[EN] MODERN TOWN PLANNING IN CITY RECOMPOSITION This thesis examines the influence that the modern town planning doctrine has had on interventions in consolidated urban areas. Since its biggest repercussion, dissemination and practice has materialised in new areas projects, this PhD intends to analyse the significance and results of its application in the existing city. A modernity doctrine sources review has been made focussing on theories and proposals of medium size interventions on consolidated urban areas in order to summarise the modern town planning characteristics. To study the topic from a realistic perspective, several projects built during the two first thirds of the 20th century Europe have been studied. It is by no means a complete inventory of all projects constructed during this period that belong to this doctrine. Three European cities have been chosen where decisive interventions to their central areas have taken place, apparently following modernity parameters. These are Rotterdam, Stockholm and London where the Lijnbaan, Hotörgscity and Barbican projects can be found, respectively. We believe the biggest challenge an urban project faces is the creation of a central area that functions both as an important activity centre and as a representative place for its citizens. We have tried to analyse the abilities and resources of modern town planning to satisfy the complicated requirements of these areas. Other projects have been studied in parallel to complement this work. These are not interventions in central areas, but in city consolidated areas. They are mainly residential areas we consider relevant to add to complete the empirical vision of urban recomposition. An unavoidable corollary, the loss of modern models is claimed. Different projects are described, where from destructive attitudes, the historic legacy of important modernity examples are put in danger replacing them by postmodern hybrids. / [ES] EL URBANISMO MODERNO EN LA RECOMPOSICIÓN DE LA CIUDAD Esta tesis se centra en la investigación de la influencia que ha tenido la doctrina del urbanismo moderno en las intervenciones sobre tejidos urbanos consolidados. Desde el conocimiento de que su mayor repercusión, difusión y puesta en práctica se ha materializado en proyectos de nuevas áreas, esta tesis trata de analizar el alcance y los resultados que ha tenido su aplicación sobre la ciudad existente. Para el desarrollo del trabajo se ha realizado un repaso de las fuentes doctrinales de la modernidad incidiendo en todo lo referente a teorías y propuestas realizadas de intervenciones de escala intermedia sobre tejidos urbanos consolidados para tratar de concretar una serie de características que nos aproximen a definir el urbanismo moderno. Para estudiar el tema desde una vertiente más real se han estudiado varios proyectos construidos en la Europa de los dos primeros tercios del siglo XX, pero sin la pretensión de realizar un inventario exhaustivo de todos los proyectos realizados en ese periodo que puedan adscribirse a estas fórmulas de construcción de la ciudad. Con este fin, se han elegido tres ciudades europeas en las que ha habido actuaciones determinantes para el desarrollo de sus áreas centrales aparentemente fieles a los parámetros de la modernidad: Róterdam, Estocolmo y Londres, donde se inscriben los proyectos del Lijnbaan, Hotörgscity y el Barbican. Pensamos que el mayor reto al que se puede enfrentar un proyecto urbano es el de configurar un área de centralidad capaz de acoger un foco de actividad importante que constituya además un lugar representativo para los ciudadanos. En este sentido, hemos tratado de analizar las capacidades y los recursos del urbanismo moderno para satisfacer los requerimientos que la complejidad de estas áreas aporta. Para complementar el trabajo se han estudiado en paralelo otros ejemplos de intervenciones que, sin inscribirse en áreas centrales, se construyen sobre zonas consolidadas en las ciudades estudiadas. Se trata fundamentalmente de áreas residenciales que consideramos oportuno añadir para completar esa visión empírica de la recomposición de tejidos urbanos pero con diferentes usos. Como corolario irremediable se denuncia la pérdida de referentes modernos y se describen distintos proyectos que, a partir de actitudes destructivas, ponen en peligro el legado histórico de importantes ejemplos de la modernidad sustituyéndolos por híbridos postmodernos. / [CA] L'URBANISME MODERN EN LA RECOMPOSICIÓ DE LA CIUTAT Aquesta tesi se centra en la investigació de la influència que ha tingut la doctrina de l'urbanisme modern en les intervencions sobre teixits urbans consolidats. Sabent que la major repercussió, difusió i posada en pràctica que ha tingut s'ha materialitzat en projectes d'àrees noves, aquesta tesi tracta d'analitzar l'abast i els resultats que ha tingut aplicar-lo sobre la ciutat que hi ha. Per a desenvolupar el treball s'ha fet un repàs de les fonts doctrinals de la modernitat incidint en les teories i les propostes realitzades d'intervencions d'escala intermèdia sobre teixits urbans consolidats, per a tractar de concretar una sèrie de característiques que ens acosten a definir l'urbanisme modern. Per a estudiar la qüestió des d'un vessant més real s'han estudiat diversos projectes construïts a l'Europa dels dos primers terços del segle XX, però sense pretendre un inventari exhaustiu de tots els projectes duts a terme en el període citat que poden adscriure's a aquestes fórmules de construcció de la ciutat. Amb aquesta pretensió s'han triat tres ciutats europees en què hi ha hagut actuacions determinants per al desenvolupament de les seues àrees centrals aparentment fidels als paràmetres de la modernitat: Rotterdam, Estocolm i Londres, on s'inscriuen els projectes del Lijnbaan, Hötorgscity i el Barbican. Pensem que el major repte a què es pot enfrontar un projecte urbà és el de configurar una área de centralitat capaç d'acollir un focus d'activitat important que constituïsca, a més, un lloc representatiu per als ciutadans. En aquest sentit hem tractat d'analitzar les capacitats i els recursos de l'urbanisme modern per a satisfer els requeriments que la complexitat d'aquestes àrees aporta. Per a complementar el treball s'han estudiat en paral·lel altres exemples d'intervencions que, malgrat que no s'inscriuen en àrees centrals, es construeixen sobre zones consolidades en les ciutats estudiades. Es tracta fonamentalment d'àrees residencials que hem considerat oportú afegir per a completar una visió empírica de la recomposició de teixits urbans però amb usos diferents. Com a corol·lari irremeiable es denuncia la pèrdua de referents moderns i es descriuen diversos projectes que, a partir d'actituds destructives, posen en perill el llegat històric d'exemples importants de la modernitat i els substitueixen per híbrids postmoderns. / Aguilar Alonso, MD. (2015). EL URBANISMO MODERNO EN LA RECOMPOSICIÓN DE LA CIUDAD [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59458