Yes / The rapid proliferation of internet-connected devices in public and private spaces offers humanity numerous conveniences, including many safety benefits. However, unlocking the full potential of the Internet of Things (IoT) would require the assurance that IoT devices and applications do not pose any safety hazards to the stakeholders. While numerous efforts have been made to address security-related challenges in the IoT environment, safety issues have yet to receive similar attention. The safety attribute of IoT systems has been one of the system’s vital non-functional properties and a remarkable attribute of its dependability. IoT systems are susceptible to safety breaches due to a variety of factors, such as hardware failures, misconfigurations, conflicting interactions of devices, human error, and deliberate attacks. Maintaining safety requirements is challenging due to the complexity, autonomy, and heterogeneity of the IoT environment. This article explores safety challenges across the IoT architecture and some application domains and highlights the importance of safety attributes, requirements, and mechanisms in IoT design. By analysing these issues, we can protect people from hazards that could negatively impact their health, safety, and the environment. / The full text will be available at the end of the publisher's embargo: 11th Feb 2025

CPS (Cyber-Physical Systems) enable a new class of applications that perceive their surroundings using raw data from sensors, monitor the timing of dynamic processes, and control the physical environment. Since failures and misbehaviors in application domains such as cars, medical devices, nuclear power plants, etc., may cause significant damage to life and/or property, CPS need to be safe and dependable. A conventional way of improving dependability is to use redundant hardware to replicate the whole (sub)system. Although hardware replication has been widely deployed in conventional mission-critical systems, it is cost-prohibitive to many emerging CPS application domains. Hardware replication also leads to limited system flexibility. This dissertation studies the problem of making CPS affordably dependable and develops a system-level framework that manages critical CPS resources including processors, networks, and sensors. Our framework called SAFER (System-level Architecture for Failure Evasion in Real-time applications) incorporates configurable software mechanisms and policies to tolerate failures of critical CPS resources while meeting their timing constraints. It supports adaptive graceful degradation, the effective use of different sensor modalities, and the fault-tolerant schemes of hot standby, cold standby, and re-execution. SAFER reliably and efficiently allocates tasks and their backups to CPU and sensor resources while satisfying network traffic constraints. It also fuses and (re)configures sensor data used by tasks to recover from system failures. The SAFER framework aims to guarantee the timeliness of different types of tasks that fall into one of four categories: (1) tasks with periodic arrivals, (2) tasks with continually varying periods, (3) tasks with parallel threads, and (4) tasks with self-suspensions. We offer the schedulability analyses and runtime support for such tasks with and without resource failures. Finally, the functionality of the proposed system is evaluated on a self-driving car using SAFER. We conclude that the proposed framework analytically satisfies timing constraints and predictably operates systems with and without resource failures, hence making CPS dependable and timely.

Le langage UML est devenu un standard de fait, y compris pour le développement de systèmes critiques. Néanmoins, les outils actuels apportent peu d'aide pour exploiter et vérifier les modèles proposés, surtout en cours de développement. Cette thèse se concentre sur l'aide à la construction d'architectures en UML durant les phases d'analyse et de conception de systèmes réactifs. Elle vise à développer un cadre théorique et pragmatique pour mettre en œuvre une approche incrémentale. Ce cadre fournit un outil permettant de vérifier les architectures durant leur modélisation. Les architectures sont modélisées par des diagrammes UML de structures composites alors que les composants primitifs sont présentés par une combinaison de diagrammes de machines d'états et de diagramme d'activités. Ce travail offre les moyens de vérifier d'une part si une nouvelle architecture est un raffinement, une extension ou un incrément de celle définie durant les étapes précédentes, et d'autre part si un composant est compatible avec un environnement ou s'il est substituable par un autre. L'analyse des architectures impose de leur donner une sémantique formelle. Concernant les composants primitifs, nous leur associons une sémantique en LTS (Labelled Transition Systems) ce qui nous a conduit à définir une procédure de transformation automatique de machines d'états et diagrammes d'activités en LTS. Concernant les composants composites, nous leur associons un LTS en transformant un diagramme de structure composite en une spécification Exp.Open, puis en générant la fusion des LTS grâce à la boîte à outils CADP. Dans un second temps, nous avons mis en œuvre des techniques de vérifications de relations de conformité de LTS que sont les préordres de raffinement, d'extension, et d'incrément. Nous avons également défini et implanté une relation de compatibilité et de substituabilité. L'ensemble de ces techniques de construction incrémentale se positionne selon deux axes. L'axe vertical représente le niveau d'abstraction. L'évolution d'une architecture peut se faire sur cet axe dans deux sens : i) par des techniques de raffinement dans le sens descendant et ii) par des techniques d'abstraction dans le sens ascendant. L'axe horizontal représente le niveau de couverture des exigences. L'évolution d'une architecture peut se faire sur cet axe selon deux sens : i) par des techniques d'extension et ii) par des techniques de restriction. Ces travaux ont été réalisés de façon théorique et pratique : ils ont donné lieu au développement d'un outil dédié à la construction incrémentale de modèles UML, appelé IDCM (Incremental Development of Conforming Models), regroupant la transformation de modèles et la mise en œuvre de l'ensemble des relations incrémentales. Ceci a été validé sur diverses études de cas. / UML is becoming a de facto standard, including for development of dependable systems. However, current tools offer little help to take benefit of proposed models and to verify them, especially during development phases. This thesis focuses on supporting construction of UML architectures of reactive systems. It aims at developing a theoretic and pragmatic framework to implement the incremental approach. The framework provides tools to verify the coherenceof architectures during the modelling phase. Architectures are modelled by UML diagram of composite structures while primitive components are represented by a combination of state machine diagram and activity diagram. This work provides a means to verify in one hand if a new architecture is a refinement, an extension or an increment of those defined in the previous steps, and in another hand, if a component is compatible with an environment or if it is substitutableby another.In order to analyse UML architectures, we must give them a formal semantics. We associated primitive components with LTS (Labelled Transition Systems) which led us to define a procedure for automatic transformation of state machines and activities diagrams into LTS. We associated composite components with LTS by transforming a diagram of composite structure into Exp.Open specification, then by generating LTS fusion with the toolbox CADP. We have implemented verification techniques of conformance relations on LTS such as the preorders: refinement, extension, and increment. We also defined and implemented compatibility relation and substitutability relation. All these incremental construction techniques are positioned along two axes. The vertical axis represents the level of bstraction.The development of an architecture following this axis in two directions: i) refinement techniques in the downward direction and ii) abstraction techniques in the upward direction. The horizontal axis represents the coverage level of requirements. The development of architectures can be realized following this axis in two directions : i) extension direction and ii) restrictiondirection.This work has been carried out in theory and practice : it has led to the development of a dedicated tool for incremental construction of UML models, called IDCM (Incremental Development of Conforming Models), grouping the transformation of models and the implementation of a set of incremental relations. This has been validated on various case studies.

Tesis por compendio / [EN] Incorporating error detection mechanisms is a key element in the design of fault tolerant systems. For many of those systems the detection of an error (whether temporary or permanent) triggers a bunch of actions or activation of elements pursuing any of these objectives: continuation of the system operation despite the error, system recovery, system stop into a safe state, etc. Objectives ultimately intended to improve the characteristics of reliability, security, and availability, among others, of the system in question. One of these error detection elements is a watchdog processor; it is responsible to monitor the system processor and check that no errors occur during the program execution. The main drawback of the existing proposals in this regard and that prevents a more widespread use of them is the loss of performance and the increased memory consumption suffered by the monitored system. In this PhD a new technique to embed signatures is proposed. The technique is called ISIS - Interleaved Signature Instruction Stream - and it embeds the watchdog signatures interspersed with the original program instructions in the memory. With this technique it is a separate element of the system processor (a watchdog processor as such) who carries out the operations to detect errors. Although signatures are mixed with program instructions, and unlike previous proposals, the main system processor is not involved neither in the recovery of these signatures from memory nor in the corresponding calculations, reducing the performance loss. A novel technique is also proposed that enables the watchdog processor verification of the structural integrity of the monitored program checking the jump addresses used. This jump address processing technique comes to largely solve the problem of verifying a jump to a new program area when there are multiple possible valid destinations of the jump. This problem did not have an adequate solution so far, and although the proposal made here can not solve every possible jump scenario it enables the inclusion of a large number of them into the set verifiable jumps. The theoretical ISIS proposal and its error detection mechanisms are complemented by the contribution of a complete system (processor, watchdog processor, cache memory, etc.) based on ISIS which incorporates the detection mechanisms proposed here. This system has been called HORUS, and is developed in the synthesizable subset of the VHDL language, so it is possible not only to simulate the behavior of the system at the occurrence of a fault and analyze its evolution from it but it is also possible to program a programmable logic device like an FPGA for its inclusion in a real system. To program the HORUS system in this PhD a modified version of the gcc compiler has been developed which includes the generation of signatures for the watchdog processor as an integral part of the process to create the executable program (compilation, assembly, and link) from a source code written in the C language. Finally, another work developed in this PhD is the development of FIASCO (Fault Injection Aid Software Components), a set of scripts using the Tcl/Tk language that allow the injection of a fault during the simulation of HORUS in order to study its behavior and its ability to detect subsequent errors. With FIASCO it is possible to perform hundreds or thousands of simulations in a distributed system environment to reduce the time required to collect the data from large-scale injection campaigns. Results show that a system using the techniques proposed here is able to detect errors during the execution of a program with a minimum loss of performance, and that the penalty in memory consumption when using a watchdog processor is similar to previous proposals. / [ES] La incorporación de mecanismos de detección de errores es un elemento fundamental en el diseño de sistemas tolerantes a fallos en los que, en muchos casos, la detección de un error (ya sea transitorio o permanente) es el punto de partida que desencadena toda una serie de acciones o activación de elementos que persiguen alguno de estos objetivos: la continuación de las operaciones del sistema a pesar del error, la recuperación del mismo, la parada de sus operaciones llevando al sistema a un estado seguro, etc. Objetivos, en definitiva, que pretenden la mejora de las características de fiabilidad, seguridad y disponibilidad, entre otros, del sistema en cuestión. Uno de estos elementos de detección de errores es un procesador de guardia; su trabajo consiste en monitorizar al procesador del sistema y comprobar que no se producen errores durante la ejecución del programa. El principal inconveniente de las propuestas existentes a este respecto y que impiden una mayor difusión de su uso es la pérdida de prestaciones y el aumento de consumo de memoria que sufre el sistema monitorizado. En este trabajo se propone una nueva técnica de empotrado de firmas (ISIS -Interleaved Signature Instruction Stream) intercaladas dentro del espacio de la memoria del programa. Con ella un elemento separado del procesador del sistema realiza las operaciones encaminadas a detectar los errores. A pesar de que las firmas se encuentran mezcladas con las instrucciones del programa que está ejecutando, y a diferencia de las propuestas previas, el procesador principal del sistema no se involucra ni en la recuperación de las firmas ni en las operaciones de cálculo correspondientes, lo que reduce la pérdida de prestaciones. También se propone una novedosa técnica para que el procesador de guardia pueda verificar la integridad estructural del programa que monitoriza comprobando las direcciones de salto empleadas. Esta técnica de procesado de las direcciones de salto viene a resolver en gran medida el problema de la comprobación de un salto a una nueva zona del programa cuando existen múltiples posibles destinos válidos. Este problema no tenía una solución adecuada hasta el momento, y aunque la propuesta que aquí se hace no consigue resolver todos los posibles escenarios de salto sí permite incorporar un buen números de ellos al conjunto de saltos verificables. ISIS y sus mecanismos de detección de errores se complementan con la aportación de un sistema completo (procesador, procesador de guardia, memoria caché, etc.) basado en ISIS denominado HORUS. Está desarrollado en lenguaje VHDL sintetizable, de manera que es posible tanto simular el comportamiento del sistema ante la aparición de un fallo y analizar su evolución a partir de éste como programar un dispositivo lógico programable tipo FPGA para su inclusión en un sistema real. Para programar el sistema HORUS se ha desarrollado una versión modificada del compilador gcc que incluye la generación de las firmas de referencia para el procesador de guardia como parte del proceso de creación del programa ejecutable a partir de código fuente escrito en lenguaje C. Finalmente, otro trabajo desarrollado en esta tesis es el desarrollo de FIASCO (Fault Injection Aid Software COmponents), un conjunto de scripts en lenguaje Tcl/Tk que permiten la inyección de un fallo durante la simulación de HORUS con el objetivo de estudiar su comportamiento y su capacidad para detectar los errores subsiguientes. Con FIASCO es posible lanzar cientos o miles de simulaciones en un entorno distribuido para reducir el tiempo necesario para obtener los datos de campañas de inyección a gran escala. Los resultados demuestran que un sistema que utilice las técnicas que aquí se proponen es capaz de detectar errores durante la ejecución del programa con una mínima pérdida de prestaciones, y que la penalización en el consumo de memoria al usar un procesador de guardia es similar a la de las propu / [CA] La incorporació de mecanismes de detecció d'errors és un element fonamental en el disseny de sistemes tolerants a fallades. En aquests sistemes la detecció d'un error, tant transitori com permanent, sovint significa l'inici d'una sèrie d'accions o activació d'elements per assolir algun del objectius següents: mantenir les operacions del sistema malgrat l'error, la recuperació del sistema, aturar les operacions situant el sistema en un estat segur, etc. Aquests objectius pretenen, fonamentalment, millorar les característiques de fiabilitat, seguretat i disponibilitat del sistema. El processador de guarda és un dels elements emprats per a la detecció d'errors. El seu treball consisteix en monitoritzar el processador del sistema i comprovar que no es produeixen error durant l'execució de les instruccions. Els principals inconvenients de l'ús del processadors de guarda és la pèrdua de prestacions i l'increment de les necessitats de memòria del sistema que monitoritza, per la qual cossa la seva utilització no està molt generalitzada. En aquest treball es proposa una nova tècnica de encastat de signatures (ISIS - Interleaved Signature Instruction Stream) intercalant-les en l'espai de memòria del programa. D'aquesta manera és possible que un element extern al processador realitze les operacions dirigides a detectar els errors, i al mateix temps permet que el processador execute el programa original sense tenir que processar les signatures, encara que aquestes es troben barrejades amb les instruccions del programa que s'està executant. També es proposa en aquest treball una nova tècnica que permet al processador de guarda verificar la integritat estructural del programa en execució. Aquesta verificació permet resoldre el problema de com comprovar que, al executar el processador un salt a una nova zona del programa, el salt es realitza a una de les possibles destinacions que són vàlides. Fins el moment no hi havia una solució adequada per a aquest problema i encara que la tècnica presentada no resol tots el cassos possibles, sí afegeix un bon nombre de salts al conjunt de salts verificables. Les tècniques presentades es reforcen amb l'aportació d'un sistema complet (processador, processador de guarda, memòria cache, etc.) basat en ISIS i que incorpora els mecanismes de detecció que es proposen en aquest treball. A aquest sistema se li ha donat el nom de HORUS, i està desenvolupat en llenguatge VHDL sintetitzable, la qual cosa permet no tan sols simular el seu comportament davant la aparició d'un error i analitzar la seva evolució, sinó també programar-lo en un dispositiu FPGA per incloure'l en un sistema real. Per poder programar el sistema HORUS s'ha desenvolupat una versió modificada del compilador gcc. Aquesta versió del compilador inclou la generació de les signatures de referència per al processador de guarda com part del procés de creació del programa executable (compilació, assemblat i enllaçat) des del codi font en llenguatge C. Finalment en aquesta tesis s'ha desenvolupat un altre treball anomenat FIASCO (Fault Injection Aid Software COmponents), un conjunt d'scripts en llenguatge Tcl/Tk que permeten injectar fallades durant la simulació del funcionament d'HORUS per estudiar la seua capacitat de detectar els errors i el seu comportament posterior. Amb FIASCO és possible llançar centenars o milers de simulacions en entorns distribuïts per reduir el temps necessari per obtenir les dades d'una campanya d'injecció de fallades de grans proporcions. Els resultats obtinguts demostren que un sistema que utilitza les tècniques descrites és capaç de detectar errors durant l'execució del programa amb una pèrdua mínima de prestacions, i amb un requeriments de memòria similars als de les propostes anteriors. / Rodríguez Ballester, F. (2016). Detección concurrente de errores en el flujo de ejecución de un procesador [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63254 / Compendio