• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • Tagged with
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

La infografía digital, una nueva forma de comunicación

Marín Ochoa, Beatriz Elena 29 January 2010 (has links)
La societat del segle XXI és, sense cap discussió, una de les que més influència rep de les imatges. Aquestes, en canvi, són una part natural de la quotidianitat dels ésser humans des dels inicis de l’espècie. Els relats de tipus textual sempre han dominat en el periodisme, tant premsa, ràdio com televisió, però cada cop és més clar que existeix una preeminència de la imatge, el que també succeeix a Internet des de la seva aparició. D’aquesta manera, en les darreres dècades, i d’una forma molt accelerada, evolucionem cap a una tendència periodística en la qual impera allò visual, un estil de presentació que dóna importància a la imatge i que, en combinar-la amb el text, ofereix com a resultat una comunicació mixta organitzada com aquella pròpia de les presentacions infogràfiques. La seva capacitat de dir, comunicar, transmetre o representar fets i objectes permet que molts autors elevin la infografia a una categoria de llenguatge. Així, sovint representa de manera visual la seva capacitat de reproducció de la realitat d’una forma diferent del llenguatge escrit i de l’oral. Molts autors comparteixen aquesta apreciació en referir-s’hi com a tècnica que presenta missatges informatius com una conjunció de solucions fotogràfiques, informàtiques, de disseny i de contingut. I encara que alguns la tradueixen com una paraula producte d’unir d’information i graphics, traduïts com a infografia, d’altres l’usen per a definir les relacions entre imatge i computador i encara uns altres, com una representació diagramàtica de dades. Per a nosaltres és una denominació generalitzada, incompleta i imprecisa, que té aplicació dels dels anys 90 del segle XX en la premsa electrònica primer i en el ciberperiodisme després, sobretot amb el desenvolupament del software i el hardware especial per a l’animació d’imatges, figures i per a l’interconnectivitat. És per això que cal reconèixer que existeix una transmissió de coneixements que el lector obté gràcies, en primer lloc, a l’apropament a la infografia digital en el context ciberperiodístic, resultat de la convergència de diversos relats, processos de redacció i producció, i , en segon lloc, als canvis que implica la presentació de la informació impresa en forma d’infografia digital, des del seu origen fins que arriba a la pantalla de l’ordinador. És el que volíem trobar en iniciar aquesta tesi doctoral. Per a això vam dissenyar una metodologia que contemplava: entrevistes amb infògrafs d’Amèrica i Europa, selecció d’infografies i caracterització en tipologies, aplicació d’enquestes individualitzades en proves preliminars amb infogrames i textos digitals, aplicació d’enquestes individualitzades a subjectes experimentals a la prova final (infografies en línia) en Barcelona i Medellín (Colòmbia), i sistematització i anàlisi de resultats en aplicar l’estadística, assessorats per Departament de Matemàtiques de la UAB i de l’Escuela de Ciencias Sociales de la Universitat Pontifícia Bolivariana de Medellín. Un cop aplicada vam comprovar que la Infografia Digital pot transmetre coneixements a qualsevol intèrpret de manera tan efectiva com el text digital, el text imprès i la imatge impresa en format fix i en moviment. Per tant, el considerem un model de transmissió de coneixements, una nova expressió periodística atractiva i interessant amb un valor comunicatiu alt, que pot elaborar relats propis, descriptius i narratius, que exigeixen diverses anàlisis per la seva complexitat. / imágenes. Sin embargo ellas, de forma natural, son parte de la cotidianidad de los seres humanos desde que surgieron los primeros habitantes de la tierra, A pesar de ello, los relatos de tipo textual siempre han dominado en el periodismo -prensa, radio y televisión-, pero cada vez es más claro que existe una mayor prominencia de la imagen, lo que también sucede en Internet desde su aparición. Es así como en las últimas décadas, de una manera muy acelerada, pasamos a una tendencia periodística donde impera lo visual, un estilo de presentación que da importancia a la imagen y que, al combinarla con texto, da como resultado una comunicación mixta organizada como la propia de las presentaciones infográficas. Su capacidad de decir, comunicar, transmitir o representar cosas o hechos, permite que muchos libros y autores le lleven a la categoría de ser estudiada como un lenguaje. De manera que a menudo representa de forma visual su capacidad de reproducción de la realidad de manera diferente a la que pueda tener el lenguaje escrito u oral. Muchos autores comparten esta apreciación cuando se refieren a ella como la técnica que presenta mensajes informativos como una conjunción de soluciones fotográficos, informáticas, de diseño y de contenido. Y aunque algunos la traducen como una palabra producto de la unión de: Information y graphics, traducidos en español como infografía, otros la usan para definir las relaciones entre imagen y ordenador y algunos más como una representación diagramática de datos. Para nosotros es una denominación generalizada, incompleta e imprecisa, que tiene aplicación desde los 90 en la prensa de los medios electrónicos primero y en el ciberperiodismo después, sobre todo con el desarrollo del software y hardware especial para animación de imágenes, figuras e incluso para interconectividad. Por eso reconocer que existe una transmisión de conocimientos que obtiene el lector gracias, 1º, a su acercamiento a la infografía digital en el contexto ciberperiodístico, resultado de la convergencia de diferentes relatos, procesos de redacción y producción; y, 2º, a los cambios que implica la transformación de la presentación de la información impresa en forma de infografía digital, desde su origen hasta que llega a la pantalla del ordenador. Es lo que buscábamos encontrar en esta tesis doctoral. Para ello diseñamos una metodología que contempló: entrevistas con infógrafos de América y Europa, selección de infografías y caracterización según tipologías, aplicación de encuestas individualizadas en pruebas preliminares con infogramas y textos digitales, aplicación de encuestas individualizadas en la prueba final con infografías online en Barcelona y Medellín, y sistematización y análisis de resultados aplicando estadística con la asesoría de estadísticos del departamento de Matemáticas de la UAB en Barcelona y de la Escuela de Ciencias Sociales de la UPB en Medellín. Una vez aplicada comprobamos que la ID puede transmitir conocimientos a cualquier intérprete de forma tan efectiva como el texto digital, el texto impreso, la imagen digital o imagen impresa en formato fijo o en movimiento. Por tanto es un modelo de transmisión de conocimientos, una nueva expresión periodística atractiva e interesante con un valor comunicativo alto que puede elaborar relatos propios, descriptivos y narrativos, que exigen análisis diferentes por su complejidad. / 21st century society is, by all means, distinctively affected by images. Imagery, however, has been intrinsically linked to humans since the onset of mankind. On the other hand, text-formatted stories have always prevailed in journalism, i.e. newspapers, radio and television. There is, nonetheless, a growing prominence of imagery, equally notorious in the worldwide web since its inception. Consequently, over the past few decades, journalism has abruptly evolved into an image-dominated field, a presentation style in which images are significant, and in association with text, results in an organized, mixed form of communication characteristic of “infographic” presentations. Its capability of saying, communicating, transmitting, and representing things or events has led many books and authors to upgrade it to the rank of a language. Accordingly, it often yields a visual representation of reality quite different from that brought in by the vocal or written language. Several authors share this perspective when they refer to it as the technique that represents information messages as a blend of photographic, information, design and content solutions. And, though some translate it as a term that originates from the link of information and graphics, which translated into Spanish results in infografia, some others use it to define the relationship between image and computer. Some others go beyond that to define it as a diagram representation of data. To us, it has a generalized, incomplete, and imprecise meaning, which started to have relevance in the 90’s with the electronic media first, and then with cyber-journalism, notoriously with the development of special image-processing—including interconnectivity—hardware and software. Thus, acknowledgement that there is a knowledge exchange medium available to the reader through (1) his access to digital infography in a cyber-journalistic context, which results from the convergence of various stories, editions and production processes, and (2) the changes implicit in presentation adaptation from written information to digital infography, from its origin until it reaches the computer monitor. That is the focus of our research in this dissertation. Hence, we designed a methodology which included: interviews with infographers from America and Europe, selection of infographies and characterization according to typologies, individualized polls to 96 experimental subjects in preliminary tests: infograms and digital tests, individualized polls to experimental subjects in our final test (online infographies) in Barcelona and Medellin, and computer-aided statistical data analysis with the assistance of the Mathematics Department at UAB, Barcelona and the School of Social Sciences at UPB, Medellin. Upon completion, we could verify that digital infography is as effective as digital text, printed text, digital images, or printed images in a fixed or movable format in the communication of knowledge to any subject. Consequently, it is a model for the communication of knowledge, a new attractive and interesting means of journalistic expression with a high potential which can create descriptive and narrative accounts of its own, and which deserves a different analysis as a result of its complexity.
2

El periodismo tradicional y las fuentes de noticias del Perú para el consumidor digital al 2018. Composición de la oferta y atributos de contenido y distribución para el éxito en audiencia

Quiñones Sattler, Raúl Gustavo 18 February 2020 (has links)
El presente trabajo de investigación se realiza en momentos en que el periodismo tradicional padece en el mundo y su versión digital continúa aún en búsqueda de un modelo de negocio sostenible. Se trata de una aproximación al entendimiento de la situación actual en el Perú al 2018, como punto de partida para proyectar su futuro, una línea base que analiza la presencia de los medios tradicionales que emplean el internet como un nuevo canal y también de las nuevas fuentes noticiosas nativas digitales. El estudio se enfoca, a partir de una muestra de hechos y noticias, en identificar las principales fuentes noticiosas de contenido de interés nacional de tipo periodístico empleadas por el consumidor digital, en caracterizarlas, clasificarlas y medir su grado de aceptación en función a la audiencia como indicador de éxito relativo. El trabajo continúa en la línea de identificar los atributos más relevantes mediante indicadores “proxy”, en coherencia al marco teórico y la evidencia empírica, para responder ¿a qué se debe el éxito en audiencia? Se concluye que la oferta está sumamente atomizada en más de 15,000 fuentes y que, sin embargo, son sólo poco más de una treintena las que dominan el mercado con una audiencia sumamente fragmentada, en donde los medios periodísticos tradicionales son los principales protagonistas. La actualización y la globalización del contenido noticioso resultan elementos relevantes asociados al éxito en audiencia, así como el empleo de las potencias digitales para su distribución, destacando la hipertextualidad y la portabilidad en dispositivos móviles. / This research work is carried out at a time when traditional journalism suffers in the world and its digital version is still in search of a sustainable business model. It is an approach to understanding the current situation in Peru to 2018, as a starting point to project your future, a baseline that analyzes the presence of traditional media that use the internet as a new channel and also of new ones Native digital news sources. The study focuses, based on a sample of facts and news, in identifying the main news sources of content of national journalistic interest used by the digital consumer, in characterizing them, classifying them and measuring their degree of acceptance according to the audience as an indicator of relative success. The work continues along the way of identifying the most relevant attributes through indicators “proxy”, in coherence to the theoretical framework and empirical evidence,” to respond what is the success of the audience due to ? It is concluded that the offer is highly atomized in more than 15,000 sources and that, however, it is only a little more than thirty that dominate the market with a highly fragmented audience, where traditional media are the main protagonists. The updating and globalization of the news content are relevant elements associated with success in audience, as well as the use of digital powers for distribution, highlighting hypertextuality and portability in mobile devices. / Trabajo de investigación
3

Diseño de una metodología cibermétrica de cálculo del éxito para la optimización de contenidos web

Yeste Moreno, Víctor Manuel 04 November 2021 (has links)
[EN] The object of this study is the design of a cybermetric methodology whose objectives are to measure the success of the content published in an online media and the possible prediction of the selected success variables. Framed in the field of digital journalism, it responds to the need to analyze the success of web content so that it can help in the decision-making of the editorial team of a digital medium. A line of research focused on the content itself, providing an innovative vision to that of previous research, and a methodology that serves as a basis for future scientific advances. It is about the contribution of valuable information, either from the statistical analysis of the data or from the possible prediction of the success indicators of greatest interest to the environment. In this way, it could be integrated as a feedback into the content strategy and thus favor its iterative optimization. The main objective, therefore, is the design of a cybermetric methodology for calculating the success of an online publication, having as specific objectives: to research the concept of success in digital journalism, the social network Twitter, web analytics and web advertising; design the methodology and determine what tools and reports are needed; extract and process data for statistical analysis; perform regressions that allow to obtain prediction equations of the selected success variables; and validate the prediction equations with test data and obtain their precision, serving this as a degree of confidence in the prediction. The design of the methodology has served to observe a significant over-dispersion in the data, as well as to demonstrate that the success of a web content has a strongly multifactorial nature, which causes a decrease in the variability calculated using the indicators proposed by previous research. This thesis serves, then, as the basis for a very interesting research framework both at an academic and business level: the prediction of the success of digital content. / [ES] El objetivo de estudio es el diseño de una metodología cibermétrica para medir el éxito de los contenidos publicados en un medio de comunicación online y su posible predicción, de manera que se pueda orientar la optimización de los futuros contenidos publicados por el medio. Enmarcada en el ámbito del periodismo digital, responde a la necesidad de analizar el éxito de los contenidos web de manera que se pueda ayudar en la toma de decisiones del equipo editorial. Para ello, se ha realizado un extenso estudio de las publicaciones académicas versadas en las diferentes disciplinas que tienen lugar en esta tesis: la comunicación de contenidos digitales, Twitter, la difusión de las noticias en Twitter, la analítica web, la cibermetría, la analítica en Twitter, el análisis de tendencias en Twitter y la publicidad web. Con dicho marco, se ha obtenido información valiosa para la optimización futura de los contenidos digitales, ya sea procedente del análisis estadístico de los datos o de la posible predicción de los indicadores de éxito de mayor interés para el medio. De esta manera, se podría integrar de manera retroalimentada en la estrategia de contenidos y favorecer así su optimización iterativamente. Para ello, se han tenido en cuenta los siguientes objetivos específicos: investigar el concepto de éxito en el periodismo digital, la red social Twitter, la analítica web y la publicidad en la web; diseñar la metodología y determinar qué herramientas y reportes son necesarios; extraer y procesar los datos para su análisis estadístico; realizar regresiones que permitan obtener ecuaciones de predicción de las variables de éxito seleccionadas; y validar las ecuaciones de predicción con datos de test y obtener su precisión, sirviendo esta como grado de confianza en la predicción. El diseño de la metodología ha servido para observar una sobre dispersión significativa en los datos, así como demostrar que el éxito de un contenido web tiene un carácter fuertemente multifactorial, lo cual provoca una disminución en la variabilidad calculada mediante los indicadores propuestos por investigaciones previas. Esta tesis sirve, entonces, como base para una línea de investigación sobre la optimización de contenido digital basándose en la predicción estadística de su éxito. / [CAT] L'objectiu d'estudi és el disseny d'una metodologia cibermètrica per a mesurar l'èxit dels continguts publicats en un mitjà de comunicació en línia i la seua possible predicció, de manera que es puga orientar l'optimització dels futurs continguts publicats pel mitjà. Emmarcada en l'àmbit del periodisme digital, respon a la necessitat d'analitzar l'èxit dels continguts web de manera que es puga ajudar en la presa de decisions de l'equip editorial. Per a això, s'ha realitzat un extens estudi de les publicacions acadèmiques versades en les diferents disciplines que tenen lloc en aquesta tesi: la comunicació de continguts digitals, Twitter, la difusió de les notícies en Twitter, l'analítica web, la cibermetría, l'analítica en Twitter, l'anàlisi de tendències en Twitter i la publicitat web. Amb aquest marc, s'ha obtingut informació valuosa per a l'optimització futura dels continguts digitals, ja siga procedent de l'anàlisi estadística de les dades o de la possible predicció dels indicadors d'èxit de major interés per al mitjà. D'aquesta manera, es podria integrar de manera retroalimentada en l'estratègia de continguts i afavorir així la seua optimització iterativament. Per a això, s'han tingut en compte els següents objectius específics: investigar el concepte d'èxit en el periodisme digital, la xarxa social Twitter, l'analítica web i la publicitat en la web; dissenyar la metodologia i determinar quines eines i reportes són necessaris; extraure i processar les dades per a la seua anàlisi estadística; realitzar regressions que permeten obtindre equacions de predicció de les variables d'èxit seleccionades; i validar les equacions de predicció amb dades de test i obtindre la seua precisió, servint aquesta com a grau de confiança en la predicció. El disseny de la metodologia ha servit per a observar una sobre dispersió significativa en les dades, així com demostrar que l'èxit d'un contingut web té un caràcter fortament multifactorial, la qual cosa provoca una disminució en la variabilitat calculada mitjançant els indicadors proposats per investigacions prèvies. Aquesta tesi serveix, llavors, com a base per a una línia d'investigació sobre l'optimització de contingut digital basant-se en la predicció estadística del seu èxit. / Yeste Moreno, VM. (2021). Diseño de una metodología cibermétrica de cálculo del éxito para la optimización de contenidos web [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/176009 / TESIS

Page generated in 0.061 seconds