DE LA TESI:Sobre el món de l'escola s'ha escrit molt, moltíssim, però massa sovint amb la finalitat de prescriure el que s'hi ha de fer, al marge dels mateixos implicats. Tant per les lectures que havia fet com per la meva pròpia experiència d'alumna, de mestra i de formadora de mestres, m'havia qüestionat sovint preguntes com aquestes: Per què el món de l'escola funciona com funciona? Per què el món escolar es tan reticent als canvis i a la innovació? Per què el professorat fa el que fa? Per què el professorat sovint es troba fent el que no desitja? Per què a l'escola conviuen valors morals i ètics que en la seva essència són contradictoris? Per què el treball dels docents, amb el temps, esdevé rutinari i alienant? Per què l'alumnat s'interessa poc pel que fa a l'escola? Moguda per aquesta curiositat vaig anar perfilant la recerca que emprendria amb aquesta tesi, i que en realitat vindria a ser una mena de pretext per acostar-me al món de l'escola, mirar-lo amb atenció i retrobar-lo de nou, però no pas com a alumna o com a mestra, sinò com una observadora privilegiada. D'entrada, no sabia quina seria la tesi, però sempre havia tingut clar que partiria de la pràctica, perquè en ella és on s'articula i té sentit la teoria. Desitjava fer una recerca on teoria i pràctica estiguessin connectades, establissin un diàleg, una harmonia, i per tant es complementessin.Finalment, em vaig proposar comprendre una vida professional docent en concret, per tal de descriure, analitzar i interpretar la complexitat del que és i envolta la vida d'una mestra, on consideraria tant els aspectes biogràfics, personals i professionals, com els aspectes de la seva pràctica i els contextuals. Així vaig contactar amb una mestra, a la qual anomenaré "Mercè", que es va interessar per la proposta i durant dos anys (1990-1992) vam estar en contacte permanent. El resultat del treball de recerca i investgació posterior va ser la present tesi. He estructurat la tesi en quatre parts: Una d'exploració teòrica; una segona d'explicació del procés d'investigació, una tercera part on recullo l'informe de la investigació; i una quarta on sintetitzo algunes reflexions finals entorn el que ha estat l'estudi de cas.La primera part d'exploració teòrica porta per títol "De la investigació "sobre" el professorat, a la investigació "des del" professorat: una aproximació teòrica" i es troba dividida en tres grans capítols. El primer fa referència a la investigació "sobre" el professorat, on a part d'apuntar-ne els precedents, em centro en la recerca sobre el pensament del professorat. Al segon capítol exposo les aportacions més rellevant dins el camp de la investigació "des del" professorat, és a dir, aquelles que que han considerat el coneixement personal i pràctic. Completo aquesta part amb un capítol de revisió sobre els estudis que han considerat la importància de les cultures d'ensenyança i els processos de socialització del professorat en el context del seu lloc de treball. La segona part de la tesi és l'explicació del procés de recerca des de dins: Vivències, reflexions, decisions i dilemes. La tercera, com he dit, és l'informe resultant de la investigació: "A la recerca de la comprensió d'una mestra: cara d'hivern, cara d'estiu". És en aquesta part on es presenten els aspectes biogràfics personals i professionals més destacats de la professora estudiada, la seva pràctica pedagògica i els factors contextuals que influencien i determinen la seva pràctica. L'última part és on presento les reflexions finals sobre el tema nuclear de la tesi, i que sistematitzo al voltant de tres aspectes bàsics; el primer sobre la importància que la recerca, des del punt de vista del professorat, integri el seu coneixement pràctic i personal dins d'un marc més ampli de comprensió i significat que remarqui l'importància que tenen els diferents contextos educatius dins de la vida professional dels docents. Un altre aspecte és format pels dilemes que sorgeixen de la complexitat de la vida docent i que es materialitzen en el rol del professorat. I després d'aquesta anàlisi dels conflictes i dels dilemes de la pràctica, apunto unes reflexions entorn a la necessitat de reconsiderar l'ocupació laboral del professorat, ja que sota les condicions en què generalment han d'actuar, no hi espais, ni per a la reflexió, ni per a la crítica ni per a la creativitat de la seva tasca.

No description available.

Partimos del planteamiento de que cualquier actividad escolar abordada desde una actitud lúdica, se puede considerar como juego, y a su vez cualquier juego planteado como tal, si se realiza como una actividad carente de dicha actitud, se acaba convirtiendo en monótona, rígida y ausente de alegría, degenerando en un ejercicio escolar rutinario más, carente de motivación. Consideramos todas aquellas actividades, ideas o planteamientos que se planifican y que poseen en su caracterización aquellos rasgos que consideramos lúdicos. Así, realizamos un recorrido por la historia educativa española contemporánea, atendiendo a estas actividades lúdicas o juegos, como instrumentos, medios u orientaciones que poseen las virtudes lúdicas de educación integral.Son objeto de nuestro interés, todas aquellas experiencias educativas que han ensayado la actividad lúdica en las prácticas escolares cotidianas a lo largo del último siglo y medio en nuestro país. También atendemos a todos aquellos planteamientos o llamadas realizadas por pedagogos españoles que reclaman la introducción del juego en nuestras escuelas, o bien por el aprovechamiento de los tiempos lúdicos extraescolares con fines educativos. Nuestra investigación es de carácter histórico, buscando apoyo en aquellas publicaciones pedagógicas periódicas y órganos de expresión docente más importantes de cada momento histórico estudiado, así como en monografías, manuales utilizados en las Escuelas Normales, reuniones científicas y congresos, legislación educativa, memorias técnicas de maestros presentadas ante la inspección educativa, etc.Una de las principales virtudes o rasgos sobre el que descansa gran parte de la investigación es la capacidad del juego de actuar como fundamento, herramienta y fin de la educación integral. El hecho de que la actividad lúdica favorezca el aprendizaje y la acción pedagógica en todas las dimensiones educativas (física, intelectual, social y estética) ha hecho que desde antaño los educadores fijaran su atención en ella, considerándola de máxima importancia y estimando oportuno su uso en la acción pedagógica. Pero si bien en esta creencia o convicción ha habido un cierto consenso, especialmente entre los educadores cercanos a posturas de renovación pedagógica, en cambio no ha sucedido lo mismo a la hora de llevar o trasladar este discurso a la práctica educativa cotidiana, sobre todo la escolar. La apuesta inicial o teórica por la actividad lúdica, choca en la mayoría de las ocasiones con la contraposición o enfrentamiento entre el juego (ocio) y el trabajo (negocio, negación del ocio). Podemos afirmar que prácticamente en casi todos los diferentes momentos del siglo XX se ha aplicado el juego a las diferentes didácticas escolares, si bien el período en que esta pedagogía lúdica encuentra mejor acomodo y se realizan mayor número de ensayos es durante el primer tercio del siglo XX. / This doctoral thesis has been conceived assuming the basis that any school activity approached with a play attitude can be considered a play and, at the same time, any play devised as a play, if i'ts developed as an activity lacking in such attitude, it becomes a monotonous, rigid and lacking of joy activity, degenerating into a routine school exercise more, lacking in motivation. In this thesis the author has dealed with all those activities, ideas or approaches that have been planified and that have, among other characteristics, play traits, in the way that he considers such quality. He realizes a journey along the Spanish contemporary history of education dealing these play activities or plays as tools, means or tendencies that have the play virtues of the integral education.All those educational activities that have rehearse the play activity in the everyday school practices across the last century and a half in Spain are object of the author's interest. He also pays attention to all those premises or calls conceived by Spanish educationalists that demand either the introduction of the play in the Spanish schools, or to take advantage of the extracurricular play times with educational aims. The research expressed in this thesis has a historical nature and leans on the most important periodic pedagogical publications and the most important teaching expression organs in every studied historical time, as well as on monographs, reference manuals used in the Escuelas Normales, scientifical meetings and conferences, educational legislation, technical reports of teachers presented in the educational inspection, etc.One of the most prominent virtues or characteristics on which the major part of the research is based is the capability of the play to act as basis, tool and purpose of the integral education. The fact that the play activity favours the learning and the pedagogical action in every educational side has caused that from the old days the educationalists focus their attention on it. They consider the play activity of major importance and consider appropriate its use in the pedagogical action. Althoug in this conviction has had some consensus, specially among the educationalists closed to pedagogical renovation positions, it hasn't been the same, nevertheless, when transferring this discourse to the everyday educational practice and, above all, the school educational practice.

En el año 1990, se publicó en España la Ley Orgánica General de Ordenación del Sistema Educativo (LOGSE). Esta ley supuso el primer paso en la regularización jurídica de la danza dentro del sistema educativo español. En esta ley la danza se contempla, en primer término, dentro de la categoría de "enseñanzas artísticas". Las "enseñanzas artísticas" enmarcadas dentro del apartado de "enseñanzas de régimen especial", tienen como objetivo la formación artística y la cualificación de los futuros profesionales de la música, la danza, el arte dramático, las artes plásticas o el diseño. En el caso de la danza, se regula la formación para la capacitación de los futuros profesionales de la danza. Por otro lado, la LOGSE regula las "enseñanzas de régimen general" en las etapas infantil, primaria, secundaria, formación profesional y educación universitaria. Salvo en las dos últimas, en las demás etapas, la danza aparece de forma explícita o implícita dentro de áreas como la educación física, la música o la educación artística. La danza también se oferta en muchos centros escolares públicos y privados como una actividad extraescolar conjuntamente con otras actividades de tipo cultural o deportivo.Asimismo, en escuelas privadas o estudios privados de danza, podemos encontrar una importante oferta de cursos y cursillos de danza en diversas modalidades como son el clásico, el contemporáneo, los bailes de salón, etc.A todo esto hay que añadir otras escuelas, generalmente dependientes de instituciones locales, Diputaciones o Consejerías de cultura de Gobiernos autónomos, que imparten y divulgan danzas de tipo tradicional y folclórico.Como podemos ver, existe en la actualidad una extensa oferta de formación en danza, una formación que no sólo va dirigida a la profesionalización sino que abarca también otros ámbitos como son el recreativo o el educativo.Esta tesis surge a partir de la constatación de que la danza, de una manera o de otra, está presente en las ofertas educativas actuales. Por un lado estaría la educación para la danza, la danza como un fin generalmente dentro del ámbito del arte, lo que implica la formación para aprender danza desde una perspectiva profesional: formación de intérpretes (bailarines y bailarinas), formación de coreógrafos, formación de profesores de danza, formación de profesionales de otras áreas orientadas hacia la danza (médicos de la danza, fisioterapeutas, entrenadores físicos, psicólogos, gestores, etc.). Por otro lado la educación por medio de la danza, es decir, la danza como un medio al servicio de la educación. Este último aspecto es precisamente nuestro objeto de estudio en torno al cual girará nuestra investigación. Partiendo de esta constatación, se estudia y analiza la danza con el objetivo de fundamentar su validez pedagógica. Desde el paradigma cualitativo y a través de la hermenéutica, se parte del análisis de la educación actual, de sus premisas, sus diferentes planteamientos y sus posibles procedimientos en busca de unos fines generales identificados como de Humanización, Socialización y Culturización del individuo.En la segunda parte, se estudia la danza como una actividad natural del ser humano desde sus dos componentes: el motriz y el expresivo. Se tiene en cuenta la consideración que la danza ha tenido en el pensamiento pedagógico a través del discurrir histórico, para finalizar reflexionando sobre el valor pedagógico que ésta ofrece. El valor pedagógico de la danza queda argumentado por las posibilidades que ofrece para influir en el desarrollo físico del individuo, en el desarrollo perceptivo-motor, en los procesos del conocimiento, reflexión y respuesta creativa, así como en los procesos de socialización y culturización, siendo específicamente significantes las posibilidades que ofrece como forma de mejorar las capacidades expresivas y comunicativas, así como del fomento del sentir artístico en la propia creación y en la apreciación de las formas artísticas ajenas. / This thesis analyzes the dance in order to lay the foundations of its pedagogic values. Taking in account the qualitative paradigm and using the hermeneutic method, the author starts from an analysis of the actual education system in Spain its premises, its various establishments and its processes, trying to achieve a general aims: Humanization, Socialization and Culturization of the human being.In the second part, the author studies the dance like one of the human natural activity with its two components: motor and expressive. The author takes into account the role of the dance along the history from a pedagogical point of view. At the end, the reflections on the pedagogic values of the dance establish that the dance can have influence on the physical grow, on the perceptive-motor capacity, on the creative response, thinking and knowledge processes, as well as on the socialization and culturization. Especially significant are the possibility that the dance offers in order to improve the expressive and communicative capacity and the artistic sense, on the own creations and on the appreciation of the other people's artistic forms.

Aim: to prepare and study a questionnaire enabling the measurement of the student's food habits in the third (two-year) cycle of primary education.Amongst other aspects we have presented a programme of Education for Health, for students of 5th and 6th year of Primary Education, concentrating on the aspects of DIET AND CONSUMPTIONWork hypothesis:· The questionnaire guarantees internal and external validity as well as reliability and temporal stability in measuring the areas covered by the study.· Determining the categories providing the information to attain the aim of the research.· The number of items is sufficient to provide the information about the categories established to measure the fulfilment of each of the aims that were set. Verification of the hypotheses:1. It has been possible to appreciate that the consistency of the construct is sufficiently well-argued. 2. We have appreciated that the category and sub-categories have acted in a sufficiently descriptive way, and have always been sufficient to prepare the questionnaires in the different phases of the study. 3. It has been observed that the categories of Food Habits, Healthy Diet, Fast Food and Sweets and Feeding Disorders and Hygiene habits have displayed the importance that the "judges" assigned these at the beginning.4. The aforementioned categories are seen to have a sufficient number of items that give validity to the questionnaire, stressing nevertheless that the Social Eating and Advertising and Food categories did not display the importance that the "judges" had assigned them. Conclusions: To recommend to health professionals that Education for Health Programmes cannot be in any way discontinuous, like campaigns, as they cannot ensure the introduction of healthy conducts in the long-term. To stress the need to carry out longitudinal studies to enable proving if healthy conducts are effectively being introduced. The questionnaire should not only be an assessment tool providing a diagnosis of the school population as regards feeding habits, but should also be a proposal for different assessment tasks in Education for Health.

La presente tesis es un ejercicio de hermenéutica respecto de la filosofía política del profesor Antonio Negri desde el campo de la pedagogía y la didáctica. Es una diseminación, en el sentido de propagación, de ciertos contenidos de la teoría desarrollada por él en el terreno de la filosofía política, que lleva o extiende algunas de sus concepciones a un terreno epistemológico distinto al que se han producido. Es una aportación a la pedagogía y a la didáctica desde un particular enfoque del hecho educativo -el aprendizaje y la enseñanza- movido principalmente por el deseo de radicalización de la democracia en el seno de la institución escolar. Un deseo que la necesidad perentoria marcada por la actual crisis de los modelos educativos burocráticos convierte en anhelo. Esa es la intención que nos ha movido. Nuestra preocupación por la desburocratización y la democratización de la llamada educación formal y también el importante papel de la institución escolar en cuanto a dotación de autonomía para los sujetos a la misma nos ha llevado a seleccionar a este filósofo italiano. Antonio Negri es uno de los más importantes exponentes del movimiento autónomo en Italia, el llamado también 'laboratorio italiano', consecutivo al conocido como 'mayo francés' y que se prolongó prácticamente toda una década en el caso italiano. Nos hemos movido hacia la incursión en sus textos con intenciones diseminatorias porque este entramado textual representa un compendio de las conclusiones post-facto de todas las múltiples experiencias que en Italia se llevaron a cabo en el sentido de la autonomía política, la democracia participativa y la horizontalidad de las relaciones de cooperación entre las singularidades. Igualmente, nos han atraído sus análisis sobre los cambios que se han producido en el mundo laboral, con la caducidad de los formatos del modo de producción fordista y el paso al postfordismo, los cambios en las formas del poder y de la economía mundial, el fenómeno de la globalización y el impacto de los nuevos recursos comunicativos y colaborativos globales que se han derivado de la creación y desarrollo de internet, la red global comunicativa y cooperativa. Desde nuestro punto de vista, la institución escolar debe ser sensible a todos estos cambios y aprovecharlos para su transformación radical democrática. Nuestra intención ha sido explorar el terreno de la filosofía política, aunque nos alejemos del pensamiento y los útiles didácticos al uso, a la búsqueda de las claves necesarias, para, una vez de vuelta al terreno de lo educativo, la pedagogía y la didáctica, haber adquirido la distancia crítica necesaria a partir de la cual enjuiciar el objeto de estudio y propuestas: la institución escolar. La tesis ha sido concebida como 'dispositivo investigador' por tanto, puede decirse que en cierta manera cosifica el objeto, o los objetos, de estudio de estudio y análisis: la institución escolar, la institución y lo escolar, precisamente para demostrar la posibilidad de descosificarlos. Oximóricamente: La cosa es descosificable. / This thesis is a hermeneutic exercise concerning Antonio Negri’s political philosophy from the fields of pedagogy and didactics. It is a dissemination of certain contents of theory that has been developed by him in the propagation sense in the field of political philosophy ,which carries or extends some of its conceptions to a different epistemological field from that which has been produced previously. It is a contribution on pedagogy and didactics from a particular focus on the educational bias the learning and the teaching process which is mainly motivated by the will to radicalise democracy in the heart of scholastic institutions. A desire that the pressing need which is influenced by the current crisis of the educational bureaucratic models changes into an aspiration. This is the intention that has motivated us. Our worry about debureaucratisation and democratisation of the so called formal education and also the important role of the scholastic institution concerning the allowance for the autonomy of the subjects has led us to choose this Italian philosopher. Antonio Negri is one of the most important exponents of the autonomous movement in Italy, the so called “Italian laboratory”, consecutive to the known “French May” which was extended practically throughout a whole decade in the Italian case. We have moved towards the incursion in his texts with disseminative intentions because this textual network represents a compendium of the post-facto conclusions of the all the multiple experiences that were carried out in Italy in the political autonomy’s sense, the participative democracy and the horizontality of the cooperative relations among the singularities.

La investigadora assumirà el doble rol de investigadora i formadora per a poder analitzar internament els processos que s'esdevenen en els àmbits pràctics de formació docent per a la innovació curricular en les etapes educatives de Educació Infantil i Primària i dins de plataformes formatives previstes pels Plans de Formació Permanent del Professorat del Departament d'Ensenyament de la Generalitat (en concret articulades pel SEDEC i per l'ICE-URV).Es tenen en compte les modalitats formatives 'curs' i 'formació en centre' o assessorament en centre per a aprofundir en llurs potencialitats particulars: una investigació com a estudi de cas múltiple de caràcter instrumental. La intencionalitat de l'estudi és 'analitzar en profunditat 3 processos de formació (un assessorament en centre i dos cursos) centrats en una innovació curricular en l'àrea de la 'lectura i l'escriptura constructivista' per a establir valoracions sobre el tipus o grau Desenvolupament Professional (de professors i de formadora) que s'ha arribat a construir i proposar condicions, accions, i estratègies de millora.Com a objectius concrets més rellevants:(a) Comprendre significativament, des del punt de vista de la formadora com a subjecte docent, - què passa en el desenvolupament d'accions formatives de diversa modalitat que pretenen ajudar a desenvolupar una innovació.- com s'aprèn, quin tipus d'aprenentatge es dóna i qui són els protagonistes que interaccionen en els aprenentatges. (b) Indagar en els elements del procés de formació que poden influir en:- l'acollida positiva de la proposta innovadora,- la comprensió i interès entorn el seu marc conceptual, - la incidència i aplicació en les aules,- el canvi d'actituds coherent amb la innovació, - l'assumpció de concepcions sobre el paper del professor com a educador i aprenent, investigador i reflexiu en contextos de canvi com l'actual. (c) Establir algun tipus de connexió entre experiències de formació: saber més sobre la forma com es desenvolupen i s'institucionalitzen els canvis.(d) Descriure i valorar elements de la metodologia de l'estudi que hagin suposat major potencial d'aprenentatge i aprenentatge per a l'acció de formadora.D'aquests objectius es desprèn la necessitat d'indagar, entre d'altres, en els àmbits teòrics de:- El programa d'investigació sobre el 'pensament del professor' - La construcció de coneixement en contextos de formació professional: la relació entre teoria i pràctica i la comprensió de les diverses 'subcultures' i formes de Desenvolupament professional- El paper de la persona formadora com a guia en la construcció del "nou" coneixement - La narrativitat com a recurs d'aprenentatge metacognitiu, històric, i social - Els components de la innovació curricular sobre lectura i escriptura - L'avaluació d'accions de formació permanent - La potencialitat de les modalitats de formació: cursos i projectes de centre en el marc del Pla de Formació Permanent del Professorat (1997)- Els itineraris formatius i les necessitats dels professors: estadis informatiu, formatiu i autoformatiu Quant a estratègies concretes que es desenvolupen, cal observar que es recopilen dades des de diferents protagonistes: - Formadora: escriu diaris de totes les sessions- Observadors en els cursos: realitzen informes descriptius i/o diaris de cada sessió - Professors/es realitzen: - avaluacions inicials sobre conceptes i estratègies curriculars - qüestionaris inicials sobre cultura innovadora - mostres dels treballs realitzats a classe- valoracions finals estàndar determinades pels serveis (SEDEC i ICE-URV)- autoinformes 'oberts' - Entrevistes a l'equip directiu del centre de la 'Formació en centre'- Entrevistes als observadors- Registres tecnològics: gravacions en cassette de bona part de les sessions A partir de l'estudi, s'aporten elements que poden contribuir a una 'Didàctica de la Formació Permanent' en tant que es posen en evidència components del 'pensament de la docència' com a gestió social dels aprenentatges docents per part de la formadora i elements que afavoreixen la construcció i superació per part dels professors del trànsit entre una metodologia i altra: des de la perspectiva d'aquest 'acompanyament', se'n destaquen elements com la narrativitat, els processos d'investigació-acció, el suport emocional davant un alt grau d'incertesa pel canvi, la comprensió de les diverses 'subcultures' que cohabiten en els centres educatiu; tot, tenint en compte les potencialitats d'ambdues modalitats formatives analitzades. / La investigadora assumirà el doble rol de investigadora i formadora per a poder analitzar internament els processos que s'esdevenen en els àmbits pràctics de formació docent per a la innovació curricular en les etapes educatives de Educació Infantil i Primària i dins de plataformes formatives previstes pels Plans de Formació Permanent del Professorat del Departament d'Ensenyament de la Generalitat (en concret articulades pel SEDEC i per l'ICE-URV).Es tenen en compte les modalitats formatives 'curs' i 'formació en centre' o assessorament en centre per a aprofundir en llurs potencialitats particulars: una investigació com a estudi de cas múltiple de caràcter instrumental. La intencionalitat de l'estudi és 'analitzar en profunditat 3 processos de formació (un assessorament en centre i dos cursos) centrats en una innovació curricular en l'àrea de la 'lectura i l'escriptura constructivista' per a establir valoracions sobre el tipus o grau de Desenvolupament Professional (de professors i de formadora) que s'ha arribat a construir i proposar condicions, accions, i estratègies de millora.Com a objectius concrets més rellevants:(a) Comprendre significativament, des del punt de vista de la formadora com a subjecte docent, - què passa en el desenvolupament d'accions formatives de diversa modalitat que pretenen ajudar a desenvolupar una innovació.- com s'aprèn, quin tipus d'aprenentatge es dóna i qui són els protagonistes que interaccionen en els aprenentatges. (b) Indagar en els elements del procés de formació que poden influir en: l'acollida positiva de la proposta innovadora, la comprensió i interès entorn el seu marc conceptual,  la incidència i aplicació en les aules, el canvi d'actituds coherent amb la innovació,  l'assumpció de concepcions sobre el paper del professor com a educador i aprenent, investigador i reflexiu en contextos de canvi com l'actual. (c) Establir algun tipus de connexió entre experiències de formació: saber més sobre la forma com es desenvolupen i s'institucionalitzen els canvis.(d) Descriure i valorar elements de la metodologia de l'estudi que hagin suposat major potencial d'aprenentatge i aprenentatge per a l'acció de formadora.D'aquests objectius es desprèn la necessitat d'indagar, entre d'altres, en els àmbits teòrics de: El programa d'investigació sobre el 'pensament del professor'  La construcció de coneixement en contextos de formació professional: la relació entre teoria i pràctica i la comprensió de les diverses 'subcultures' i formes de Desenvolupament professional El paper de la persona formadora com a guia en la construcció del "nou" coneixement  La narrativitat com a recurs d'aprenentatge metacognitiu, històric, i social  Els components de la innovació curricular sobre lectura i escriptura  L'avaluació d'accions de formació permanent  La potencialitat de les modalitats de formació: cursos i projectes de centre en el marc del Pla de Formació Permanent del Professorat (1997) Els itineraris formatius i les necessitats dels professors: estadis informatiu, formatiu i autoformatiu Quant a estratègies concretes que es desenvolupen, cal observar que es recopilen dades des de diferents protagonistes: - Formadora: escriu diaris de totes les sessions- Observadors en els cursos: realitzen informes descriptius i/o diaris de cada sessió - Professors/es realitzen:  avaluacions inicials sobre conceptes i estratègies curriculars  qüestionaris inicials sobre cultura innovadora  mostres dels treballs realitzats a classe valoracions finals estàndar determinades pels serveis (SEDEC i ICE-URV) autoinformes 'oberts'  Entrevistes a l'equip directiu del centre de la 'Formació en centre' Entrevistes als observadors Registres tecnològics: gravacions en cassette de bona part de les sessions A partir de l'estudi, s'aporten elements que poden contribuir a una 'Didàctica de la Formació Permanent' en tant que es posen en evidència components del 'pensament de la docència' com a gestió social dels aprenentatges docents per part de la formadora i elements que afavoreixen la construcció i superació per part dels professors del trànsit entre una metodologia i altra: des de la perspectiva d'aquest 'acompanyament', se'n destaquen elements com la narrativitat, els processos d'investigació-acció, el suport emocional davant un alt grau d'incertesa pel canvi, la comprensió de les diverses 'subcultures' que cohabiten en els centres educatiu; tot, tenint en compte les potencialitats d'ambdues modalitats formatives analitzades. / The action researcher will assume both roles one as a researcher as well as a teacher educator to analyse the inner processes that appear in the educational practice for the curriculum innovation in Elementary and Primary Education and in 'Teacher training Projects' of Catalan Department of Education taken by SEDEC (a Service for teaching Catalan in schools) and by ICE-URV (the department of teacher training of the University of Tarragona).Two formative views are taken into account, one as a course, and the other as a training assessment inside the school itself in order to develop a research in terms instrumental study of multiple cases. The purpose of the study is to analyse three teacher training processes (two courses and one school training assessment) based on a new curriculum about constructivist reading and writing to evaluate the teachers' professional development (as well as the researcher's herself) and to promote strategies and improving conditions.More specific outstanding objectives are:(a) To understand (from the researcher-teacher's point of view): - the development process of different research actions which aim to help an innovation - the learning process , types of learning, practitioners and interaction.(b)To investigate the elements of the learning process which have an influence on: - a positive reception of the innovative proposal - conceptual understanding and interest - impact and classroom application - a change of attitude according to the innovation process. - an acceptance of the teacher's role as educator and learner, researcher and reflective in present innovative processes.(c) To establish links between different training experiences, their development and institutionalisation.(d) To describe and assess methodological elements of the study which mean an improvement in learning and in the teacher educator's own learning.From these objectives there is a theoretic investigation about:- The research programme about the "teacher's thoughts".- Knowledge construction in a professional education context: the connection between theory and practice and the comprehension of different "subcultures" and ways of professional development.- The educator's role as a guide in "new" knowledge construction.- "Narrative" as a metacognitive, historic, social learning resort.- The elements of the curriculum innovation which refer to reading and writing.- The evaluation of the teacher education process.- The potential of different ways of teacher training: courses and school projects regarding the institutional planning for teacher education of 1997.- The different education ways and the teachers' needs: by means of three steps, information, training and self-training.Regarding the specific strategies employed, an amount of information has been summarized by the practitioners:- The educator, she writes reports every session.- The observers of the courses, they write descriptive reports every session.- The teachers, they do: - initial tests about curriculum and strategies. - initial questionnaires about innovation. - samples of classwork. - final evaluation (determined by SEDEC and ICE-URV). - open self-reports.- Interviews with the school headmaster.- Interviews with the observers.- Tape recording of most sessions.The study provides new elements to elaborate a didactic method for "teacher education" as well as other elements which participate in the "teaching process"; in the educator's view as a social management of education achievement, and in the teachers' as the elements which help to assume the change from one methodology to another. Some elements are particularly relevant: narrative, action-research procedures, emotional support regarding the hesitation for changing, comprehension of the different "subcultures" which live together in schools; all of them, regarding the potential of both education modalities which have been analysed.

Estudi post - test descriptiu realitzat a l'entorn d'una escola d’educació especial de nens i joves amb Paràlisi Cerebral (PC), que aporta una valuosa informació sobre la integració de la musicoteràpia (MT) en l'equip interdisciplinari per al tractament de persones amb PC. L'objectiu de l'estudi es centra en tres hipòtesis: Hi han diferències de qualitat de participació en MT segons l'afectació global (H1), hi ha diferències segons l'edat (H2), i hi ha diferències en la percepció de les diverses disciplines sobre la funcionalitat de la MT (H3). Els subjectes d'estudi són els alumnes amb PC (N=71) i els professionals (N=25) de l'escola, establint dues categories d'estudi: segons l'afectació global (PC Moderada n=36 i PC Greu n=35) i segons l'edat (nens 6-12 anys n=36 i joves >13 anys n=35), desenvolupant dos programes d'intervenció: MT-1 (4 mesos de MT en grups de 8, N=71), i a continuació MT-2 (8-12 mesos de MT, n=50). L'avaluació d'aquests programes es va realitzar sobre 14 conceptes en les àrees d'actitud, cognitiva, social, física i emocional segons les observacions dels professionals, que han servit per definir la jerarquia d'objectius en MT. De les proves estadístiques no-paramètriques per a les mostres independents (Mann-Whitney) i les relacionades (Wilcoxon) es desprèn els següents resultats per a cada hipòtesi: H1, els subjectes amb PC Greu responen millor a MT-1, i amb PC Moderada progressen més en MT-2; H2, hi ha diferències entre nens i joves, i H3, hi ha diferències entre disciplines professionals i unanimitat en valorar la 'participació' com a objectiu prioritari de la MT, coincidint en la seva naturalesa complementària. Com a conclusió es confirmen les tres hipòtesis. Per als professionals, la intervenció de MT en nens i joves amb PC s'ha de basar en la participació activa, independentment del nivell d'afectació global. / Estudio post-test descriptivo realizado en el entorno de una escuela especial de niños y jóvenes con Parálisis Cerebral (PC), que aporta una valiosa información sobre la integración de la musicoterapia (MT) en el equipo interdisciplinar para el tratamiento de personas con PC. El objetivo del estudio se centra en tres hipótesis: Existen diferencias de calidad de participación en MT según la afectación global (H1), existen diferencias según la edad (H2), y existen diferencias en la percepción de las distintas disciplinas sobre la funcionalidad de la MT (H3). Los sujetos de estudio son los alumnos con PC (N=71) y los profesionales (N=25) de la escuela, estableciéndose dos categorías de estudio: según la afectación global (PC Moderada n=36 y PC Grave n=35) y según la edad ( niños 6-12 años n=36 y jóvenes >13 años n=35), desarrollándose dos programas de intervención: MT-1 (4 meses de MT en grupos de 8, N=71); y a continuación MT-2 (8–12 meses de MT, n=50). La evaluación de dichos programas se realizó sobre 14 conceptos en las áreas de actitud, cognitiva, social, física y emocional según las observaciones de los profesionales, que han servido para definir la jerarquía de objetivos en MT. De las pruebas estadísticas no-paramétricas para las muestras independientes (Mann-Whitney) y las relacionadas (Wilcoxon) se desprenden los siguientes resultados para cada hipótesis: H1, los sujetos con PC Grave respondieron mejor en MT-1, y con PC Moderada progresaron más en MT-2; H2, hay diferencias entre niños y jóvenes; y H3, hay diferencias entre disciplinas profesionales y unanimidad al valorar la ‘participación’ como objetivo prioritario de la MT, coincidiendo en su naturaleza complementaria. Como conclusión se confirman las tres hipótesis. Para los profesionales, la intervención de MT en niños y jóvenes con PC debe basarse en la participación activa, independientemente del nivel de afectación global / This descriptive, post-test study, carried out in a special school for children and youth with cerebral palsy (CP), provides valuable information about the integration of music therapy (MT) in the interdisciplinary team that treats people with CP. The study focuses on three assumptions: There are differences in the quality of participation in MT according to global impairment (H1) and according to age (H2), and there are differences between the various disciplines regarding the function of MT (H3). The subjects are students with CP (N=71) and rehabilitation professionals (N=25) at the school. The study considers two categories: global impairment (Moderate CP n=36 and Severe CP n=35) and age (children 6-12 years n=36 and youth > 13 years n=35). Global impairment is evaluated Two intervention programmes are applied: MT-1 (weekly sessions of MT for 4 months in groups of 8, N=71), followed by MT-2 (weekly sessions of MT for 8-12 months, n=50). Evaluation of these programmes was performed on 14 concepts regarding attitude and cognitive, social, physical and emotional aspects according to the observations of professionals. The results help define the recommended hierarchy of objectives in MT. Non-parametric statistical tests for independent samples (Mann-Whitney) and related samples (Wilcoxon) show the following results for each hypothesis: H1, subjects with Severe CP responded better in MT-1 and those with Moderate CP progressed more in MT-2; H2, few differences between children and youth; and H3, few differences between disciplines, unanimity in assessing the 'participation' as a priority objective of MT, and agreement regarding MT’s complementary nature. In conclusion, the study accepts the three hypotheses. For rehabilitation professionals, MT intervention in children and youth with CP should be based on active participation, regardless of level of global impairment

La tesi doctoral “El treball educatiu a la primera infància: la programació com a millora de la pràctica professional” analitza i reflexiona sobre “qui, com, quan i per a què” es planifica la tasca educativa al primer cicle de l’educació infantil. Una de les tasques habituals de qualsevol educador i implícita, des del punt de vista professional, és programar. La manera de fer-ho depèn de molts factors diferents entre els que destaquen, les orientacions de l’administració educativa, el projecte educatiu del centre, els acords de l’equip educatiu, la formació rebuda, les característiques i les conviccions personals entre d’altres. Al llarg de la investigació s’analitza el que pensen els professionals que hi treballen, quins models utilitzen, quines dificultats es troben, que els aniria bé per realitzar amb més facilitat la seva tasca planificadora, en definitiva... es fa una anàlisi de l’actual situació. Per finalitzar s’analitzen eines i recursos per optimitzar la seva tasca, i una nova proposta per programar. / The doctoral thesis“El treball educatiu a la primera infància: la programació com a millora de la pràctica professional” (Education in early infancy: programming as a means of improving professional practice) analyzes and reflects on “who, how when and why” education is planned during the first cycle of infant education. One of the common and implicit tasks of any educator, from a professional perspective, is programming. The way in which this is carried out depends on many different factors, in particular the guidelines of the educational administration, the educational project implemented at the school, the agreements between members of the teaching team, the training received, and personal characteristics and convictions, among others. The research analyzes the opinions of professionals, which models they use, which difficulties they face, what would make their planning easier; in short the current situation is subjected to a thorough analysis. The thesis concludes by analysing which tools and resources would optimize their work and makes a new proposal for carrying out programming.

Varios son los motivos que iniciaron la investigación de este profesor investigador que concluye en una tesis doctoral sobre el uso de las TIC para crear conocimiento en el aula. Se citan a continuación sin establecer un orden de importancia: • se desconocía la eficacia de las tecnologías de la información y de la comunicación y la incidencia que tienen en el proceso de aprendizaje de los alumnos del segundo ciclo de la ESO • la mejora profesional se convierte en un motivo poderoso que llevó al investigador a innovar en su propio centro • adquirir más competencias profesionales como docente • la necesidad de establecer mejoras metodológicas en el centro con una fuerte presencia de las TIC en el proceso de aprendizaje de los alumnos Se establecieron tres objetivos para la investigación a) cambiar la idea de aprendizaje como una cuestión primordialmente memorística b) mejorar la situación de aprendizaje en clase mediante el uso de las TIC c) cohesionar el grupo clase como una célula eficiente de trabajo cooperativo Fue necesario investigar sobre el aprendizaje cooperativo y colaborativo, el contexto educativo actual, el concepto de TIC en educación y los nuevos paradigmas de uso de la tecnología en el aula y se propone un modelo de aprendizaje basado en problemas que conjuga el uso de las TIC, el aprendizaje colaborativo y el currículum de la ESO. Se describe un modelo que crea conocimiento usando las TIC basado en el constructivismo, el KnowledgeBuilding (KB) y las herramientas tecnológicas que éste presta para la construcción de conocimiento y para la comunicación, el KnowledgeForum (KF®) y el VIA para las videoconferencias. Se aporta un modelo de aprendizaje basado en problemas (AbP) que desarrolla habilidades mentales de orden superior y crea conocimiento en el aula mediante el uso de las TIC: el modelo de AbP 10/10. Se trata de un modelo de AbP que contiene procesos cognitivos, motivacionales y afectivo relacionales. El modelo 10/10 se implanta e investiga en un centro privado concertado de la ciudad de Tarragona, en el segundo ciclo de la ESO y durante los cursos 2008-09 y 2009-10. El modelo se pone en práctica en tres proyectos diferentes: en literatura española, en proyectos interdisciplinares de 3º de ESO y en el aula de atención a la diversidad del centro, usando la metodología que propone el KB. Se diseña una investigación cualitativa, un estudio de caso centrado en los nuevos escenarios de aprendizaje que propicia el uso educativo de la tecnología en las aulas del segundo ciclo de la ESO y que está basado en la creación de conocimiento. Se aplican instrumentos de recogida de información tales como el análisis documental, los cuestionarios, los grupos de discusión, el diario del investigador, grabaciones de vídeo y las entrevistas. Se analizan los datos obtenidos durante los dos cursos escolares en que se llevó a cabo la investigación y se obtienen unas valoraciones que son tenidas en cuenta para confeccionar las conclusiones de la investigación. Las conclusiones de la investigación se redactan dando respuesta a los objetivos planteados al iniciar la tesis: a) los alumnos, al usar el modelo de AbP 10/10 cambian la idea de aprendizaje que tenían preconcebida y se convierten en protagonistas de su propio aprendizaje y responsables de que los compañeros también progresen. El componente memorístico pierde importancia y ganan trascendencia el proceso que usan para aprender, la creatividad y la transferibilidad de los aprendizajes b) la situación de aprendizaje en el aula, mejora utilizando las TIC. Las posibilidades de las plataformas de comunicación como son la intranet del centro, el KF® y los programas de mensajería, hacen sentir a los alumnos participantes de una comunidad educativa, desarrollan competencia en todos los participantes y se sienten más cercanos al mundo de los estudiantes de niveles superiores c) el modelo 10/10 cohesiona al grupo clase como célula eficiente de trabajo cooperativo puesto que todos los participantes tienen una interdependencia positiva y los descubrimientos de los grupos se comparten dentro del grupo clase y ello hace que todos aprendan de todos a la vez que todos. Finalmente, se apuntan unas líneas futuras de investigación que tienen que ver con la implantación del modelo “Educat 1 x 1” en Catalunya, los estudios sobre las nuevas competencias en educación para el siglo XXI, las propuestas que generará la LEC, la mejora profesional de los profesores, el impacto que tiene la aplicación del modelo 10/10 en cursos venideros y la nueva disposición de trabajo de los alumnos en las aulas digitalizadas.