In a scope where continuous innovations are seen each day, the cyberspace can be seen as the tech-entrepreneurs’ playground for delivering new solutions to customers. Digital start-ups who interact through the cyberspace operate with little to no restriction despite having limiting resource. In 2008 a man named Satoshi Nakamoto developed a new technology called blockchain. The new breed of firms providing blockchain solutions have been painted to live in a borderless world with little technical restrictions. Exploring the effects that blockchain brings to their internationalisation has brought our attention to study the early internationalisation of blockchain born globals and their business ecosystem. The deductive and qualitative approach gave the results from four different companies that were involved in blockchain technology. By using previous theory on internationalisation and a deductive approach a conceptual synthesis was developed. The synthesis was later applied in the case-companies to observe the results. The findings have shown that the firms implementing blockchain in the core offering has resulted in an accelerated internationalisation. The major factors contributing to this quick internationalisations is the spread of knowledge between buyers and sellers, trough the cyberspace. However, the authors were unable to find a relationship between the accelerated internationalisation and to the extent in which a firm has implemented blockchain in its core offering. The finding has given the authors prominent answers to the research question and has highlighted the complexity of the subject. The, authors conclude the thesis by displaying the importance of cyberspace in the business ecosystem; how it attracts customers and the importance of the company’s business model. Blockchain technology proved to have effects on the process of internationalisation due to superior technological performance, but also its hype.

Abstract The purpose of the present study is to examine theoretically and empirically how entrepreneurs act in pursuit of accelerated internationalisation. The study will facilitate a better understanding of the accelerated internationalisation process in the case of small and medium sized enterprises in high tech context. The theoretical background is based on international entrepreneurship literature and internationalisation process research. The research setting is small high tech firms at the start of the internationalisation process. The firms represent two distinct types of internationalising firms, an international late starter and international new venture. The empirical study is a qualitative longitudinal comparative multiple case study of two case firms. The main data gathering method was interviews and observations supported by secondary data. In this study, the four theory-based determinants of internationalisation were identified; 1) processuality 2) knowledge, 3) networks and 4) opportunity development. These determinants were used as the key elements for exploring accelerated internationalisation as an outcome of interlinked entrepreneurial actions. The active networking and learning undertaken in pursuit of international opportunity development are the intertwined entrepreneurial actions which are likely to create an accelerated internationalisation process. The study provides potentially interesting findings for entrepreneurs and external facilitators. First, the accelerated internationalisation process may be either periodic or cyclical in nature depending on the entrepreneur’s access to the relevant knowledge and networks. However, the relevance of the existing and pursued networks and knowledge is dependent on business context and changes in that business context may change the value of networks and knowledge as they are not inherently stable. Secondly, the networking and learning components mediate international opportunity development which may occur either as a network driven international opportunity development or as a knowledge driven international opportunity development. Thirdly, it is important to be aware of the differences between the temporary and voluntary networks which drive the international opportunity development process. Those network actors with temporary collaborative contracts and in possession of expert knowledge have a mainly instrumental role in knowledge and resource sharing; whereas the voluntarily developed networks not only provide knowledge and resources, but relevant contacts and particularly, facilitate in international business opportunity development. / Tiivistelmä Tämän tutkimuksen tarkoituksena on tarkastella sekä teoreettisesti että empiirisesti, kuinka yrittäjät toimivat pyrkiessään nopeutettuun kansainvälistymiseen. Tutkimus auttaa ymmärtämään syvällisemmin pienten korkean teknologian yritysten nopeutettua kansainvälistymistä. Tutkimuksen teoriatausta on rakennettu kansainvälistä yrittäjyyttä ja kansainvälistymisprosessia käsittelevän kirjallisuuden perusteella. Tutkimuskohteena ovat pienet korkean teknologian yritykset, jotka ovat kansainvälistymisprosessinsa alussa. Tapausyritykset edustavat kahta erityyppistä kansainvälistyvää yritystä: vakaan kansallisen liiketoiminnan jälkeen kansainvälistyvää yritystä ja välittömästi yritystoiminnan aloittamisen jälkeen kansainvälistyvää yritystä. Empiirinen tutkimus on toteutettu laadullisena pitkittäistutkimuksena, jossa vertaillaan kahta yritystä monitapaustutkimuksena. Ensisijaisina aineistonkeruumenetelminä ovat haastattelut ja havainnointi, joita tuetaan tarkentavalla kirjallisella aineistolla. Tutkimuksen lähtökohtana ovat teoriataustan perusteella tunnistetut neljä kansainvälistymisen perustekijää: 1) prosessuaalisuus, 2) tieto, 3) verkostot ja 4) liiketoimintamahdollisuuden luominen, joita hyödynnetään lähtökohtana tarkasteltaessa nopeutettua kansainvälistymistä. Yrittäjän aktiivinen verkostoituminen ja oppiminen kansainvälisen liiketoimintamahdollisuuden luomiseksi nähdään toisiinsa kietoutuneina toimintoina, jotka yhdessä saavat aikaan nopeutetun kansainvälistymisprosessin. Näin ollen nopeutetun kansainvälistymisen nähdään olevan seurausta useista toisiinsa liittyvistä toimista, joita yrittäjä tekee kehittäessään yrityksen kansainvälistä liiketoimintaa. Tutkimus tarjoaa mielenkiintoisia löydöksiä yrittäjille sekä tukitoimintoja tarjoaville organisaatioille: Yrittäjän pääsy merkitykselliseen tietoon ja verkostoihin vaikuttaa nopeutettuun kansainvälistymiseen, joka voi olla tyypiltään joko vaiheittainen tai syklinen prosessi. Huomionarvoista on, että muutokset liiketoimintaympäristössä voivat muuttaa olemassa olevien sekä tavoiteltavien verkostojen ja tiedon arvoa yrittäjän kansainvälistymisprosessissa. Näin ollen tieto ja verkostot tulisi nähdä muuttuvina elementteinä, jotka vaikuttavat kansainvälisen liiketoimintamahdollisuuden luomiseen. Lisäksi kansainvälisen liiketoimintamahdollisuuden luominen voi olla joko verkostolähtöinen tai tietoon perustuva prosessi, jossa tulee huomioida erilaisten verkostotoimijoiden rooli. Tutkimuksessa havaittiin, että väliaikaiset sopimusperustaiset toimijat ovat tyypillisesti asiantuntijoita, joiden rooli on lähinnä tiedon ja resurssien tarjoaminen, kun taas vapaaehtoisuuteen perustuvat verkostosuhteet tarjoavat tiedon ja resurssien lisäksi hyödyllisiä kontakteja sekä erityisesti auttavat kansainvälisten liiketoimintamahdollisuuksien luomisessa.

[EN] This thesis investigates the type of domestic network strength and type of decisionmaking logic as causal conditions for achieving accelerated internationalisation in small and medium enterprises (SMEs) located in context of institutional voids. Furthermore, this dissertation explore the micro-mechanisms that connect the impact institutional voids, effectual networking and networks strength on the accelerated internationalisation of SMEs from Latin America. The existing literature shows discrepancies among researchers about the individual effect of networks strength, decision-making logic and institutional voids on accelerated internationalisation. Moreover, scholars argue that accelerated internationalization is a complex phenomenon that should be studied by identifying the complex relations among variables. However, it seems that no studies have explore this complex interaction and the connection among these factors. Consequently, researchers advise to increase the investigation about the effects of these variables on the accelerated internationalisation of SMEs. They have also suggest to incorporate effectuation and institutional voids to clarify these discrepancies. On this matter, researches warn that research on effectuation and internationalization is an emerging scientific field that lacks conceptual clarity. Recent studies also advice to move beyond foreign networks to explore the role of domestic networks on accelerated internationalization. Finally, there have been calls to advance research on Latin America that usually has been neglected in the existing literature. Therefore, this thesis aims to provide an approach based on three different methodologies: First, a bibliometric analysis to contribute to classify the literature of effectuation and internationalization, and identify its structure and key trends. Second, a fuzzy-set qualitative comparative analysis (fsQCA) to investigates which causal conditions contribute to accelerated internationalization among 33 contrarian cases (21 from Colombia and 12 from Peru) of SMEs from context with institutional voids. Results show that the combination of weak domestic ties and effectuation logic accelerated the internationalization of SMEs with fewer resource constraints. In contrast, strong domestic ties and causation behaviour lead to accelerated internationalization of SMEs with greater resource constraints. Based on these findings, an integrative model that linked the causal configurations to reach accelerated internationalization is developed. Finally, an ordered logistic regression of 2.987 SMEs from Argentina, Colombia and Peru, to examine the micro-mechanisms that connect institutional voids, effectual networking, networks strength and location on the accelerated internationalisation of SMEs from Latin America. Results show that (1) rural cities, instead of first- and second-tier cities, accelerated the internationalization process of the firm. (2) Institutional voids, effectual networks and strong local ties increase the likelihood of accelerated internationalization. Finally, (3) we found a robust and high interaction effect between effectual networking, significant institutional voids, strong local ties, size of the firm and rural cities location on accelerated internationalization. Based on the findings, a conceptual model is presented. / [ES] A partir del tipo de las relaciones de la red de contactos locales y la lógica en la toma de decisiones, esta tesis investiga las condiciones causales necesarias para que las pequeñas y medianas empresas (Pymes) que están situadas en contextos caracterizados por vacíos institucionales, logren tener una internacionalización acelerada. Adicionalmente, esta disertación explora los micro-mecanismos que conectan los vacíos institucionales, las redes efectúales y el tipo de relaciones (fuertes o débiles) con la internacionalización acelerada que presentan las Pymes de Latinoamérica. La literatura existente muestra discrepancias sobre el efecto individual que tienen las relaciones de la red de contactos locales, la lógica en la toma de decisiones y los vacíos institucionales sobre la internacionalización acelerada. Así mismo, los investigadores argumentan que este es un fenómeno complejo y por lo tanto, debería analizarse identificando las relaciones complejas que puedan existir entre las variables. Sin embargo, al parecer, ningún estudio ha explorado esta compleja interacción y la conexión que existe entre estos factores. En consecuencia, diversos estudios aconsejan ahondar en la investigación sobre los efectos que pueden tener estas variables sobre la internacionalización acelerada de las Pymes. Adicionalmente, han sugerido incorporar la efectuación y los vacíos institucionales como variables que pueden contribuir a aclarar estas discrepancias. Sobre este asunto, los investigadores advierten que la efectuación y la internacionalización, es un campo científico emergente que carece de claridad conceptual. Estudios recientes también aconsejan que la investigación vaya más allá de las redes internacionales para explorar el papel de las redes locales sobre la internacionalización acelerada. Finalmente, ha habido diversos llamados para avanzar en la investigación sobre América Latina, que es una región que generalmente se ha descuidado en la investigación existente. Consecuentemente, esta tesis tiene como objetivo desarrollar la investigación bajo tres metodologías diferentes: Primero, a través de un análisis bibliométrico que permite contribuir con la clasificación de la literatura, la identificación de la estructura y las tendencias de la investigación sobre la efectuación y la internacionalización de las Pymes. En segundo lugar, a través de un Análisis Cualitativo Comparativo (fsQCA por sus siglas en inglés) que contribuye a identificar las condiciones causales que favorecen la internacionalización acelerada de 33 casos contrarios (21 de Colombia y 12 de Perú) de Pymes localizadas en contextos con vacíos institucionales. El resultado de este estudio demuestra que la combinación de redes locales con lazos débiles y la lógica de la efectuación, contribuyen con la internacionalización acelerada de las Pymes que tienen menores limitaciones en sus recursos. En contraste, las redes locales con lazos fuertes y la lógica de causación, asisten la internacionalización acelerada de las Pymes que tienen una mayor limitación en sus recursos. En base a estos hallazgos, se desarrolla un modelo integrador que vincula las configuraciones causales que permiten obtener una internacionalización acelerada. Finalmente, a través de una regresión logística ordenada de 2.987 Pymes de Argentina, Colombia y Perú, se examinan los micro-mecanismos que conectan los vacíos institucionales, las redes efectúales, el tipo de relación con las redes de contacto y la localización con la internacionalización acelerada de las Pymes de Latinoamérica. Los resultados demuestran que las ciudades rurales, en lugar de las ciudades de primer y segundo nivel, aceleran la internacionalización de las empresas. Adicionalmente, los altos niveles de vacíos institucionales, las redes efectúales, las redes locales de lazos fuertes y localizarse en el área rural, aumentan la probabilidad de una internacionalización acelerada. Además, la investigación evidencia que existe un efecto de interacción fuerte y robusta entre las redes locales de lazos fuertes y los altos niveles de vacíos institucionales sobre la internacionalización acelerada. Este mismo efecto de interacción se da entre las redes locales de lazos fuertes y las redes efectúales y las redes locales de lazos fuertes con la localización en áreas rurales. Basados en estos resultados, se propone un modelo conceptual. / [CA] A partir de la mena de les relacions de la xarxa de contactes locals i la lògica en la presa de decisions, aquesta tesi investiga les condicions causals necessàries perquè les petites i mitjanes empreses (Pimes) que estan situades en contextos caracteritzats per buits institucionals, aconseguisquen tindre una internacionalització accelerada. Addicionalment, aquesta dissertació explora els micro-mecanismes que connecten els buits institucionals, les xarxes efectua'ls i el tipus de relacions (fortes o febles) amb la internacionalització accelerada que presenten les Pimes de Llatinoamèrica. La literatura existent mostra discrepàncies sobre l'efecte individual que tenen les relacions de la xarxa de contactes locals, la lògica en la presa de decisions i els buits institucionals sobre la internacionalització accelerada. Així mateix, els investigadors argumenten que aquest és un fenomen complex i per tant, hauria d'analitzar-se identificant les relacions complexes que puguen existir entre les variables. No obstant això, pel que sembla, cap estudi ha explorat aquesta complexa interacció i la connexió que existeix entre aquests factors. En conseqüència, diversos estudis aconsellen aprofundir en la investigació sobre els efectes que poden tindre aquestes variables sobre la internacionalització accelerada de les Pimes. Addicionalment, han suggerit incorporar l'efectuació i els buits institucionals com a variables que poden contribuir a aclarir aquestes discrepàncies. Sobre aquest assumpte, els investigadors adverteixen que l'efectuació i la internacionalització, és un camp científic emergent que manca de claredat conceptual. Estudis recents també aconsellen que la investigació vaja més enllà de les xarxes internacionals per a explorar el paper de les xarxes locals sobre la internacionalització accelerada. Finalment, hi ha hagut diverses demandes per a avançar en la investigació sobre Amèrica Llatina, que és una regió que generalment s'ha desatès en la investigació existent. Conseqüentment, aquesta tesi té com a objectiu desenvolupar la investigació sota tres metodologies diferents: Primer, a través d'una anàlisi bibliomètrica que permet contribuir amb la classificació de la literatura, la identificació de l'estructura i les tendències de la investigació sobre l'efectuació i la internacionalització de les Pimes. En segon lloc, a través d'una Anàlisi Qualitativa Comparativa (*fsQCA per les seues sigles en anglés) que contribueix a identificar les condicions causals que afavoreixen la internacionalització accelerada de 33 casos contraris (21 de Colòmbia i 12 del Perú) de Pimes localitzades en contextos amb buits institucionals. El resultat d'aquest estudi demostra que la combinació de xarxes locals amb llaços febles i la lògica de l'efectuació, contribueixen amb la internacionalització accelerada de les Pimes que tenen menors limitacions en els seus recursos. En contrast, les xarxes locals amb llaços forts i la lògica de causació, assisteixen la internacionalització accelerada de les Pimes que tenen una major limitació en els seus recursos. Sobre la base d'aquests resultats, es desenvolupa un model integrador que vincula les configuracions causals que permeten obtindre una internacionalització accelerada. Finalment, a través d'una regressió logística ordenada de 2.987 Pimes de l'Argentina, Colòmbia i el Perú, s'examinen els micro-mecanismes que connecten els buits institucionals, les xarxes efectuals, el tipus de relació amb les xarxes de contacte i la localització amb la internacionalització accelerada de les Pimes de Llatinoamèrica. Els resultats demostren que els alts nivells de buits institucionals, les xarxes efectuals, les xarxes locals de llaços forts i localitzar-se en l'àrea rural, augmenten la probabilitat d'una internacionalització accelerada. A més, la investigació evidencia que existeix un efecte d'interacció forta i robusta entre les xarxes locals de llaços forts i els alts nivells de buits institucionals sobre la internacionalització accelerada. Aquest mateix efecte d'interacció es dona entre les xarxes locals de llaços forts i les xarxes efectuals i les xarxes locals de llaços forts amb la localització en àrees rural. Basats en aquests resultats, es proposa un model conceptual. / Gil Barragán, JM. (2020). Effectuation, domestic network strength, institutional voids and accelerated internationalization: Evidence from Latin American SMEs [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/152489 / TESIS