Tesis por compendio / [EN] Agrifood cooperatives are entities that perform an important supporting role in both economic and social fields. They help to maintain the roots and the link with the territory in a time when the deagrarisation process is leading to a progressive abandonment of rural areas. They also constitute an excellent means of communication between the market and producers, bringing together the supply, reaching competitive trading volumes and transferring the requirements that consumers and regulators pose. This social aspect should not lead to forget that cooperatives are a legal form of business and, as such, they should be professionally managed and their decisions should be taken following economic and objective criteria, fact that doesn't entail to turn their back to their differentiated form of government or their social concerns and commitments. This thesis focuses on competitiveness factors that are relevant in the agrifood cooperatives. This issue has been, and still is, widely discussed in the academic literature in relation to capitalist companies. However, cooperatives -possibly due to their small number- have scarcely been object of study in this field. We understand that competitiviness factors are those management elements that allow achieving a competitive advantage for organizations, facilitating their operational in the market with greater guarantees. The scope of the study is the Spanish agrifood cooperative sector but given their great heterogeneity, we have constrained our attention to those that are mainly engaged in citrus. However, most of the reached conclusions are applicable to the agri-food cooperative sector given that they are mainly rooted in their identity, type of cooperative management and the peculiar characteristics of the primary sector, and less on the conditions that a specific market introduces. The objectives stated in the thesis are as follows: - Perform a full description of the Spanish agricultural cooperatives in relation to the defned factords of competitiveness. - Classify business cooperative typologies that result after the analysis of the various factors of competitiviness. - Establish the degree of incidence between the different factors of competitiviness in order to assess the combined impact. - Provide, from the point of view of the evidence obtained, suggestions for improving the competitiviness of agri-cooperatives. The research has been sequentially published in prestigious journals, all of them indexed in internacional databases as are the Social Science Citation Index and Scopus. The work supports the following conclusions: Spanish citrus cooperatives have a solid foundation to meet the challenges that the market actually poses. Analyses have shown the relationship between innovation, size, internationalization and market orientation. Education and size, as the key competitiveness favctores they are, act as modulators, exerting a tranverse effect. Aditionally two classifications of cooperatives have been put forward, according to degree of internationalization and market orientation. / [ES] Las cooperativas agroalimentarias son entidades que realizan una importante función vertebradora tanto a nivel social como económico. Contribuyen a mantener las raíces y el vínculo con el territorio en una época en la que el proceso de desagrarización está llevando a un progresivo abandono del entorno rural. Además constituyen un excelente vehículo de comunicación entre el mercado y los productores, aglutinando la oferta, permitiendo que se alcancen volúmenes de negociación competitivos y trasladando los requerimientos que tanto los consumidores como los reguladores plantean. Este cariz social mencionado no debe hacer olvidar que las cooperativas constituyen una forma jurídica de empresa y que, como tales, deben ser gestionadas profesionalmente y sus decisiones deben ser tomadas siguiendo criterios económicos y objetivos, sin que ello suponga volver la espalda a su forma de gobierno diferenciada o a su vertiente social. Esta tesis centra su foco de atención en los factores de competitividad que resultan relevantes en las cooperativas agroalimentarias. Esta materia ha sido, y es, ampliamente abordada en la literatura académica en relación a las empresas capitalistas. No obstante, las cooperativas, debido posiblemente a su reducido número, han sido objeto de estudios de esta índole únicamente de forma aislada y escasamente continuada. Entendemos por factores de competitividad a los elementos de gestión que permiten alcanzar y mantener una ventaja competitiva para las organizaciones, facilitando que afronten con mayores garantías su operatividad en el mercado. El ámbito de estudio son las cooperativas agroalimentarias españolas, aunque por su singularidad en ciertos aspectos se ha optado por restringir la población a aquellas cooperativas que se dedican fundamentalmente a la comercialización de cítricos, que genéricamente denominaremos cooperativas citrícolas. No obstante, la mayoría de las conclusiones a las que se llega son aplicables al sector cooperativo agroalimentario ya que tienen sus raíces en la identidad, en el tipo de gestión cooperativa y en las carac-terísticas peculiares del sector primario y no tanto en los condicionantes que introduce un mercado específico. Los objetivos planteados en la tesis son los siguientes: - Realizar una descripción completa de las cooperativas citrícolas españolas en relación a los factores de competitividad definidos. - Clasificar las tipologías empresariales en las cooperativas que resultan al analizar los distintos factores de competitividad. - Establecer el grado de incidencia que existe entre los diferentes factores de competitividad a fin de poder valorar el impacto combinado que tienen. - Aportar, a la vista de las evidencias obtenidas, sugerencias para mejorar la competitividad de las cooperativas agroalimentarias. La investigación realizada se ha publicado de forma secuencial en revistas de reconocido prestigio, indexadas en bases de datos internacionales como son el Social Science Citation Index y Scopus. Las conclusiones obtenidas permiten afirmar que las cooperativas citrícolas españolas cuentan con una base sólida con la que afrontar los retos que el mercado les plantea actualmente. Los estudios han puesto de manifiesto la relación existente entre innovación, dimensión, internacionalización y orientación al mercado. La formación y el tamaño, siendo factores de competitividad clave, actúan como moduladores, ejerciendo un efecto transversal. Además se han propuesto clasificaciones de cooperativas de acuerdo a su grado de internacionalización y orientación al mercado. / [CA] Les cooperatives agroalimentàries són entitats que realitzen una important funció vertebradora tant a nivell social com econòmic. Contribuixen a mantindre els arrels i els vínculs amb el territori en una época en la que el procés de desagrarització està portant a un progresiu abandonament de l'entorn rural. A més constituïxen un excel·lent vehicle de comunicació entre el mercat i els productors, aglutinant l'oferta i permetent que s'aconseguixen volums de negociació competitius, traslladant els requeriments que tant els consumidors com el reguladors plantegen. Este caire social mencionat no ha de fer oblidar que les cooperatives son una forma jurídica d'empresa i que, com a tals, han de ser gestionades professionalment i les seues decisions han de ser preses seguint criteris econòmics i objectius, sense que això supose tornar l'esquena a la seua forma de govern diferenciada o al seu vessant social. Esta tesi centra el seu focus d'atenció en els factors de competitivitat que resulten rellevants en les cooperatives agroalimentàries. Esta matèria ha sigut, i és, àmpliament abordada en la literatura acadèmica en relació a les empreses capitalistes. No obstant, les cooperatives, degut possiblement al seu reduït número, han sigut objecte d'estudis d'esta índole únicament de forma aïllada i escassament continuada. Entenem per factors de competitivitat als elements de gestió que permeten aconseguir i mantindre un avantatge competitiu per a les organitzacions, facilitant que afronten amb majors garanties la seua operativitat en el mercat. L'àmbit d'estudi són les cooperatives agroalimentàries españoles, encara que per la seua singularitat en certs aspectes s'ha optat per restringir la población a aquelles coo-peratives que es dediquen fonamentalment a la comercialització de cítrics i que genèricament anomenarem cooperatives citrícoles. No obstant això, la majoria de les conclu-sions a què arriba són aplicables al sector cooperatiu agroalimentari ja que tenen les seues arrels en la identitat, en el tipus de gestió cooperativa i en les característiques peculiars del sector primari i no tant en els condicionants que introduïx un mercat específic. Els objectius plantejats en la tesi són els següents: - Realitzar una descripció completa de les cooperatives citrícoles españoles en relació als factors de competitivitat definits. - Classificar les tipologies empresarials en les cooperatives que resulten al analitzar els diferents factors de competitivitat. - Establir el grau d'incidència que existix entre els diferents factors de competi-tivitat a fi de poder valorar l'impacte combinat que tenen. - Aportar, a la vista de les evidències obtingudes, suggeriments per a millorar la competitivitat de les cooperatives agroalimentàries. La investigació realitzada s'ha publicat de forma seqüencial en revistes de reconegut prestigi, indexades en bases de dades internacionals com són el Social Science Citation Index i Scopus. Les conclusions obtingudes permeten afirmar que les cooperatives citrícoles españoles tenen una sólida base amb la què afrontar els reptes que el mercat actualmente planteja. Els estudis han posat de manifest la relació existent entre innovació, dimensió, internalització i orientació al mercat. La formació y la dimensió, sent factors clau de competitivitat, actúen com a moduladors, exercint un efecte transversal. A més, s'han proposat classificacions de cooperatives d'acord al seu grau d'internalització i d'orientació al mercat. / Lajara De Camilleri, N. (2015). Análisis de los factores de competitividad en cooperativas agrarias. El caso-estudio de las cooperativas citrícolas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59473 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales / Compendio

[EN] The Non-Tariff Measures (NTMs) include a wide range of issues; those that cover food safety, animal health and plant protection, are known as Sanitary and Phytosanitary (SPS). SPS are a key element in the agrifood trade and a major challenge for trade policy and food safety. The application of the SPS is a dynamic and complex process due to the diversity of actors involved and the heterogeneity of objectives pursued: political, social, economic and environmental. In this global scenario, with increasingly complex regulations and organizations that affect the rules of agricultural trade, it is necessary to know more about its operation. This research aims to improve the understanding of the implementation of SPS in the agrifood trade. It challenges the assumption that the application of MNA is directly or exclusively linked to technical issues or others related to food safety, aiming to investigate other drivers that influence its application. An analysis of the implementation of SPS is carried out through two research questions: Q1) whether the implementation of NTMs is related to the elimination of trade tariffs, ultimately, the existence of policy substitution between NTMs and tariff; Q2) the application of NTMs is motivated by a systematic behaviour, guided by economic considerations and policies beyond the application of specific food notifications and health problems. The Q1 is studied in the countries of the South and East Mediterranean (SEMC) while Q2 is studied at the European Union (EU). The methodology used to address the first hypothesis, the policy substitution, begins with an analysis of the state of the art, continues with the classification into categories based on the use of NTMs and tariffs, and finally applies multiple regression models to test the hypothesis. To compare tariffs and NTMs, the research works with the Ad Valorem Equivalents (AVEs) established by Kee et al. (2009) and supported by an extensive literature. To address the second hypothesis, the source of information used is the RASFF (Rapid Alert System for Food and Feed) database. The methodology applied begins with the construction of a tool able to transform the descriptive information from the RASFF into the numerical coding of the Harmonized System (HS) of trade, to subsequently apply the Negative Binomial model (NB) and Zero-Inflated Negative Binomial model (ZINB), thus identifying the determinants of the notifications process included in the RASFF from several Member States (MS) studied. The thesis presents the four articles written throughout the investigation. The results indicate that: (i) there is need for pursuing a new approach in agrifood trade policies, beyond the economic sphere, to strengthen the partnership between the EU and other countries, particularly the SEMC, and among the countries belonging to the latter ; (ii) the SEMC are at very different stages of harmonization of trade policies, but in regards to agrifood trade SEMC countries generally show low level of tariff protection, although levels of implementation of NTMs are variable and substitution policy is recognized in some specific sectors; (iii) the EU MS studied show homogeneous implementation of food notifications regardless of the country of origin. At product level, a correlation has been found between the notifications applied one year and the expected number of notifications in the following years (path dependence and reputation effect); (iv) however, there is a tendency among the EU MS studied to adopt common behaviours in implementing food safety measures. / [ES] Las Medidas No Arancelarias (MNA) incluyen una amplia gama de políticas que los países aplican a las importaciones y exportaciones, aquellas que abarcan la inocuidad de los alimentos, la sanidad animal y la protección fitosanitaria, son conocidas como Medidas Sanitarias y Fitosanitarias (MSF). Se trata de un elemento clave en el comercio agroalimentario y un importante desafío para la normativa alimentaria y las políticas de comercio. La aplicación de las MSF es un proceso dinámico y complejo por la diversidad de actores que intervienen así como por la heterogeneidad de motivos que persiguen: políticos, sociales, económicos y ambientales. En este escenario global, con cada vez más organizaciones y normativas complejas que influyen en las reglas del comercio agroalimentario es necesario conocer más de cerca su funcionamiento. La presente investigación tiene como objetivo mejorar la comprensión del funcionamiento de las MSF en el comercio agroalimentario. La investigación cuestiona que la aplicación de MSF esté directa o exclusivamente ligada a cuestiones técnicas o relacionadas con la inocuidad de los alimentos, por lo que busca estudiar otras motivaciones que influyan en su aplicación. Se ha planteado un análisis a través de dos preguntas de investigación: P1) si la profusión de MNA está relacionada con la eliminación de los aranceles para el comercio, en definitiva, la existencia de sustitución de políticas entre MNA y aranceles; P2) si la aplicación de MNA está motivada por una conducta sistemática, guiada por consideraciones económicas y políticas más allá de la aplicación de notificaciones alimentarias específicas y problemas de sanidad y salud. La P1 será estudiada en los Países Sur-Este Mediterráneos (PSEM) mientras que la P2 se analizara en países de la Unión Europea (UE). La metodología empleada para abordar la P1, sustitución de políticas, se inicia con un análisis del estado del arte, prosigue con la clasificación de los paises en función del uso de MNA y aranceles y la aplicación de modelos de regresión múltiple para contrastar la hipótesis. Para poder comparar los aranceles y las MNA, se ha trabajado con los Equivalentes Ad Valorem (EAV) establecidos por Kee et al. (2009) y el respaldo de una amplia literatura. En la P2 la fuente de información utilizada ha sido la base de datos RASFF (Rapid Alert System for Food and Feed). La metodología seguida comenzó con la construcción de una herramienta capaz de transformar la información descriptiva obtenida del RASFF en la codificación numérica del Sistema Armonizado (SA) de comercio, para posteriormente aplicar el modelo Binomial Negativo (NB) y el modelo Binomial Negativo Inflado con Zeros (ZINB) y así identificar los factores determinantes de las notificaciones incluidas en el RASFF por parte de varios países miembros. La tesis recoge cuatro artículos elaborados a lo largo de la investigación. Los resultados obtenidos indican que: (i) Es necesario apostar por un nuevo planteamiento de las políticas de comercio agroalimentario, más allá del ámbito económico, para reforzar la asociación entre la UE y otros países, en particular los PSEM, y entre estos últimos entre sí; (ii) Los PSEM se encuentran en etapas muy diferentes de armonización de políticas comerciales, pero en general en el comercio agroalimentario muestran un nivel de protección bajo, aunque los niveles de aplicación de MNA son variables y se reconoce sustitución de políticas en algunos sectores específicos; (iii) Se ha encontrado una relación a nivel producto entre las notificaciones registradas un año y el número de notificaciones registradas el año siguiente (efecto reputación); (iv) Existe una tendencia entre los Estados Miembros (EM) estudiados de la UE en la adopción de comportamientos comunes en la aplicación de normas alimentarias en su comercio con países terceros, como caso particular de la aplicación de MSF. / [CAT] Les Mesures No Aranzelàries (MNA) inclouen una àmplia gamma de temes, aquelles que abasten la innocuïtat dels aliments, la sanitat animal i la protecció fitosanitària, són conegudes com a Mesures Sanitàries i Fitosanitàries (MSF). Es tracta d'un element clau en el comerç agroalimentari i un important repte per a les polítiques de comerç i la normativa alimentària. L'aplicació de les MSF és un procés dinàmic i complex per la diversitat d'actors que intervenen, així com per l'heterogeneïtat de motius que persegueixen: polítics, socials, econòmics i ambientals. En aquest escenari global, amb cada vegada més organitzacions i normatives complexes que influeixen en les regles del comerç agroalimentari és necessari conèixer de més a prop el seu funcionament. La present investigació té com a objectiu millorar la comprensió del funcionament de les MSF en el comerç agroalimentari. La investigació qüestiona que l'aplicació de MSF estiga directa o exclusivament lligada a qüestions tècniques o relacionades amb la innocuïtat dels aliments, per la qual cosa busca estudiar altres motivacions que influeixen en la seua aplicació. S'ha plantejat una anàlisi a través de dues preguntes de recerca: P1) Si la profusió de MNA està relacionada amb l'eliminació dels aranzels per al comerç, en definitiva, l'existència de substitució de polítiques entre MNA i aranzels; P2) Si l'aplicació de MNA està motivada per una conducta sistemàtica, guiada per consideracions econòmiques i polítiques més enllà de la aplicació de notificacions alimentàries específiques i problemes de sanitat i salut. La P1 serà estudiada als Països Sud-Est de la Mediterrània (PSEM) mentre que la P2 s'analitzés en països de la Unió Europea (UE). La metodologia emprada per abordar la P1, la substitució de polítiques, s'inicia amb una anàlisi de l'estat de l'art, prossegueix amb la classificació per categories en funció de l'ús de MNA i aranzels i l'aplicació de models de regressió múltiple per contrastar la hipòtesi. Per a poder comparar els aranzels i les MNA, s'ha treballat amb els Equivalents Ad Valorem (EAV) establerts per Kee et al. (2009) i amb el suport d'una àmplia literatura. A la P2 la font d'informació utilitzada ha estat la base de dades RASFF (Rapid Alert System for Food and Feed). La metodologia seguida va començar amb la construcció d'una eina que transforma la informació descriptiva obtinguda del RASFF en la codificació numèrica del Sistema Harmonitzat (SA) de comerç, per a posteriorment aplicar el model Binomial Negatiu (NB) i el model Binomial Negatiu Inflat amb Zeros (ZINB) i així identificar els factors determinants de les notificacions incloses en el RASFF per part de diversos països membres. La tesi recull quatre articles elaborats al llarg de la investigació. Els resultats obtinguts indiquen que: (i) Cal apostar per un nou plantejament de les polítiques de comerç agroalimentari, més enllà de l'àmbit econòmic, per reforçar l'associació entre la UE i altres països, en particular els PSEM, i d'aquests últims entre sí; (ii) Els PSEM es troben en etapes molt diferents d'harmonització de polítiques comercials, però en general en el comerç agroalimentari mostren un nivell de protecció aranzelària baixa, tot i que els nivells d'aplicació de MNA són variables i es reconeix substitució de polítiques en alguns sectors específics; (iii) S'ha trobat relació, a nivell producte, entre les notificacions d'un any respecte el nombre de notificacions esperades a l'any següent (efecte reputació); (iv) Hi ha una tendència entre els Estats Membres (EM) estudiats de la UE en l'adopció de comportaments comuns en l'aplicació de normes alimentàries en el seu comerç amb països tercers, com a cas particular de l'aplicació de MSF. / Tudela Marco, L. (2015). Factores determinantes de las Medidas No Arancelarias aplicadas al comercio agroalimentario [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/57708 / TESIS