[ES] La Capilla de la Comunión de Algemesí, paradigma de las iglesias góticas valencianas que sucumbieron a los mandatos tridentinos, entraña una importante dificultad a salvar; la carencia de documentación. La presente tesis doctoral trata de dilucidar, por medio de los elementos constructivos, el desarrollo del edificio en consonancia con el progreso de la ciudad. Para ello se lleva a cabo un estudio histórico-constructivo sobre la arquitectura religiosa valenciana, del cual servirse para datar las diferentes fases del proceso edificatorio y describir, de manera pormenorizada, los aspectos técnicos de la obra en cada una de sus etapas. El análisis arquitectónico pone de manifiesto que la iglesia sometida a examen abarca, en sí misma, toda la evolución de las construcciones sacras del Reino de Valencia; desde la sencillez de mediados del siglo XIII emergida de la conquista del territorio por el rey Jaime I, hasta el período de máxima exaltación decorativista derivado del Concilio de Trento que enmascaraba las trazas primigenias. Los hallazgos realizados de mayor relevancia no solo provienen del subsuelo con los vestigios de la iglesia fundacional sino que, además, la envolvente rococó atesora unas refinadas bóvedas de transición al Renacimiento, las cuales evidencian la excepcionalidad y maestría constructiva de la época de mayor esplendor del reino. Habida cuenta de la dilatada concatenación de cambios estructurales, se estudia su repercusión en las condiciones en que se encuentra la Capilla, mediante una serie de controles y ensayos in situ relativos al exceso de humedad y agrietamiento perceptibles en el recinto litúrgico. El análisis patológico constata lo desacertado de la solución perimetral así como su condición de edificio húmedo, y justifica el fenómeno que se produce cada verano en las piezas marmóreas que conforman los zócalos; la condensación higroscópica de la base de pilastras. También, atendiendo al cuadro fisurativo en muros, demuestra que la estructura resultante ha sabido adaptarse, con el transcurso del tiempo, a las múltiples modificaciones. En suma, ante la absoluta desinformación de la que parte el trabajo de investigación, este se proyecta en aras de dar respuesta a la incertidumbre que, desde muy antiguo, envuelve a la Capilla de la Comunión. Ergo, las actuaciones se ocupan de esclarecer la génesis y ulterior desarrollo constructivo de tan enigmática miscelánea arquitectónica y, por añadidura, de obtener un conocimiento aproximado de su particular estado de conservación. / [EN] The Communion Chapel of Algemesí, a paradigm of the Valencian Gothic churches that succumbed to the Tridentine mandates, entails an important difficulty to save; the lack of documentation. This doctoral dissertation tries to elucidate, through the construction features, building's development in line with city progress. For this purpose a historical-constructive research on Valencian religious architecture is carried out, which can be used to date construction's process different phases and to describe, in detail, building's technical aspects on each of its stages. The architectural analysis shows that the church under review covers, itself, the entire evolution of sacred buildings of Valencia's kingdom; from mid-thirteenth century's simplicity that emerged from King Jaime I territory conquest, to the maximum decorative exaltation period resulting from Council of Trent that masked the original traces. The greater relevance findings do not only come from the subsoil with the founding church vestiges', but also Rococo surroundings that treasures some refined Renaissance transition vaults, which demonstrate the exceptionality and constructive mastery of kingdom's greatest splendor era. In view of the extensive structural changes' concatenation, it is studied their impact on chapel actual conditions, through a series of on-site tests and checks related to perceptible excess moisture and cracking in the liturgical enclosure. The pathological analysis confirms how inappropriate perimeter solution is as well as its condition as wet building, and it justifies the phenomenon that happens every summer on marble pieces that form the baseboards; the hygroscopic condensation of the pilasters' base. Furthermore, considering walls' cracks, it is shown that resulting structure has successfully adapted, over time, to the multiple modifications. In sum, facing the absolute misinformation from which research work begins, this is projected so as to respond to uncertainty that, from a very old age, surrounds the Communion Chapel. Thus, the actions deal to clarify the genesis and subsequent constructive development of such an enigmatic miscellaneous architectural and, in addition, to obtain an approximate knowledge of its particular state of conservation. / [CA] La Capella de la Comunió d'Algemesí, paradigma de les esglésies gòtiques valencianes que van sucumbir als mandats tridentins, entranya una important dificultat a salvar; la carència de documentació. La present tesi doctoral tracta de dilucidar, per mitjà dels elements constructius, el desenvolupament de l'edifici d'acord amb el progrés de la ciutat. Per a això es du a terme un estudi històric-constructiu sobre l'arquitectura religiosa valenciana, del qual servir-se per a datar les diferents fases del procés edificatori i descriure, de manera detallada, els aspectes tècnics de l'obra en cadascuna de les seues etapes. L'anàlisi arquitectònic posa de manifest que l'església sotmesa a examen comprén, en si mateixa, tota l'evolució de les construccions sacres del Regne de València; des de la senzillesa de mitjan del segle XIII emergida de la conquista del territori pel rei Jaume I, fins al període de màxima exaltació decorativista derivat del Concili de Trento que emmascarava les traces primigènies. Les troballes realitzades de major rellevància no solament provenen del subsòl amb els vestigis de l'església fundacional sinó que, a més, l'embolcall rococó atresora unes refinades voltes de transició al Renaixement, les quals evidencien l'excepcionalitat i el mestratge constructiu de l'època de major esplendor del regne. Tenint en compte la dilatada concatenació de canvis estructurals, s'estudia la seua repercussió en les condicions en què es troba la Capella, mitjançant una sèrie de controls i assajos in situ relatius a l'excés d'humitat i l'esquerdament perceptibles en el recinte litúrgic. L'anàlisi patològic constata el desencert de la solució perimetral així com la seua condició d'edifici humit, i justifica el fenomen que es produeix cada estiu en les peces marmòries que conformen els sòcols; la condensació higroscòpica de la base de pilastres. També, atenent el quadre fissuratiu en murs, demostra que l'estructura resultant ha sabut adaptar-se, amb el transcurs del temps, a les múltiples modificacions. En resum, davant l'absoluta desinformació de la qual parteix el treball de recerca, aquest es projecta a fi de donar resposta a la incertesa que, des de molt antic, embolica a la Capella de la Comunió. Per tant, les actuacions s'ocupen d'esclarir la gènesi i ulterior desenvolupament constructiu de tan enigmàtica miscel·lània arquitectònica i, per afegiment, d'obtindre un coneixement aproximat del seu particular estat de conservació. / [IT] La Cappella della Comunione di Algemesí, paradigma delle chiese gotiche valenziane che soccomberono ai mandati tridentini, comporta una grande difficoltà da superare; la mancanza di documentazione. La presente tesi di dottorato cerca di chiarire, attraverso gli elementi costruttivi, lo sviluppo dell’edificio in linea con il progresso della città. A tal fine viene effettuato uno studio storico-costruttivo sull’architettura religiosa valenziana, di cui avvalersi per datare le varie fasi del processo edificatorio e descrivere, in modo dettagliato, gli aspetti tecnici del cantiere in ciascuno dei suoi stadi. L’analisi architettonica mette in evidenza che la chiesa in esame comprende, in sé, l’intera evoluzione delle costruzioni sacre del Regno di Valencia; dalla semplicità della metà del XIII secolo emersa dalla conquista del territorio da parte del re Jaime I, fino al periodo di massima esaltazione decorativa derivato dal Concilio di Trento che mascherava le tracce primigenie. Le scoperte più relevanti non provengono soltanto dal sottosuolo con le vestigia della prima chiesa, bensì anche dal rivestimento rococò che possiede delle raffinate volte di transizione al Rinascimento, le quali evidenziano l’eccezionalità e maestria costruttiva dell’epoca di maggior splendore del regno. Alla luce della lunga concatenazione di cambiamenti strutturali, si studia il suo impatto nelle condizioni in cui si trova la Cappella, tramite una serie di controlli e prove in situ relativi all’eccesso di umidità e le crepe percepibili nel recinto liturgico. L’analisi patologica constata non solo l’uso improprio della soluzione perimetrale ma anche la sua condizione di edificio umido, e giustifica il fenomeno che si produce ogni estate nei marmi che formano gli zoccoli; la condensazione igroscopica della base dei pilastri. Inoltre, prendendo in considerazione le crepe dei muri, dimostra che la struttura risultante è riuscita ad adattarsi, nel corso del tempo, alle molteplici modifiche. In conclusione, dinanzi all’assoluta desinformazione dalla quale parte il lavoro di ricerca, esso viene progettato allo scopo di dare risposta all’incertezza che, da molto tempo, avvolge la Cappella della Comunione. Pertanto, le azioni si occupano di fare luce sulla genesi e ulteriore sviluppo costruttivo dell’enigmatica miscellanea architettonica e, in aggiunta, di ottenere una conoscenza approssimativa del suo particolare stato di conservazione. / García Sentamans, J. (2020). La Capilla de la Comunión de Algemesí. Desarrollo constructivo y estado de conservación [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149487 / TESIS

[ES] La Investigación llevada a cabo, la desarrollamos sobre la Iglesia Parroquial de San Lorenzo de Alberic, partiendo de unos restos encontrados en una reforma de los años ochenta del siglo pasado. Hemos utilizado la técnica del levantamiento mediante escáner láser en algunos de los edificios, y en otros el levantamiento manual, mediante medición directa para posteriormente proceder a su estudio. Para poder llevar a cabo la investigación la hemos encuadrado en la época histórica en que se llevó a cabo la construcción del templo cristiano en Alberic, sobre la mezquita existente con anterioridad, añadiendo diferentes hipótesis que refuerzan nuestra propuesta. La época histórica, a la que dedicamos también nuestra investigación, será la comprendida entre el año 1489, fecha en que el Cardenal Pedro González de Mendoza adquiere la baronía de Alberic, junto con la población de Ayora en el Reino de Valencia, y cerraremos el período histórico estudiado en el año 1554, fecha en la que muere Mencía de Mendoza, nieta del Cardenal, y que debido a su falta de descendencia, sus posesiones pasarán a su hermana María de Mendoza, casada con el Duque del Infantado, y a partir de éste momento la baronía de Alberic y Ayora, así como todas las posesiones que poseía el Marqués de Zenete, pasarán a formar parte de esta casa nobiliaria. Como podremos ver a lo largo de la investigación, lo que en principio hemos tratado como un edificio local, veremos que debido a las diferentes personalidades, adquiere relevancia internacional, tanto el Cardenal como su hijo primogénito Rodrigo de Mendoza, y finalmente su nieta, mantendrán relacio-nes a nivel internacional, con diferentes Reyes, Papas y también se vincularán familiarmente con nobles que vendrán junto al Emperador Carlos desde Flandes. En concreto el Conde Enrique III de Nassau, que casará con Mencía, y que durante nuestra investigación hemos podido comprobar que fue el promotor de los templos religiosos de la baronía de Alberic, que comprende en ésa época los núcleos de población de Alcocer, Alàsquer, Gavarda, Benifaraig, y algu-nos más con menor población. Además veremos que dada la importancia de esta familia, serán unos mecenas en las artes, abarcando desde la pintura hasta la arquitectura, y siendo los introductores del Renacimiento en los diferentes reinos de la Peninsula Ibérica, trasladando su influencia hasta los Países Bajos. Junto con el apartado histórico, estudiamos los diferentes templos parroquiales que bajo nuestro criterio pueden estar relacionados, influidos, o levantados en época similar o me-diante los mismos maestros, de manera que mediante la comparación, podamos arrojar luz, sobre ese primer edificio religioso cristiano, levantado sobre la mezquita existente en la población de Alberic, durante el siglo XVI. / [CA] La Investigació portada a terme, la desenvolupem sobre l'Església Parroquial de Sant Llorenç d'Alberic, partint d'unes restes trobades en una reforma dels anys 80 del segle passat. Hem utilitzat la tècnica de l'aixecament, mitjançant escàner làser en alguns dels edificis, i en uns altres l'aixecament manual, mitjançant mesurament directe per a posteriorment procedir al seu estudi. Per a poder dur a terme la investigació l'hem enquadrada en l'època històrica en què es va dur a terme la construcció del temple cristià a Alberic, sobre la mesquita existent amb ante-rioritat, afegint diferents hipòtesis que reforcen la nostra proposta. L'època històrica, a la qual dediquem també la nostra investigació, serà la compresa entre l'any 1489, data en què el Cardenal Pedro González de Mendoza adquireix la baronia d'Al-beric, juntament amb la població d'Aiora en el Regne de València, i tancarem el període històric estudiat l'any 1554, data en la qual mor Mencía de Mendoza, néta del Cardenal, i que a causa de la seua falta de descendència, les seues possessions passaran a la seua germana María de Mendoza, ca-sada amb el Duc del Infantado, i a partir d'aquest moment la baronia d'Alberic i Aiora, així com totes les possessions que posseïa el Marquès de Zenete, passaran a formar part d'a-questa casa nobiliària. Com podrem veure al llarg de la investigació, lo que en principi hem tractat com un edifici local, veurem que a causa de les diferents personalitats, adquireix rellevància internacional, tant el Cardenal com el seu fill primogènit Rodrigo de Mendoza, i finalment la seua néta, mantindran relacions a nivell in-ternacional, amb diferents reis, papes i també es vincularan familiarment amb nobles que vindran al costat de l'Emperador Carles des de Flandes. En concret el Comte Enric III de Nassau, que casarà amb Mencía, i que durant la nostra investigació hem pogut compro-var que va ser el promotor dels temples religiosos de la baro-nia d'Alberic, que comprèn en aquesta època els nuclis de població de Alcosser, Alàsquer, Gavarda, Benifaraig, i alguns més amb menor població. A més veurem que donada la importància d'aquesta família, seran uns mecenes en les arts, abastant des de la pintura fins a l'arquitectura, i sent els introductors del Renaixement en els diferents regnes de la Peninsula Ibèrica, traslladant la seua influència fins als Països Baixos. Juntament amb l'apartat històric, estudiem els diferents tem-ples parroquials que sota el nostre criteri poden estar relacio-nats, influïts, o alçats en època similar o mitjançant els ma-teixos mestres, de manera que mitjançant la comparació, puguem llançar llum, sobre aqueix primer edifici religiós cristià, construït sobre la mesquita existent en la població d'Alberic, durant el Segle XVI. / [EN] The research carried out, we developed from the Parish Church of San Lorenzo de Alberic, starting from a few remains found in a reform of the 80s the last century. We have used the lifting technique by means of laser scanner in some of the buildings, and in others the manual survey, by means of direct measurement to later proceed to its study. In order to carry out the research we have framed it in the historical epoch in which the construction of the Christian temple was carried out in Alberic, on the existing mosque previ-ously, adding different hypotheses that reinforce our proposal. The historical epoch, to which we also dedicate our research, will be that between the year 1489, the date on which Cardinal Pedro González de Mendoza acquired the barony of Alberic, together with the town of Ayora in the Kingdom of Valencia, and we will close the historical period studied in the year 1554, date in which Mencía de Mendoza dies, granddaughter of the Cardinal, and that due to his lack of offspring, his possessions will pass to his sister María de Mendoza, married to the Duque del Infantado, From this moment the barony of Alberic and Ayora, as well as all the possessions that the Mar-quis of Zenete possessed, will become part of this noble house. As we can see throughout the investigation, what we have originally treated as a local building, we will see that due to the different personalities, the Cardinal and his first-born son Rodrigo de Mendoza acquire international relevance, and finally his granddaughter , they will maintain relations at the interna-tional level, with different Kings, and will also be linked famil-iarly with nobles who will come with Emperor Carlos de Flan-des. In particular Count Henry III of Nassau, who will marry Mencía, and during our research we have seen that he was the promoter of the religious temples of the barony of Alberic, which comprises at that time the population centers of Alcocer, Alàsquer, Gavarda, Benifaraig, and some more with smaller popula-tion. In addition we will see that given the importance of this family, they will be patrons in the arts, ranging from painting to architecture, and being the initiators of the Renaissance in the different kingdoms of the Iberian Peninsula, transferring their in-fluence to the Netherlands. Along with the historical section, we study the different parochial temples that under our criterion may be related, influenced, or raised in a similar time or by the same teachers, so that by comparison, we can shed light on that first Christian religious edifice, raised on the existing mosque in the town of Alberic, during the sixteenth century. / Torres Caballero, A. (2021). Los primeros Templos Renacentistas en la Ribera Alta del Júcar, S. XVI. El primitivo templo parroquial de San Lorenzo de Alberic [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/168449 / TESIS