• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Metodología para la eco-innovación en el diseño para desensamblado de productos industriales

Justel Lozano, Daniel 02 March 2009 (has links)
En esta memoria de tesis se presenta la metodología de eco-innovación ECOINDES. Esta metodología tiene el fin de generar nuevos conceptos de producto más respetuosos con el medio ambiente a partir del diseño para desensamblado. ECOINDES se basa en un método de generación de conceptos denominado DESTRIZ y en dos métodos de evaluación ambiental: Eco-EPI (Eco- Evaluación del Potencial Innovador) y PR-EOL (End-Of-Life de un PRoducto).La generación de conceptos -método DESTRIZ- se sustenta a su vez sobre dos pilares: el diseño para desensamblado o diseño para desensamblaje (DFD) y la metodología TRIZ (acrónimo ruso de la Teoría de Resolución de Problemas Inventivos). El DFD se emplea como punto de partida para la innovación.El impacto ambiental se obtiene aplicando los métodos Eco-EPI y PR-EOL desarrollados en la tesis. Con Eco-EPI se selecciona el concepto más eco-innovador, y finalmente con PR-EOL se evalúa la mejora ambiental del producto en diferentes escenarios de EOL.La metodología ECOINDES se ha validado aplicándola en una lavadora de la empresa Fagor Electrodomésticos S.Coop.
2

Determinantes de eco-innovación en clústers industriales. Una aplicación empírica en el departamento del Atlántico

Mercado Caruso, Nohora Nubia 10 March 2022 (has links)
[ES] La eco-innovación se define como el desarrollo de productos y procesos que contribuyen al respeto y avance en ámbito medioambiental, aplicando estrategias hacia la búsqueda de soluciones de diferenciación y posicionamiento en el mercado de manera sostenible. La eco-innovación en clústers industriales tiene como objetivo unir competitividad y sostenibilidad, convirtiendo a los agentes del clúster en unidades vivas de la economía. Entre las ventajas del clúster se denota la especialización y efecto derrame que, al introducir la eco-innovación, logra mucho más rápido la expansión de ventajas ambientales y beneficios a todas las empresas integradas en este, logrando un equilibrio entre la competencia y la colaboración de actividades eco-innovadoras. El objetivo de este estudio es determinar cuáles son esos determinantes o factores que generar eco-innovación en los clústers industriales. Para el estudio empírico, se escogió el clúster metalmecánico de la ciudad de Barranquilla en Colombia, considerado un clúster artificial o iniciativa clúster, siendo su reto principal mejorar la integración, especialización y competitividad por su carácter único y su importancia en la región. Para desarrollar esta tesis doctoral, tras una detallada revisión de la bibliografía, se plantearon 15 hipótesis, que se analizaron a través de la regresión multivariante y de productos cruzados. Se diseñó y aplicó un cuestionario a 40 empresas del clúster industrial metalmecánico compuesto por 44 preguntas, divididas a su vez en 8 factores. La aplicación de los modelos de regresión permitió comprobar la fiabilidad y validez de los constructos establecidos, pero no la comprobación de las hipótesis propuestas, ya que la consistencia era muy débil; es decir se contaba con resultados asimétricos. Se recurrió entonces al análisis de productos cruzados hacia delante para intentar mejorar la asimetría en el análisis de variables, aunque los resultados seguían siendo poco significativos. Finalmente, se aplicó el análisis cualitativo comparativo FsQCA, que trabaja datos asimétricos y relaciones causales. La aplicación de la técnica FsQCA, permitió establecer un conjunto de combinaciones causales que logran generar altos niveles de eco-innovación. Utilizando el Análisis Cualitativo Comparativo de Conjuntos Difusos (FsQCA), se persigue identificar si existe algún factor que sea condición necesaria para la eco-innovación, así como combinaciones de antecedentes causales capaces de explicar la eco-innovación en clúster industriales. Los resultados conducen a que no existe una condición necesaria por sí misma y que existen diversos conjuntos de soluciones suficientes que conducen a niveles altos y bajos de eco-innovación y varían conforme a lograr resultados de tipo económico, ambiental y de acceso a nuevos mercados para las empresas del clúster. Así, los resultados indican que: demanda, presión competitiva y las políticas, son ingredientes importantes para lograr efectos de innovación ambiental en el clúster, atendiendo al nivel de consistencia en los resultados (90%). Entre los resultados más destacables se observa que, al combinar los factores de capacidad, presión competitiva y desarrollo e implementación de políticas y regulaciones ambientales, se constata una influencia positiva para las empresas del clúster en los aspectos relativos al acceso a nuevos mercados, siendo esta la combinación con mayor consistencia (con un 91% de las cuatro configuraciones suficientes para lograr acceder a nuevos mercados). Por otra parte, para lograr altos niveles de resultados económicos en el clúster se destaca la combinación causal de ausencia de capacidades, cooperación y ausencia de presión competitiva como factores importantes en esta receta. El análisis arroja una consistencia del 87% y es de notar que, aunque existan niveles bajos de capacidades, y competitividad y poca presión competitiva, basta con que exista alto nivel de cooperación entre las empresa / [CA] L'ecoinnovació es defineix com el desenvolupament de productes i processos que contribueixen al respecte i avanç en l'àmbit mediambiental, aplicant estratègies cap a la cerca de solucions de diferenciació i posicionament en el mercat de manera sostenible. L'ecoinnovació en clústers industrials té com objectiu unir competitivitat i sostenibilitat, convertint als agents del clúster en unitats vives de l'economia. Entre els avantatges del clúster es denota l'especialització i efecte vesse que, en introduir l'ecoinnovació, aconsegueix molt més ràpid l'expansió d'avantatges ambientals i beneficis a totes les empreses integrades en aquest, aconseguint un equilibri entre la competència i la col·laboració d'activitats eco-innovadores. L'objectiu d'aquest estudi és determinar quins són aqueixos determinants o factors que generar ecoinnovació en els clústers industrials. Per a l'estudi empíric, es va triar el clúster metalmecánico de la ciutat de Barranquilla a Colòmbia, considerat un clúster artificial o iniciativa clúster, sent el seu repte principal millorar la integració, especialització i competitivitat pel seu caràcter únic i la seua importància a la regió. Per a desenvolupar aquesta tesi doctoral, després d¿una detallada revisió de la bibliografia, es van plantejar 15 hipòtesi, que es van analitzar a través de la regressió multivariant i de productes creuats. Es va dissenyar i va aplicar un qüestionari a 40 empreses del clúster industrial metalmecánico compost per 44 preguntes, dividides al seu torn en 8 factors. L'aplicació dels models de regressió va permetre comprovar la fiabilitat i validesa dels constructes establits, però no la comprovació de les hipòtesis proposades, ja que la consistència era molt feble; és a dir es comptava amb resultats asimètrics. Es va recórrer llavors a l'anàlisi de productes creuats cap avant per a intentar millorar l'asimetria en l'anàlisi de variables, encara que els resultats continuaven sent poc significatius. Finalment, es va aplicar l'anàlisi qualitativa comparativa FsQCA, que treballa dades asimètriques i relacions causals. L'aplicació de la tècnica FsQCA, va permetre establir un conjunt de combinacions causals que aconsegueixen generar alts nivells d'ecoinnovació. Utilitzant l'Anàlisi Qualitativa Comparativa de Conjunts Difusos (FsQCA), es persegueix identificar si existeix algun factor que siga condició necessària per a l'ecoinnovació, així com combinacions d'antecedents causals capaços d'explicar l'ecoinnovació en clúster industrials. Els resultats condueixen al fet que no existeix una condició necessària per si mateixa i que existeixen diversos conjunts de solucions suficients que condueixen a nivells alts i baixos d'ecoinnovació i varien conforme a aconseguir resultats de tipus econòmic, ambiental i d'accés a nous mercats per a les empreses del clúster. Així, els resultats indiquen que: demanda, pressió competitiva i les polítiques, són ingredients importants per a aconseguir efectes d'innovació ambiental en el clúster, atés el nivell de consistència en els resultats (90%). Entre els resultats més destacables s'observa que, en combinar els factors de capacitat, pressió competitiva i desenvolupament i implementació de polítiques i regulacions ambientals, es constata una influència positiva per a les empreses del clúster en els aspectes relatius a l'accés a nous mercats, sent aquesta la combinació amb major consistència (amb un 91% de les quatre configuracions suficients per a aconseguir accedir a nous mercats). D'altra banda, per a aconseguir alts nivells de resultats econòmics en el clúster es destaca la combinació causal d'absència de capacitats, cooperació i absència de pressió competitiva com a factors importants en aquesta recepta. / [EN] Eco-innovation is defined as the development of products and processes that contribute to respect and progress in the environmental field, applying strategies towards the search for differentiation solutions and positioning in the market in a sustainable way. Eco-innovation in industrial clusters has the objective of uniting competitiveness and sustainability, of converting the agents of the cluster into living units of the economy. Among the advantages of the cluster is the specialization and spillover effect, which by introducing eco-innovation achieves much faster the expansion of environmental advantages and benefits to all the companies attached to it, achieving a balance between competition and a high collaboration of eco-innovative activities. The objective of this study is to determine which are those determinants or factors that generate eco-innovation in industrial clusters. For the empirical study, the metal-mechanical cluster of the city of Barranquilla in Colombia was chosen. This cluster is considered an artificial cluster or cluster initiative, its main challenge being to improve integration, specialization and competitiveness due to its unique nature and its importance in the region. To develop this study, an eco-innovation model in industrial clusters was proposed, consisting of 15 hypotheses analyzed by multivariate regression and cross products, a questionnaire was designed and applied to 40 companies of the metal-mechanical industrial cluster with 44 questions, divided into 8 factors. The application of the regression models allowed to verify the reliability and validity of the established constructs, but not the verification (acceptance or rejection) of the proposed hypotheses, since the consistency was very weak. In other words, there were asymmetric results, so forward cross-product analysis was used to try to improve the asymmetry in the analysis of variables, but it was still not very significant. Finally, the FsQCA comparative qualitative analysis was used, which works with asymmetric data and causal relationships. The application of FsQCA allowed to establish a set of causal combinations that in combination manage to generate high levels of eco-innovation. Using the Fuzzy Sets Comparative Qualitative Analysis (FsQCA) an attempt was made to identify whether there is any factor that is a necessary condition for cluster eco-innovation, as well as combinations of causal antecedents capable of explaining industrial clustering eco-innovation. The results lead to the fact that there is no necessary condition by itself and that there are several sets of sufficient solutions that lead to high and low levels of eco-innovation and vary according to achieving economic, environmental and access to new markets results for the cluster companies.The results indicate that demand, competitive pressure, and policies due to their level of consistency in results (90%) are important ingredients to achieve environmental innovation effects in the cluster. By combining the factors of capacity, competitive pressure and the development and implementation of environmental policies and regulations, a positive influence is presented for the cluster companies to access new markets; This being the most consistent combination with 91% of the four configurations sufficient to gain access to new markets. On the other hand, to achieve high levels of economic results in the cluster, the causal combination of the absence of capacities, cooperation and the absence of competitive pressure stands out as important factors in this recipe. The analysis shows a consistency of 87% and it is noteworthy that, although there are low levels of skills and competitiveness and little competitive pressure, it is enough that there is a high level of cooperation between the cluster companies to be able to generate economic results. / Mercado Caruso, NN. (2022). Determinantes de eco-innovación en clústers industriales. Una aplicación empírica en el departamento del Atlántico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181583 / TESIS

Page generated in 0.0442 seconds