L'anàlisi qualitatiu ha estat sempre molt important en el control antidopatge i constitueix cada cop més una part molt significativa de l'activitat diària d'altres tipus de laboratoris. Tanmateix, no existeixen guies o documents específics per ajudar els laboratoris a implantar sistemes de qualitat quan es disposa d'aquest tipus de mètodes. L'objectiu general d'aquesta tesi ha estat el desenvolupament de les eines necessàries per assegurar la qualitat i fiabilitat dels resultats produïts per mètodes d'anàlisi qualitatius, treballant en tres aspectes fonamentals per a l'assegurament de la qualitat dels resultats als laboratoris d'anàlisi: la validació de mètodes, el control intern de la qualitat, i els exercicis d'intercomparació.S'ha elaborat un protocol de validació, s'ha implantat un sistema de control intern de la qualitat per a mètodes d'anàlisi qualitatius i, finalment, s'han elaborat protocols per a la preparació de mostres que seran utilitzades com a materials d'assaig en exercicis d'intercomparació o com a materials de referència, i per realitzar estudis d'homogeneïtat i d'estabilitat, que han estat aplicats a l'estudi de l'estabilitat de substàncies d'interès en control antidopatge. / Qualitative analysis has been very important in antidoping control and its becoming a significant part of the daily activity of other type of laboratories. However, there is a lack of guidance or specific documents to help laboratories to implement quality assurance systems when using these type of methods. The aim of this thesis has been the development of the necessary tools to ensure the quality and reliability of results released by qualitative analytical methods, working in the three main aspects of quality assurance in the analytical laboratory: method validation, internal quality control and intercomparison exercises.A protocol for method validation has been proposed and an internal quality control system for qualitative methodologies has been established. Finally, protocols for the preparation of samples to be used in intercomparison exercises or as reference materials, including homogeneity and stability studies, have been prepared. These protocols have been applied to study the stability of substances with especial interest in antiodoping control.

El di(2-etilhexil) ftalat (DEHP) és un plastificant que s’afegeix als productes de clorur de polivinil (PVC) per a dotar-los de més flexibilitat. El material mèdic fet de PVC, i en particular els dispositius i bosses que s’utilitzen en les transfusions de sang, conté el DEHP com additiu. Així, el receptor d’una transfusió està altament exposat a aquest compost. L’objectiu de la tesi va ser estudiar els metabòlits del DEHP en orina com a possibles marcadors de la pràctica d’una transfusió de sang en l’esport. Es va desenvolupar i validar un mètode d’anàlisi per cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses en tàndem per a la quantificació dels principals metabòlits del DEHP en orina humana: mono-(2-etilhexil) ftalat (MEHP), mono-(2-etil-5-hidroxihexil) ftalat (MEHHP), mono-(2-etil-5-oxohexil) ftalat (MEOHP), mono-(2-carboximetilhexil) ftalat (2cx-MMHP) i mono-(2-etil-5-carboxipentil) ftalat (5cx-MEPP). El mètode es va aplicar a mostres procedents de voluntaris sans (grup control), de pacients hospitalitzats que havien rebut una transfusió de sang i de pacients hospitalitzats sotmesos a tractaments mèdics amb materials de PVC i no a transfusions. Es van obtenir diferències significatives en les concentracions dels tres metabòlits estudiats (MEHP, MEHHP, MEOHP) entre les mostres dels pacients transfosos respecte els altres dos grups de població. El mètode també es va aplicar a mostres d’orina de vint-i-cinc voluntaris sans que s’havien sotmès a un procediment d’autotransfusió. Els resultats van indicar concentracions elevades dels cinc metabòlits del DEHP en orina fins a les 48 hores després d’haver rebut la sang. Finalment, es van determinar les concentracions dels cinc metabòlits de DEHP en una població d’esportistes i es van calcular límits de referència que permetessin sospitar d’una transfusió. Així doncs, els resultats indiquen que la mesura dels metabòlits de DEHP en orina pot ser usada com una eina pel cribatge de l’ús de transfusions en l’esport. / The plasticizer di(2-ethylhexyl)phthalate (DEHP) is used in polyvinyl chloride products (PVC) to increase its flexibility. Medical devices made of PVC, especially blood bags used in blood transfusions, contain DEHP as additive. Therefore, subjects submitted to blood transfusion are widely exposed to this compound. The aim of the project was to evaluate DEHP metabolites in urine as possible markers of the use of a blood transfusion in sports. An analytical method was developed and validated to quantify the main DEHP metabolites mono-(2-ethylhexyl)phthalate (MEHP), mono-(2-ethyl-5-hydroxyhexyl)phthalate (MEHHP), mono-(2-ethyl-5-oxohexyl)phthalate (MEOHP), mono-(2-carboxymethylhexyl)phthalate (2cx-MMHP) and mono-(2-ethyl-5-carboxypentyl)phthalate (5cx-MEPP), in human urine by liquid chromatography tandem mass spectrometry. The methodology was applied to samples belonging to healthy volunteers (control group), hospitalized patients subjected to blood transfusions and hospitalized patients subjected to medical treatments involving plastic material different to blood transfusions. Significant differences were obtained in the concentrations of the three metabolites studied (MEHP, MEHHP, MEOHP) between transfused patients samples’ and the other two population groups. The method was also applied to urine samples from twenty-five healthy volunteers who were subjected to an autologous blood transfusion. The results indicated high concentrations of the five DEHP metabolites in urine up to 48 hours after the blood transfusion. Finally, the concentration of the five DEHP metabolites were evaluated in a sportsmen population and reference limits to allow suspicion of blood transfusion were calculated. Thus, the results indicate that the DEHP metabolites could be used as markers of blood transfusions in sports.