Memoria para optar al Título Profesional de: Ingeniero en Recursos Naturales Renovables / La regeneración de plantas es un proceso de múltiples fases, depende tanto de la lluvia de semillas (fuente de propágulos), como de la disponibilidad de micrositios apropiados para la germinación, supervivencia y desarrollo de individuos adultos. El grado de correlación espacial entre estas fases puede variar, dependiendo del comportamiento en el espacio de los factores que modelan cada uno de estos procesos. En un enfoque espacialmente explícito se evaluaron los patrones de reclutamiento y de dispersión de semillas del árbol nativo Persea lingue, incluyendo la influencia relativa de variables ambientales en estos patrones. En dos parcelas de una ha en parches de bosque templado del sur de Chile se midió la posición espacial de todos los individuos (reclutamiento y árboles adultos) y la lluvia de semillas (300 trampas de semillas) de P. lingue, cinco variables del hábitat (coberturas de la vegetación, apertura del dosel, coberturas del sotobosque, grosor capa de hojarasca, pendiente) y dos variables del paisaje (distancia al corredor y al borde). Mediante variografía, función K de Ripley y análisis factorial del nicho ecológico (ENFA) se evaluaron los patrones espaciales y la correlación del reclutamiento con las variables mencionadas. La distancia máxima de dispersión de semillas registrada desde un potencial árbol semillero fue de 28 m, no obstante un 76% y 90% de las semillas cayeron a no más de 10 m de los árboles reproductivos. Se encontraron 2005 reclutas, de los cuales el 90% eran plántulas (< 25 cm de altura). El reclutamiento se distribuyó en bajas densidades en ambas parcelas, existiendo muy baja correlación con la cercanía a los árboles semilleros. De este modo, se encontró una discordancia espacial entre la distribución de los reclutas y la sombra de semillas, lo que sugiere una comprobación de la hipótesis del escape, ya que existiría mayor probabilidad de supervivencia lejos de los árboles reproductivos. El corredor no influyó en un mayor número de semillas o reclutas dispersadas hacia esa dirección. El análisis ENFA mostró restricciones a la regeneración de P. lingue en las zonas saturadas de agua, pero para el resto de variables evaluadas existió una baja especialización del nicho de regeneración. / Plant regeneration is a multi-staged process, depend on seed rain (propagules source) and microsites availability for germination, survival and development of new individuals. In a spatially explicit approach this work evaluates spatial patterns of recruitment and seed dispersal of the native tree Persea lingue including the relative influence of habitat variables on these patterns. In two 1 ha plots on southern Chilean temperate forest we measure the position of all P. lingue individuals (recruitment and adult trees), survey seed rain (300 seed traps) and measure five habitat and two landscape variables. With variography, Ripley’s K function and ENFA we evaluate spatial patterns and the correlation between variables. Maximum seed dispersal distance from potential parent trees was 28 m, nevertheless 76% and 90% of seeds fall inside 10 m next to adult trees. We found 2005 recruits, 90% of them were seedlings (height < 25 cm), otherwise exists low correlation between recruits and proximity with adult trees. The spatial discordance between recruitment and seed dispersal suggest an evidence of Janzen-Connell escape hypothesis, because seeds experience high survival probabilities away adult trees. ENFA analysis did reveal a low niche specialization of P. lingue regeneration on the evaluated environmental variables.

La formiga invasora Linepithema humile (Mayr), també coneguda com la formiga argentina, és una espècie present a la península Ibèrica. En aquesta tesi s'ha estudiat com afecta la presència d'aquesta espècie plaga a la comunitat de formigues autòctones y al procés de dispersió de llavors de plantes mediterrànies. L'estudi es va dur a terme en una àrea de sureda i brolla d'estepes i bruc boal situada al nord-est peninsular, prop de la línia de costa mediterrània. Un dels primers y més notables efectes de la invasió a les nostres àrees d'estudi és la dramàtica alteració de la comunitat de formigues, en forma de una reducció de la riquesa específica i de la homogeneïtat d'abundàncies. A més, a les zones envaïdes no hi queda cap espècie de formiga autòctona dispersant de llavors. A causa de la gran abundància d'obreres de la formiga argentina a les zones envaïdes, i del seu elevat ritme d'activitat, aquesta espècie efectua un intens rastreig del sòl, la qual cosa li permet localitzar els recursos en un temps menor que les formigues autòctones de les zones no envaïdes. No obstant, la obertura mandibular de la comunitat de formigues esdevé molt disminuïda a les zones envaïdes a causa de la desaparició de les espècies autòctones, la majoria d'elles de mida més grossa que la formiga argentina, la qual cosa podria limitar la capacitat de manipulació de l'entorn que té la comunitat de formigues a les zones envaïdes, i podria explicar la falta de reemplaçament d'alguns dels rols que duien a terme les espècies de formigues autòctones abans de la invasió.La formiga argentina es mostra atreta per les llavors de les nou espècies vegetals estudiades (dues euforbiàcies: Euphorbia biumbellata i E. characias; dues compostes: Cirsium vulgare i Galactites tomentosa; i cinc papilionàcies: Genista linifolia, G. monspessulana, G. triflora, Sarothamnus arboreus i Ulex parviflorus), arribant a transportar i fins i tot introduir al niu algunes llavors, però amb probabilitats inferiors a les realitzades per les formigues autòctones de les zones no envaïdes. No obstant, el seu comportament davant les nou espècies de llavors és variable, de manera que sembla que el seu efecte sobre la dispersió de llavors podria ser diferent per a cada espècie vegetal. L'alteració del procés de dispersió no sembla alterar l'èxit reproductiu d'una espècie concreta, Euphorbia characias, a les zones envaïdes; ni el seu reclutament, ni la distribució espacial, ni la supervivència de les plàntules són significativament diferents a les zones envaïdes que a les no envaïdes. La desaparició de les espècies de formigues granívores de les zones envaïdes pot afectar la dinàmica de les llavors de plantes no mirmecòcores. Així, les llavors de tres papilionàcies (Calicotome spinosa, Psoralea bituminosa i Spartium junceum) resulten amb un menor nivell de transports (i probablement menor depredació) a les zones envaïdes per la formiga argentina. / The invasive ant Linepithema humile (Mayr), known as the Argentine ant, is present in the Iberian peninsula. This thesis is focused on the effect of the presence of this pest ant over the native ant community and the seed dispersal process of Mediterranean plants. The study was carried out in a cork oak secondary forest situated in the north-eastern Iberian peninsula, near the Mediterranean coast.One of the first and most notorious effects of the invasion in our study areas is the dramatic alteration of the ant community, with a reduction of the ant species richness and the homogeneity of abundances. Moreover, any native seed dispersal ant remains at the invaded zones. Due to the higher abundance of Argentine ant workers in the invaded areas, and their higher "tempo" of activity, this species carries out an intense soil surface searching and can find resources in a lower time than native ants do in the non-invaded zones. However, the mandible gap of the ant community becomes highly reduced in the invaded zones due to the displacement of the native ant species, most of them bigger than the Argentine ant. This could limit the ability of ants in handling the environment in the invaded zones, and could explain the lack of replacement of some tasks carried out by the native ants before the invasion.The Argentine ant is attracted by the seeds of the nine studied plant species (two euforbiaceae: Euphorbia biumbellata and E. characias; two compositae: Cirsium vulgare and Galactites tomentosa; and five papilionaceae: Genista linifolia, G. monspessulana, G. triflora, Sarothamnus arboreus and Ulex parviflorus), transporting and even introducing some seeds to the nest, but with lower probabilities than the native ants in the non-invaded zones. However, its behavior in front of the nine seed species is variable, so the effect over the seed dispersal process could be different for each plant species. The alteration of the seed dispersal process appears not to affect the reproductive success of a single species, Euphorbia characias, in the invaded zones; neither recruitment, spatial distribution, nor survival of seedlings are significantly different between the invaded and the non-invaded zones. The disappearance of the native granivorous ant species from the invaded zones can affect the seed dynamics of non-myrmecochorous species. In this sense, seeds of three papilionaceae (Calicotome spinosa, Psoralea bituminosa and Spartium junceum) result with a lower level of transport (and probably lower predation) in zones invaded by the Argentine ant.