Teilw. zugl.: Saarbrücken, Universiẗat, Diss., 2004.

Hannover, Universiẗat, Diss., 2001.

Diss.--Marburg--Philipps Universität, 1990. / Bibliogr. p. 275-287.

Thesis (Ph. D.)--University of Missouri-Columbia, 2001. / Typescript. Vita. Includes bibliographical references (leaves 238-247). Also available on the Internet.

Thesis (Ph. D.)--University of Missouri-Columbia, 2001. / Typescript. Vita. Includes bibliographical references (leaves 238-247). Also available on the Internet.

Protestlåtar finns i alla möjliga former och genrer, men det som är genomgående är att det är låtar som handlar om förändring och motstånd. Låtars budskap är oftastkopplade till låttexten, så därför undersöker denna uppsats vilka andra faktorer som också bidrar till att låtar är protestlåtar. Genom att undersöka tre protestlåtar i olika genrer visar den här studien hur de behandlar ämnet protest, vilka element i musiken eller ljudet som antingen själva, eller i samspel med texten som pekar på protest och slutligen också om likheter och skillnader kan tas fram mellan dem. Genom att använda musikanalys kan man se att det finns ljudeffekter, genrebundna ellermusikaliska element som också används för att uttrycka protest i låtarna. Det förekommer också en diskussion om varför dessa saker skulle förstärka protesten i låtarna. Analyserna visar också beståndsdelarna av protestlåtarna och diskuterar kring hur de framför sin protest. Resultatet pekar på att det, förutom textens mening,finns andra aspekter som exempelvis ljudeffekter, form, hur låtarna berättar historien och ton som kan kopplas till protestkänslan en lyssnare får av låtarna.

This diploma thesis called "Media framing of the Ukrainian conflict - articles comparison of German and Russian governmental servers concerning the theory of peace journalism" focuses on the extent, to which differ news coverage of Russian progovernmental webpage rt.com and German progovernmental webpage dw.com. It also researches how much these media contribute to potential escalation and de-escalation of the conflict. These results are gained by implementation of the concept of peace and war journalism into analysed articles. Thanks to quantitative and qualitative analyses methods, the research showed that the coverage of the Ukrainian conflict differs in both media. They vary primarily in the extent of contextual insight into the issue, in thematic contents of articles and in descriptions of parties involved in the conflict. Neither of these two media however can be associated with the practice of war or peace journalism according to the findings. They proved to choose certain aspects of the reality and increase its meaning in their articles, but the amount of such interventions cannot be interpreted as inclination to war or peace journalism.

Notre travail de thèse de sociologie présente le passage du cinéma allemand en France depuis 1990, de sa sphère de production jusqu'à sa sphère de réception individuelle. Il mobilise les études sur la culture de l'École de Francfort ainsi que les apports de la sociologie de la réception, et s'appuie sur une enquête empirique menée auprès d'acteurs de la branche de production allemande et de spectateurs français. La production contemporaine est traversée par des mutations qui convergent pour générer un paysage cinématographique plus diversifié. L'apparition d'une voie médiane entre cinéma commercial et cinéma d'auteur, les « divertissements de qualité », principalement représentés par les films historiques à caractère authentique, favorise une reconnexion du cinéma allemand avec son public local et international. Les instances d'exportation déploient une nouvelle politique de visibilité polarisée autour de cette voie médiane, valorisée en tant que marchandise culturelle. La réputation du cinéma allemand auprès des distributeurs français est revalorisée, mais s'opère selon un mode conformiste qui tend à privilégier les motifs historiques et à exclure les comédies allemandes des écrans français. Cette orientation guide des horizons d'attente spectatoriels en termes de cinéma historique de qualité, crédible et fiable. Cette catégorisation de la germanité filmique mène alors au réinvestissement actif de visions du monde plus ou moins stéréotypées par rapport à l'Autre. Cette réception favorise en outre la matérialisation de phénomènes abstraits, liés à une expérience généralisée de l'altérité, entre germanité et universalité. / This PhD presents the mechanisms of the appearance of German cinema in France since 1990, from its sphere of production to its individual reception. How can contemporary German cinema support new forms of encounter with the Other for French spectators? The analysis draws on the studies of culture undertaken by the Frankfurt School, as well as on contributions from the sociology of cinema and its reception. It also builds on empirical research conducted with major stakeholders : people working in German production on the one hand, and French spectators on the other. Since 1990 the production of German cinema has undergone changes resulting in the creation of a more productive film landscape. The rise in production has led to an increased export of German cinema, notably to France. This is a contradictory development: it has admittedly allowed a diversification in the nature of movies screened, but this diversification has been based on conformist approaches, smoothing out any heterogeneity. The export and advertising of the productions has tended to support historical themes whilst German comedies have been excluded from French screens in a self-fulfilling prophecy. The reception of contemporary German cinema has then led to an active reinvestment in more or less stereotypical worldviews of the Other. The encounter with German cinema has also fluctuated between being an experience of Germany and an experience of the world. The exoticism of German cinema has been too subtle to have any direct impact on the representation of the Other. Its influence has occurred implicitly on intertwined levels: on iconographic images, societal representations, as well as meta-representations. / Die Dissertation aus dem Fachbereich Soziologie stellt die Passagen des deutschen Kinos in Frankreich seit 1990 dar - von der Produktionssphäre bis hin zur individuellen Rezeption. Hierbei bedient sie sich sowohl an den Kulturstudien der Frankfurter Schule als auch an den Beiträgen der Rezeptionssoziologie. Des weiteren basiert sie auf einer empirischen Studie, die die Sichtweise von Akteuren der deutschen Produktionsbranche und französischer Konsumenten analysiert. Die zeitgenössische Produktion zeichnet sich durch diverse Mutationen aus, deren Kreuzung zu einer vielfältigeren Kinolandschaft führt. Die Entstehung einer Schnittmenge aus kommerziellem Kino und Autorenfilmen, die zu einer qualitativ hochwertigen Unterhaltung führt, basiert überwiegend auf Historienfilme mit authentischem Charakter und führt zu einem Rückschluss auf das deutsche Kino auf lokaler und internationaler Ebene. Der Export der Filme, die durchaus als Kulturgut wahrgenommen werden, trägt zu einer polarisierten Sichtweise bei. Das deutsche Kino wird aus der Sicht französischer Händler neu bewertet, bedient sich jedoch dabei einer sehr konformistischen Art und Weise, die dazu neigt, sich an historischen Filmen zu bedienen und deutsche Komödien auszugrenzen. Dies führt dazu, dass der französische Zuschauer, von seinem Nachbarn, qualitativ hochwertige Historienfilme erwartet. Diese Kategorisierung von Deutschtum in Filmen führt zu einer Art Stereotypisierung im Hinblick auf den Anderen. Diese Rezeption fördert wiederum die Materalisierung abstrakter Phänomene, die an einer generalisierten Erfahrung des Andersseins bezüglich Deutschtum und Universalität anknüpft.

[ES] Esta tesis investiga la representación de los refugiados iraquíes en The Guardian y Deutsche Welle, empleando el Análisis Crítico del Discurso (ACD), el Análisis del Encuadre y el Análisis Multimodal. La investigación incluye el análisis lingüístico de titulares de noticias y el análisis multimodal de representaciones visuales. El primer análisis revela que The Guardian utiliza a menudo un discurso empático y político, especialmente hacia minorías étnicas como yazidíes y cristianos, mientras que la representación de Deutsche Welle está influida por los acontecimientos políticos en Alemania. Ambos medios enmarcan la crisis de los refugiados iraquíes como un problema social de Oriente Medio, destacando los desplazamientos forzosos y los ataques del ISIS. El análisis multimodal identifica cuatro temas en las representaciones visuales: individualización y distancia, que humanizan a los refugiados, y alteridad y objetivización, que los deshumanizan. El texto y las imágenes a veces se refuerzan mutuamente, pero también pueden presentar mensajes inconexos. Las imágenes visuales evocan respuestas emocionales más fuertes y proporcionan un contexto adicional más allá del análisis textual. La tesis concluye que la integración de los análisis de texto e imagen ofrece una comprensión más completa de las representaciones mediáticas, haciendo hincapié en la dimensión cohesiva de los textos multimodales a la hora de configurar el contexto y el significado. / [CA] Aquesta tesi investiga la representació dels refugiats iraquians en The Guardian i Deutsche Welle, emprant l'Anàlisi Crítica del Discurs (CDA), l'Anàlisi de l'Emmarcament i l'Anàlisi Multimodal. La recerca inclou una anàlisi lingüística dels titulars de notícies i una anàlisi multimodal de les representacions visuals. La primera anàlisi revela que The Guardian sovint utilitza un discurs empàtic i polític, especialment cap a les minories ètniques com els yazidites i cristians, mentre que la representació de Deutsche Welle està influenciada pels esdeveniments polítics a Alemanya. Ambdós mitjans emmarquen la crisi dels refugiats iraquians com un problema social de l'Orient Mitjà, destacant el desplaçament forçat i els atacs d'ISIS. L'anàlisi multimodal identifica quatre temes en les representacions visuals: individualització i distància, que humanitzen els refugiats, i alteritat i objectivació, que els deshumanitzen. Text i imatges a vegades es reforcen mútuament però també poden presentar missatges disjuntius. Les imatges visuals evoquen respostes emocionals més fortes i proporcionen context addicional més enllà de l'anàlisi textual. La tesi conclou que integrar l'anàlisi de text i imatge ofereix una comprensió més completa de les representacions mediàtiques, destacant la dimensió cohesionada dels textos multimodals en la configuració del context i significat. / [EN] This thesis investigates the depiction of Iraqi refugees in The Guardian and Deutsche Welle, employing Critical Discourse Analysis (CDA), Framing Analysis, and Multimodal Analysis. The research includes linguistic analysis of news headlines and multimodal analysis of visual representations. The first analysis reveals that The Guardian often uses empathetic and political discourse, especially towards ethnic minorities like Yazidis and Christians, while Deutsche Welle's portrayal is influenced by political events in Germany. Both outlets frame the Iraqi refugee crisis as a Middle Eastern social problem, highlighting forced displacement and attacks by ISIS. The multimodal analysis identifies four themes in visual portrayals: individualization and distance, which humanize refugees, and otherness and objectivization, which dehumanize them. Text and images sometimes reinforce each other but can also present disjointed messages. Visual images evoke stronger emotional responses and provide additional context beyond textual analysis. The thesis concludes that integrating text and image analyses offers a more comprehensive understanding of media representations, emphasizing the cohesive dimension of multimodal texts in shaping context and meaning. / Abed, AN. (2024). Framing Iraqi Refugees in The Guardian and Deutsche Welle: A Critical Discourse and Multimodal Analysis Study [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207879