Esta tesis presenta una exploración global del uso de medios e información a partir del estudio de las generaciones más jóvenes, tanto en su día a día así como en situaciones excepcionales. Para tal fin, hemos abordado los hábitos de consumo de medios, noticias e información de jóvenes y activistas, los soportes utilizados para el consumo de información, las motivaciones para consumir-la de un medio u otro, en un soporte u otro y las demandas de la juventud sobre los contenidos informativos. Se trata de una tesis doctoral por compendio de artículos. Los seis artículos que la componen contribuyen, de este modo, a aumentar la comprensión de las actitudes informativas de las personas jóvenes en etapas, edades y contextos distintos. A partir de una primera aproximación al consumo mediático de jóvenes adolescentes en sus rutinas diarias, la tesis se adentra en un contexto específico (el activismo) y en una práctica mediática definida (la búsqueda de información). El resultado presenta un escenario amplio y completo de la ecología de medios de las personas jóvenes y, concretamente, de los/las jóvenes activistas de los nuevos movimientos en red como el Movimiento 15M o el Umbrella Movement. De este modo, nuestra investigación aporta conocimientos sobre un segmento de la población de vital importancia para comprender el futuro de la comunicación, dada su condición de ciudadanos jóvenes, activos y comprometidos con la sociedad. Además, aporta modelos de análisis que pueden ser utilizados para futuras investigaciones o por parte de otros investigadores. / Aquesta tesi presenta una exploració global de l'ús de mitjans i informació d'actualitat a partir de l'estudi de les generacions més joves, tant en el seu dia a dia així com en situacions excepcionals. Hem abordat l’estudi dels hàbits de consum de mitjans, notícies i informació de joves i activistes, els suports utilitzats per consumir informació d'actualitat, les motivacions per consumir-la d'un mitjà o d’un altre, amb un suport o un altre i què esperen les persones joves dels continguts informatius. Es tracta d'una tesi doctoral per compendi d'articles. Sis són els articles que la composen i que contribueixen a incrementar la comprensió de les actituds informatives de les persones joves en etapes, edats i contextos diferents. A partir d'una primera aproximació al consum mediàtic de joves adolescents en les seves rutines diàries, la tesi s'endinsa en un context específic (l’activisme) i en una pràctica mediàtica definida (la cerca d’informació). Els resultats presenten un escenari ampli i complert de l'ecologia de mitjans de les persones joves i, concretament, dels i les joves activistes dels nous moviments en xarxa com el Moviment 15M o l’Umbrella Movement. D'aquesta manera, la nostra investigació aporta coneixement sobre un segment de la població d'importància vital per comprendre el futur de la comunicació, donada la seva condició de ciutadans joves, actius i compromesos amb la societat. A més, aporta models d'anàlisi que poden ser utilitzats per a futures investigacions i/o per part d'altres investigadors. / The thesis presents a global exploration of youth information behaviour, both in their daily lives and in specific situations. Media and information consumption habits among young people and young activists have been studied, as well as the media used for news consumption, the motivations to choose information from one media or another, and youth expectations about news content. This is a thesis submitted in the form of compendium of publications. Each of the six papers contributes to enhance the understanding of young people’s information behaviour in different stages, ages and contexts. The first approach is made through teenagers’ media habits. Afterwards, the thesis delves into a specific context (activism) and a particular media practice (keeping up with the news). The results show us a broad and comprehensive picture of young people’s media ecology. More concretely, it sheds light on the ecology of young activists who participated in the so-called networked social movements, such as the 15M Movement or the Umbrella Movement. Therefore, our research provides insight into a crucial age group that can help us to understand future trends of the communicative landscape. The thesis also provides models of analysis that can be used for future research and/or by other researchers.

Esta tesis propone un enfoque socio-cognitivo para analizar procesos discursivos de memoria autobiográfica y colectiva. Esta nueva perspetiva interdisciplinaria en estudios de memoria integra teorías de estudios del discurso, ciencias cognitivas y ciencias sociales con el fin de examinar cómo la reconstrucción y comunicación de memorias individuales y compartidas se desarrolla en situaciones de la vida cotidiana. Se examinan procesos cognitivos y discursivos relacionados a períodos de violencia política en Argentina, en general, y en particular a la dictadura militar de 1976-1983.Investigaciones anteriores acerca de la reconstrucción y comunicación de recuerdos sobre períodos de violencia política en Argentina no se han ocupado de la dimensión cognitiva de estos procesos. Los estudios empíricos presentados en este trabajo secentran en explorar la reconstrucción y comunicación de memorias individuales y colectivas en contextos públicos y privados. De este modo, se propone examinar la intersección de discursos públicos y privados acerca del pasado traumático en Argentina. El análisis discursivo de una perspectiva socio-cognitiva de estos recuerdos individuales y colectivos nos posibilita explorar la interaccción de los mecanismos sociales, culturales, históricos y cognitivos responsables de la reconstrucción y comunicación de memorias en actividades de la vida cotidiana.

The end of both Iberian Dictatorships, the New State in Portugal and Francoism is Spain, distanced more or less a year and a half. During this period, while Spain discussed a way out of Francoism, Portugal embarked on a Revolutionary journey searching for a Portuguese path towards Socialism, whose driving force was the Armed Forces’ Movement. The aim of the present dissertation is to understand how late-Francoist press dealt with this Portuguese Revolutionary process that followed the overthrown of the Portuguese Dictatorship and also how this process served as mediation to negotiate Spain’s internal tensions. / El final de las dos dictaduras Ibéricas, el Estado Nuevo en Portugal y Franquismo en España, distó cerca de año y medio. Durante este periodo, mientras en España se discutía como lograr la salida del Franquismo, Portugal empezaba un proceso revolucionario, cuyo motor eran las Fuerzas Armadas, que tenía como objetivo lograr la vía Portuguesa al Socialismo. El objetivo de la presente tesis es entender cómo reaccionó la prensa tardo-franquista al proceso revolucionario portugués que se siguió al derrocar de la dictadura y también de qué forma este proceso sirvió como mediación para que España negociara sus tensiones internas.

La tesi analitza, des de la perspectiva del disseny, la relació que s'estableix entre les persones i les coses com un intercanvi comunicatiu, actiu, on els significats assignats a les qualitats de les coses generen conceptes relacionals que articulen un llenguatge d'utilitat de les coses. S’han emprat les aportacions teòriques del pragmatisme, com a corrent de pensament, i de la pragmàtica, com a disciplina comunicativa, per construir un model anàlitic d’aplicació metodològica que estructura una ordenació de l'assignació de significat de les coses mitjançant les activitats i experiències que els individus duen a terme gràcies a les coses. Els resultats han de servir per facilitar la comprensió dels processos de conceptualització que deriven directament de la utilització de les coses i perquè els futurs dissenyadors adquireixin els coneixements i competències comunicatives necessàries per formalitzar les seves propostes d'acord amb les possibles accions interpretatives de la utilitat de les coses. / La tesis analiza, desde la perspectiva del diseño, la relación que se establece entre las personas y las cosas como un intercambio comunicativo, activo, donde los significados asignados a las cualidades de las cosas generan conceptos relacionales que articulan un lenguaje de utilidad de las cosas. Se han empleado las aportaciones teóricas del pragmatismo, como corriente de pensamiento, y de la pragmática, como disciplina comunicativa, para construir un modelo analítico de aplicación metodológica que estructura una ordenación de la asignación de significado de las cosas mediante las actividades y experiencias que los individuos llevan a cabo gracias a las cosas. Los resultados deben servir para facilitar la comprensión de los procesos de conceptualización que derivan directamente de la utilización de las cosas y para que los futuros diseñadores adquieran los conocimientos y competencias comunicativas necesarias para formalizar sus propuestas de acuerdo con las posibles acciones interpretativas de la utilidad de las cosas. / The thesis analyzes, from a design perspective, the relationship between people and things as a communicative exchange, active, where the meanings assigned to the qualities of things generate relational concepts that articulate a language of their utility. We have used the theoretical contributions of pragmatism, as a current of thought, and pragmatic communication as a discipline, in order to build an analytical model of methodological application that structures an arrangement of assigning meaning to things through the activities and experiences that individuals conducted through things. The results should serve to facilitate the understanding the processes of conceptualization deriving directly from the use of things so that future designers acquire the knowledge and communication skills needed to formalize their agreement proposals with the possible interpretive actions of the utility of things.

Les contínues reformes legislatives imposades han tingut l’objectiu d’adaptar l’ensenyament a un context social i cultural postmodern. Tanmateix, aquests canvis aparentment no han reeixit i la comunitat educativa té una impressió general negativa. Aquesta tesi doctoral ha reflexionat globalment entorn de la situació a l’àmbit educatiu, també m’he centrat en els diversos elements imbricats i especialment en la figura del docent. Als mitjans de comunicació apareixen constantment informacions explicant situacions conflictives i difícils que el docent ha de tractar dia a dia dins les aules. Públicament, s’interroga si el professor ha perdut l’autoritat que tenia anteriorment davant la societat, les famílies i els alumnes. Molts responen d’una forma contundent i radical afirmativament. Aquesta recerca doctoral pretén investigar el concepte d’autoritat en el professorat durant el Franquisme a Catalunya i contraposar-lo al context postmodern actual; també s’han fet aportacions d’altres contrades per tal d’ampliar la perspectiva. Per abordar la complexitat d’aquest objecte d’estudi s’han utilitzat eines de diverses disciplines, principalment la sociologia, també l’antropologia, la pedagogia, la filosofia i la psicologia. La metodologia utilitzada ha estat principalment qualitativa, mitjançant entrevistes en profunditat, grups triangulars..., i també s’han introduït dades quantitatives. L’anàlisi del concepte autoritat exigeix tenir en compte el marc social i cultural. Aquest determina els tipus de relacions socials en un espai concret entre els diversos actors socials. A més a més, s’ha de tenir en compte la definició del terme auctoritas i diferenciar-lo d’un altre que històricament ha portat equívocs, la potestas. Aquesta investigació ha situat la figura del docent en dos contextos socials i culturals específics. Primer el marc franquista, el qual tenia una estructura on dominaven unes interaccions socials caracteritzades per l’obediència, la disciplina, la jerarquia, les relacions unidireccionals i verticals. Aquestes poden definir-se a partir de la potestas. Aquest tipus de relacions socials no estaven reduïdes a l’espai educatiu, sinó que tota l’estructura social tenia aquestes característiques. Tanmateix, en un context social i cultural postmodern, hi ha més equilibri i equitat entre els diversos actors socials, també a l’àmbit educatiu. No existeix una estructura social sòlida que consolidi a priori unes determinades formes de fer i d’actuar, sinó que el docent, amb la seva habilitat, intel·ligència, esforç, empatia i implicació ha de guanyar-se l’auctoritas dia a dia. Aquest tipus d’interaccions socials no s’han de situar únicament a l’espai educatiu, sinó que van més enllà, són qüestions socials i culturals d’aquest període. Les conclusions d’aquesta recerca són les següents: s’ha relacionat el context social i cultural franquista amb l’escola d’aquell període. Aquest marc comportava unes determinades metodologies a l’interior dels centres i unes interaccions socials específiques entre docents i alumnes. Les relacions entre els agents socials a l’aula eren fonamentalment verticals, rígides, disciplinàries i sense dret a rèplica. Això comportava interaccions dominades fonamentalment per la potestas. A l’actualitat, s’ha relacionat el context social i cultural postmodern a l’escola. Aquest marc comporta unes determinades metodologies als centres i unes interaccions socials específiques entre docents i alumnes. Les relacions entre els actors socials a l’aula són més igualitàries, horitzontals, dialogants i democràtiques. Per tal que pugui aparèixer l’auctoritas hi ha d’haver lliure acceptació de l’educat. Això comporta que en aquest model pugui aparèixer l’autoritat del docent, per la seva vàlua i carisma, i que aquest sigui considerat especial. / Las continuas reformas legislativas impuestas han tenido el objetivo de adaptar la enseñanza a un contexto social y educativo posmoderno. Aparentemente, estos cambios no han tenido éxito y la comunidad educativa tiene una impresión general negativa de los mismos. Esta tesis doctoral ha abordado globalmente la situación de la educación, también se ha centrado en los diversos elementos implicados y especialmente en la figura del docente. En los medios de comunicación aparecen informaciones explicando situaciones conflictivas y difíciles que el profesor tiene que gestionar día a día en las aulas. Existe un debate público en el que se interroga si el docente ha perdido la autoridad que tenía en la sociedad, en las familias y en los alumnos. Muchos responden afirmativamente de forma contundente y radical. Esta tesis doctoral quiere investigar el concepto de autoridad del profesor durante el Franquismo en Cataluña y compararlo con el contexto posmoderno actual; también se han hecho aportaciones de otros lugares para ampliar la perspectiva. Para abordar la complejidad de este objeto de estudio se han utilizado recursos de diversas disciplinas, principalmente la sociología, también la antropología, la pedagogía, la filosofía y la psicología. La metodología utilizada ha sido principalmente cualitativa, a partir de entrevistas en profundidad, grupos triangulares…, y también con datos cuantitativos. El análisis del concepto autoridad exige tener en cuenta el marco social y cultural. Este determina el tipo de relaciones sociales en un espacio concreto entre los diversos actores sociales. También he tenido en cuenta la definición del concepto auctoritas y lo he diferenciado de otro que históricamente ha llevado a equívocos, la potestas. Esta investigación ha situado la figura del docente en dos contextos sociales y culturales específicos. Primero el marco franquista, el cual tenía una estructura social en la que dominaban unas interacciones sociales caracterizadas por la obediencia, la disciplina, la jerarquía, las relaciones unidireccionales y verticales. Estas pueden definirse a partir de la potestas. Este tipo de relaciones sociales no aparecían solamente en el ámbito educativo, sino que toda la estructura social estaba integrada por estas características. En un contexto social y cultural posmoderno hay más equilibro y equidad entre los diversos actores sociales, también en los centros escolares. No existe una estructura social sólida que consolide a priori unas determinadas formas de hacer y actuar; el docente, con su habilidad, inteligencia, esfuerzo, empatía e implicación tiene que ganarse la auctoritas día a día. Estas interacciones sociales no tienen que situarse únicamente en el ámbito educativo, van más allá, son cuestiones sociales y culturales de este período. Las conclusiones de esta investigación son las siguientes: se ha relacionado el contexto social y cultural franquista con la escuela de aquel tiempo. El marco determinaba metodologías específicas a los centros educativos y unas interacciones sociales concretas entre docentes y alumnos. Las relaciones entre los agentes sociales en las aulas eran principalmente verticales, rígidas, disciplinarias y sin posible réplica. Estas interacciones pueden definirse a partir de la potestas. En la actualidad, se ha relacionado el contexto social y cultural posmoderno en la escuela. Este marco conlleva unas determinadas metodologías en los centros y unas interacciones sociales específicas entre profesores y alumnos. Las relaciones entre los actores sociales en las aulas son más igualitarias, horizontales, dialogantes y democráticas. Para que aparezca la auctoritas tiene que haber libre aceptación del educado. En este modelo puede aparecer la autoridad del docente, por su valía y carisma, y que este sea considerado especial. / Ongoing legal reforms that have been introduced have sought to adapt the educational system to a postmodern social and cultural context. However, it appears that these changes have not been particularly successful and have generally been regarded as rather negative by the educational community. This doctoral thesis offers a global reflection on the present situation in the world of education and also focuses on several of the key elements involved in it and, in particular, on the figure of the teacher. The mass media constantly present reports on the difficult and conflictive situations that teaching staff must confront in the classroom on a day-to-day basis. It is publically asked whether the teacher has lost the authority that he/she used to have before society, families and students. Many people respond both forcefully and radically that this is indeed the case. This doctoral research seeks to investigate the concept of the teacher’s authority in Catalonia during the Francoist and to compare this with the current post-modern context; contributions relating to other areas have also been included in order to offer a rather wider perspective. Tools from various different disciplines have been used in order to address the complexity of the subject studied. These have mainly been borrowed from sociology, but also from anthropology, pedagogy, philosophy and psychology. The methodology used has mainly been qualitative and derived from in-depth interviews and triangular groups, though some quantitative data have also been included. An analysis of the concept of authority requires us to consider both the social and cultural context. This determines the types of social relations that take place within a specific area between the different social actors. It is also important to consider the definition of the term auctoritas and to distinguish it from another concept that has historically been responsible for numerous misunderstandings, potestas. This research has placed the figure of the teacher in two specific social and cultural contexts. First, within the Francoist framework, which had a structure dominated by social interactions which were characterized by obedience, discipline, hierarchy, and vertical, unidirectional relationships. These can be defined on the basis of potestas. This type of social relationships were not just limited to the educational area; the whole social structure had these characteristics. However, in a postmodern social and cultural context, there is also more balance and equity between the different social agents in the world of education. There is no solid social structure to consolidate a priori certain ways of being and acting; instead, the teacher, through his/her ability, intelligence, effort, empathy and involvement, must earn auctoritas on a day-to-day basis. This type of social interaction should not only be located in the world of educational, but goes much further, and involves the social and cultural issues of this period. The conclusions drawn from this research are the following: the Francoist social and cultural context has been associated with the school of the same period. This framework entailed the use of certain specific approaches within the educational centres and some of the specific social interactions between teachers and students. The relationships between social agents in the classroom were essentially vertical, rigid and disciplinary, with no right of reply. This resulted in interactions that were essentially dominated by the potestas. Nowadays, the postmodern cultural and social context is associated with the school. This framework entails certain specific methodologies in schools and a certain specific social interactions between teachers and students. The relationships between social actors in the classroom are more egalitarian, horizontal, dialogue-orientated and democratic. For the auctoritas to appear, it is necessary for the educated to be freely accepted. This means that in this model the authority of the teacher can appear based on his/her value, charisma and consideration as a special type of person.

Si tal com va escriure Giorgio Agamben el cinema té per element el gest i no la imatge, el cinema francès nascut en la modernitat ha convertit l’expressió gestual en l’exercici d’una carícia. Un exercici que cerca el secret de les imatges al mateix temps que l’esguarda sense revelar-lo; fundat en la inquietud per veure, i més concretament, en una dialèctica de proximitat i d’exterioritat, que refusa tota tematització, possessió i totalitat del visible. ¿Quina és la lògica d’una mirada la direcció de la qual ve determinada per la significança i la infinitud de la imatge a venir? ¿Quins sistemes generen els films i com es pensa el treball figural quan el desig que provoca el moviment de les imatges implica una separació entre el subjecte i l’objecte, el vident i el visible, el jo i l’altre? El programa filosòfic d’Emmanuel Lévinas sobre una fenomenologia de l’amor entronca amb la transformació del llenguatge que, segons Serge Daney, va suposar la Nouvelle Vague en passar d’un cinema de l’ideal a un cinema de l’alteritat. Si la representació de l’amor al cinema francès configura una tendència estètica en la modernitat en pensar les imatges des de l’aproximació i el desconeixement de l’altre, és perquè aquesta tendència ha dut a replantejar les dialèctiques del llenguatge cinematogràfic que determinen els sistemes figuratius (imatge/paraula, camp/fora de camp, pla/contraplà, pla fix/moviment de càmera, ràcord/tall). D’acord amb aquesta transformació, la tesi que segueix exposa i dilucida les principals línies traçades pels autors que han mantingut l’interès pel relat en un terreny de discussió figurativa on el film esdevé un mètode i un problema a resoldre. En aquest sentit, i per consegüent, la reconsideració fenomenològica d’aquest estudi, i del cinema com a carícia en particular, proposa no només una nova lectura i aproximació historiogràfica, sinó la reconsideració dels principis ontològics del cinema segons André Bazin i més concretament de la imatge-temps que Gilles Deleuze hauria fet ineludible per qualsevol estudi sobre el pensament del cinema modern. / If, as Giorgio Agamben put it, cinema is gestuality rather than image, then the French cinema of modern times has turned gestural expressions into a caressing exercise. Indeed, an exercise which attempts to detect the secret hidden in the images yet one which, once discovered, won’t be revealed given that the impulse of seeing and, more to the point, the dialectics of proximity and exteriority rebuff any attempt to wholly possess or otherwise typecast that which is visible. What is the logic of a glance where the direction is determined by the significance and the infinitude of the image yet to come? What systems are generated by films and how is image work thought out when the desire generated by the movement of images implies a separation between the subject and the object, the viewer and the visible, the I and the other? Emmanuel Lévinas’ philosophical programme of the phenomenology of love clings onto the transformation of language in a way which, according to Serge Daney, was embodied by the Nouvelle Vague when it moved from the film of ideals to that of alterity. In French film, the representation of love tends to conform a modern aesthetic image because it is understood from standpoints based on proximity and the unknowness of the other. This can be explained from the fact that the dialectics of cinematic language have been reconsidered as far as figurative systems (image/word, on screen/out of screen, shot/reverse shot, still shot/moving camera, continuity/cut) are concerned. According to this transformation, the thesis that follows exposes and elucidates the main lines drawn by those authors who have maintained an interest in the field of figurative discourse where film as such becomes a method and a problem to be solved. In this sense and consequently, the phenomenological reconsideration of this study and, in particular, of film seen as a caress, proposes not only a new reading and a historiographical approximation but also the reconsideration of ontological film principles according to André Bazin and more to the point, of image-time which Gilles Deleuze would have deemed essential in any study about thought in modern film.

Esta tesis tiene como objeto de estudio el fan fiction (historias derivadas escritas por los fans de un producto de la cultura de masas) como modalidad de expansión narrativa de universos ficcionales transmedia originados en series de televisión. Concretamente, se ofrece un acercamiento a la capacidad creativa de los fans en entornos transmedia oficiales, y al fan fiction atendiendo a su dimensión textual y práctica a partir del estudio de caso de seis ficciones locales e internacionales: Águila Roja, Game of Thrones, Infidels, Mistresses, Fringe y Lost. Para ello se desarrolla un análisis textual fundamentado en la semiótica y la narratología, bases teóricas y metodológicas que se complementan con la etnografía digital en el estudio de una comunidad online de fan fiction. La utilización de estas metodologías supone un aporte innovador a los Fan Studies y la narrativa transmedia por los escasos referentes de su aplicación integrada en ambos campos. / The object of study of this dissertation is fan fiction ––derivative stories written by fans of a mass culture product— as a form of narrative expansion in television-based transmedia fictional universes. Specifically, an approach to fans’ creative capacity in official transmedia environments is offered alongside an insight to the textual and practical dimensions of fan fiction focusing on the case study of six local and international television series: Águila Roja, Game of Thrones, Infidels, Mistresses, Fringe and Lost. In order to achieve this, a textual analysis drawing on semiotics and narratology is applied. Both theoretical and methodological sources are complemented with digital ethnography techniques in the study of an online fan fiction community. The application of these methods posits an innovative contribution to Fan Studies and transmedia storytelling research due to lacking models of their joint implementation in both fields.

Catalunya i el País Valencià són dos territoris històrica, cultural i geogràficament units. Ambdues zones van ser assetjades per l’exèrcit de Felip V de Borbó durant la Guerra de Successió dels anys 1714 i 1707, quedant així despullades d’institucions i lleis pròpies. Les vies de reconstrucció identitària, però, s’han viscut de forma diferent en cadascuna d’elles. Això va manifestar-se més marcadament durant l’època de transició democràtica espanyola que emergia a tot l’Estat arran la mort del dictador Francisco Franco l’any 1975. Els periòdics d’informació generalista autòctons van fer-se ressò dels esdeveniments i van esdevenir d’una importància essencial en el mateix marc constructiu. L’instrument d’intervenció més eficaç dels diaris són les peces informatives (editorials i articles d’opinió), per tant, la nostra recerca s’assentarà sobre l’anàlisi del discurs de diversos casos d’opinió dels periòdics Avui, La Vanguardia, Levante-EMV i Las Provincias amb l’objectiu d’estudiar la seva contribució als processos de reconstrucció identitària nacional d’ambdós territoris. / Catalonia and the Valencian Country are two territories historically, culturally and geographically united. Both territories were besieged by the army of Philip V of Spain during the War of the Spanish Succession between 1714 and 1707. As a consequence, both territories were divested of their own institutions and laws. However, their identity has been rebuilt in different ways in each territory. This was even more apparent during the Spanish transition to democracy, that emerged all over the State after the dictator Francisco Franco’s death, in 1975. Local newspapers of general information covered the events and became essential in the construction processes of these regions. Opinion-based editorials and articles were important intervention tools in newspapers. For that reason, our research will focus on the discourse analysis of different cases of opinion of some newspapers such asAvui La Vanguardia, Levante-EMV and Las Provincias. The main pourpose of this project is to study the named newspapers’ contribution to the identity rebuilding processes in both national territories.

El objetivo principal de la presente tesis es investigar sobre cómo Coco Chanel, la mujer más importante de la creación de moda femenina y una de las mujeres más importantes del siglo XX, construyó su marca personal a través de sus retratos. Para ello se investiga en dos direcciones, una, la marca en todas sus dimensiones, desde la comercial a la antropomorfa, pasando por su relación con la emoción y el recuerdo, y los modelos de construcción de marca personal. Otra, la semiótica aplicada al campo visual para desentrañar todos los significados asociados al corpus fotográfico de Chanel analizado. Además, para enmarcar el tema central se analiza la aportación del personaje a la construcción de la mujer moderna, así como el relato construido sobre su persona, mediante los biógrafos que la conocieron, y sus aportaciones a la moda. / The main objective of this thesis is to investigate how Coco Chanel, the most important designer in the creation of women's fashion and one of the most important women of the twentieth century, built her personal brand through her portraits. For this matter, it has been researched in two different paths. First the brand in all dimensions, from the commercial to the anthropomorphic, through its relationship with emotion and memory, and models of personal brand building. Second semiotics applied to visual field, for unravel the meanings associated with the Chanel corpus analyzed through pictures. Furthermore, the study focuses on the legacy of her character to the construction of modern women and the stories built it on herself, as told by biographers who knew her, and Chanel’s contributions to fashion.

Aquesta tesi doctoral neix de la inquietud d’estudiar l’ús que fan del vídeo els cibermitjans catalans i les diferències que la producció audiovisual a internet presenta respecte del periodisme audiovisual de les cadenes de televisió tradicionals. Analitzem com són els vídeos que publiquen els cibermitjans catalans i n’estudiem les especificitats. També avaluem els canvis que aquesta producció audiovisual ha viscut amb el pas del temps, entre 2012 i 2014. Tot plegat, en un context líquid i canviant propiciat pels incontestables avenços tecnològics, la consolidació d’internet com a palataforma periodística de primer nivell i els canvis de paradigma comunicacionals, de consum i de producció de missatges periodístics. / The concern of studying the use online Catalan newspapers do of video is the original seed of this research. And thus, also the differences between internet journalistic audiovisual production and broadcasting traditional television news channels. We analize the taxonomy and the specificities of the videos published by online Catalan newspapers. We also study how this audiovisual production has changed with the passage of time, between 2012 and 2014. All this in a context caused by liquid and undeniable technological progress, the consolidation of the internet as a journalistic platform and shifts on communicational, consumption and journalistic messages production.