• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Sensibilidad intercultural: un estudio exploratorio con alumnado de educación primaria y secundaria en la provincia de Alicante

Sanhueza Henríquez, Susan Valeria 03 December 2010 (has links)
Se analiza la sensibilidad intercultural en una muestra de 1.163 alumnos de educación primaria y secundaria escolarizados en aulas culturalmente diversas de la provincia de Alicante, así como la percepción que tiene el alumnado de la actitud y estilo docente de sus profesores hacia la diversidad cultural. Los resultados revelan que los respondientes poseen una sensibilidad intercultural moderada, pero asociada a una actitud pasiva hacia la relación cultural. Se examina los resultados en función del género, la etapa y el colectivo específico de alumnado inmigrante.
2

The Acquisition of Pragmatic and Intercultural Communicative Competences through Telecollaboration

Di Sarno García, Sofia 26 October 2023 (has links)
[ES] El estudio presentado en esta tesis gira en torno a la implementación de proyectos de telecolaboración para la adquisición de la competencia pragmática y la competencia comunicativa intercultural (CCI) de estudiantes hispanohablantes. En particular, el objetivo es demostrar cómo estas competencias están inextricablemente relacionadas, y una no puede ser adquirida sin la otra. Por esta razón, los participantes del estudio aquí presentado fueron estudiantes de ingeniería aeroespacial, ya que es probable que participen en diálogos interculturales en sus futuras vidas profesionales. La falta de estas dos competencias podría resultar en malentendidos culturales que a su vez podrían afectar su carrera profesional. Para fomentar la competencia pragmática y la CCI de los participantes, se coordinaron tres proyectos telecolaborativos de seis semanas cada uno. El primero fue con hablantes del inglés como primera lengua (L1) o hablantes expertos de la Universidad de Bath (Reino Unido), el segundo con hablantes del inglés como L1 o hablantes expertos de la Universidad de Hawái (EE. UU.), y el tercero con hablantes del inglés como L1 de la Universidad de Morgan State (EE. UU.). Para probar la validez de la implementación de estos tres proyectos se estableció un grupo de control que no participó en ningún encuentro telecolaborativo. Los participantes de los tres intercambios interculturales participaron tanto en sesiones síncronas como asíncronas. En las primeras, los estudiantes realizaron una serie de juegos de rol centrados en el acto de habla de las disculpas, desarrolladas a través de Zoom. Por otra parte, las segundas consistieron en dos debates culturales llevados a cabo en la red social MeWe. Los estudiantes del grupo de control realizaron los juegos de rol con sus compañeros y compañeras de clase en un entorno tradicional, cara a cara, pero no participaron en ningún debate cultural. Los datos se recogieron a través de estas tareas, por medio de pre- y post-test sobre las disculpas, un cuestionario de final de proyecto, y una presentación final que prepararon los tres grupos experimentales. Se adoptó un enfoque de métodos mixtos. Los resultados demuestran que los tres grupos de estudiantes que participaron en los proyectos de telecolaboración excedieron a aquellos del grupo de control en cuanto a la adquisición de disculpas. A pesar de que los resultados pragmáticos no fueron estadísticamente significativos, los estadísticos descriptivos revelaron que los tres grupos mejoraron de pre- a post-test. En particular, el primer grupo obtuvo mejores resultados que los demás. Además, se identificaron ejemplos de desarrollo de la CCI. Los resultados también demuestran que existe una relación empírica entre los logros obtenidos en cuanto a competencia pragmática y CCI, demostrando así la fuerte unión existente entre estas dos competencias. / [CA] L'estudi presentat en aquesta tesi gira al voltant de l'aplicació de projectes telecol·laboratius i l'adquisició de la competència pragmàtica i la competència comunicativa intercultural (CCI) d'estudiants hispanoparlants. En concret, l'objectiu és demostrar com aquestes dues competències estan inextricablement relacionades, i una no pot ser adquirida sense l'altra. Per aquesta raó, els participants de l'estudi presentat ací eren estudiants d'enginyeria aeroespacial, ja que és probable que participen en diàlegs culturals en les seues futures vides professionals. La manca d'aquestes dues competències podria resultar en malentesos culturals que, alhora, podrien afectar les seues carreres professionals. Per a fomentar la competència pragmàtica i la CCI dels participants, es van coordinar tres projectes telecol·laboratius de sis setmanes cadascun. El primer va ser amb parlants d'anglès com a primera llengua o parlants experts de la Universitat de Bath (Regne Unit), el segon amb parlants d'anglès com a L1 o parlants experts de la Universitat de Hawaii (EE.UU.), i el tercer amb parlants d'anglès com a L1 de la Universitat de Morgan State (EE.UU.). Per a testar la validitat de la implementació d'aquests tres projectes, es va establir un grup de control que no va participar en cap encontre telecol·laboratiu. Els participants dels tres intercanvis interculturals van participar tant en sessions síncrones com asíncrones. En les primeres els estudiants van realitzar una sèrie de jocs de rol centrats en l'acte de parla de les disculpes, i es van desenvolupar a Zoom. D'altra banda, les segones consistien en dos debats culturals realitzats a la xarxa social MeWe. Els estudiants del grup de control van realitzar els jocs de rol amb els seus companys i les seues companyes en un entorn tradicional cara a cara, però no van participar en cap discussió cultural. Les dades es van recollir a través d'aquestes tasques, així com pre- i post-test sobre les disculpes, un qüestionari de final de final de projecte, i una presentació final que van preparar els tres grups experimentals. Es va adoptar un enfocament de mètodes mixts. Els resultats demostren que els tres grups d'estudiants que van participar en projectes de telecol·laboració van excedir els del grup de control quant a l'adquisició de disculpes. Encara que els resultats pragmàtics no siguen estadísticament significatius, els estadístics descriptius revelen que els tres grups de control van millorar de pre- a post-test. En concret, el primer grup va obtindre millor resultats que els altres. A més, es van identificar casos de desenvolupament de la CCI. Les troballes també demostren que existeix una relació empírica entre els guanys obtinguts quant a competència pragmàtica i CCI, la qual cosa demostra la forta connexió entre aquestes dues competències. / [EN] The study presented in this dissertation revolves around the application of telecollaboration projects for the acquisition of Spanish-speaking students' pragmatic competence and intercultural communicative competence (ICC). In particular, it aims to demonstrate how these two competences are inextricably interrelated, and one cannot be acquired without the other. For this reason, participants of the study presented here were aerospace engineering students since they are likely to engage in intercultural dialogue in their future professional lives. Lack of these two competencies could result in cultural misunderstandings which could, in turn, affect their professional careers. In order to foster participants' pragmatic competence and ICC, three different six-week telecollaboration projects were coordinated. The first was with first language (L1) or highly proficient English speakers from the University of Bath (UK), the second with L1 or highly proficient speakers from the University of Hawai'i (US), and the third with L1 English speakers from Morgan State University (US). In order to test the validity of the implementation of these three projects, a control group which did not take part in any telecollaborative encounter was set. Participants of the three intercultural exchanges engaged in both synchronous and asynchronous sessions. In the former students carried out a series of role-plays centred on the speech act of apologies, and were held on Zoom. On the other hand, the latter consisted of two cultural discussions conducted on the social network MeWe. Students in the control group carried out the role-plays with their classmates in a traditional face-to-face setting but did not engage in any cultural discussions. Data was gathered through these tasks, as well as pre- and post-test on apologies, a final project questionnaire, and a final presentation carried out by the three experimental groups. A mixed-methods approach was adopted. The results demonstrate that the three groups of students who participated in the telecollaboration projects outperformed those in the control group in terms of apologies acquisition. Although pragmatic results were not statistically significant, the descriptive statistics revealed that the three groups improved from pre- to post-test. In particular, the first group obtained better results than the others. Besides, instances of ICC development were identified. The findings also demonstrate that there is an empirical relationship between the gains obtained in terms of pragmatic competence and ICC, thus showing the strong connection between these two competences. / Di Sarno García, S. (2023). The Acquisition of Pragmatic and Intercultural Communicative Competences through Telecollaboration [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/198860
3

Ex novo : videojuego educativo para desarrollar la competencia comunicativa intercultural

Romero Ponce, Boris Andres 09 1900 (has links)
L'objectif de la recherche-création conçue dans ce document était de développer les contenus d'un cours de Compétence Communicative Interculturelle (CCI) en Espagnol Langue Étrangère (ELE) à travers d’un jeu vidéo sérieux. Pour ce faire, les composantes culturelles à ajouter ont été identifiées en associant les éléments considérés dans les « Référents culturels » du Plan curricular del Instituto Cervantes (PCIC) et les « Caractéristiques distinctives » du Cadre Européen Commun de Référence (CECR). Ainsi, 18 sujets interculturels ont été extraits pour être abordés en classe. En outre, les six attitudes et les sept compétences interculturelles envisagées dans le PCIC ont été prises en compte. Avec ces éléments, un jeu vidéo sérieux appelé Ex Novo a été développé, dans un lieu fantastique appelé Maremagnum, dans lequel se trouvent sept clans, chacun avec des conflits internes qui sont liés aux attitudes et aux compétences interculturelles. Le joueur accomplit des missions qui conduisent chaque clan à célébrer la fête qui le caractérise, et qui se terminent par la persuasion du chef de clan de repenser son système de croyances. Le matériel développé intègre, outre le contenu du cours, un manuel pour l'enseignant et un carnet de bord intergalactique pour l'étudiant, qui permettent d'enregistrer une conversation entre le jeu et le travail en classe. Il est conclu qu'un jeu vidéo sérieux permet de travailler les compétences interculturelles parallèlement aux sujets développés en classe, puisqu'il ouvre un espace de débat, d'analyse et d'empathie. / The purpose of the research-creation conceived in this document was to develop the contents of a course on Intercultural Communicative Competence (ICC) in Spanish as a Foreign Language (SFL) through a serious video game. To achieve this, the cultural components to be added were identified, through the association of the elements considered in the “Cultural Referents” of the Plan curricular del Instituto Cervantes (PCIC) and the “Distinguishing Characteristics” of the Common European Framework of Reference (CEFR). Thus, 18 intercultural topics were extracted to talk about in the classroom. Additionally, the six attitudes and the seven intercultural skills contemplated in the PCIC were taken into account. With these elements, a serious video game called Ex Novo was developed, in a fantasy place called Maremagnum, in which seven clans are found, each with internal conflicts that are related to intercultural attitudes and skills. The player completes the missions that lead each clan to celebrate the festival that characterizes them, ending with the persuasion of the clan leader to rethink their belief systems. Within the material developed, along with the course contents, a manual for the teacher and an intergalactic logbook for the student are integrated, which allow recording a conversation between the game and the classroom work. It is concluded that a serious video game allows intercultural skills to be worked on in parallel to the topics developed in class, since it opens space for debate, analysis and empathy. / La investigación-creación desarrollada en el presente documento tuvo como propósito desarrollar los contenidos de un curso sobre la Competencia Comunicativa Intercultural (CCI) en el ámbito del español como lengua extranjera (ELE), a través de un videojuego serio. Para lograrlo, se identificaron los componentes de la cultura que se debían agregar, por medio de la asociación de los elementos considerados en los “Referentes culturales” del Plan curricular del Instituto Cervantes (PCIC) y las “Características distintivas” del Marco Común Europeo de Referencia (MCER). Así, se extrajeron 18 temas interculturales para hablar dentro del salón de clase. Adicionalmente, se tuvieron en cuenta las seis actitudes y las siete habilidades interculturales contempladas dentro del PCIC. Con estos elementos se desarrolló un videojuego serio llamado Ex Novo, ambientado en un lugar de fantasía llamado Maremágnum, en el cual se encuentran siete clanes, cada uno con unos conflictos internos que se relacionan con las actitudes y habilidades interculturales. El jugador desarrolla las misiones que llevan a que cada clan celebre el festival que los caracteriza, finalizando con la persuasión a la lideresa del clan para replantear sus sistemas de creencias. Dentro del material desarrollado, junto con los contenidos del curso, se integra un manual para el docente y una bitácora intergaláctica para el estudiante, que permiten registrar una conversación entre el juego y el trabajo en el aula. Se concluye que un videojuego serio permite que las habilidades interculturales se trabajen en paralelo a las temáticas desarrolladas en clase, puesto que abren un espacio para el debate, el análisis y la empatía.

Page generated in 0.1527 seconds