La present tesi pretèn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referència, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta àrea geogràfica la que, d'ençà el segle IX, i un cop superada la invasió sarraïna que suposà, entre altres coses, la definitiva desaparició de la seu episcopal emporitana, acabà per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcació que englovava els antics dominis eclesiàstics i territorials de les seus visigòtiques de Gerunda i Impurias. És una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigació que presentem, pretén ser una aportació a una millor comprensió d'aquest període, amb la sistematització i catalogació de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraça el període comprés entre els segles IV-VII, on es fa menció expressa a l'àrea geogràfica que ens ocupa.Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia pròpia.A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducció, es fixen els límits territorials (marc geogràfic) i cronològics (marc històric) de la investigació, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits.Un segon gran apartat està enterament dedicat a l'estudi i anàlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre país en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa.En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referències textuals recollides en aquest estudi. L'anàlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litúrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemàtica, analitzant l'autor, el text i l'època de composició, i tot això en el marc més ampli de la societat del seu temps.Un apartat certament important és enterament dedicat a l'estudi dels orígens i difusió del culte al màrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informació proporcionada per les fonts escrites i epigràfiques de l'època. El culte al màrtir gironí del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements característics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispània durant l'antiguitat tardana.Finalment, i després de presentar, a tall de síntesi, les principals conclusions d'aquesta investigació, un darrer gran apartat ve constituït per un apèndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronològic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crítiques citades. Val a dir, que en aquesta investigació hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crítiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha permès, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crítiques que s'havien inclòs en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el període històric que ens ocupa. / This doctoral thesis, as its name suggests, tries to be a study of all the information which can be obtained from the written sources in the late antique period (from the fourth to the seventh century) and which directly or indirectly refer to the lands in the northeast of Catalonia. From the ninth century onwards and once its people got over the Saracen invasion which, among other things, led to the end of the episcopal see in Impurias, this geographical area ended up becoming the future territory of the diocese of Girona. This area included the old ecclesiastical and territorial dominions of the visigothic sees of Gerunda and Impurias. It is a fact that the study of late antiquity has shown a major boost in the last years. It is within this framework that we are presenting this study, which tries to contribute to a better understanding of this period, by systematizing and cataloguing all the texts with a chronology between the fourth and seventh century A.D., where the geographical area we are dealing with is specifically mentioned.This study is organized into seven clearly different parts which are nevertheless interdependent, each one with its own specificity and methodology.In the first part (chs.2-3), and by way of introduction, the territorial and chronological boundaries of the study (geographical and historical framework) have been fixed, essential elements to better understand the scene in which the events described take place.There is a second big section which is etirely dedicated to the study and analysis of the main contributions from historiography to the study of the subject we are dealing with in our country in the last centuries, from the seventeenth century until today.Thirdly, there is an individual analysis of ace of the textual references collected in this study. The analysis has been divided into five big sections , following and respecting the diverse tipology of the sources consulted: 1) the itineraria romana; 2) text from the late antique patrology; 3) council minutes; 4) liturgical texts; and 5) epigraphy. Each text is studied globally and systematically by analysing the author, the text and the period of composition, and everything within the wider framework of the society of their time.A really important section is completely dedicated to the study of the origins and spreading of the worship of the martyr of Sant Feliu from Girona during late antiquity, especially from the information obtained from the written and epigraphic sources of that time. The worship of the martyr from Girona of the fourth century was without doubt one ot the characteristic and distinctive elements in the life of the late antique Gerunda and , at the same time, a sign of the great prestige achieved by the episcopal see from Girona to the rest of Hispania during late antiquity.Finally, and after synthetically presenting the main conclusions of this study, there is a final big section with a documentary appendix in which there are all the texts which have been studied, in chronological order, transcribed according to the main critical editions which have been quoted. It must be said that in this study we have mostly used the best critical editions of each of the works studied, which has occasionally allowed us to correct old much less accurate or critical transcriptions which had been included in many of the works of the last two hundred years, where the historical period we are dealing with was studied.