Aquesta tesi pretén obrir un nou focus de discussió amb relació al problema entre els marges de la ciència i la filosofia. Hem centrat aquesta discussió, però, en el debat entre Einstein i Bergson sobre el temps. La nostra tesi parteix de la convicció que la definició de temps no s'entén si no ens aproximem a l'obra d'un autor des de la dimensió específicament discursiva, atès que creiem que, en filosofia, la constitució de sentit depèn d'un procés discursiu i que és possible aprehendre una part important dels suports lingüístics d'aquesta activitat especulativa. Volem, doncs, comprendre quines operacions lingüístiques fan que es desenvolupi l'escriptura bergsoniana. També pretenem provar que els detractors de Bergson no han entès el marc discursiu que el text proposava i que la seva perspectiva era la d'un altre camp ideològic, el de la ciència, amb un univers lingüístic propi. Bergson critica el concepte de temps de la ciència, que la relativitat completa i culmina, perquè es contraposa a la duració segons la qual l'autor ens demana que pensem. En la ciència, el temps és posat al nivell de l'espai com una quarta dimensió de l'espai. El mètode científic falseja, segons Bergson, el real perquè només s'interessa per allò que pot ser traduït en conceptes. Per això, el nostre treball mostra com la ciència avança gràcies als conceptes més que no pas a les teories. Des d'aquesta visió epistemològica, podrem entendre quina és la "metafísica implícita" d'aquests conceptes. Per exemplificar-ho, ens fixarem en el concepte de simultaneïtat i veurem com el mètode científic pressuposa una realitat divisible en moments estables i autònoms. La nostra conclusió és que la discussió entre Einstein i Bergson cal entendre-la com una discussió entre posicions ontològiques i epistemològiques divergents. Einstein deixa de fer ciència quan utilitza el llenguatge verbal i prescindeix dels símbols. Ara bé, des del moment en què Einstein s'endinsa en aquest nou àmbit, els conceptes científics perden tota la garantia que tenien en el terreny dels símbols científics. Aleshores, la discussió sobre el temps passa a ser una discussió filosòfica. Per tant, Bergson s'equivoca quan pretén fer dir a Einstein el que Einstein no diu i quan discuteix qüestions científiques. Einstein l'erra en no voler admetre que fa filosofia i que, per tant, la seva definició de temps ha adquirit una nova perspectiva. / This thesis tries to open a new focus of discussion around the limits of science and philosophy. But we have centred this problem in the controversy between Einstein and Bergson about time. Our thesis maintains that a study from a discursive dimension it's necessary if we want to understand this controversy. We think that the constitution of sense depends of a discursive process in philosophy. Also, we think that it's possible to apprehend an important part of the linguistics supports of this speculative activity. We want to understand the linguistics operations that permit the development of the bergsonian writing and we try to prove that the Bergson's detractors don't understand the discursive background proposed by the text. Their perspective is the perspective of another ideological ambit: the science's ambit, whit an own linguistic universe. Bergson criticizes the science's concept of time, the theory of relativity represents the culmination of this conception and it's opposed to the Bergson's duration. The science's time is placed at the same level that the space like a fourth dimension of space. The scientific method adulterates, according to Bergson, the reality because it is interested in something that can be expressed by concepts. That's why this thesis explains that the science progresses thanks to the concepts more than to the theories. From this epistemological perspective, we can understand the "implicit metaphysic" of these concepts. In order to illustrate our thesis, we pay on attention to the concept of simultaneity and to the scientific method that presupposes a reality divisible in stable and autonomous moments. The conclusion is that it's necessary to understand the controversy between Einstein and Bergson like a debate between ontological and epistemological postures completely divergents. Einstein leaves the scientific ambit when he uses the verbal language and dispenses with the symbols. Nevertheless, when he utilizes the verbal language, the scientific concepts lose the guaranty that they had in the ambit of scientific ambit. Then, the controversy about time becomes a philosophical controversy.