Des d'una perspectiva multidisciplinària, aquest estudi tracta de posar en valor els cementeris com a font d'informació històrica contemporània. Demostrada ja la utilitat arqueològica de les necròpolis, no només quant a pràctiques i costums funeraris, sinó sobretot pel que fa a diferències i jerarquies socials, el mateix pot aplicar-se a les societats contemporànies i els seus cementeris, on es tractaria d'una font més de coneixement històric producte de la Revolució Industrial i, per tant, necessària per a estudiar i posar en valor el patrimoni històric-artístic de qualsevol localitat. Un cementeri contemporani no solament reflecteix les distincions entre classes socials, tot traslladant les mateixes diferències existents en l'habitatge de la vida al de la mort, sinó que a més ens permetrà associar la idea d'aquest a un recinte musealitzat, on la relativa llibertat creativa dels artistes i l'aplicació dels materials sorgits com a necessitat de la industrialització oferiran noves experiències estètiques allunyades dels corrents oficials. L'estudi es basa, com a exemple de microhistòria, en el model paradigmàtic d’Alcoi (Alacant), ciutat pionera en la industrialització valenciana. Cronològicament, i ja que el treball se centra en la societat industrial, tractarà especialment de la creació i evolució del Cementeri Vell (1812-1885), primer recinte extramurs, i de l’actual Cementeri Municipal (des de 1885), però també s'introduiran els antecedents dels espais funeraris que s’han donat a la vila d’Alcoi des de la seua fundació medieval, per tal d’establir una correlació. De manera annexa en un segon volum, s'ha elaborat un catàleg artístic de tots els panteons localitzats a mode de compendi estilístic. Finalment, el treball ha servit d'exemple pràctic com a model de posada en valor d'un recurs cultural, patrimonial i turístic, per la qual cosa es detallen totes les estratègies desenvolupades en aquest sentit.