amb recurs d’origen vegetal abundant i de fàcil accés, els solapaments en els patrons de dieta i d’activitat són elevats, i l'elusió temporal al competidor superior permet la utilització conjunta de les mateixes parcel·les. Amb menys recursos de fàcil accés a la tardor (encara que suficients), el manteniment del solapament alimentari es compensa amb l'elusió i la reducció en el solapament de l'activitat. A hivern i primavera, la diferenciació en el comportament de resposta es posa de manifest en la substitució parcial del recurs d'origen vegetal. La diferenciació en les dimensions de nínxol s’ha relacionat amb la complementarietat, les capacitats i necessitats diferencials de cada una de les espècies i amb la seva biologia. Els comportaments de resposta observats són compatibles amb l'estructura jeràrquica dels carnívors, teixó: guineu: fagina.
L’activitat cinegètica ha incidit significativament a les comunitats de mesocarnívors en les últimes dècades. El control de depredadors s’ha emprat per reduir la pressió depredadora sobre les espècies més sensibles o de major interès. Tot i la generalització d’aquesta pràctica, són pocs els estudis previs sobre els carnívors de mida mitjana, en els que s’hagi avaluat la seva conveniència. Per omplir aquest buit, s’ha avaluat l’efecte del control de depredadors utilitzant el model de competència de Lotka-Volterra, però amb la incorporació de dos factors addicionals, l’extracció i la immigració. Els resultats obtinguts en l’estudi de simulació han permès explicar els efectes del control en múltiples escenaris i han revelat que els factors que afecten en major mesura a la dinàmica de la població són la taxa intrínseca de creixement, i la intensitat i l’arquitectura de l’extracció. El comportament predit en el model és compatible amb els resultats observats a la Serra de Montsant, on el control de depredadors s’aturà a partir de la temporada de caça 2006-2007 i en anterioritat la gestió dels vedats era amb control en alguns zones i sense control en altres. Amb intensitat de control moderada, la guineu (amb major taxa de creixement intrínsec) va incrementar la població, el teixó (amb menor taxa de creixement intrínsec) la va reduir, i la fagina (amb una taxa de creixement intrínsec intermèdia) va presentar una resposta diferencial, depenent de l'estructura d’extracció. El contrast de resultats obtinguts a les zones amb i sense control, quan aquest s’ha aturat, ha posat de relleu que en un període de tres anys, el teixó (135%) i la fagina (285%) han recuperat i la guineu (-10%) ha retrocedit. Pel hàbitats, el teixó va recuperar en primera instància les parcel·les en les que predomina el conreu, el segueixen les parcel·les amb predomini de matollar i més lentament les parcel·les boscoses. La fagina, va recuperar primer les parcel·les amb predomini de bosc, i després les de matollar i conreu. La guineu va mantenir les parcel·les amb predomini de matollar i va retrocedir lleugerament a bosc i a conreu. Les preferències observades s’han relacionat amb la capacitat de satisfer les necessitats bàsiques d’alimentació, protecció i equilibri amb els competidors. / Understanding the mechanisms that regulate assemblage organization or influence the dynamics of communities is of interest for conservation and management. Using information provided by 842 camera-trap photos and 8,175 scats, we studied the factors that favour the coexistence in a mesocarnivores community consisting of European badgers Meles meles (Linnaeus, 1758), red foxes Vulpes vulpes (Linnaeus, 1758) and stone martens Martes foina (Erxleben, 1777) in a Mediterranean, agroforestry environment in the Iberian Peninsula. With extensive, simultaneous occupation of the space, and simultaneous activity during a broad time period (basically nocturnal and crepuscular activity patterns), the carnivores displayed different strategies depending on the availability of resources. In summer when plant resources were abundant and easy to access, there was a high overlap in patterns of diet and activity, and the temporal avoidance of the superior competitor allowed joint use of the same plots. In autumn, when there were fewer resources (although still sufficient) that were harder to access, the maintenance of food overlap was compensated for by avoidance and a reduction in overlapping activity. In winter and spring, the differentiation in response behaviour was evident in the partial substitution of plant resources. Differentiation in niche dimensions has been linked to complementarity, the differential needs and capacities of each species, and their biology. Differentiation in response behaviour was compatible with the hierarchical structure of the carnivores: European badger; red fox; stone marten. The hunting activity has significantly affected mesocarnivores community in recent decades. Predator control has historically shaped management towards minimising predator pressure on sensitive species or greater interest. Despite widespread use, few studies of medium-sized carnivores have evaluated such control. To fill this void, we studied the effect of control using the Lotka–Volterra competition model, but with two additional factors: removal and immigration. The results obtained in the simulation study enabled explain the effects of control in multiple scenarios and revealed that the most significant factors affecting population dynamics are intrinsic growth rate, and predator removal intensity and structure. The behavior predicted in the model is consistent with the results observed in the Sierra de Montsant, where predator control stopped from hunting season in 2006-2007 and prior preserve management was with control in some areas and without control in others. The red fox (which presented the highest intrinsic growth rate), can show population increases even under moderate intensity control, whereas the population of European badger (with a lower intrinsic growth rate), and the stone marten (with an intermediate intrinsic growth rate) presented a differential response, depending on the removal intensity and structure employed.
The recovery or regression sequence was observed over time in an area where there had previously been control, and was compared with the point of reference provided by an uncontrolled area. The results show the recovery of European badgers (135%) and stone martens (285%), and the regression of red foxes (–10%) when control is halted. Monitoring the different habitats, European badgers recover first on cultivated land, then scrubland and more slowly in forest. Stone martens recover first in forest, and then scrubland and cultivated land. In contrast, red foxes maintain their numbers in scrubland, and decline slightly in forest and on cultivated land. The observed preferences have been associated with the capacity to meet basic needs of food, protection and balance with competitors.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/286270 |
| Date | 03 December 2014 |
| Creators | Barrull i Ventura, Joan |
| Contributors | Ruiz Olmo, Jordi, González Casanovas, Jorge, Salicrú, Miquel, Gosàlbez i Noguera, Joaquim, Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Animal |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 206 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0032 seconds