Objetivo: Conocer la predisposición de la limitación de tratamientos de soporte vital (LTSV) al ingreso en las unidades de cuidados intensivos (UCI), y en base a qué criterios se decide la LTSV y si estas decisiones se relacionan con factores estructurales de los hospitales encuestados. Diseño: Estudio descriptivo multicéntrico. En 2010 enviamos una encuesta a 90 hospitales dirigida a recoger la práctica habitual de la LTSV al ingreso. Ámbito: UCI nacionales. Intervención: Encuesta de opinión. Variables de interés principales: Tipo de titularidad del hospital, número de camas hospitalarias, de UCI y de semicríticos, disponibilidad habitual de camas de UCI, utilización de criterios restrictivos de ingreso, utilización de criterios de LTSV ya al ingreso, y tipo de criterio utilizado para decidir LTSV. Resultados: Han participado 39 hospitales, en los que el ingreso de pacientes con LTSV es una práctica común (94,9%). La LTSV se decide mayoritariamente por: la presencia de una enfermedad crónica severa previa (92,3%), el respeto a las voluntades anticipadas del paciente (97,4%), la limitación funcional previa (84,6%), y la futilidad cualitativa (84,6%). Conclusiones: El ingreso en la UCI de pacientes con LTSV es una práctica que está generalizada en nuestros hospitales. La LTSV se basa en la futilidad fisiológica desde una posición médica objetiva, pero también atendiendo a implicaciones éticas y morales basadas en futilidad cualitativa.

La coexistència de múltiples factors de risc cardiovascular com la síndrome metabòlica, l¿obesitat abdominal, la dislipèmia i la resistència a la insulina, determinen l¿aparició de la disfunció endotelial, primer esdeveniment existent en la patogènia de l¿aterosclerosi. Els canvis terapèutics de l¿estil de vida fan referència a realitzar una alimentació equilibrada variada i suficient, fer activitat física de forma habitual i no fumar. Aquests factors han demostrar ser el pilar terapèutic per la prevenció de la malaltia cardiovascular i pel maneig clínic dels factors de risc cardiovasculars o malaltia cardiovascular establerta. Diverses evidències científiques suggereixen que els canvis terapèutics de l¿estil de vida poden millorar la funció de les artèries. La tonometria arterial perifèrica (PAT) és una tècnica novedosa i no invasiva que permet la valoració de la funció endotelial de la petita artèria a nivell clínic. La hipòtesi d¿aquest treball es centra en que els canvis terapèutics de l¿estil de vida, l¿alimentació i l¿activitat física, poden millorar la funció endotelial de la petita artèria. Els objectius principals del treball han sigut estudiar la relació entre un patró de consum alimentari alt en hidrats de carboni i baix en greix i proteïna, sobre la funció endotelial de petita artèria en comparació amb un patró de consum baix en hidrats de carboni i ric en greix i proteïna. També, es va estudiar si l¿augment en el consum de greixos poliinsaturats omega-3 de cadena llarga tenia una repercussió clínica sobre el valor de la funció endotelial de petita artèria, biomarcadors de funció endotelial i biomarcadors d¿inflamació. Finalment, es va estudiar l¿efecte de l¿activitat física de baixa intensitat, caminar dos hores a la setmana, sobre la funció endotelial de petita artèria, l¿estrès oxidatiu, el percentatge de greix abdominal i la freqüència cardíaca. Metodologia emprada i conclusions més rellevants: Per dur a terme la valoració clínica es van reclutar pacients amb risc cardiovascular (CV), se¿ls hi va realitzar el test de la funció endotelial per PAT i es van obtenir mostres sanguínies per l¿anàlisi dels biomarcadors circulants endotelials, d¿inflamació i d¿oxidació lipídica. Els resultats més significatius d¿aquest treball van ser que un patró de consum ric en carbohidrats, baix en proteïnes i en greixos es relaciona de forma beneficiosa amb la funció endotelial de petita artèria, especialment en aquells pacients amb alteracions metabòliques com la diabetis tipus 2, la síndrome metabòlica o l¿obesitat abdominal. També es va observar que, aquells individus que després d¿un any de seguiment havien augmentat el consum de greixos poliinsaturats omega-3 de cadena llarga, tenien una millor funció endotelial de petita artèria, probablement degut l¿efecte sinèrgic d¿aquests tipus de greixos sobre la inflamació (disminució de TNF-¿) augment de les partícules de colesterol HDL i disminució de biomarcadors de disfunció endotelial (VCAM-1, ICAM-1 sE-selectina). Per últim, els nivells baixos d¿activitat física (caminar 2h/setmana) es van relacionar amb una millora significativa de la funció endotelial de petita artèria, millora de l¿estrès oxidatiu i de la freqüència cardíaca en un grup de dones post menopàusiques amb sobrepés o obesitat. Segons els resultats obtinguts, podem concloure que un patró de consum ric en hidrats de carboni, baix en greix i proteína millora la funció endotelial de petita artèria. Tot i que els greixos alimentaris puguin tenir un comportament aterògen, l¿augment en el consum d¿un cert tipus de greixos com són els greixos poliinsaturats omega-3 de cadena llarga en pacients amb risc cardiovascular moderat milloren la funció endotelial de petita artèria. L¿activitat física és una estratègia efectiva per la millora de la funció endotelial de petita artèria. Els nostres resultats recolzen el paper del PAT en la valoració clínica de la funció endotelial. Contribucions i coneixaments nous que aporta la Tesi: La prinicpal contribució cinetífica d'aquesta tesi és la demostració experimental de l'efecte beneficiòs que tenen els canvis terapèutics de l'estil de vida sobre la funció endotelial de petita artèria. Fins a l'actualitat existeix una ampli ventall d'estudis que relacionen els canvis terapèutics de l'estil de vida, l'alimentació, activitat física o tabaquisme sobre el risc cardiovascular global i la funció endotelial, però els resultats d'aquesta tesi evidencien l'efecte d'aquests sobre l'endoteli de les artèries petites. Aquestes observacions tenen especial rellevancia, ja que la disfunció endotelial de les artèries petites s'ha relacionat amb la rigidesa arterial i l'augment de la pressió arterial, la disfunció del teixit adipòs, o la circulació del cervell. Resultats de la Investigació: Negative effect of a low-carbohydrate, high-protein, high-fat diet on small peripheral artery reactivity in patients with increased cardiovascular risk Jordi Merino, Richard Kones, Raimon Ferré, Núria Plana, Josefa Girona, Gemma Aragonés, Daiana Ibarretxe, Mercedes Heras and Luis Masana British journal of Nutrition 2013 109 1241-1247 Long-chain n-3PUFA consumption improves small peripheral artery function in patients at increased cardiovascular risk Jordi Merino, Aleix Sala-Vila, Richard Kones, Raimon Ferre, Núria Plan, Josefa Girona, Daiana Ibarretxe, Mercedes Heras, Emilio Ros, Lluís Masana. Submitted Journal Lipid Research Even low physical activity levels improve vascular function in overweight and obese postmenopausal women Jordi Merino, Raimon Ferré Josefa Girona, Dolors Aguas, Anna Cabré, Núria Plana, Angels Vinuesa, Daiana Ibarretxe, Josep Basora, Carme Buixadera and Lluís Masana Menopause 2013 20

INTRODUCCIÓ: L'envelliment de la població és un fet conegut que es mantindrà en els propers anys. S'associa a processos degeneratius i a més patologia, que sovint comporta pèrdua de autonomia i dependència. És el grup més freqüentador i el que consumeix major nombre de recursos sanitaris. El millor indicador de salut en ancians és l'estat funcional i la millor manera d'avaluar-la és a través de la valoració geriàtrica integral. OBJECTIUS: Esbrinar els principals problemes de salut dels ancians. Conèixer l'estat de salut i la qualitat de vida. Valorar els ancians en funció del seu estat funcional. Conèixer l'accessibilitat, utilització i freqüentació dels serveis. Esbrinar quins factors tenen més rellevància com a predictors d'incapacitat. METODOLOGIA: Estudi descriptiu, transversal. Població d'estudi: tots els subjectes majors de 65 anys del municipi de Valls, segons el padró municipal del 2001. Mostra: 322 subjectes obtinguts per mostreig aleatori estratificat per edat i sexe. Període d'estudi: 1 de Gener de 2002 al 30 d'abril del 2003. Es realitza valoració geriàtrica integral utilitzant: qüestionari general, instruments específics de valoració i examen físic a tots els subjectes de la mostra. Estudi estadístic descriptiu i d'associació de les diferents variables i anàlisi multivariant per comprovar l'efecte de diferents factors sobre les variables independents estudiades.RESULTATS: 270 individus, 83,8% de participació. Fracció de mostreig: 8,5%. Un 59,2% són dones. Mitjana d'edat: 75,7 anys. El 64,2% dels homes viuen en parella. Les dones viuen soles més sovint que els homes. El 3,3% són "avi oreneta". Un 79,3% tenen estudis primaris i un 9,9% de les dones són analfabetes. El 45,2% declaren ingressos entre 300-600 /mes, 45,9% més de 600 /mes i 8,9% menys de 300 /mes. Els homes declaren ingressos superior als de les dones. Les pensions de jubilació o viduïtat són la font d'ingressos més freqüent, 92,2% dels subjectes. El 81,1%, són autònoms per accedir als serveis sanitaris. Un 8,2% estan registrats en el programa ATDOM. Les variables associades a freqüentació són: nivell d'estudis, caigudes recurrents, hospitalització recent, exercici habitual i tenir HTA i dislipemia.Les malalties més freqüents són les osteoarticulars (46%) en dones i les cardiovasculars (33%), en homes. Globalment els fàrmacs més consumits són els antihipertensius, en dones les benzodiacepines i els antiagregants/anticoagulants en homes.Les síndromes geriàtriques més prevalents són: incontinència urinària (45,6%), caigudes (40%), hipoacusia (32,8%), restrenyiment (31,9%) i polifarmàcia (26,2%). El consum d'analgèsics té una OR=4, per la incontinència urinària. Ser dona (OR=3), polifarmàcia (OR= 2) i dependència per les ABVD (OR=3,6) són factors de risc de caigudes recurrents. La patologia articular (OR=2,4) i el consum de benzodiacepines (OR=2,4), s'associen a restrenyiment. Factors de risc per polifarmàcia: caigudes (OR=2,2), recolzament social insuficient (OR=2,2) i ingrés hospitalari recent (OR=3,7). Un 10% dels ancians, tenen deteriorament cognitiu. L'edat (OR=1,1) i la dependència funcional ( OR=3,7) són els principals factors associats La depressió és freqüent en dones de 65-74 anys. Factors de risc són: consum benzodiacepines (OR=6,4), dependència funcional (OR=4,1) i baix recolzament social (OR=5). L'estat funcional, comença a declinar als 75 anys. El factor amb major efecte, és l'edat (OR=1,2). La qualitat de vida (QV) dels ancians és globalment bona. La depressió és la variable amb més efecte sobre la pèrdua de QV en homes (OR=23,4). En dones, la depressió (OR=22,7), i variables relacionades amb pèrdua funcional.CONCLUSIONS: La valoració geriàtrica en majors de 75 anys, hauria de ser eina habitual en atenció primària. Diagnosticaríem més i millor, milloraríem el registre de patologies i factors de risc i adaptaria l'actitud terapèutica a les necessitats reals. Això comportaria major pressió assistencial, que caldria contemplar per organitzar les diferents activitats realitzades en l'atenció primària. / INTRODUCTION: The aging of the population is a known fact that will be maintained according to the WHO in the coming decades. Aging is associated with degenerative and pathological processes that frequently cause dependency on other persons. The aged are the population group that most frequently consults and that uses the greatest number of the health services. The best indicator of the health of this group is the functional state and the best way of evaluating it is through Integral Geriatric Assessment.OBJECTIVES: To determine the health problems of older people. To evaluate their quality of life and functional state. To know the accessibility, use, and frequentation of the health services. To analyze the factors with a greater predictive power of incapacitation. METODOLOGY: Transversal descriptive study. Population: all subjects older than 65 years of age in the city of Valls (Catalonia, Spain), according to the 2001 city census. Sample: 322 subjects, based on an randomized sample stratified by age and sex. Period of study:1 January 2002 to 30 April 2003. Integral Geriatric Assessment via the author's own questionnaire, specific evaluation instruments, and physical examination of all the subjects of the sample. Descriptive statistical and associational study of the different variables and multivariate analysis to verify the effect of different factors on the independent variables studied. RESULTS: 270 individuals. Participation: 83.8%. Sample fraction: 8.5%. 59.2% are women. 75.7 average age. 64.2% of the men live with a partner. The women more frequently live alone. 3.3% alternate "residences." 79.3% have finished primary school and 9.9% of the women are illiterate. 45.2% declare earnings of 300-600 /month, 45.9% more than 600 /month and 8.9% less than 300 /month. The men declare higher earnings than the women. Retirement or widows' pensions are the most frequent source of income (92.2%). 81.1% have autonomous access to the health services. 8.2% are included in a program of domiciliary health care. Variables associated with hyperfrequentation are: Level of education, recurrent falls, frequent hospitalization, habitual exercise and having AHT and dyslipemia.The most frequent pathologies are osteoarticular (46%) in women and cardiovascular in men (33%). Globally, the medicines with highest consumption are antihypertensives, benzodiazepines in women and antiaggregants in men. The most frequent geriatric syndromes are: urinary incontinence (45.6%), falls (40%), hearing loss (32.8%), constipation (31.9%) and polypharmacological treatment (26.2%). Consumption of analgesics has an OR=4, for urinary incontinence. Being a woman (OR=3), polypharmacological treatment (OR= 2) and functional dependence (OR=3.6), are risk factors for recurrent falls. Articular pathology (OR=2.4) and consumption of benzodiazepines (OR=2.4), are associated with constipation. Risk factors for polypharmacological treatment: falls (OR=2.2), lack of social support and hospitalization (OR=3.7). 10% of seniors suffer cognitive deterioration. Factors with predictive value are: age (OR=1.1) and functional dependence (OR=3.7). Depression is more frequent in women. Risk factors: benzodiazepine consumption (OR=6.4), functional dependence (OR=4.1) little social support (OR=5). Functional capacity declines from the age of 75 years, age is the factor with greatest influence (OR=1.2). Quality of life is globally good. Depression is the variable with the greatest predictive valule on its loss in men (OR=23.4). In women, these are depression (OR=22.7), and variables related to functional capacity, which are the main factors of risk of loss of CV.CONCLUSIONS: Geriatric assessment in people older than 75 should be a habitual activity in primary treatment. We would diagnose more and better if we improved the recording of pathologies and risk factors and adapted treatment to real needs. This would lead to greater attention pressure which would need to take into account the organization of the different activities carried out in primary treatment.

Aquesta tesi tenia per objectiu conèixer l'eficàcia del tractament antiinflamatori (ibuprofèn 500 mg/8h/10d) o antibiòtic (amoxicil•lina+àcid clavulànic 500/125 mg/8h/10d) comparat amb placebo en la resolució de la tos en pacients amb bronquitis aguda no complicada. Assaig clínic aleatori (registro: ISRCTN07852892), controlat amb placebo, simple cec, paral•lel i multicèntric, en què s’inclogueren pacients entre 18 a 70 amb símptomes d’infecció del tracte respiratori de menys d'una setmana de durada i expectoració purulenta. La variable de resultat principal fou el nombre de dies amb tos freqüent. Es van aleatoritzar 416 pacients amb una edat mitjana de 45,1 anys. La mediana de dies amb tos freqüent des de la visita basal fou d’11 dies (ibuprofèn: 9 dies, IC95%: 8-10; antibiòtic: 11 dies, IC95%: 10-12; placebo: 11 dies, IC95%: 8-14; test log-rank=0,251). No es van observar diferències en la durada de tos entre els pacients tractats amb qualsevol dels tractaments de l'estudi. / This thesis was aimed at evaluating the efficacy of anti-inflammatory (ibuprofen 600 mg t.i.d./10 days) or antibiotic therapy (amoxicillin/clavulanate 500/125 mg t.i.d./10 days) compared to placebo in the resolution of cough in patients with uncomplicated acute bronchitis. Multicentre, parallel, single-blinded, placebo-controlled, randomised clinical trial (trial registration: ISRCTN07852892), in which patients from 18 to 70 years of age presenting symptoms associated with respiratory tract infection of less than one week of duration and presence of purulent expectoration were enrolled. The primary outcome measure was the number of days with frequent cough. A total of 416 subjects were randomised with a mean age of 45.1 years. The median of days with frequent cough since the basal visit was 11 days (ibuprofen 9 days, 95% CI 8-10; antibiotic 11 days, 95%CI 10-12; placebo 11 days, 95%CI 8-14; log-rank test=0.251). No differences were observed in number of days with cough between the three arms.

La fuga aérea persistente (FAP) es la complicación más frecuente en el postoperatorio de cirugía torácica. Se presenta un estudio de cohortes, donde de forma aleatoria se establecieron dos cohortes de enfermos con FAP. La cohorte A fue tratada hospitalariamente con un drenaje pleural conectado a aspiración. La cohorte B se la trató ambulatoriamente mediante un drenaje conectado a un dispositivo de aspiración portátil. Se demostró no aumentar la morbilidad ni los reingresos hospitalarios del paciente tratado domiciliariamente; se comprobó un incremento de la movilidad y calidad de vida del enfermo; se observó una disminución de la estancia media hospitalaria (de 11,42 días para la cohorte A y de 5,74 días para la cohorte B); se objetivó un ahorro de reintervenciones quirúrgicas para el tratamiento de la FAP (del 44% en la cohorte A frente al 2% en la cohorte B) y se estimó un ahorro económico de 431511 euros. / The persistent air leak (PAL) is the most common complication after thoracic surgery. We present a cohort study, which randomly established two cohorts of patients with PAL. The cohort A was hospitably treated with a chest tube connected to suction. The cohort B was treated as outpatients by a drain connected to a portable suction device. It showed no increased morbidity or patient readmissions of the outpatients, also showed increased mobility and quality of life of patients; we observed a decrease in the average hospital stay (11.42 days for the cohort A and 5.74 days for the cohort B); we observed savings of reoperation for the treatment of the PAL (from 44% in cohort A compared to 2% in cohort B) and it was estimated a cost savings of 431511 euros

Contribuciones y conocimientos nuevos que aporta la tesis Se trata de un estudio epidemiológico descriptivo de las neoplasias malignas de ovario en la población de la provincia de Tarragona (305.989 mujeres en el año 2001). Se investiga la incidencia, la mortalidad, la supervivencia y la prevalencia en base poblacional de los 876 casos incidentes del Registro de Cáncer de Tarragona, durante el período 1980-2005. Se analiza también la distribución por tipo histológico durante todo el período. Se realiza un estudio exhaustivo del período 2000-2004, evaluándose 233 pacientes, en el que se examinan además, el método diagnóstico, el grado histológico, el estadio y la lateralidad. Metodología utilizada Se ha utilizado la metodología propia de los registros de cáncer de base poblacional siguiendo los criterios de la Internacional Agency for Research on Cancer (IARC) para asegurar tanto la cobertura de los casos como la precisión de los datos. Se evalúan los índices de calidad estándar, resultando satisfactorios para este estudio. Resultados Se ha analizado la tendencia temporal de la incidencia y se ha calculado su proyección para los años 2010 y 2015. Se han hecho comparaciones internacionales de la incidencia y la supervivencia. Se han estudiado en detalle las variables del período 2000-2004. Conclusiones más relevantes El cáncer de ovario en Tarragona muestra un patrón occidentalizado con una posición intermedia en la comparación internacional y creciente en la incidencia. La supervivencia se ha mantenido estable y es similar a la media europea, con una mejoría en el último quinquenio (2000-2004). El análisis multivariante ha demostrado como factores pronósticos independientes de la supervivencia, la edad, el tipo histológico y el estadio tumoral, lo que coincide con la mayor parte de resultados internacionales. Publicaciones Tres estudios diferentes para su publicación están en fase de elaboración en relación a esta tesis. / This is a descriptive epidemiological study on ovarian cancer in Tarragona province population (305,989 women in 2001). Data of population-based incidence, mortality, survival and prevalence, were analyzed concerning 876 ovarian malignancies recorded in the Tarragona Cancer Registry, for the period 1980-2005. Histological types during the period was also investigated. A high resolution study was conducted for the period 2000-2004 including 233 patients with particular focus on diagnostic method, histological grade, staging and laterality. The methodology of population-based cancer registries has been applied, following the criteria of the International Agency for Research on Cancer (IARC), in order to ensure both completeness and accuracy of data. Assessment of the standard quality indices showed that they were appropriate for this particular study on ovarian cancer. The temporal trend in incidence has been studied and its projection to 2010 and 2015 estimated. International comparisons of incidence and survival have been made. Variable factors for the period 2000-2004 have been studied in detail. The most relevant conclusions are: Ovarian cancer in Tarragona shows a westernized epidemiological pattern. Compared internationally age-adjusted rate of incidence is at an intermediate level in the international comparison with an increasing secular trend. The survival rate remained stable until 1999, improving in the last period (2000-2004), and is similar to the rest of Europe. Multivariate analysis has concluded that age, histological type and staging are independent prognostic factors for survival. This is in accordance with a majority of international reports. Three papers are in course of preparation for publication in scientific journals.

Diversos polimorfismes presents en enzims implicats en el transport i metabolisme dels folats poden alterar l’estat en folats, i la presencia conjunta de determinats polimorfismes amb el MTHFR 677 C>T podrien potenciar l’efecte d’aquest sobre l’estat en folats. No obstant, la fortificació obligatoria dels aliments amb àcid fòlic present en alguns països podría enmascarar l’efecte del genotip. Es va realizar un estudi en una mostra representativa de població general i un altre en gestants controlades des de la semana 12 d’embaràs. Describim per primera vegada cuatre parelles de polimorfismes la presencia conjunta dels quals s’associa amb un risc major de trobar-se al tercil baix de folat plasmàtic i eritrocitari, així com l’existència d’un polimorfisme associat a un menor risc de trobar-se al tercil baix de folat eritrocitari. En gestants, trobem que la suplementació utilitzada al primer trimestre compensa l’efecte perjudicial del genotip MTHFR 677TT sobre la concentració de folat eritrocitari. / Many polymorphisms involved in folate transport and metabolism can impair folate status, and the co-existence of certain polymorphisms with MTHFR 677 C>T could enhance the effect of this polymorphism on folate status. However, mandatory folic acid fortification of grain products in some countries could mask the effect of the genotype. A cross-sectional study with a representative sample of general population and a longitudinal pregnancy study were driven. We describe for the first time four couples of polymorphisms which are associated with higher risk of being in the low tertile of plasma or red cell folate and one polymorphism associated with lower risk of being in the low tertile of red cell folate. In pregnant women, we find that folic acid supplementation during the first trimester balances the deleterious effects of MTHFR 677TT genotype on red cell folate concentration.

Els potencials evocats auditius de tronc cerebral (PEATC) aplicats als pacients amb una hipoacúsia neurosensorial profunda (HNSP) no mostren resposta coclear però en el seu lloc pot aparèixer una ona electronegativa, la N3, originada a la via nerviosa vestibular. Kato T. et al. van anomenar, en un peu d’imatge del seu article publicat el 1998, dues ones electropositives de menor voltatge que precedien a la N3. No tenim constància en la literatura científica d’estudis sobre la consistència i el significat d’aquestes dues ones que anomenarem p1 i p2, “p” per ser electropositives i “1” o “2” per la latència mitjana d’aparició (en milisegons). Aquesta tesi parteix d’una descripció inicial de les ones p1 i p2 observades durant la realització d’uns PEATC a 10 pacients amb HNSP. Aquesta caracterització de les ones permet plantejar unes noves condicions d’estimulació i registre, que anomenem test PEANV-N3, per a una millor obtenció de la p1 i p2. S’aplica el test PEANV-N3 a 30 pacients amb HNSP (20 amb ona N3 i 10 sense N3 en els PEATC) i es descriuen les ones p1, p2 i N3. Es compara l’aparició d’aquestes ones amb la presència o absència de potencials evocats miògens vestibulars cervicals, el test electrofisiològic més utilitzat per estudiar el sistema vestibular d’origen sacular. Les ones p1 i p2 presenten una alta consistència amb la N3 i molt probablement són potencials evocats neurògens vestibulars originats a les porcions més distals de la mateixa via nerviosa vestibular que genera la N3. El test PEANV-N3 permet una millor identificació de les ones p1 i p2 sense alterar-ne la morfologia en comparació a l’estudi de PEATC. Els PEMVc i el PEANV-N3 presenten una bona correlació quant a la presència o absència de resposta electrofisiològica evocada. / Los potenciales evocados auditivos de tronco cerebral (PEATC) aplicados en pacientes con una hipoacusia neurosensorial profunda (HNSP) no muestran respuesta coclear pero en su lugar pude aparecer una onda electronegativa, la N3, originada en la vía nerviosa vestibular. Kato T. et al. nombraron, en un pie de imagen de su artículo publicado en 1998, dos ondas electropositivas de menor voltaje que precedían la N3. No tenemos constancia en la literatura científica de estudios sobre la consistencia y el significado de estas dos ondas que llamaremos p1 y p2, “p” por ser electropositivas y “1” o “2” por su latencia media de aparición (en milisegundos). Esta tesis parte de una descripción inicial de las ondas p1 y p2 observadas durante la realización de unos PEATC a 10 pacientes con HNSP. Esta caracterización de las ondas permite plantear unes nuevas condiciones de estimulación y registro, que denominaremos test PEANV-N3, para una mejor obtención de la p1 y p2. A continuación, se aplica el test PEANV-N3 a 30 pacientes con HNSP (20 con onda N3 y 10 sin N3 en los PEATC) y se describen las ondas p1, p2 y N3. Se compara la aparición de estas ondas con la presencia o ausencia de potenciales evocados miógenos vestibulares cervicales (PEMVc), el test electrofisiológico más utilizado para estudiar el sistema vestibular de origen sacular. Las ondas p1 i p2 presentan una alta consistencia con la N3 y probablemente son potenciales evocados neurógenos vestibulares originados en las porciones más distales de la misma vía nerviosa vestibular que genera la N3. El test PEANV-N3 permite una mejor identificación de las ondas p1 y p2 sin alterar su morfología en comparación al estudio con PEATC. Existe una buena correlación entre los PEMVc y los PEANV-N3 en cuanto a la presencia o ausencia de respuesta electrofisiológica evocada.

Un incremento en la ingesta proteica durante el primer año de vida en lactantes sanos es capaz de producir un aumento del IMC a los dos años de vida. Este incremento está mediado en parte por la IGF-1 plasmática. Los lactantes alimentados con una mayor carga proteica, presentan una sobrecarga metabólica que genera un incremento de la función cardiaca ya a los dos años de vida. La sobrecarga funcional no produce todavía cambios estructurales del miocardio y no repercute en la masa cardiaca, ni en la TA. La reduccion del contenido proteico de las formulas infantiles destinadas a la alimentación de lactantes sanos permitiría reducir el el riesgo de obesidad y de sobrecarga funcional del sistema cardiovascular. El mecanismo y efecto de la programación metabólica precoz perdura al menos un año después de finalizar la intervención nutricional. / An increase in protein intake during the first year of life in healthy infants is associated with higher BMI at two years of life. This increase is mediated in part by IGF-1. Infants fed with higher protein formulas, have a higher metabolic work load that results in increased cardiac function at two years of life. This functional overload does not produce structural changes of the myocardium and does not affect cardiac mass, or blood presure. A reduction of the protein content in infant formulas healthy infants could reduce the risk of obesity and functional overload of the cardiovascular system. The mechanism and effect of early metabolic programming lasts at least one year after the end of the nutritional intervention.

La lipodistròfia és un canvi en la distribució del greix corporal. És un efecte advers freqüent en pacients amb infecció pel VIH i s’ha relacionat amb els fàrmacs antiretrovirals, el propi VIH i una susceptibilitat genètica. Aquesta tesis analitza l’efecte de 3 molècules i els seus determinants genètics en l’etiopatogènia de la lipodistròfia associada al VIH en un estudi de casos i controls. Es determina l’expressió d’aquestes molècules en el teixit adipós de pacients VIH amb i sense lipodistròfia i controls no VIH. La interleukina-6 està hiperexpressada en el teixit adipós de pacients VIH, la seva variant genètica -174 G>C no s’ha relacionat amb la lipodistròfia. L’expressió de Peroxisome proliferator-activated receptor gamma (PPAR-γ) està disminuïda en pacients amb lipodistròfia, però no s’ha trobat una associació amb el polimorfisme Pro12Ala. La lipina está hiperexpressada en el teixit adipos de pacients VIH i existeix una associació amb la sensibilitat a la insulina. / La lipodistrofia es un cambio en la distribución de la grasa corporal. Es un efecto adverso frecuente en pacientes con infección por VIH relacionado con los fármacos antiretrovirales, el propio VIH y una susceptibilidad genética. Esta tesis analiza el efecto de 3 moléculas y sus determinantes genéticos en la etiopatogenia de la lipodistrofia asociada al VIH en un estudio de casos y controles. Se determina la expresión de estas moléculas en tejido adiposo de pacientes VIH con y sin lipodistrofia y controles no VIH. La interleukina-6 está hiperexpresada en el tejido adiposo de pacientes VIH, su variante genética -174 G>C no se ha relacionado con lipodistrofia. La expresión de Peroxisome proliferator-activated receptor gamma (PPAR-γ) está disminuida en pacientes con lipodistrofia, pero no se encontró una asociación con el polimorfismo Pro12Ala. La lipina está hiperexpresada en el tejido adiposo de pacientes VIH y existe una asociación con la sensibilidad a la insulina. / Lipodystrophy is a body fat redistribution condition. It is a common long term adverse effect in HIV-infected patients associated with antiretroviral drugs, HIV itself and genetic susceptibility. This doctoral thesis analyzes the effect of 3 molecules and their genetic variants in the pathogenesis of HIV-associated lipodystrophy in a case-control study. Expression (messanger RNA; mRNA) of these molecules in abdominal adipose tissue of HIV participants with and without lipodystrophy and in healthy controls was determined. Interleukin-6 mRNA was higher in adipose tissue of HIV-infected patients compared with healthy controls; its genetic variant -174 G>C was not associated with lipodystrophy. Peroxisome proliferator-activated receptor gamma (PPAR-γ) mRNA was decreased in patients with lipodystrophy, but no association between lipodystrophy and Pro12Ala polymorphism was found. Lipin was hiperexpressed in adipose tissue of HIV-infected patients; there was a positve association with insulin sensitivity and negative association with proinflammatory cytokines.