A Espanya, la prevalença de ramats amb tuberculosi ha disminuït del 11,1% el 1986 a 1,3% el 2011. Malgrat aquesta reducció en la prevalença, en els últims anys s'ha moderat el descens i l'actual situació epidemiològica de bTB planteja un desafiament cara a la consecució del estatus de país oficialment indemne de tuberculosi. Entre el 50 i el 60% dels ramats positius detecta cada any, són nous ramats positius, i la resta són ramats on la infecció persisteix des de l'any anterior. No es coneixen quines circumstàncies epidemiològiques condueixen a la introducció o la persistència de la infecció. Per tant, l'objectiu d'aquesta tesi és millorar el coneixement de l'epidemiologia de la bTB a Espanya mitjançant l'avaluació de les causes més probables d'infecció i els factors relacionats amb els ramats infectats de manera persistents. Per a l'estimació de les causes més probables d'introducció de la infecció en un ramat hem desenvolupat una metodologia basada en les diferents vies de transmissió de la bTB entre els ramats. S’han considerat set vies i per cada una s’ha realitzat un arbre de decisió sobre possibles riscos. A cada risc se l’hi ha assignat una probabilitat basada en opinió d'experts. Per a la gestió de dades i per al càlcul de les probabilitats de cada una de les diferents causes possibles s’han creat un parell de macros. D'acord amb els resultats dels 816 ramats estudiats (casos detectades principalment els anys 2010 i 2011), la majoria dels casos serien deguts al ressorgiment d'infeccions residuals que havien afectat anteriorment al ramat (39%, n = 316). La introducció de la infecció es va produir pel contacte amb animals silvestres en el 12% dels casos (n = 98), i a través de ramats veïns en el 10% (n = 85). En el 28% (n = 225) dels brots, no s’ha pogut determinar l'origen de la infecció. En 309 ramats, la diferència entre les dues causes amb la probabilitat més alta era petita (menys d'u), de manera, que per a aquestes granges tant la primera com la segona causa serien possibles. Dins d'aquest grup, la primera opció més freqüent va ser la infecció residual (69%, n = 214) i la segona de les opcions més freqüents era compartir les pastures amb altres granges (36%, n = 112) i la interacció amb la fauna silvestre (30%, n = 94). En comparar aquestes conclusions amb les dels veterinaris oficials que havien fet la investigació epidemiològica sobre el terreny, s’obté una concordança baixa; especialment en el cas de fauna silvestre. Dins del grup dels ramats on el veterinari només considerava una causa (és a dir, 309 ramats), en 124 la fauna silvestre va ser considerada com la causa més probable, mentre que nosaltres només ho varem concloure en 33 granges. Aquestes discordances podrien estar relacionades amb un diferent accés a les dades i també a percepcions diferents sobre la importància atribuïda a cada causa. Per tal d'avaluar els factors relacionats amb la persistència de bTB en granges es va realitzar un estudi de casos i controls on es va comparar granges infectades que es va eliminar fàcilment la bTB amb altres on es va tardar més de 5 anys. Totes les granges eren del sud d'Espanya i es van estratificar per grandària del ramat i la ubicació geogràfica (comarca). Es va omplir un qüestionari mitjançant entrevista personal en 150 ramats (80 controls i 70 casos) de les Comunitats d'Andalusia i de Castilla‐la Mancha. D'acord amb els resultats d'aquest estudi, les granges amb més superfície de pastures i amb veïns positius, tenien més dificultats per eradicar la infecció, per tant, eren més propenses a patir un brot de bTB persistent. Les probabilitats de persistència eren entre 1,1 i 5,0 vegades més gran en aquells ramats amb possible contacte amb el bestiar d'un ramat positiu veí. La probabilitat de persistència també es va associar amb la superfície de pastures. Les finques amb àrees de pastura més grans tenien una probabilitat entre 1,2 i 12,7 vegades més alta de tenir dificultats en l’eliminació que les finques amb àrees de pastures més petits. El maneig dels animals positius, com ara utilitzar vedelles de reposició de mares positives o no aïllar els animals positius, així com la presència de cabres dins de la granja semblen tenir també una influència en la persistència de bTB. / En España, la prevalencia de rebaños con tuberculosis ha disminuido del 11,1% en
1986 a 1,3% en 2011. A pesar de esta reducción, en los últimos años se ha moderado
el descenso de la prevalencia y la situación epidemiológica actual de bTB plantea un
desafío cara a la consecución del estatus de país oficialmente indemne de
tuberculosis. Entre el 50 y el 60% de los rebaños positivos detectados cada año, son
nuevos rebaños positivos, y el resto son rebaños donde la infección persiste desde el
año anterior. No se sabe qué circunstancias epidemiológicas están implicadas en la
introducción o la persistencia de la infección. Por tanto, el objetivo de esta tesis es
mejorar el conocimiento de la epidemiología de la bTB en España mediante la
evaluación de las causas más probables de infección y los factores relacionados con
los rebaños infectados de forma persistente.
Para la estimación de las causas más probables de introducción de la infección en un
rebaño hemos desarrollado una metodología basada en las diferentes vías de
transmisión de la bTB entre los rebaños. Se han considerado siete vías y por cada una
de ellas se ha realizado un árbol de decisión sobre posibles riesgos. A cada riesgo se le
ha asignado una probabilidad basada en opinión de expertos. Para la gestión de datos
y para el cálculo de las probabilidades de cada una de las diferentes causas posibles
se han creado dos macros.
De acuerdo con los resultados de los 816 rebaños estudiados (casos detectados
principalmente en los años 2010 y 2011), la mayoría de las nuevas infecciones en
realidad son debidas al resurgimiento de infecciones que habían afectado
anteriormente al rebaño (39%, n = 316). La introducción de la infección se produjo
por el contacto con animales silvestres en el 12% de los casos (n = 98), y a través de
rebaños vecinos en el 10% (n = 85). En el 28% (n = 225) de los brotes, no se ha podido
determinar el origen de la infección. En 309 rebaños, la diferencia entre las dos
causas con la probabilidad más alta era escasa (menos de uno), de manera que para
estas granjas tanto la primera como la segunda causa serían posibles. Dentro de este grupo, la primera opción más frecuente fue la infección residual (69%, n = 214) y la
segunda de las opciones más frecuentes era compartir los pastos con otras granjas
(36%, n = 112) y la interacción con la fauna silvestre (30%, n = 94).
Al comparar las conclusiones de nuestro estudio con las de los veterinarios oficiales
que habían hecho la investigación epidemiológica sobre el terreno, se obtiene una
concordancia baja, especialmente en el caso de fauna silvestre. Dentro del grupo de
los rebaños donde el veterinario sólo consideraba una causa (es decir, 309 rebaños),
en 124 la fauna silvestre fue la causa considerada como más probable para el
veterinario, mientras que nosotros sólo lo concluimos en 33 granjas. Estas
discordancias podrían estar relacionadas con diferencias en los datos a los que hemos
tenido acceso así como a diferentes percepciones sobre la importancia atribuida a
cada causa.
Para evaluar los factores relacionados con la persistencia de BTB en granjas se realizó
un estudio de casos y controles donde se compararon granjas infectadas donde se
eliminó fácilmente la bTB con otras donde se tardó más de 5 años. Todas las granjas
eran del sur de España y se estratificaron por tamaño del rebaño y ubicación
geográfica (comarca). Se rellenó un cuestionario mediante entrevista personal en 150
rebaños (80 controles y 70 casos) de las Comunidades de Andalucía y de Castilla‐La
Mancha.
De acuerdo con los resultados de este estudio, las granjas con más superficie de
pastos y con vecinos positivos, tenían más dificultades para erradicar la infección, por
lo tanto, eran más propensas a sufrir un brote de BTB persistente. Las probabilidades
de persistencia eran entre 1,1 y 5,0 veces mayor en aquellos rebaños con posible
contacto con un rebaño positivo vecino. La probabilidad de persistencia también se
asoció con la superficie de pastos. Las fincas con áreas de pasto mayores tenían una
probabilidad entre 1,2 y 12,7 veces más alta de tener dificultades en la eliminación
que las fincas con áreas de pastos más pequeños. El manejo de los animales positivos,
tales como utilizar terneras de reposición de madres positivas o no aislar los animales
positivos, así como la presencia de cabras dentro de la granja parecen tener también
una influencia en la persistencia de la bTB. / In Spain, herd prevalence has decreased from 11.1% on 1986 to 1.3% on 2011.
Despite this reduction on the prevalence, in the last years there has been just a
moderate decline and the current bTB epidemiological situation poses a serious
challenge towards the achievement of a national official tuberculosis free (OTF)
status. In the country, approximately between 50 and 60% of the total bTB positive
herds detected each year, are new positive herds, and the rest of the positives are
herds that persist from the previous year. There is not a clear knowledge of the
epidemiological circumstances that lead to the introduction or persistence of the
infection. Therefore, the aim of this PhD was to improve the understanding of bTB
epidemiology in Spain by assessing the most likely causes of infection and factors
related with bTB persistent herds.
To estimate the most likely causes of introduction of the infection on a herd we
developed a methodology based on bTB routes of transmission between herds using
decision trees. We considered seven routes as a possible cause of herd breakdown. In
order to discriminate among them, probabilities were assigned within each decision
tree based on expert opinion. Macros were used for data management and to
calculate the probabilities of the different possible causes.
According to the results of the 816 studied breakdowns (detected mainly in 2010 and
2011) most of the cases could be resurgence of residual infections that had previously
affected the herd (39%, n=316). New introductions of the infection were produced by
contact with wildlife in 12% of cases (n=98), and by neighboring herds in 10% of them
(n=85). In 28 % (n=225) of the breakdowns, the origin of the infection remained
unknown. In 309 herds, the difference between the first and the second cause with
the higher probability was small (i.e., less than 1) so, for these herds, first and second
possible causes of infection could be considered. Within this group the most frequent
first option was residual infection (69%, n=214) and the most frequent second
options were sharing pastures with other herds (36%, n=112) and interaction with
wildlife (30%, n=94). The results of the comparisons between our conclusions and the ones of the
veterinary officers conducting the epidemiological investigation on the field
evidenced a low agreement. The lowest agreement was in the case of “wildlife”.
Within the group of herds where the veterinary officer just considered one cause
(i.e., 309 herds) in 124 Wildlife was considered as the most likely cause, while we just
found evidences to suspect of this in 33 farms. These discrepancies could be related
to differences on access to data and perception about the importance attributed to
the different causes.
In order to assess factors related to bTB persistence we conducted a case‐control
study and compared persistent versus transient bTB infected farms from southern
Spain. Farms were matched by herd size and geographical location (county). A
questionnaire by personal interview was carried on 150 herds (80 controls and 70
cases) from Andalusia and Castilla La Mancha regions.
According to the results of this study, farms with large pasture areas and positive
neighbors had more difficulties in eradicating the disease and therefore, were more
likely to suffer a persistent bTB outbreak. The odds of bTB persistence were between
1.1 and 5.0 times higher in those herds that had the possibility of contact with cattle
from a neighbor positive herd. The probability of bTB persistence was also associated
with the area of the pasture. Farms with larger pasture areas had odds between 1.2
and 12.7 times higher of having a persistent bTB episode than farms with smaller
pasture areas. Management of positive animals such as making replacement from
positive herds or not isolating positive animals and the presence of goats within the
farm seem to have also an influence on bTB persistence.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/125716 |
| Date | 17 September 2013 |
| Creators | Debela Bedhadha, Sintayehu Guta |
| Contributors | Allepuz Palau, Alberto, Casal i Fàbrega, Jordi, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sanitat i d'Anatomia Animals |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 147 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0105 seconds