OBJECTIU: Els ancians que viuen a la comunitat són heterogenis respecte el seu estat de salut i la necessitat de recursos sanitaris. Un millor coneixement de l'evolució a curt termini de les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) i la qualitat de vida ens pot ajudar per sel.leccionar aquells ancians fràgils amb unes majors necessitats geriàtriques. L'objectiu del present estudi va ser demostrar la utilitat de sencills instruments geriàtrics com a predictors de de deteriorament de les ABVD o pèrdua en qualitat de vida en un any en ancians amb estat de salut previ aparentment bó, per poder ser aplicat a l' atenció primària de la salut (APS).MÈTODE: Es va evaluar prospectivament una mostra sistemàtica de 100 ancians de 75 anys o més, independents per les ABVD (Barthel > 90), amb una qualitat de vida acceptable (Karnofsky > 70) i sense cap procés neoplàsic a l'actualitat. Es va aplicar una valoració geriàtrica integral que incluïa: valoració física, neuropsicològica, orgànica, social i de la qualitat de vida. Al cap de 12 mesos es va tornar a valorar les activitats bàsiques de la vida diària i la qualitat de vida.Per estimar los odds ratio (OR) d'associació, es vàren utilitzar models de regressió logística múltiple.RESULTATS: L'aplicació de models de regressió logística múltiple va mostrar com variables independents predictores de deteriorament de les ABVD una puntuació en el test de Pfeiffer major de 2. (OR: 4,66; CI 95%: 1,33 - 16,22), i en l'IL inferior a 7 (OR: 4,89; CI 95%: 1,65 - 14,48). Alteracions en la valoració física de les exremitats inferiors (Guralnik abreviat inferior a 4) i novament alteracions en les activitats instrumentalitzades de la vida diària (IL inferior a 7) es van mostrar com variables independents predictores de deteriorament de qualitat (OR: 7,41; CI 95%: 1,54 - 35,62), (OR: 4,31; CI 95%: 1,62 - 11,44). CONCLUSIÓNS: A l' APS, sencills instruments de valoració geriàtrica centrats en activitats intrumentalitzades de la vida diària i cognició ens identifica aquells ancians amb més risc de presentar complicacions o deteriorament funcional. La qual cosa serà de important ajuda en l'àmbit de l'Atenció Primària de la Salut per la racionalització de les intervencions geriàtriques que realitzin aquests equips o equips especialitzats i a la vegade per intentar prevenir part d'aquestes complicacions conseguint una major compressió de la discapacitat en les persones grans. / BACKGROUND: The group of elderly people living in the community is not uniform with respect to their health status and healthcare and geriatric needs. A better knowledge on the evolution within a short time in basic activities of daily living (BADL) or quality of life can help us to select fragile older persons with more geriatrics needs. The goal of this work was to prove the usefulness of simple standard geriatrics tools as a predictors of basic activities of daily living or quality of life decline at one year in older patients apparently in good health for application in primary care. METHOD: A systematic sample of 100 elderly patients over 75 years of age, independent for basic activities of daily living (Barthel > 90), with acceptable quality of life (Karnofsky > 70) and without any neoplastic condition was evaluated prospectively. A comprehensive geriatric assessment was carried out, which included: physical performance, neuropsychological performance, organic assessment, social assessment and quality of life assessment. After 12 month, the basic activities of daily living (Barthel) and quality of life (Karnofsky) were re-assed.To estimate the odds ratio (OR) of association, multiple logistic regression models were used.RESULTS: The alterations noted in the cognition tests (Pfeiffer > 2) and in instrumental activities of daily living (Lawton < 7) proved to be predictors of decline in basic activities of daily living. (OR: 4,66; CI 95%: 1,33 - 16,22), (OR: 4,89; CI 95%: 1,65 - 14,48). The alterations noted in the physical assessment of lower extremities (Guralnik briefed < 4) and again in instrumental activities of daily living (Lawton < 7) showed to be predictors of decline in quality of life. (OR: 7,41; CI 95%: 1,54 - 35,62), (OR: 4,31; CI 95%: 1,62 - 11,44).CONCLUSION: In primary care, geriatric assessment tools based in instrumental activities of daily living and cognition predict decline in basic activities of daily living and quality of life in older patients apparently in good health.

L’infart cerebral és la segona causa de mort, així com d’incapacitació a nivell mundial (Di Carlo et al.,2000), essent responsable de múltiples seqüeles físiques i cognitives, incloent la demència. L’infart cerebral es caracteritza per una simptomatologia neurològica focal i sobtada en consonància amb la localització topogràfica de la lesió cerebral, un cop s’han exclòs altres possibles causes. La demència vascular (DV) històricament s’ha basat en el model de demència multi-infart (Erkinjuntti et al.,2002), tot i que cada vegada hi ha una major evidència de que diferents patologies vasculars (malaltia vascular subcortical de petit vas o infarts llacunars), així com infarts corticals, poden contribuir a desenvolupar-la (Hachinski et al.,1974; Esiri et al.,1997; Rockwood et al.,1999; Erkinjuntti et al.,1999; Pohjasvaara et al.,2000; Ballard et al.,2000). L’objectiu d’aquesta recerca és l’estudi del perfil neuropsicològic i dels dèficits cognitius associats a la malaltia vascular cerebral de petit vas (infarts llacunars i lesions de la substància blanca), així com l’evolució d’aquests pacients després de 2 anys d’haver patit l’event vascular. Aquest tema mereix especial interès perque la malaltia vascular subcortical de petit vas és una de les causes més comunes de demència vascular (DV), i el fet de poder conèixer el seu estat prodròmic i poder previndre els principals factors de risc, ens podrien fer possible el desenvolupament d’estratègies preventives. Aquesta àrea d’estudi també mereix atenció perque s’han fet molts estudis sobre l’evolució i les seqüeles cognitives en els infarts isquèmics de gran vas, però no hi ha gaire evidència sobre l’efecte d’un primer ILL i l’evolució a llarg terme d’aquests pacients. Finalment, no hi ha estudis a la literatura sobre el perfil neuropsicològic de les diferents síndromes llacunars (segons Miller-Fisher) i la seva evolució a llarg terme.