Anyone who has been learning a new language knows the feeling of anxiety when facedwith the task to use it in the classroom and in real life. Foreign Language Anxiety isconcept developed by Horwitz et al. (1986) to describe and measure this specific form ofanxiety. In this study, the anxiety levels of a class of Chinese senior middle schoolstudents taking an English class have been measured. The levels were measuredaccording to the Foreign Language Anxiety Scale, developed by Horwitz et al. (1986). 59informants participated in the study. The data were analysed to find which factors invokethe most anxiety. To gather qualitative data and gain further insight, two sets of groupinterviews were performed. The results show that a majority of the students suffer fromanxiety in class. Teacher-generated anxiety seems to be the most provoking factoraccording to the analysis. / Alla som har studerat ett främmande språk känner igen den ängslan man upplever närspråket ska användas i klassrummet eller i en autentisk situation. Språkängslan införfrämmande språk är ett begrepp som utvecklats av Horwitz et al. (1986) för att beskrivaoch mäta den här specifika formen av ängslan. I den här studien har nivån av ängslan ien kinesisk högstadieklass som studerar engelska mätts. Nivån har mätts i enlighet medskalan för språkängslan i samband med undervisning i främmande språk (författarensöversättning) utvecklad av Horwitz et al. (1986). 59 informanter deltog i studien. Datananalyserades för att se vilka faktorer som framkallar mest ängslan. För att samlakvalitativ data och få djupare insyn genomfördes också två gruppintervjuer. Resultatetvisar att en majoritet av studenterna lider av ängslan i klassrummet. Lärargenereradängslan är den mest bidragande faktorn enligt analysen.

Research on self-efficacy has been a productive field and abundant research has shown that teachers’ self-efficacy beliefs influence teachers’ actions and performances and thus affect students’ learning outcomes. However, there is a lack of literature on EFL teachers’ self-efficacy beliefs and even less research was set in Chinese EFL contexts. On the one hand, this study was conducted to provide a general picture of the current status of EFL teachers’ perceived English proficiency, self-rated self-efficacy beliefs and self-reported teaching practices in terms of some demographic perspectives; On the other hand, it aimed to explore the correlations among Chinese primary EFL teachers’ perceived English proficiency, self-efficacy beliefs and teaching practices. The quantitative study surveyed 217 in-service primary EFL teachers. The descriptive results showed that: (1) EFL teachers varied in perceived English proficiency in terms of age, years of teaching experience and college major; (2) age and teaching experience did while college major didn’t make a difference for EFL teachers’ self-efficacy beliefs; (3) the surveyed EFL teachers, in general, had a greater preference to communication-oriented language teaching (COLT) than form-oriented language teaching (FOLT). The results from the correlational statistics showed that: (1) perceived English proficiency (PEP), on the whole, had a significant predictive effect on self-efficacy beliefs (SEB). It was striking that among the four skills (listening, speaking, reading, and writing) of English language, speaking had the most significant predictive effect on self-efficacy beliefs; (2) EFL teachers’ self-efficacy beliefs (SEB) had a predictive effect on COLT practices whereas not on FOLT practices; (3) The mediation model of showing the causal impacts of PEP (through SEB) on COLT was tested. i.e. Chinese primary EFL teachers’ self-efficacy beliefs played a complete mediating role between perceived English proficiency and communication-oriented language teaching. The findings of the present study added on the compelling evidence that self-efficacy beliefs matter in the realm of primary EFL teaching in China. In light of these findings, implications were generated to primary EFL teacher education and in-service EFL teacher training programs, such as courses related to improving English proficiency, especially speaking skills, should be offered for non-English major EFL teachers; training courses related to improving self-efficacy beliefs, especially on classroom management strategies, and the recommended communicative-oriented language teaching practices should be offered to pre-service and inexperienced in-service EFL teachers.

[ES] La adquisición de vocabulario es uno de los principales desafíos para los estudiantes de idiomas y la falta de un vocabulario adecuado es el primer impedimento para una comunicación exitosa. A través de una revisión de la literatura sobre la enseñanza y el aprendizaje de vocabulario se identificó una brecha importante; la mayor parte de la investigación se lleva a cabo en condiciones controladas. Existe la necesidad de comprender la influencia de la enseñanza del vocabulario en el entorno real del aula. Este estudio examina específicamente la influencia de metodologías de enseñanza de vocabulario en el aula. Este estudio se realizó en una universidad privada con 37 participantes en un estudio piloto y 166 en el estudio principal, ambos divididos en grupos de control y experimentales utilizando un diseño de pretest-postest para analizar la influencia de la instrucción de vocabulario explícito en las clases. El conocimiento del vocabulario se evaluó antes y después de las intervenciones con una versión adaptada de la Escala de conocimiento del vocabulario (VKS por sus siglas en inglés) (Paribakht y Wesche, 1993). Esta investigación constó de dos fases. En primer lugar, se evaluó en un estudio piloto la instrucción de vocabulario explícito a través de la exposición visual al vocabulario objetivo con traducción al español y entrada auditiva, esta etapa se centró en el primer paso para el aprendizaje de vocabulario mencionado por Nation (2013): Prestar atención a las palabras. Los resultados obtenidos del estudio piloto no presentaron diferencias significativas entre el grupo control y el experimental. Por lo tanto, se decidió incluir una actividad adicional para mejorar el aprendizaje de vocabulario. En la segunda fase, que incluyó a 166 estudiantes, empleó una actividad de vocabulario basada en la web, así como la exposición visual. Esto se introdujo para evocar el segundo paso del aprendizaje de vocabulario: Recuperación. Esta metodología brindó oportunidades para que los participantes exploraran el vocabulario con una nueva herramienta de aprendizaje; permitiendo a los estudiantes no solo notar el vocabulario clave, sino también recuperarlo. Los resultados del estudio principal fueron alentadores, el grupo experimental superó al grupo de control en la prueba posterior (p<0,001) mostrando una mejora significativa en la mayoría de las palabras. Podemos suponer que la metodología adicional incluida en el estudio principal podría ser responsable de la mejora del vocabulario. Después de la intervención, una entrevista semiestructurada con los participantes del grupo experimental obtuvo información sobre sus ideas sobre su propio aprendizaje y la metodología utilizada. Los participantes dieron una opinión positiva de las actividades basadas en la web y reconocieron la importancia del desarrollo del vocabulario en su proceso de aprendizaje de idiomas. Este estudio destaca la influencia positiva de la instrucción de vocabulario explícito en el entorno del aula de aprendizaje de inglés. La tecnología brinda oportunidades para replicar esta metodología con poca inversión de tiempo; esta puede ser una herramienta beneficiosa para profesores y estudiantes. En este sentido, al final, se discuten las implicaciones pedagógicas. / [CAT] L'adquisició de vocabulari és un dels principals desafiaments per als estudiants d'idiomes i la falta d'un vocabulari adequat és el primer impediment per a una comunicació amb èxit. A través d'una revisió de la literatura sobre l'ensenyança i l'aprenentatge de vocabulari es va identificar una bretxa important; la major part de la investigació es du a terme en condicions controlades. Hi ha la necessitat de comprendre la influència de l'ensenyança del vocabulari en l'entorn real de l'aula. Aquest estudi examina específicament la influència de metodologies d'ensenyança de vocabulari en l'aula. Este estudi es va realitzar en una universitat privada amb 37 participants en un estudi pilot i 166 en l'estudi principal, ambdós dividits en grups de control i experimentals utilitzant un disseny de pretest-postest per a analitzar la influència de la instrucció de vocabulari explícit en les classes. El coneixement del vocabulari es va avaluar abans i després de les intervencions amb una versió adaptada de l'Escala de coneixement del vocabulari (VKS per les seues sigles en anglès) (Paribakht i Wesche, 1993) . Aquesta investigació va constar de dos fases. En primer lloc, es va avaluar en un estudi pilot la instrucció de vocabulari explícit a través de l'exposició visual al vocabulari objectiu amb traducció a l'espanyol i entrada auditiva, esta etapa es va centrar en el primer pas per a l'aprenentatge de vocabulari mencionat per Nation (2013) : Parar atenció a les paraules. Els resultats obtinguts de l'estudi pilot no van presentar diferències significatives entre el grup control i l'experimental. Per tant, es va decidir incloure una activitat addicional per a millorar l'aprenentatge de vocabulari. En la segona fase, que va incloure a 166 estudiants, va emprar una activitat de vocabulari basada en la web, així com l'exposició visual. Açò es va introduir per a evocar el segon pas de l'aprenentatge de vocabulari: Recuperació. Esta metodologia va brindar oportunitats perquè els participants exploraren el vocabulari amb una nova ferramenta d'aprenentatge; permetent als estudiants no sols notar el vocabulari clau, sinó també recuperar-lo. Els resultats de l'estudi principal van ser encoratjadors, el grup experimental va superar al grup de control en la prova posterior (p<0,001) mostrant una millora significativa en la majoria de les paraules. Podem suposar que la metodologia addicional inclosa en l'estudi principal podria ser responsable de la millora del vocabulari. Després de la intervenció, una entrevista semiestructurada amb els participants del grup experimental va obtindre informació sobre les seues idees sobre el seu propi aprenentatge i la metodologia utilitzada. Els participants van donar una opinió positiva de les activitats basades en la web i van reconèixer la importància del desenvolupament del vocabulari en el seu procés d'aprenentatge d'idiomes. Este estudi destaca la influència positiva de la instrucció de vocabulari explícit en l'entorn de l'aula d'aprenentatge d'anglès. La tecnologia brinda oportunitats per a replicar esta metodologia amb poca inversió de temps; esta pot ser una ferramenta beneficiosa per a professors i estudiants. En este sentit, al final, es discutixen les implicacions pedagògiques. / [EN] Vocabulary acquisition is one of the major challenges for language learners and the lack of proper vocabulary is the first impediment to successful communication. A literature review of vocabulary teaching and learning identified an important gap; most research is conducted under controlled conditions. There is a necessity to understand the influence of vocabulary instruction in real classroom settings. This study specifically examines the influence of vocabulary teaching methodologies in the classroom. This study was conducted in a private university with 37 participants in a pilot study and 166 in the main study, both divided into control and experimental groups using a pretest-posttest design in order to analyse the influence of explicit vocabulary instruction in classes. Vocabulary knowledge was assessed before and after interventions with an adapted version of the Vocabulary Knowledge Scale (VKS) (Paribakht & Wesche, 1993). This research consisted of two phases. First, explicit vocabulary instruction through visual exposure to target vocabulary with Spanish translation and aural input was assessed in a pilot study. This stage focused on the first step for vocabulary learning mentioned by Nation (2013): Noticing. Results obtained from the pilot study presented no significant difference between the control and the experimental group. Therefore, it was decided to include an additional activity to enhance vocabulary learning. In the second phase, which included 166 students, employed a web-based vocabulary activity as well as the visual exposure. This was introduced to evoke the second step of vocabulary learning: Retrieval. This methodology provided opportunities for participants to explore vocabulary with a new learning tool; allowing students to not only notice target vocabulary, but also to retrieve it. The results from the main study were encouraging, the experimental group outperformed the control group in the posttest (p<0.001) showing significant improvement in most words in the experimental group. We may assume that the additional methodology included in the main study could be responsible for the vocabulary enhancement. After the intervention, a semi-structured interview with participants from the experimental group elicited information about their ideas toward their own learning and the methodology used. Participants gave a positive opinion of web-based activities and acknowledged the importance of vocabulary development in their language-learning process. This study highlights the positive influence of explicit vocabulary instruction in English Learning classroom settings. Technology provides opportunities to replicate this methodology with little time investment; a beneficial tool for teachers and students. In this sense, pedagogic implications are discussed. / Palacios Vivar, C. (2022). Effects of Exposure to L1 Translation in Vocabulary Acquisition in English as a Foreign Language with College Students [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/183071