• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • Tagged with
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Análisis comparativo de las estrategias metadiscursivas en el género del debate electoral en España y Estados Unidos

Albalat Mascarell, Ana 17 May 2021 (has links)
[ES] Entendida como la disciplina que aborda el estudio de los usos comunicativos del lenguaje, la pragmática ha sido uno de los centros de la investigación en lingüística de las últimas décadas (Escandell Vidal, 2013). En línea con esta orientación teórica eminentemente funcional que otorga preeminencia tanto a la interacción emisor-receptor como al contexto de enunciación, el metadiscurso (Hyland y Tse, 2004; Hyland, 2018) se erige como un paradigma de análisis fiable en la medida en que proporciona un marco conceptual para comprender las diversas estrategias interpersonales que atienden al modo en el que el hablante organiza su discurso y se relaciona con su destinatario, desvelando, por tanto, las prácticas retóricas propias de diferentes comunidades lingüísticas y culturales. La presente propuesta busca examinar estos rasgos y patrones metadiscursivos en el discurso político hablado de las elecciones en España y los Estados Unidos, estableciendo así las bases para una investigación de las estrategias del discurso que acompañan y refuerzan al acto de habla. En este sentido, se pretende avanzar en una doble dirección epistemológica, revelando por un lado las estrategias interpersonales arriba citadas que expresan la función de persuasión en una modalidad concreta, la política, y por otro descubriendo la variabilidad interlingüística e intercultural de estas marcas persuasivas y de adecuación a las exigencias del contexto comunicativo. Todo ello se consigue al estudiar, desde una óptica comparativa, los debates electorales destinados a las comunidades española y estadounidense, aplicando los presupuestos teóricos y metodológicos ya mencionados sobre una gran base documental, es decir, avalada por procedimientos propios de la lingüística de corpus (Baker, 2010). / [CAT] Entesa com la disciplina que aborda l'estudi dels usos comunicatius del llenguatge, la pragmàtica ha estat un dels centres de la investigació en lingüística de les últimes dècades (Escandell Vidal, 2013). En línea amb aquesta orientació teòrica eminentment funcional que atorga importància tant a la interacció emissor-receptor com al context d'enunciació, el metadiscurs (Hyland y Tse, 2004; Hyland, 2018), s'erigeix com un paradigma d'anàlisi fiable en la mesura en què proporciona un marc conceptual per comprendre les diverses estratègies interpersonals que atenen la manera en què l'autor organitza el text i es relaciona amb el destinatari, desvetlant, per tant, les practiques retòriques pròpies de diferents comunitats lingüístiques i culturals. La present proposta busca examinar aquests trets i patrons metadiscursius en el discurs polític parlat de les eleccions a Espanya i els Estats Units per tal d'establir les bases per a una investigació de les estratègies del discurs que acompanyen i reforcen l'acte de parla. En aquest sentit, pretenem avançar en una doble direcció epistemològica, examinant d'una banda les estratègies interpersonals adès citades que expressen la funció de persuasió en una modalitat concreta, la política, i d'altra descobrint la variabilitat interlingüística i intercultural d'aquests marcadors persuasius i d'adequació a les exigències del context comunicatiu. Tot això ho aconseguim arran d'estudiar, des d'una òptica comparativa, els debats electorals destinats a les comunitats espanyola i nord-americana, aplicant els pressupostos teòrics i metodològics ja esmentats sobre una gran base documental, és a dir, avalada per procediments propis de la lingüística de corpus (Baker, 2010). / [EN] Characterized as the discipline that focuses on the research of the communicative uses of language, pragmatics has been one of the main areas of linguistics in the last few decades (Escandell Vidal, 2013). In line with this functional orientation that gives prominence to both speaker-hearer interactions and the broad socio-cultural context, the interpersonal metadiscourse model (Hyland y Tse, 2004; Hyland, 2018) emerges as a reliable analytical framework since it provides a way to understand the diverse interpersonal strategies addressing the way in which speakers can organize their own discourse and engage with audiences, thus revealing diverse persuasive resources embedded in particular linguistic and cultural communities. The present proposal seeks to explore these metadiscursive traits and patterns in speeches belonging to the political election campaigns taking place in Spain and the United States, thus establishing the foundations for an investigation of the metadiscourse features that serve and reinforce the speech act. In this sense, it is intended to advance in a two-fold epistemological direction, signalling, on the one hand, the interpersonal strategies that accomplish the role of persuasion in a particular modality, the political one, and, on the other hand, exploring the cross-linguistic and cross-cultural variability of these persuasive markers adapted to the characteristics and demands of a given communicative context. This can be achieved by analizing, from a comparative perspective, the election campaign debates addressed to the Spanish and North-American communities, adjusting to the theories and analytical methods endorsed by corpus linguistics (Baker, 2010). / Albalat Mascarell, A. (2021). Análisis comparativo de las estrategias metadiscursivas en el género del debate electoral en España y Estados Unidos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/166438 / TESIS

Page generated in 0.0854 seconds