En la segona meitat del segle XX, la industrialització dels vaixells pesquers va donar lloc a una sobreexplotació dels recursos marins a les àrees costeres dels estats tradicionalment pesquers. En conseqüència, els països pesquers industrialitzats van començar a explorar les aigües llunyanes, en gran part sense traves legals, per alimentar la creixent demanda de peix i marisc. Amb l'entrada en vigor de la Convenció de les Nacions Unides de 1982 sobre el Dret del Mar (UNCLOS, en anglès), així com l’Acord de Recursos Pesqueres (“Fish stock agreement”) de les Nacions Unides de 1995, es van reestructurar radicalment els drets i les responsabilitats de la pesca de captura marina. No obstant això, aquestes noves legislacions van deixar molt d’espai a l’explotació econòmicament ineficient i ecològicament insostenible dels recursos pesquers. En tres assaigs, aquesta tesi dóna llum a la interacció entre les flotes industrialitzades d'aigües llunyanes i les regions sovint vulnerables on s’hi pesca.
El primer assaig revisa críticament el desenvolupament de la pesca en aigües llunyanes en el món tropical durant els darrers 50 anys i ofereix una anàlisi quantitativa de la relació entre les flotes d'aigües llunyanes i els països tropicals d’acollida. Es conclou que hi ha un clar canvi de poder dels països tradicionalment pesquers als nouvinguts, sobretot asiàtics, i que els països petits i econòmicament febles són els més vulnerables a relacions d'explotació amb els estats que pesquen en aigües llunyanes. El segon assaig aborda la qüestió de si, des d'un punt de vista econòmic, els Països Insulars del Pacífic (PICs, en anglès) haurien de continuar concedint accés als estats pesquers d'aigües llunyanes, o si s'hauria d'intentar desenvolupar una indústria pròpia pesquera nacional. Amb aquesta finalitat, un nou model bioeconòmic amb múltiples espècies i actors és analitzat. Els resultats del model mostren que els PICs maximitzarien els seus beneficis mitjançant l'eliminació gradual dels acords d'accés amb els estats pesquers d'aigües llunyanes, substituint-los per un esforç pesquer nacional. L'alternativa és elevar considerablement les tarifes d'accés, tot i que, per descomptat, això pot tenir diferents conseqüències a llarg termini. En el tercer assaig, es descriu un model empíric per inferir el pes viu de la pesca de la tonyina vermella a l’Atlàntic Est i al Mediterrani (EBFT, en anglès) a partir de dades mensuals del comerç entre 2005 i 2011. En base a la captura total estimada, s’arriba a la conclusió que l’EBFT ha estat persistentment sobreexplotada al llarg de tot el període esmentat.
En conclusió, aquesta tesi ha contribuït a la literatura tot estudiant l'impacte de la pesca en aigües llunyanes sobre la salut de les poblacions de peixos en alta mar i en les zones econòmiques exclusives en regions tropicals, així com en el benestar dels països en desenvolupament que són abundants en recursos pesquers. / In the second half of the 20th century, the industrialization of fishing vessels led to an over-exploitation of marine resources in near-shore areas of traditional fishing nations. As a result, industrialized fishing nations started to explore distant waters, largely unhindered by legal boundaries, to fuel the growing demand of fish and seafood products. While the coming into force of the 1982 United Nations Convention on the Law of the Sea (UNCLOS), and the 1995 United Nations “Fish Stocks Agreement”, dramatically restructured rights and responsibilities of marine capture fisheries, they left much room for economically inefficient and ecologically unsustainable exploitation of fisheries resources. In three essays, this thesis sheds light on the interplay between industrialized distant water fleets and the often vulnerable regions where they fish.
The first essay critically reviews the development of distant water fishing in the tropical world over the past 50 years and provides a quantitative analysis of the relationship between distant water fleets and tropical host countries. It concludes that there is a clear shift in powers from traditional fishing countries to mainly Asian newcomers, and that small and economically weak countries are most vulnerable to exploitative relationships with distant water fishing nations. The second essay addresses the question whether, from an economic point of view, Pacific Island Countries (PICs) should continue granting access to distant water fishing nations or whether they should attempt to develop an own domestic fishing industry. To this end, a newly developed multispecies, multiplayer bioeconomic model is analyzed. It provides the insight that PICs would maximize their profits by phasing out access agreements with distant water fishing nations, replacing these by domestic fishing effort. The alternative is to considerably raise access fees, although this does of course may have different long term consequences. In the third essay, an empirical model is constructed to derive life catch weight for Eastern Atlantic and Mediterranean Bluefin tuna (EBFT) from monthly trade data for all major countries involved in its trade between 2005 and 2011. Based on estimated total catch we conclude that EBFT has persistently been overfished, throughout the entire period.
In conclusion, this thesis has contributed to the literature on the impact of distant water fishing on fish stock health in the high seas and tropical Exclusive economic zones, and on the welfare of resource-rich developing countries.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/283544 |
| Date | 17 July 2014 |
| Creators | Freiherr von Gagern, Cyrill Antonius |
| Contributors | Bergh, Jeroen C. J. M. van den, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 122 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0751 seconds