La tesi està estructurada en quatre parts i les conclusions finals. A la primera part realitzem una introducció a l'evolució de la comptabilitat i del management. L'objectiu de partida a l'hora d'elaborar aquesta breu panoràmica evolutiva era la de trobar-nos preparats per afrontar un terreny d'investigació que intuíem estretament interrelacionat entre el camp de la comptabilitat i el del management. En aquesta part introductòria realitzem a continuació una presentació de les línies d'investigació principals, i quina o quines poden ser, segons el nostre parer, més aplicables a la Comptabilitat i Auditoria Social (CAS). Finalment fem una presentació de l'evolució de la CAS sota diferents perspectives. En primer lloc ho fem des d'un punt de vista conceptual i històric. A continuació ho presentem respecte d'aquells camps que s'hi troben interrelacionats i, finalment, presentem alguns dels àmbits temàtics principals i una síntesi de l'evolució a diferents països, fins a arribar a una de les primeres normes com és la Social Accountability 8000 (SA8000), la qual encara no és una norma genèrica sinó una especialització per a un camp concret tal com tindrem ocasió d'exposar.La segona part té l'objectiu de presentar les eines pròpies de la CAS des d'una perspectiva instrumental. Fem una presentació de l'enfocament dels stakeholders propi de la planificació estratègica de les organitzacions, junt amb una perspectiva que considerem prèvia a la CAS que és la del corporate citizenship, i dues possibles línies metodològiques per a la CAS. La del centre Info Suisse de Friburg, que considerem alternativa a l'enfocament adoptat en aquesta tesi, i finalment l'enfocament que creiem més prometedor que és el de la New Economics Foundation (NEF).La tercera part entra de ple en l'anàlisi de la primera norma genèrica existent sobre CAS la norma AA1000 de l'Institute of Social and Ethical AccountAbility, molt estretament vinculat a la NEF, i una presentació d'un document d'una associació professional de comptables, que l'hem trobat interessant d'analitzar pel que suposa d'aproximació des del món de la comptabilitat financera a la CAS.La quarta part té com a objectiu la presentació d'experiències aplicades de CAS. Més endavant justificarem la selecció de les entitats incloses en aquesta part. En aquest moment subratllarem que la primera entitat triada és la multinacional The Body Shop, que hem presentat en primer lloc per trencar la idea preconcebuda que la CAS és una realitat més pròpia del món no lucratiu. La segona entitat inclosa és Traidcraft, que pertany clarament al sector d'entitats no lucratives. L'objectiu d'aquesta part és il·lustrar la diversitat d'aproximacions a la CAS, exemplificades en aquestes dues entitats.

The objective of this paper is to develop an analysis that shows the divergent perspectives arising from the differences between the treatment established under the concept of Social Responsibility and the concept of Social Audit in the measurement, recognition and disclosure of social and environmental elements in business practices.Thus, the main differences that arise from the application of both approaches, noting the need for the firm should report on their social responsibility in such a way that is broader and more transparent to the society where they operateand interact in financial, social and environmental terms.Hence, this article reviews the work of Kreps to be a comprehensive overview of the usefulness of their methodology asa control mechanism of social responsibility of companies.For this purpose, this paper shows the study of Theodore J. Kreps that was the first academic research that applied the social audit methodology. Hence, this article develops a review of the Kreps’ research was developed to be a comprehen- sive overview of the usefulness of his approach as a mechanism for control of firm’s Social Responsibility.The results show that the contribution of Kreps is to propose a methodology that represents a structured communica- tion process by independent agents that are outside the area of influence of business. This means a contribution to the literature because the model proposed by Kreps, unlike traditional Social Responsibility reports (made internal from the inner sphere of companies), is developing from the external environment, promoting collaboration with other firmsand economic agents sharing resources and thus providing social benefits for the entire community. / Este trabajo de investigación tiene como objetivo principal realizar un análisis que muestre las divergentes perspectivas originadas por las diferencias existentes entre el tratamiento establecido bajo el concepto de responsabilidad social y el concepto de auditoría social en la medición, reconocimiento y publicación de los elementos sociales y medioambientales en las prácticas empresariales.De este modo, se identificarán las principales diferencias que se originan de la aplicación de ambos abordajes, señalando la necesidad de la empresa de informar sobre su responsabilidad social de forma más amplia y transparente para la socie- dad donde actúa e interacciona, en términos financieros, sociales y medioambientales.Para tal efecto, vamos a efectuar un análisis del estudio desarrollado por Theodore J. Kreps, que fue la primera investigación académica donde se aplicó efectivamente una metodología de auditoría social. De ahí que el presente artículo realiza una revisión del trabajo de Kreps para tenerse una visión integral de la utilidad de su metodología como un mecanismo de control de la responsabilidad social de las empresas.Los resultados muestran que la contribución de Kreps se hace por proponer una metodología que representa un proceso de informe estructurado por agentes independientes que están fuera del área de influencia de las empresas. Esto signi- fica un aporte a la literatura porque el modelo propuesto por Kreps, diferentemente de los tradicionales informes de responsabilidad social (elaborados desde el ámbito interno de las empresas), se desarrolla a partir del entorno externo, promoviendo interrelaciones con otras empresas y agentes que comparten recursos y ofrecen beneficios sociales paratoda la comunidad. / Este artigo tem como principal objetivo efetuar uma análise que evidencia as perspectivas divergentes decorrentes dasdiferenças entre o tratamento instituído no âmbito do conceito de Responsabilidade Social e o conceito de Auditoria Social na mensuração, reconhecimento e divulgação dos aspectos sociais e ambientais nas atividades empresariais.Neste sentido, serão identificadas as principais diferenças que surgem a partir da aplicação de ambas as abordagens, apontando para a necessidade de a empresa informar sobre a sua responsabilidade social, em termos financeiros, social e ambiental, de forma mais ampla e transparente para a sociedade onde desenvolve suas atividades.Nessa perspectiva, realizaremos uma análise do estudo de Theodore J. Kreps, que foi a primeira pesquisa acadêmica onde, efetivamente, foi aplicada uma metodologia de auditoria social. Assim, este artigo apresenta uma revisão da obra de Kreps, visando obter uma abordagem abrangente sobre a utilidade de sua metodologia como mecanismo de controle da responsabilidade social das empresas.Os resultados mostram que a contribuição de Kreps residiu em propor uma metodologia que representa um processo de comunicação estruturado por agentes independentes, fora da área de influência das empresas.Isto significa uma contribuição para a literatura, pois o modelo proposto por Kreps, ao contrário dos tradicionais rela- tórios de responsabilidade social (elaborados no contexto interno das empresas), é desenvolvido a partir do ambiente externo, promovendo relações com outras empresas e agentes que compartilham recursos e propiciam benefícios sociaispara a comunidade como um todo.