Depuis environ un demi-siècle nous assistons à une intégration du concept du territoire dans l’étude de la problématique du développement économique dans les pays du Sud comme dans les pays du Nord. La nouvelle approche considère le territoire comme un acteur du développement et non uniquement un support de l’activité économique. Elle se base sur le constat que le développement ne peut pas se réaliser qu’au plus près des acteurs territoriaux qui valorisent les ressources (génériques et spécifiques) disponibles sur le territoire par une dynamique technico-économique de production assurant sa compétitivité et une dynamique socio-institutionnelle de régulation garantissant son maintien et sa durabilité. Cette thèse se veut une contribution à la compréhension et à l’enrichissement de cette nouvelle approche du développement.A partir d’une réflexion approfondie sur le cas de la Bekaa (un territoire périphérique – dans le sens géographique et économique – du Liban), nous tentons de démontrer, que dans le contexte d’une structure économique génératrice de déséquilibres sectoriels et spatiaux et de disparités sociales, la notion de développement territorial et les concepts qui lui sont associés (système économique territorial, organisation territoriale, régulation locale, rendement collectif…) constituent un cadre d’analyse approprié et peuvent être un outil efficace d’une politique de développement au niveau régional ou local. Notre analyse s’efforce à montrer qu’au sein d’un cluster agricole à la Bekaa se développe un système économique territorial structuré autour de la filière vitivinicole engendrant une dynamique socioéconomique territoriale susceptible d’améliorer les conditions de vie de la communauté locale. Bien qu’elle soit ancrée dans le territoire de la Bekaa, l’activité vitivinicole est loin de se développer en autarcie. Elle cherche en permanence à s’inscrire dans une économie mondialisée grâce à l’ouverture internationale des acteurs locaux. Dans le contexte actuel de la globalisation, cette ouverture sur l’extérieur, tout en offrant d’importantes opportunités, est simultanément source de défis sur le plan concurrentiel. Le SET vitivinicole de la Bekaa fait face également à d’autres défis relevant de facteurs endogènes tels que les interactions entre les acteurs. C’est pourquoi il est incontournable de mettre en place une gouvernance territoriale susceptible de réguler les rapports inter-acteurs et d’élaborer des stratégies collectives de promotion territoriale. / For about half a century we have witnessed an integration of the concept of territory in the analysis of economic development in less developed countries as well as in developed ones. The new approach considers the territory as an actor of development and not merely as a spatial frame for the economic activity. It is based on the observation that development must be carried out as close as possible to the local actors who value the resources (generic and specific) available on the territory by a technical-economic dynamic of production ensuring its competitiveness and a socio-institutional dynamic of regulation guaranteeing its sustainability. This thesis aims to contribute to the understanding and improvement of this new approach of development.With a deep consideration of the Bekaa (a peripheral territory - in the geographical and economic sense - of Lebanon), we try to demonstrate that in the context of an economic structure generating sectoral and spatial imbalances and social disparities, the notion of territorial development and the concepts associated with it (territorial economic system, territorial organization, local regulation, collective efficiency ...) constitute an appropriate framework of analysis and can be an effective tool for a development policy on the local level. Our analysis attempts to show that within the Bekaa agricultural cluster develops a territorial economic system structured around the wine industry, generating a territorial socio-economic dynamic capable of improving the living conditions of the local community. Although it is anchored in the territory of the Bekaa, wine activity is far from developing in autarchy. It constantly seeks to be part of a globalized economy thanks to the international openness of local players. In the current context of globalization, this openness to the outside world, while offering important opportunities, simultaneously presents challenges on a competitive level. The Bekaa territorial economic system also faces other challenges arising from endogenous factors such as interactions between actors. Therefore, it is essential to set up territorial governance that can regulate inter-actors’ relations and develop collective strategies for territorial promotion.

[EN] Phenomenology in recent years has gained throttle in the philosophical domain; more specifically, the phenomenological methodology had its most significant impact on architectural interpretation and understanding. It is unusual how the phenomenological discourse appeared in the architectural prospect on the decays of structuralism and semiotics. On the other hand, in humanities and philosophy, the growth of structuralism happened only after the decline of phenomenology. These paradoxical conditions are explained due to the translation delay of philosophical ideas and their implementation in architecture. In this research, we dig into the essential question of architectural experience by studying architecture through its phenomenological significance as a dwelling attitude to its inhabitants. The study is on dwellings in the eastern Bekaa region -Lebanon, on houses built between two significant eras, a time frame that shows the essential difference between two construction methods and the transitional phase in-between. Showing case the different typologies that generated in the same area, comparing the area's vernacular architecture and sustainable designs, addressing whether these typologies had any effect on the dweller's socio-cultural and socio-economical dynamics. The area of study is still virgin to different phenomenological interpretation, as the drastic change of typologies occurred in the past 50 years. Dwellers just recently overcame the transitional phase, from applying vernacular construction means, to applying new construction technologies with globalized materials. The area permits us to question the primary existential question of being-in-world, and how citizens coped with their environment in order to sustain their existential being through architectural means. We examine the following phenomenon by learning from dwelling theorists and phenomenologists, focusing on phenomenologists such as Martin Heidegger, Merleau-ponty, and Christian Norberg-Schulz in an attempt to correlate phenomenology with sustainability. Additionally, interpreting architecture hermeneutically through the Arabic parables to comprehend it better in concern with its cultural context. / [ES] El papel de la fenomenología ha sido clave en el terreno filosófico. La metodología fenomenológica ha tenido un impacto significativo en la interpretación y comprensión arquitectónica. Puede parecer absurdo cómo el discurso fenomenológico aterriza en la arquitectura a partir de la desintegración del estructuralismo y la semiótica, mientras que en el campo de las humanidades, y concretamente en el ámbito filosófico, el estructuralismo se desarrolla, precisamente, a partir del declive de la fenomenología. Esta situación paradójica se explica a raíz de la demora en la traducción de las ideas filosóficas y su implementación en la arquitectura. En esta investigación se pretende profundizar en la cuestión esencial de la experiencia arquitectónica a partir de la comprensión de los modos de habitar. El estudio se desarrolla en el conjunto de viviendas de la región oriental de Bekaa (Líbano), a partir de casas construidas en dos periodos significativos, periodos que permiten distinguir entre dos modos de construir contrastados, con una fase de transición intermedia. Se muestran las diferentes tipologías que proliferaron en una misma área, permitiendo comparar las arquitecturas vernáculas y los diseños sostenibles, planteando a su vez si estas tipologías tuvieron algún efecto en la dinámica sociocultural y socioeconómica de sus habitantes. El interés del área de estudio radica en considerarse un terreno virgen para abordar diferentes interpretaciones fenomenológicas, ya que el cambio drástico de tipologías ocurrió en los últimos 50 años. Los habitantes superaron la fase de transición recientemente, partiendo de la aplicación de medios de construcción vernáculos hasta la aplicación de nuevas tecnologías de construcción con materiales globalizados. El área nos permite cuestionar la cuestión existencial primaria del ser-en-el mundo, y cómo los ciudadanos cooperaron con su entorno para mantener su ser existencial a través de medios arquitectónicos. Examinamos el siguiente fenómeno aprendiendo de los teóricos de la vivienda y los fenomenólogos, centrándonos en fenomenólogos como Martin Heidegger, Merleau-Ponty y Christian Norberg-Schulz. Además, interpretando la arquitectura hermenéuticamente a través de las parábolas árabes para comprenderla mejor en relación con su contexto cultural. / [CA] El paper de la fenomenologia ha sigut clau al terreny filosòfic. La metodologia fenomenològica ha tingut un impacte significatiu a la interpretació i comprensió arquitectònica. Pot semblar absurd com el discurs fenomenològic aterra a l'arquitectura arran la desintegració de l'estructuralisme i la semiòtica, mentre que al camp de les humanitats, i concretament a l'àmbit filosòfic, l'estructuralisme es desenvolupa precisament partint del declivi de la fenomenologia. Aquesta situació paradoxal s'explica arran el retard a la traducció de les idees filosòfiques i la seua implementació a l'arquitectura. A aquesta investigació es pretén aprofundir a la qüestió essencial de l'experiència arquitectònica partint de la comprensió de les maneres d'habitar. L'estudi es desenvolupa al conjunt d'habitatges de la regió oriental de Bekaa (Líban), partint de cases construïdes a dos períodes significatius, períodes que permeten distingir entre dos maneres de construir contrastades, amb una fase de transició intermèdia. Es mostren les diferents tipologies que van proliferar a una mateixa àrea, permetent comparar les arquitectures vernacles i els dissenys sostenibles, plantejant a l'hora si aquestes tipologies van tindre cap efecte a la dinàmica sociocultural i socioeconòmica dels seus habitants. L'interès de l'àrea d'estudi radica en considerar-se un terreny verge per enllestir diferents interpretacions fenomenològiques, ja que el canvi dràstic de tipologies va ocórrer als darrers 50 anys. Els habitants van superar la fase de transició recentment, partint de l'aplicació de mitjans de construcció amb materials globalitzats. L'àrea ens permet qüestionar la qüestió essencial primària de l'ésser-al-món i cóm els ciutadans van cooperar amb el seu entorn per mantenir el seu esser existencial per mitjan de mitjans arquitectònics. Examinem el següent fenomen aprenent dels teòrics de l'habitatge i els fenomenòlegs, centrant-nos en fenomenòlegs com Martin Heidegger, Merleau-Ponty y Christian Norberg- Schulz. A més, interpretant l'arquitectura hermenèuticament mitjançant les paràboles àrabs per comprendre-la millor en relació amb el seu context cultural. / Elmoussaoui, M. (2020). The phenomenological significance of dwelling in architecture. The case of Eastern Beka’a Valley - Lebanon [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/152487