Aquesta tesi doctoral planteja diversos objectius relacionats amb les sepultures de la dinastia XXVI a Egipte. El darrer objectiu és elaborar un inventari tan complet com sigui possible de les tombes que existeixen, incloent-hi la definició de les característiques arquitectòniques de les estructures funeràries. Tot i que moltes de les tombes han estat objecte d'estudi, n'inclourem una breu descripció. El context geogràfic es limitarà a la zona del Baix Egipte (dividit en Sais, Heliòpolis, Memfis i Delta), Alt Egipte (Abidos, Tebes i altres) i Oasis (Siwa, Farafra i Bahariya). Lligat a aquest primer objectiu ens proposem també de fer una actualització de les dades referents a les principals tombes saïtes trobades en els cementiris d'Egipte, en vista de les darreres troballes realitzades en necròpolis ja excavades o noves.La necròpolis saïta d'Oxirrinc serà objecte d'un estudi detallat, incloent-hi un resum de les excavacions realitzades fins a l'arribada de la nostra Missió. L'antiga ciutat de Per-Medjed va tenir una important necròpolis en època saïta que no apareixia reflectida en la majoria de llibres especialistes en tombes de la dinastia XXVI. Una de les raons més evidents era la manca d'informació sobre les excavacions realitzades pel Servei d'Antiguitats abans de l'arribada de la nostra Missió i la poca difusió a escala internacional que es va fer de les campanyes realitzades a partir del 1992. La importància d'Oxirrinc en època grecoromana i, en especial, la gran quantitat de papirs descoberts per Grenfell i Hunt van provocar que els estudis realitzats s'enfoquessin cap a altres èpoques, deixant de banda les restes faraòniques. Les excavacions dutes a terme per la Missió Arqueològica Espanyola van evidenciar que aquest indret tenia més interès científic del que se li atribuïa a la bibliografia egiptològica. L'anàlisi de les característiques arquitectòniques de les tombes saïtes permetrà situar-les dins la classificació tipològica que hem plantejat. El darrer objectiu serà aconseguir una síntesi dels diferents estils saïtes d'enterrament, realitzant una recerca de les principals necròpolis d'aquesta dinastia. L'anàlisi dels trets arquitectònics més remarcables de les tombes saïtes ens ha permès fer una classificació tipològica, emprada en la realització d'un catàleg de les tombes que existeixen fins ara. Tot i les peculiaritats d'algunes tombes, hem classificat en cinc grans grups: pit tombs (tombes de pou), shaft tombs (gran tombes de pou), tombes-capella, tombes de pou amb piràmide i palaus funeraris o grabpalast.Aquesta classificació tipològica també correspon a una classificació geogràfica, Els fets que permeten establir aquestes diferenciacions són, entre d'altres, la presència d'una gran superestructura, l'accés a la part subterrània, les dimensions del monument. Després d'analitzar les tombes tipològicament, hem arribat a unes conclusions referents a la necròpolis saïta d'Oxirrinc que ens permet observar una diferenciació tipològica i unes característiques tècniques. Finalment, i pel que fa als diversos aspectes de les estructures funeràries d'època saïta, s'han pogut extreure unes conclusions que es refereixen a quatre aspectes diferents: la topografia de les tombes (pel que fa a la ubicació de l'estructura funerària), característiques tècniques (referents a materials i tècniques de construcció), promotor (qui encarrega la tomba) i tipologia (comparació de les tombes amb altres estructures). / The typology of Saite's tombs is different through Egypt. From the royal tombs at Sais to the huge tombs of officials at Thebes, we can found tomb-chapels, rock-cut tombs, simple hypogeums or more elaborated tombs with superstructure and substructure. In the last years several saite tombs' repertories have been done and the tombs that have been listed are few but typologically representative. Based on their location three areas can be articulated with graves from the saite period: Low Egypt, Upper Egypt and Oases. One of the main subjects of this these is to elaborate a list as complete as possible of the twenty-six dynasty tombs in Egypt, with a brief description of them. This list will help us to catch up the information about the funerary structures. Also, we'll produce a description of the different typologies, based on the superstructure and the substructure. Finally, Oxyrynkhos will have a very detailed study of the saite necropolis. This city, built over the locations of the pharaonic Pemdje, is known by the geographical lists since the pharaonic age, but it's a few years ago when archaeological remains from these ages are known. The importance of Oxyrynkhos comes mainly from its geographical location, which may have been the reason of its development during the XXVI dynasty and the presence of huge tombs of officials. The Upper Necropolis is located north-west of the old city at the edge of the desert and contains at least tombs dated from the Saite, roman and Coptic period as well as Coptic chapels. After the typological study of the tombs, we could infer some characteristics about the topography, construction, owner of the tomb and typology.

Eduard Toda va publicar Son Notém en Tebas al 1887. En aquest treball Eduard Toda donava tota mena de detalls sobre el descobriment d'una tomba trobada intacta al poblat de Deir-el-Medina, la TT1 (Theban Tomb nº 1), la tomba del "Servidor en el Lloc de la Veritat, Sennedjem". La tomba havia estat descoberta el 1886 i molts han estat els estudiosos que han parlat de la tomba i Deir-el-Medina, però, en canvi, poc s'ha parlat dels objectes que en ella es van trobar.Sennedjem era "Servidor en el Lloc de la Veritat a l'Oest de Tebes", títol que portaven alguns treballadors o artesans que construïen i decoraven les tombes dels faraons de la XVIII fins la XX dinastia, a la Vall dels Reis. Sennedjem era un artesà que visqué a Deir-el-Medina entre els regnats de Setos I i Ramesses II. Va ser enterrat en aquesta tomba juntament amb altres membres de la seva família, almenys la seva esposa, Iineferti, el seu fill Khonsu i la seva esposa Tamaket, i d'altresEls objectius d'aquest treball han estat:1. Realitzar un catàleg exhaustiu de totes les peces que hi havia a l'interior de la tomba de Sennedjem. Aquest catàleg està format per una fitxa específica per cada peça, que inclou nom de la peça, localització actual, material, mides, descripció, bibliografia i fotografia. El fet de donar noms propis ens ajudarà a establir relacions entre ells.2. Establir una relació entre les peces estudiades i els personatges als quals pertanyen: relacions de parentiu, situació social, etc. Com comprovarem en el treball, la tomba de Sennedjem es va ocupar durant vàries generacions. Sennedjem va ser el primer propietari, però també es van fer enterrar els seus fills i les seves esposes. Aquesta relació s'establirà després d'un anàlisi dels textos i, per tant, dels noms que apareixen escrits a la tomba. L'anàlisi també ens portarà a concloure que Sennedjem era un simple paleta.3. Fer un anàlisi comparatiu entre els textos del Llibre dels Morts de la cambra amb altres papirs coneguts. Els textos corresponents al Llibre dels Morts que trobem a la decoració de la cambra funerària de la tomba de Sennedjem s'han comparat amb coneguts papirs i manuscrits. L'objectiu d'aquesta comparació ha estat doble: per una banda hem aclarit algunes paraules o expressions que a la tomba de Sennedjem no quedaven clares o bé per la mala qualitat de les pintures (o millor dit, les fotografies a les que hem tingut accés) o algunes errades que hem trobat en els apunts de Bruyère. En la majoria dels casos ens hem servit dels apunts propis presos in situ. Un problema pel seu estudi és que tot el corredor, tant parets com sostre, s'havia protegit mitjançant unes xarxes que impossibilitaven la visió i encara menys les fotografies d'aquesta part. De manera que sobretot en el corredor ens hem de remetre als textos copiats de Bruyère. L'altre objectiu per la comparació dels textos era la d'aportar més dades referents a noves variants o variants poc conegudes que poguessin aparèixer en els textos de la tomba i que ajudessin a una major comprensió dels diferents capítols, cosa que pot ajudar a precisar, per exemple, quins papirs o versions del Llibre dels Morts van ser més properes a Sennedjem, i, per tant, ajustar la cronologia de la tomba. A més a més, com veurem, també ens servirem del treball de M. Puvill per comparar els textos de la cambra de Nefertari amb els de Sennedjem. En aquest últim cas, comprovarem les grans similituds entre ambdós, fet que ens ajudarà a precisar la cronologia d'aquesta tomba i situar-la en època de Ramsesses II. / The tomb of Sennedjem, situated in the workmen village of Deir-el-Medina, was first excavated by a Catalan diplomat named Eduard Toda. Dr. Padró has been investigating about him for the past years and he proposed to update and extend Eduard Toda's work about the objects found in the tomb that are now scattered in many museums around the world. This was a challenging project because it implied to visit as many museums as possible. Our work would allow collecting in a catalogue the various objects and investigating and classifying their typology. Toda made an inventory of the objects found in the tomb. That has been our departure point. However, as it will be clear as a conclusion of this work, some of the objects have now been lost and some others were not mentioned by Toda.Therefore, the objectives of this work have been:1. To made a comprehensive catalogue of all the pieces that where found inside the tomb of Sennedjem.2. To find a relation between the investigated pieces and their owners: familiar relationships, social position, etc. The tomb of Sennedjem was used for several generations. A complete study of the texts of the tomb is made in order to compare the names and titles found there with the texts and inscriptions of the objects. The investigations leaded us to know that Sennedjem was a trowel.3. To compare the text of the Book of the Dead found in the tomb with known papyrus. The usual practice in the literature is to compare the Book of the Dead versions between papyrus or manuscripts. We decided to proceed in other way: compare known manuscripts with the chapters of the Book of the Dead found on the walls of the tomb of Sennedjem. This is used to find which version of the Book of the Dead is the closest to Sennedjem's tomb texts and therefore, more precisely date the tomb. We will also use the results of Mrs. Puvill work to compare the texts of Sennedjem's tomb with Nefertari's tomb. As will be shown later, both versions of the Book of the Dead are very similar.