Return to search

Los espacios verdes como determinantes de la salud en la población del Corredor Biológico Interurbano María Aguilar, Gran Área Metropolitana de Costa Rica

[EN] The purpose of this doctoral research is to analyze the impact, availability, quality and use of urban green
space in the Corredor Biológico Interurbano Río María Aguilar (CBIMA) on the health of the people who
inhabit that territory as an input to build guidelines for public policy on the subject. To achieve this analysis,
four specific objectives were established: 1) To identify the key elements that make up health according to
the adult population of CBIMA. 2) Determine the degree of connection with nature and the valuation of this
made by CBIMA residents. 3) Analyze the impact that green spaces have on the health and wellbeing of the
individuals who live in the CBIMA. 4) Propose guidelines for the development of public policy on issues of
access to green spaces as a key element for the health of the population.
The hypothesis of this work is: The Costa Rican population of the CBIMA does not recognize interrelation of
their health with the availability of urban green spaces (green space enables the realization of physical activity
improves their mental health and facilitates social interaction). In order to meet the objectives proposed
in this research process, the work was developed in 6 phases that resulted in the various chapters of this
document. This is how phase 1 included the theoretical justification; phase 2 a bibliographic review was carried
out on the topic of green spaces and health and a socioeconomic and environmental characterization of the
CBIMA. The collected information is presented in chapter 1, 2 and 3. Phase 2 includes the definition of the
research methodology, the data collection instruments, the selection of informants. Phase 2 is presented in
chapter 4 Phase 3 includes the data analysis that is presented in chapter 5. Phase 4 contains the proposed
guidelines for the elaboration of public policy guideline and are presented in chapter 6.
Regarding the main findings that are the input for the elaboration of the public policy guidelines: 1) A State
that does not value green spaces as elements for health and that does not have clear norms and programs
that contribute to the development of a system of green areas and a population with insufficient green
space nearby. 2) Local governments with weaknesses in territorial planning and in the management of
green spaces. 3) Lack of clear policies regarding quality standards in these spaces. 4) Weaknesses in citizen
education and culture in relation to the valuation of social benefits and environmental of these spaces. / [ES] El propósito de esta investigación doctoral es analizar el impacto que posee la disponibilidad, calidad y utilización
de los espacios verdes del Corredor Biológico Interurbano del Río María Aguilar (CBIMA) en la salud de las
personas que habitan ese territorio, como insumo para construir lineamientos para una propuesta de política
pública en la temática.
Para realizar dicho análisis se establecieron cuatro objetivos específicos: 1) Identificar los elementos clave que
conforman la salud según la población adulta del CBIMA. 2) Determinar el grado de conexión con la naturaleza y
la valoración de esta que hacen los pobladores del CBIMA. 3) Analizar el impacto que tienen los espacios verdes
sobre la salud y el bienestar de los individuos que habitan en el CBIMA. 4) Proponer lineamientos para el desarrollo
de políticas públicas en temas de acceso a espacios verdes como elemento clave para la salud de la población.
La hipótesis de este trabajo es: La población costarricense del CBIMA no reconoce la interrelación de su salud con
la disponibilidad de espacios verdes urbanos que posibilitan un contacto directo y frecuente con la naturaleza,
y que la realización de actividad física mejora su salud mental y facilita la interacción social.
Para cumplir con los objetivos propuestos en este proceso de investigación el trabajo se desarrolló en cuatro
fases o etapas que dieron como resultado los diversos capítulos de este documento. Es así como la fase 1 incluye
la justificación teórica para desarrollar el tema de la investigación. Se realizó una revisión bibliográfica sobre el
tema de espacios verdes y salud, y una caracterización socioeconómica y ambiental del CBIMA. Este material
se presenta en los capítulos 1, 2 y 3.
La fase 2 consiste en la elaboración de la metodología de esta investigación, construcción de los instrumentos
de recolección de datos, selección de informantes y aplicación de estos que se recoge en el capítulo 4. La fase 3
presenta el análisis de datos que se expone en el capítulo 5. En la fase 4 se construye la propuesta de lineamientos
para la elaboración de lineamientos de política pública que se explican en el capítulo 6 y las conclusiones de esta
investigación están en el capítulo 7.
En cuanto a los principales hallazgos, que son el insumo para la elaboración de los lineamientos de política
pública, se parte de: 1) Un Estado que no valora los espacios verdes como elementos para la salud y no dispone de
normas claras y programas que contribuyan al desarrollo de un sistema de áreas verdes, así como una población
que cuenta con muy poco espacio verde. 2) Gobiernos locales con debilidades en la planificación territorial y la
gestión de espacios verdes. 3) Ausencia de políticas claras en cuanto a estándares de calidad en estos espacios.
4) Debilidades en la educación y cultura ciudadana en relación con la valoración de los beneficios sociales y
ambientales de estos espacios. / [CAT] El propòsit d'aquesta investigació doctoral és analitzar l'impacte que posseeix la disponibilitat, qualitat i
utilització dels espais verds del Corredor Biològic Interurbà del Riu María Aguilar (CBIMA) en la salut de
les persones que habiten aqueix territori, com a input per a construir lineaments per a una proposta de
política pública en la temàtica.
Per a realitzar aquesta anàlisi es van a establir quatre objectius específics: 1) Identificar els elements clau
que conformen la salut segons la població adulta del CBIMA 2) Determinar el grau de connexió amb la
naturalesa i la valoració d'aquesta que fan els pobladors del CBIMA 3) Analitzar l'impacte que tenen els
espais verds sobre la salut i el benestar dels individus que habiten en el CBIMA 4) Proposar lineaments per
al desenvolupament de polítiques públiques en temes d'accés a espais verds com a element clau per a la
salut de la població.
La hipòtesi d'aquest treball és: La població costa-riquenya del CBIMA no reconeix la interrelació de la seua
salut amb la disponibilitat d'espais verds urbans que possibiliten un contacte directe i freqüent amb la
naturalesa, i que la realització d'activitat física millora la seua salut mental i facilita la interacció social.
Per a complir amb els objectius proposats en aquest procés d'investigació el treball es va desenvolupar en
quatre fases o etapes que van donar com a resultat els diversos capítols d'aquest document. És així com la
fase 1 inclou la justificació teòrica per a desenvolupar el tema de la investigació. Es va realitzar una revisió
bibliogràfica sobre el tema d'espais verds i salut, i una caracterització socioeconòmica i ambiental del CBIMA.
Aquest material es presenta en els capítols 1,2,3. La fase 2 consisteix en l'elaboració de la metodologia
d'aquesta investigació, construcció dels instruments de recol·lecció de dades, selecció d'informants i aplicació
d'aquests que s'arreplega en el capítol 4. La fase 3 presenta l'anàlisi de dades que s'exposa en el capítol 5.
En la fase 4 es construeix la proposta de lineaments per a l'elaboració de lineaments de política pública que
s'expliquen en el capítol 6 i les conclusions d'aquesta investigació estan en el capítol 7.
Quant a les principals troballes, que són l'input per a l'elaboració dels lineaments de política pública, es
parteix de: 1) Un Estat que no valora els espais verds com a elements per a la salut i no disposa de normes
clares i programes que contribuïsquen al desenvolupament d'un sistema d'àrees verdes, així com una població
que compta amb molt poc espai verd. 2) Governs locals amb febleses en la planificació territorial i la gestió
d'espais verds. 3) Absència de polítiques clares quant a estàndards de qualitat en aquests espais. 4) Febleses
en l'educació i cultura ciutadana en relació amb la valoració dels beneficis socials i ambientals d'aquests espais. / Gutiérrez Miranda, M. (2021). Los espacios verdes como determinantes de la salud en la población del Corredor Biológico Interurbano María Aguilar, Gran Área Metropolitana de Costa Rica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/176000 / TESIS

Identiferoai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/176000
Date04 November 2021
CreatorsGutiérrez Miranda, Marcela
ContributorsLozano Aguilar, José Félix, Universitat Politècnica de València. Departamento de Proyectos de Ingeniería - Departament de Projectes d'Enginyeria
PublisherUniversitat Politècnica de València
Source SetsUniversitat Politècnica de València
LanguageSpanish
Detected LanguageSpanish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion
Coverageeast=-84.0624663; north=9.9153436; name=Corredor Biológico Interurbano María Aguilar, Costa Rica
Rightshttp://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess

Page generated in 0.0034 seconds