Aquesta tesi presenta una aproximació teòrica a l'estudi del temps cinemàtic en l'audiovisual interactiu, des de dues perspectives: la de l'estructuració narrativa, els seus usos i tractament temporal; i la de la seva vivència i percepció. L'avenç constant de les tecnologies de la informació i les comunicacions ha fet variar la manera com hem concebut i hem fet ús del temps, a través de les imatges en moviment al llarg de la història. En els mitjans digitals es generen ara múltiples noves configuracions temporals que cal estudiar, fortament condicionades per les noves interfícies interactives digitals, els dispositius mòbils i Internet. A partir de diversos casos d'estudi d'obres del cibertext, el Future Cinema, l'art digital o els videojocs; la tesi aporta elements conceptuals i models temporals vinculats a la narració digital i l'experiència temporal, que permeten analitzar el fenomen i orientar futures experiències interactives centrades en el gaudi temporal. / This PhD dissertation is a theoretical approach to the study of cinematic time in interactive audiovisual works, from two approaches: firstly, from a narrative organisation, their uses and temporal treatment; and secondly, their experience and perception. Time is a subject continuously being transformed in history due to the constant advance of information and communication technologies, which have modified the way we use and conceive it throughout images. Nowadays, in digital media, we need to pay attention to the new temporal configurations that are emerging, strongly conditioned by new digital interactive interfaces, mobile devices and the Internet. Based in the analysis of several case studies from cybertext, Future Cinema, Digital Arts and Videogames, this work provides temporal elements and frameworks related to digital storytelling and temporal experience, that allows an analysis of time phenomena and fosters future interactive experiences based on temporal enjoyment.

This thesis focuses on the study of 'graphic aesthetic' of the printed book and its use as a communication strategy in the marketing process and in the receiving of the printed work. The study focuses on the product of the narrative fiction printed book, as this subject represent the largest share of the publishing business. The study period stood since 2010, so it coincides with the beginning of a problem that through a series of internal and external factors to the publishing sector, they mark a turning point in the Spanish publishing sector. This thesis research might be called “field work”, as it has been applied qualitative research methodology that is structured around a broad framework, which has facilitated the observation, from a transversal perspective, of the workflow and the technical communication between the publishing processes, specifically in the theme of narrative fiction. / Aquesta tesi es focalitza en l'estudi de 'l'estètica gràfica' del llibre imprès i en la seva utilització com a estratègia de comunicació en el procés de comercialització i recepció de l'obra impresa. L'estudi se centra en el producte del llibre imprès de ficció narrativa, per representar aquesta temàtica el percentatge més important del negoci editorial. El període d'estudi se situa des del 2010, per coincidir amb l'inici d'una problemàtica que, a través d'una sèrie de factors interns i externs al sector editorial, marquen un punt d'inflexió en el sector editorial espanyol. Aquesta investigació la podríem denominar “tesi de camp”, ja que s'ha aplicat una metodologia d'investigació qualitativa que s'estructura al voltant d'un ampli marc teòric, el qual ha facilitat l'observació, des d'una perspectiva transversal, del flux de treball i de la comunicació tècnica entre els processos editorials, específicament en la temàtica de ficció narrativa. / Esta tesis se focaliza en el estudio de la 'estética gráfica' del libro impreso y su utilización como estrategia de comunicación en el proceso de comercialización y recepción de la obra impresa. El estudio se centra en el producto del libro impreso de ficción narrativa, por representar esta temática el porcentaje más importante del negocio editorial. El período de estudio se sitúa desde 2010, por coincidir con el inicio de una problemática que, a través de una serie factores internos y externos al sector editorial, marcan un punto de inflexión en el sector editorial español. A esta investigación podríamos denominarla “tesis de campo”, pues se ha aplicado una metodología de investigación cualitativa que se estructura alrededor de un amplio marco teórico, el cual ha facilitado la observación, desde una perspectiva transversal, sobre el flujo de trabajo y la comunicación técnica entre los procesos editoriales, específicamente en la temática de ficción narrativa.

Network providers are motivated to deploy Ethernet in their infrastructures. However, this represents a new application for Ethernet technology that leads to new requirements. In Ethernet networks, the Rapid Spanning Tree Protocol (RSTP) creates an active tree on top of the physical topology to avoid potential loops and allows the bridge functionalities to work properly. However, there are some implications of using RSTP to prune the physical topology into an active tree: unused links and sub-optimal paths. In addition, RSTP suffers count-to-infinity and takes too long to recover from critical failures. In this thesis we propose a complete solution based on RSTP extensions that addresses the shortcomings. We design and evaluate two extensions: RSTP-Conf to provide quick recoveries and RSTP-SP to operate with optimal path communications. / Els proveïdors de xarxa estan motivats per implementar Ethernet en les seves infraestructures. No obstant, això representa una nova aplicació per Ethernet que comporta nous requeriments. En les xarxes Ethernet, el protocol de Rapid Spanning Tree (RSTP) crea un arbre actiu per evitar cicles i permetre que les xarxes Ethernet funcionin correctament. Hi ha però algunes implicacions de l'ús de RSTP per transformar la topologia física en un arbre actiu: alguns enllaços no utilitzats i la creació de rutes sub-òptimes. A més, RSTP pateix count-to-infinity i tarda massa temps per recuperar-se de caigudes crítiques. En aquesta tesi es proposa una solució completa basada en extensions d’RSTP que aborda les seves deficiències. Dissenyem i avaluem dues extensions: RSTP-Conf per proporcionar una ràpida recuperació i RSTP-SP per operar amb comunicacions per camins òptims.

Aquesta Tesi Doctoral té com a objecte d'estudi els realities de transformació, que pertanyen al macrogènere de la telerealitat. En aquests, un expert, en nom del programa, transforma directament o ajuda d'una manera substancial a transformar una persona o un dels seus béns (casa, jardí, cotxe, etc.). La rellevància dels realities de transformació com a objecte d'estudi resideix en dos aspectes. En primer lloc, en la seva àmplia presència en les graelles televisives dels països occidentals. En segon lloc, en el seu paper en la construcció de l'imaginari social: aquests programes identifiquen problemes i les seves causes, representen aspiracions i prescriuen mitjans o vies de consecució d'aquestes. Així doncs, sota l'aparença de simples programes d'entreteniment s'articula tota una definició de valors i models de vida. L'objectiu principal d'aquesta Tesi Doctoral és detectar quins valors vehiculen aquests programes. Per fer-ho s'analitza una mostra formada per vuit realities de transformació espanyols: Cambio Radical, Desnudas, Esta casa era una ruina, Hermano Mayor, Supernanny, Ajuste de Cuentas, Operación Triunfo i Fama ¡a bailar!. Es proposa una aproximació centrada en l'anàlisi sistemàtica i detallada del text audiovisual, combinant la semiòtica narrativa i l'anàlisi de l'enunciació. L'ús d'aquestes dues metodologies per analitzar la telerealitat és una novetat, de manera que s'abordarà un segon objectiu de caire metodològic: testar la seva utilitat per a l'estudi d'aquest gènere.

En un entorno económico como el actual, caracterizado por una economía globalizada, dinámica y, cada vez más competitiva, las empresas necesitan encontrar factores que le permitan obtener ventajas competitivas sobre sus competidores. Por esta razón el presente trabajo tiene como objeto de este estudio analizar si la Responsabilidad Social como atributo de marca corporativa afecta a la imagen corporativa de la organización y a la percepción del cliente en una empresa cooperativa que tiene recogida la Responsabilidad Social como uno de sus principios rectores. Hemos realizado una investigación y hecho foco aplicado en una empresa cooperativa que tiene la RSC, como elemento integrado en sus principios constitutivos, (en su misión y visión) y en su cultura organizacional. La elección del tema se debe principalmente a la falta de estudios que analicen la relación existente entre RSC e imagen enseña, y más concretamente, en el caso de empresas cooperativas que incluyen la RSC en la misión, visión y cultura de la organización. / In the current economic environment, characterized by a globalized economy, dynamic and increasingly competitive, companies need to find factors that enable competitive advantage over their competitors. For this reason this work is the subject of this study to analyze whether social responsibility as corporate brand attribute affects the organization's corporate image and customer perception in a cooperative enterprise that has collected Social Responsibility as one of its principles bodies. We conducted an investigation and made focus applied in a cooperative enterprise having RSC as an integrated part to its founding principles, (in their mission and vision) and organizational culture. The choice of topic is mainly due to the lack of studies that analyze the relationship between RSC and picture shows, and more specifically, in the case of cooperative enterprises including RSC in the mission, vision and culture of the organization.

Els think tanks ―fenomen essencialment nord-americà o, per extensió, anglosaxó― s’han estès en els països desenvolupats com actors polítics rellevants en la proposició i definició de polítiques públiques. A l’Estat espanyol, aquestes institucions no han adquirit el grau de desenvolupament dels països anglosaxons. Això es deu a diversos factors com la dictadura franquista, el nivell baix de finançament, el sistema mediàtic espanyol i la preponderància dels partits polítics. Aquest darrer factor ha comportat que les fundacions dels partits polítics hagin esdevingut la tipologia de think tanks predominant en el nostre país. / Think Tanks ― essentially American phenomenon or, at most, Anglo-Saxon― have spread in developed countries as political actors in proposing and defining public policy. In Spain, these institutions haven’t acquired the same level of development than Anglo-Saxon countries ones. This is due to several factors such as Franco’s dictatorship, the low level of funding, the Spanish media system and the preponderance of political parties. That’s the reason than political foundations had become the predominant think tank’s typology in our country.

Este trabajo se realizó con el objetivo de conocer cómo funcionan los valores en la publicidad comercial y en la propaganda política, específicamente en el spot televisivo. Se parte de pensar que los valores son ideas persuasivas que se incluyen en este tipo de discursos, para vender más productos y servicios, y para conseguir el voto a partidos políticos y candidatos. La muestra quedó enmarcada por los periodos de las Elecciones Generales de España 2008 y 2011. / This project was made with the purpose to know how do the values in commercial publicity and political advertising work, specifically in TV spots. In order to achieve such knowledge, the research starts from the notion that values are persuasive ideas which are included in this kind of speeches to sell products and services, and also to get the vote for political parties and candidates. The sample to work on are numerous spots compiled during the Spanish Term General Elections of 2008 and 2011.

La presente tesis doctoral tiene como objeto de estudio el escudo heráldico español, que opera como marca en la Administración Pública Española, y la influencia de la marca comercial en su rediseño. Se desarrolla en el marco de la comunicación heráldica, exponiendo y analizando la realidad y la calidad gráfica de un universo de estudio conformado por escudos, y de un universo referencial constituido por marcas. Identifica, analiza y valida, según su frecuencia de uso, los parámetros perceptivos, mnemotécnicos, prácticos, técnicos, normativos y de rendimiento gráfico propuestos por especialistas. Con base en los resultados obtenidos propone: una simplificación y reclasificación de los parámetros de rendimiento gráfico en indispensables, convenientes, complementarios y opcionales; definir como comunicación heráldica toda estrategia de comunicación basada en la heráldica y como marca heráldica una versión fiel del escudo heráldico original rediseñado bajo los parámetros señalados; un instrumento para optimizar escudos heráldicos y evaluar el nivel de optimización de los rediseños existentes en la administración pública española y, entre futuras líneas de investigación, la identidad visual gubernamental como una especialidad de la identidad visual corporativa y la estética contemporánea de la heráldica gubernamental de España / This thesis studies Spanish heraldry coat of arms used as a brand in the public administration, as well as the influence that commercial brands may have on its re-design. The research is developed within the wireframe of heraldic communication, exposing and analyzing the reality and graphic quality of a primary universe of study formed by coats of arms, and a referential universe composed by commercial brands. The process identified and validated, based on the frequency, a series of parameters proposed by specialists for the optimization of graphic brands. These initial parameters were perceptive, mnemotechnic, practical, technique, normative and of graphic quality.Based on the results, this research proposes: simplification and reclassification of the graphic performance parameters as indispensable, convenient, complementary and optional; to define as heraldic communication all sort of communication strategy based on heraldry and, as a heraldic brand, an accurate version of the original coat of arms that has been redesigned using the parameters exposed above; an instrument directed towards the optimization of heraldic coats of arms and the evaluation of existing redesigns from the Spanish public administration. Future research lines proposed are: government visual identity as a specialty of corporate visual identity and the Spain´s contemporary government heraldic aesthetic.

The present study examines the development of L2 fluency and rhythm in the extemporaneous speech of advanced EFL learners during a study abroad (SA) period, and the relationship between utterance fluency and rhythm and listeners’ perceived fluency. Perceived fluency is also assessed in relation to the listeners’ backgrounds, as well as the effect of learners’ initial fluency levels (pre-SA fluency level) on SA outcomes in both fluency and rhythm. Speech samples were collected at different points in time before and after a 6-month formal instruction (FI) and a 3-month SA period. Subsequently, these speech samples were analyzed for changes in utterance fluency, perceived fluency and rhythm between data collection times. Further analyses of the relationships between these perceptual and productive dimensions, as well as the impact of participants’ initial fluency levels were undertaken. Both fluency and rhythm, operationalized as temporal fluency measures and rhythm metrics, were found to improve significantly during the SA period. Similarly, significant gains in fluency during the SA were perceived by 69 listeners of different L1 backgrounds and degrees of experience with Catalan/Spanish-accented speech. Furthermore, scores in the temporal fluency measures, rhythm metrics, and listeners’ fluency ratings were found to be related to one another. Mean length of run, a temporal fluency measure which encompasses both speed and breakdown fluency, as well as two rhythm measures (%V and varcoC) accounted for a substantial amount of variation in perceived fluency. Finally, the initial fluency level was found to significantly predict fluency gains during SA. Overall, the findings in this study suggest that a 3-month SA period is highly beneficial for advanced EFL learners’ development of L2 fluency and rhythm. / Aquest estudi investiga el desenvolupament de la fluïdesa oral i del ritme en la parla extemporània d’estudiants d’anglès de nivell avançat durant una estada a l’estranger (EE), així com la relació entre fluïdesa oral i ritme, i la percepció de la fluïdesa. Així mateix, també s’avalua la percepció de la fluïdesa segons les característiques de l’oient, i el nivell inicial de fluïdesa oral (pre-estada a l’estranger). Les mostres de parla es van recollir en diferents temps: abans i després d’un període d’instrucció formal (IF) de 6 mesos i d’una estada a l’estranger de 3 mesos. L’anàlisi longitudinal d’aquestes mostres de parla permet observar canvis en la fluïdesa oral, el ritme i la percepció de la fluïdesa durant el període de temps analitzat. Igualment, s’examina la relació entre les dimensions productives i la perceptiva, així com l’impacte del nivell inicial de fluïdesa oral. Els resultats revelen una millora significativa en la fluïdesa i el ritme durant el període de 3 mesos a l’estranger. Aquesta millora és percebuda per un grup d’oients independentment de la primera llengua i de la seva experiència amb parla amb accent català/castellà. A més, s’observa una relació entre els resultats de les mesures temporals de fluïdesa, les mesures de ritme, i les valoracions dels oients. Finalment, el nivell inicial de fluïdesa explica en gran mesura els guanys en fluïdesa obtinguts durant l’EE. Els resultats d’aquest estudi indiquen que una EE de tres mesos té un efecte de millora en el desenvolupament de la fluïdesa oral i del ritme d’una L2 en estudiants d’anglès de nivell avançat.

La proliferación de tecnologías digitales ha hecho emerger nuevas formas de sociabilidad en la que los videojuegos resultan un buen ejemplo para comprender muchas de las nuevas fronteras relacionales que brindan estos inventos. Los videojuegos han sido ampliamente abordados por la investigación psicosocial. Entre este interés abundan las preocupaciones, principalmente acerca de los posibles riesgos que la rápida expansión de las prácticas con estos dispositivos puedan tener para la correcta y saludable vida de los jóvenes del siglo XXI. Ante este panorama resulta necesario dar un giro en el planteamiento acerca del papel de los videojuegos en las relaciones cotidianas. Antes de preocuparnos, de antemano, por los posibles efectos que estas prácticas puedan tener para los jóvenes, es más clarificador adentrarnos a comprender las maneras en las que las personas participamos de esta peculiar forma de juego. A través de una aproximación etnográfica es posible identificar numerosos agentes de naturalezas dispares que invitan a pensar los videojuegos como procesos cotidianos en los que se asocian instantáneamente tanto elementos tecnológicos, como humanos o discursivos en un logro colectivo por la simulación de espacios lúdicos híbridos dispuestos a la interacción y el disfrute. Un videojugador, con todo y su experiencia a cuestas, es una categoría que se conforma en la acción misma de videojugar y un videojuego, más que un artefacto o un programa informático es el proceso por el cual se ponen en contacto el jugador y lo jugado a través de conexiones como la pantalla, controles o videoconsolas, pero también de otros muchos tipos, como las asociaciones recurrentes entre órdenes digitales (ejecutadas con los dedos) y reglas gráfico-sonoras, o las alianzas y enfrentamientos entre los diversos tipos de participantes en el juego. Desde este punto de vista, uno de los intereses que aporta mi investigación se basa en un tipo de sociología constructiva, centrada en comprender muchos de estos procesos de conexión que desencadenan en la emergencia instantánea de contextos particulares de sociabilidad, más que en tratar de explicar los peligros que estos procesos puedan suponer para la vida en sociedad. / The proliferation of digital technologies has led to the emergence of new forms of sociability which videogames are a good example for understanding many of the new relational boundaries provided by these inventions. Videogames have been extensively discussed by psychosocial research. Among this interest concerns abound, mostly about the potential risks that the rapid expansion of the practices with these devices could have to correct and healthy lives of young century. Against this background it is necessary to turn on the approach to the role of videogames in everyday relationships. Before worrying in advance about the possible effects that these practices may have on young people, is more illuminating delve to understand the ways in which people participate on this particular form of play. Through an ethnographic approach is possible to identify many disparate natures agents inviting to think video games as everyday processes in which both technological elements, than humans or discoursives, are instantly associated, as a collective achievement by simulating hybrid play areas willing to interaction and enjoyment. A gamer, for all his piggyback experience, is a category that is formed in the very act of videoplay and a videogame, rather than an artifact or a computer program is the process by which they contact the player and played by connections like screen, controls or game consoles, but also many other types, such as recurrent associations between digital commands (executed with fingers and other movements) and graphic-sound rules, or alliances and clashes between various types of participants in the game. From this point of view, one of the interests that brings my research is based on a type of constructive sociology, focusing on understanding many of these connection processes that trigger instantaneous emergency in particular contexts of sociability, rather than trying to explain the dangers that these processes may pose to life in society.