Estudi del pacte polític que portà a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), com a instrument parcial al servei de la resolució del “conflicte lingüístic valencià”, i de les aportacions d’aquesta durant els seus primers vint anys d’existència (2001-2021). S’hi analitzen les innovacions normatives més paradigmàtiques plasmades, sobretot, en les obres fonamentals de la institució: la Gramàtica Normativa Valenciana i el Diccionari Normatiu Valencià. També s’hi atenen altres aspectes d’interés, com ara les peculiaritats tipològiques de l’Acadèmia que la diferencien d’altres entitats de codificació lingüística d’Espanya, o les seues complexes relacions amb els poders polítics valencians i amb altres entitats que havien aspirat a assumir les funcions que, finalment, s’assignaren per via legal a l’AVL. En les conclusions, a més del pertinent resum valoratiu dels diferents aspectes analitzats, s’hi apunten dos de les grans assignatures pendents de la institució: el desenvolupament efectiu del conveni d’harmonització normativa firmat amb l’IEC i la Universitat de les Illes Balears, per una banda, i, per l’altra, la normalització progressiva de les relacions amb la Real Academia de Cultura Valenciana, des del respecte recíproc a les competències legals respectives de cadascuna de les dos entitats. Finalment, la tesi aporta un valuós apèndix complementari de 37 documents, inèdits en molts casos, que il·lustren a bastament algunes de les fites més reeixides de la recerca duta a terme.