L’ocratoxina A (OTA) és un metabòlit secundari tòxic produït per algunes especies
fúngiques dels gèneres Aspergillus i Penicillium que poden contaminar aliments i
pinsos. Aquesta micotoxina és neurotòxica, hepatotòxica, immunogènica,
teratogènica i carcinogènica en animals. En humans, l’exposició crònica a OTA
s’ha relacionat amb el desenvolupament de tumors en el tracte urinari i amb la
nefropatia endèmica dels Balcans. L’Agència Internacional per a la Investigació en
Càncer (IARC) ha classificat l’OTA com a “possiblement carcinògena per als
humans”. L’OTA pot estar present en diferents aliments d’origen vegetal com per
exemple cereals i derivats, cervesa, cafè, vi i sucs de fruita, fruits secs i fruita
deshidratada, cacau i derivats, espècies, i en alguns productes d’origen animal.
Aquesta ubiqüitat pot causar en les persones una exposició crònica.
L’avaluació de l’exposició d’una població a un determinat contaminant alimentari,
en aquesta cas particular l’OTA, pot portar-se a terme mitjançant dos
procediments. En primer lloc mitjançant la detecció d’aquest compost en els
aliments que suposadament poden estar contaminats per OTA, incloent un estudi
dels hàbits de consum de la població avaluada referent als aliments esmentats. En
segon lloc, mitjançant l’ús de biomarcardors d’exposició, la qual cosa implica la
detecció d’OTA o els seus metabòlits en fluids biològics pertanyents a individus de
la població en estudi.
L’objectiu general d’aquest treball va ser l’avaluació de la exposició a OTA de
determinats grups de persones que habiten a la Comunitat Autònoma de Catalunya
mitjançant el càlcul de la ingesta diària d’aquesta toxina. Per a fer-ho es van tenir
en compte els procediments anteriorment esmentats: es van adquirir aliments
possiblement contaminats procedents d’aquesta zona alhora que es van obtenir les
seves dades de consum dels habitants. També es van estudiar els biomarcadors
d’exposició, essent els fluids recol·lectats plasma sanguini i orina.
La incidència observada en els aliments i fluids biològics estudiats va confirmar
l’exposició de la població avaluada a l’OTA. Els nivells de contaminació en els
aliments analitzats van ser menors que els valors límit definits per la Comissió
Europea, i la seva incidència en la majoria dels casos va ser menor al 50%. Pel que
respecta als biomarcadors, la incidència va ser de gairebé el 100% en plasma, menor
en orina (12.5%) i es va observar que el metabòlit ocratoxina alfa presentava una
major incidència (60.6%) en orina que l’OTA. No es va observar correlació entre els
nivells d’OTA en plasma i el consum d’aliments possiblement contaminats però sí
que es van observar correlacions significatives entre l’OTA i el seu metabòlit
ocratoxina alfa en orina i el consum dels esmentats aliments. Es van observar
diferències en els resultats al classificar la població en funció al sexe i l’edat però no
es va poder establir una tendència general entre els estudis d’aquest treball. / La ocratoxina A (OTA) es un metabolito secundario tóxico producido por algunas
especies fúngicas de los géneros Aspergillus y Penicillium, que pueden contaminar
alimentos y piensos. Esta micotoxina es neurotóxica, hepatotóxica, inmunogénica,
teratogénica y carcinogénica en animales. En humanos, la exposición crónica a la
OTA se ha relacionado con el desarrollo de tumores en el tracto urinario, y con la
nefropatía endémica de los Balcanes. La Agencia Internacional para la
Investigación en Cáncer (IARC) ha clasificado la OTA como posiblemente
carcinógena para los humanos. La OTA puede estar presente en varios alimentos
de origen vegetal, como cereales y derivados, cerveza, café, vinos y zumos de uva,
frutos secos y fruta deshidratada, cacao y derivados, especias, y en algunos
productos de origen animal. Esta ubicuidad puede causar en las personas una
exposición crónica.
La evaluación de la exposición de una población a un contaminante presente en
alimentos, en este caso la OTA, puede llevarse a cabo mediante dos procedimientos
principales. En primer lugar, a través de la detección de este compuesto en los
alimentos que se supone puedan estar contaminados por OTA, junto con el estudio
de los hábitos de consumo de la población evaluada con respecto a los alimentos
mencionados. En segundo lugar, mediante el uso de biomarcadores de la
exposición, lo cual implica la detección de la OTA o sus metabolitos en fluidos
biológicos de individuos de la población estudiada.
El objetivo general de este trabajo fue la evaluación de la exposición a OTA por
parte de ciertos grupos de personas que habitan en la Comunidad Autónoma de
Cataluña, a través del cálculo de la ingesta diaria de la toxina. Para ello se tuvieron
en cuenta los procedimientos antes mencionados: se adquirieron en la zona ciertos
alimentos posiblemente contaminados, y se obtuvieron datos de consumo de los
habitantes. También se estudiaron los biomarcadores de la exposición, y los fluidos
recolectados fueron plasma sanguíneo y orina.
La incidencia observada en los alimentos y fluidos biológicos estudiados confirmó
la exposición de la población evaluada a la OTA. Los niveles de contaminación en
los alimentos analizados fueron menores que los valores límite definidos por la
Comisión Europea, y la incidencia en la mayoría de los casos fue menor que el
50%. En el caso de los biomarcadores, la incidencia fue de casi el 100% en plasma,
menor en orina (12.5%), y se observó que el metabolito ocratoxina alfa presentó
una mayor incidencia (60.6%) en orina que la OTA. No se observó correlación
entre los niveles de OTA en plasma y el consumo de alimentos posiblemente
contaminados, pero se observaron correlaciones significativas entre la OTA y su
metabolito ocratoxina alfa en orina y el consumo de alimentos. Se observaron
diferencias en los resultados al clasificar la población de acuerdo al sexo y la edad,
pero no se pudo establecer una tendencia general entre los estudios de este trabajo.
La ingesta diaria de OTA se estimó mediante métodos determinísticos y
probabilísticos, utilizando los datos de contaminación y consumo de alimentos.
También se estimó teniendo en cuenta los niveles de OTA en plasma, a través de la
ecuación de Klaassen. Las ingestas diarias medias y medianas de OTA obtenidas
mediante ambas metodologías fueron menores que el valor sugerido por la
Autoridad Europea en Seguridad Alimentaria (17 ng/kg peso corporal/día): hasta
un 3% de ese valor en el primer caso, y hasta el 10 % en el segundo caso. Sin
embargo, se observaron casos atípicos cuando se estimó la ingesta de OTA
teniendo en cuenta los niveles de OTA en plasma: esos valores estuvieron en el
rango de 14 a 43 ng/kg peso corporal/día. Por lo tanto, la exposición a la OTA no
producirá efectos adversos para la salud a la población general evaluada, pero se
deberían extremar las medidas para minimizar la exposición, ya que se observaron
casos extremos de exposición. / Ochratoxin A (OTA) is a toxic secondary metabolite produced by certain species of
the fungal genera Aspergillus and Penicillium that may contaminate foods and
feeds. This mycotoxin has nephrotoxic, hepatotoxic, neurotoxic, immunogenic,
teratogenic, and carcinogenic properties in animals. In humans, chronic exposure to
OTA has been related to the development of tumours in the urinary tract, and to the
Balkan endemic nephropathy. The International Agency for Research on Cancer
classified OTA as possibly carcinogenic to humans. OTA can be found in several
foods of vegetal origin, such as cereals and derivatives, beer, coffee, wines and
grape juices, nuts and dried fruits, cocoa and derivatives, spices, and in certain
animal by-products. Such ubiquity may lead to a chronic exposure by humans.
The assessment of the exposure of a population to a food contaminant, in this case,
OTA, can be done through two main procedures. In the first case, through the
detection of this compound in the foodstuffs that are supposed to be contaminated
by OTA and the study of the consumption habits of the assessed population
regarding the mentioned foodstuffs. In the second case, through the use of
biomarkers of the exposure, which implies the detection of OTA or its metabolites
in biological fluids of individuals of the selected population.
The general objective of this work was the evaluation of the exposure to OTA of
certain groups of people who live in the Spanish region of Catalonia, through the
estimation of the daily intake of the toxin. For this, the procedures mentioned
above were followed: possibly contaminated food products were purchased in this
region, and consumption data by the inhabitants were collected. Biomarkers of
exposure were also studied, and the collected fluids were blood plasma and urine.
Occurrence in certain foodstuffs and in body fluids confirmed the exposure of the
studied population to OTA. Contamination levels in the analysed foodstuffs were
below the limits set by the European Commission, and the occurrence in most cases
was below the 50%. In the case of biomarkers, occurrence was almost 100% in
plasma, lower in urine (12.5%), and it was observed that the metabolite ochratoxin
alpha had a higher incidence (60.6%) in urine than OTA. No correlation was
observed between OTA levels in plasma and the consumption of possibly
contaminated foodstuffs, but significant correlations were observed between OTA
and its metabolite ochratoxin alpha in urine and food consumption. Differences in the
results could be observed when the population was classified by gender and age,
although a general tendency among the studies of this work could not be established.
Regional or seasonal variations of the exposure were not statistically significant.
The daily intake of OTA was estimated by deterministic and probabilistic
methodologies, by modelling food consumption and contamination data. It was
also estimated by considering the levels of OTA in plasma, by means of theKlaassen equation. Mean and median results of daily intake obtained through both
methodologies were below the suggested by the European Food Safety Authority
(17 ng/kg bw/day): up to 3% of that value, in the first case, and up to 10% in the
second. However, outliers were observed when the estimation was done from OTA
levels in plasma: such values ranged from 14 to 43 ng/kg bw/day. Therefore,
exposure to OTA will not produce adverse health effects to the general assessed
population, but further efforts should be invested in order to minimize the
exposure, as extreme cases of exposure were observed.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/52802 |
| Date | 16 December 2011 |
| Creators | Coronel, María Bernarda |
| Contributors | Sanchís Almenar, Vicente, Marín Sillué, Sònia, Universitat de Lleida. Departament de Tecnologia d'Aliments |
| Publisher | Universitat de Lleida |
| Source Sets | Universitat de Lleida |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 248 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0039 seconds