Spelling suggestions: "subject:"acústica pesqueira"" "subject:"acústica pesqueiro""
1 |
Uncertainty in stock assessments, spatial distribution and habitat modelling of two small pelagic fich species, sardine (Sardina pilchardus) and anchovy (Engraulis encrasicolus), in the Mediterranean from late autumm Spanish acoustic surveysTugores Ferrà, M. Pilar 25 November 2015 (has links)
Small pelagic fish are species that live in the water column and have little
relationship with the sea bottom. During the day they may form schools with feeding,
defence or energetic efficiency purposes and disperse during the night. The
importance of small pelagic fishes within the marine ecosystem rely in the proportion
of biomass they represent and the clue function they develop as intermediate links in
the energy transfer between lower and upper levels of the trophic chain. Their
populations are particularly sensitive to environmental fluctuations (Cole and
McGlade, 1998; Lloret et al., 2004) and frequently highly exploited by commercial
fisheries. These may occasionally collapse the stocks affecting both the marine
ecosystem and the fisheries they sustain.
In the Mediterranean, almost 50% of the total annual landings are attributable to
small pelagic fishes (Lleonart and Maynou, 2003). In the Western Mediterranean Sea,
sardine (Sardina pilchardus) and anchovy (Engraulis encrasicolus) are the two most
important species in terms of landed biomass and commercial interest (Lleonart and
Maynou, 2003). Despite their importance little is known about the spatial distribution
of these stocks or about the relationship between the spatial distribution and
environmental variables.
Since the ‘90s acoustic surveys are annually performed in the Spanish Mediterranean
continental shelf in late autumn (Abad et al., 1998 a,b) coinciding with anchovy’s
recruitment and the beginning of the spawning season for sardine (Abad and
Giráldez, 1993; Giráldez and Abad, 1995). Although the main goal of these surveys is
to estimate abundance and biomass of sardine and anchovy, data about the whole
pelagic community has also been gathered. Furthermore, in the last decade it was
detected an increasing appearance of other small and medium-sized pelagic species
and the application of a multi-species approach to Mediterranean fisheries
assessment was advised (Lleonart and Maynou, 2003).
The present work is structured in two sections. The first section of the work will
analyse the spatial distribution (1D and 2D) of sardine and anchovy by means of
geostatistical techniques, both transitive and intrinsic methods (Matheron, 1969).
Special attention will be paid to the estimation of the uncertainty associated to
abundance estimations and, concretely, the uncertainty caused by sampling scheme
which is thought to be one of the main contributors to random error (ICES, 1998).
The second section will explore the environmental factors that drive the presence or
absence of anchovy and sardine in late autumn. Satellite environmental data as sea
surface temperature, salinity, chlorophyll-a, photosintethic active radiation, sea
level anomalies or bottom depth will be related to the presence-absence of sardine
and anchovy stocks through Generalised Additive Models (GAM) to try to depict the
relationships that may be found between both (Bellido et al., 2008; Giannoulaki et
al., 2008). The spawning area of sardine will also be studied in order to model the
presence-absence of sardine eggs and try to understand the evolution of their stocks. / Los pequeños peces pelágicos son especies que viven en la columna de agua y que
tienen poca relación con el fondo marino. Durante el día forman bancos de peces con
el objetivo de alimentarse, defenderse de potenciales depredadores o por motivos de
eficiencia energética, dispersándose durante la noche. La importancia de los
pequeños pelágicos en el ecosistema marino radica en la proporción de biomasa que
representan y en la función clave que desempeñan como eslabones intermedios,
transfiriendo energía entre los niveles tróficos inferiores y superiores de la cadena
trófica. Sus poblaciones son particularmente sensibles a las fluctuaciones
ambientales (Cole and McGlade, 1998; Lloret et al., 2004) y frecuentemente se
encuentran en un régimen de explotación elevado por parte de las pesquerías
comerciales. Esto puede comportar de manera ocasional el colapso de sus
poblaciones explotables, afectando al ecosistema marino y a las pesquerías que las
mantinen.
Casi el 50% del total de la biomssa anual desembarcada en los puertos del
Mediterráneo provienen de los pequeños peces pelágicos (Lleonart and Maynou,
2003). En el Mediterráneo Occidental, la sardina (Sardina pilchardus) y el boquerón
(Engraulis encrasicolus) son las dos especies más importantes, tanto en términos de
biomasa como capturada como por su interés comercial (Lleonart and Maynou, 2003).
A pesar de su importancia, la distribución espacial de las poblaciones explotables es
poco conocida así como también lo es la relación de la distribución espacial con los
parámetros ambientales.
Desde principios de los años 90, se llevan a cabo campañas acústica en la plataforma
continental española del Mediterráneo a finales de otoño (Abad et al., 1998 a,b),
coincidiendo con el reclutamiento de la anchoa y la época de puesta de la sardina
(Abad and Giráldez, 1993; Giráldez and Abad, 1995). A pesar de que el principal
objetivo de estas campañas es la estimación de la abundancia y de la biomas de la
sardina y el boquerón, datos de la comunidad pelágica en conjunto también se
recogen periódicamente. Además, a lo largo de la última década se ha detectado una
aparición incremental de otras especies de pequeños y medianos pelágicos y por
tanto, se aconsejó la aplicación de un enfoque multiespecífo en la evaluación de
pesquerías del Mediterráneo (Lleonart and Maynou, 2003).
El presente trabajo se estructura en dos seciones. La primera sección del trabajo
analizará la distribución espacial (1D y 2D) de la sardina y el boquerón por medio de
técnicas geoestadísticas, tanto transitivas como intrínsecas (Matheron, 1969). Se
prestará especial atención a la incertidumbre asociasda a las estimaciones de
abundancia y, concretamente, a la incertidumbre asociada al diseño de muestro que
se considera uno de los factores que contribuyen con mayor intensidad al error
aleatorio (ICES, 1998).
La segunda sección explorará los factores ambientales que condicioinan la presencia
o ausencia de sardina y boquerón a finales de otoño. Datos ambientales obtenidos de
satélite, como la temperatura superficial del mar, la salinidad, clorofila, radiación
fotosintéticamente activa, anomalía del nivel del mar y la profundidad del fondo
marino se relacionarán con la presencia-ausencia de las poblaciones explotables de
sardina y boquerón mediante modelos aditivos generalizados (GAM, del acrónimo
inglés) para determinar las relaciones existentes (Bellido et al., 2008; Giannoulaki et
al., 2008). El hábitat de la puesta de sardina será igualmente estudiada para modelar
la presencia-ausencia de huevos de sardina e intentar entender la evolución de las
especies explotables. / Els petits peixos pelàgics són espècies de peixos que viuen a la columna d’aigua i que
tenen poca relació amb el fons marí. Durant el dia formen bancs de peixos amb
l’objectiu alimentar-se, defensar-se en front potencial depredadors o per eficiència
energètica, dispersant-se durant la nit. La importància dels petits pelàgics a
l’ecosistema marí radica en la proporció de biomassa que representen i en la funció
clau que exerceixen com esglaons intermedis, transferint energia entre les nivells
inferiors i superiors de la cadena tròfica. Les seves poblacions són particularment
sensibles a les fluctuacions ambientals (Cole and McGlade, 1998; Lloret et al., 2004) i
freqüentment es troben baix un règim d’explotació elevat per part de les pesqueres
comercials. Això pot comportar de manera ocasional el col·lapse de les seves
poblacions explotables, afectant a l’ecosistema marí i a les pesqueries que sostenen.
Gairebé el 50% del total de la biomassa anual desembarcada als ports del Mediterrani
prové dels petits peixos pelàgics (Lleonart and Maynou, 2003). Al Mediterrani
Occidental, la sardina (Sardina pilchardus) i l’aladroc (Engraulis encrasicolus) són les
dues espècies més importants, tant en termes de biomassa capturada com pel seu
interès comercial (Lleonart and Maynou, 2003). Malgrat la seva importància, la
distribució espaial de les poblacions explotables és poca coneguda així com també ho
és la relació d’aquesta distribució espaial amb variables ambientals.
D’ençà de principis dels anys 90, es duen a terme campanyes acústiques a la
plataforma continental del Mediterrani espanyol a finals de la tardor (Abad et al.,
1998 a,b), coincidint amb el reclutament de l’aladroc i amb l’època de posta de la
sardina (Abad and Giráldez, 1993; Giráldez and Abad, 1995). Tot i que el principal
objectiu d’aquestes campanyes és l’estimació de l’abundància i de la biomassa de la
sardina i l’aladroc, dades del conjunt de la comunitat pelágica també es recolleixen.
A més a més, al llarg de la darrera dècada s’ha detectat una aparició incremental
d’altres espècies de petits i mitjans pelàgics i per tant, es va aconsellar l’aplicació
d’un enfoc multiespecífic a l’avaluació de les pesqueres del Mediterrani (Lleonart
and Maynou, 2003).
El present treball s’estructura en dues seccions principals. La primera secció del
treball analitzarà la distribució espaial (1D i 2D) de la sardina i l’aladroc per mitjà de
tècniques geoestadístiques, tant transitives com intrínseques (Matheron, 1969). Es
prestarà especial atenció a la incerteza associada a les estimacions d’abundància i,
concretament, a la incertesa originada pel disseny de mostreig que és considerat un
dels factors que contribueixen amb més intensitat a l’error aleatori (ICES, 1998).
La segona secció explorarà els factors ambientals que condicionen la presència o
absència de sardina i aladroc a finals de tardor. Dades ambientals obtingudes de
satèl·lit, com la temperatura superficial de la mar, la salinitat, clorofil·la, radiació
fotosintèticament activa, anomalies del nivell de la mar i la profunditat del fons marí
es relacionaran amb la presència-absència de les poblacions explotables de sardina i
aladroc mitjançant models additius generalitzats (GAM, de l’acrònim anglès) per
determinar les relacions existents (Bellido et al., 2008; Giannoulaki et al., 2008).
L’hàbitat de la posta de la sardina serà igualment estudiada per tal de modelar la
presència-absència d’ous de sardina i intentar entendre l’evolució de les seves
poblacions explotables.
|
Page generated in 0.0549 seconds