Spelling suggestions: "subject:"estat dde les autonomies"" "subject:"estat dde les outonomiese""
1 |
Govern de la Generalitat Valenciana (1983-1995), ElCalvet Crespo, Jordi 15 December 2005 (has links)
La tesi té per objecte el Govern de la Generalitat Valenciana en el període 1983-1995, del qual s'analitza l'estructura, el funcionament i la composició. La hipòtesi principal considera que la formació d'una elit de govern constitueix un factor bàsic per consolidar aquesta institució. En els anys inicials de la Comunitat Valenciana, l'elit concreta el context en el qual operaran les relacions de poder, i estableix les regles, els procediments i les decisions bàsiques que fonamenten la direcció de la comunitat autònoma.El treball es divideix en tres capítols. El primer es dedica al marc teòric, l'institucionalisme, concretament al corrent normatiu, segons el qual l'activitat política depèn de les normes i valors que l'ordenen. Les institucions mantenen la voluntat de regular les relacions de poder, a partir del respecte i el seguiment d'unes pautes i procediments per prendre decisions. A més, també fixen els límits i les possibilitats d'actuació, perquè dicten els criteris de legitimitat i d'oportunitat. De manera més concreta, aquest corrent aporta a l'estudi de la construcció i materialització de la Generalitat Valenciana una perspectiva sobre les normes d'una nova comunitat política regional, que condicionaran l'actuació dels poders públics, però també dels grups i col·lectius de la societat valenciana.El segon capítol es dedica a l'activitat de direcció política, d'una banda, i a l'estructura del Govern, d'una altra. Quant al primer element, es centra més atenció a la participació en la potestat legislativa, que indica les prioritats a l'hora de desenvolupar les previsions estatutàries. A partir de la tramitació dels projectes i proposicions també es coneix el grau de consens i de divisió entre els partits i les elits. Quant al segon element, es comenten les normes jurídiques que regulen el Govern, és a dir, el Consell i les unitats polítiques de l'Administració, ja que la tesi té una orientació politològica, que sobrepassa la concepció que el poder executiu és format pel president i els consellers, només. Així mateix, es compten els titulars de les conselleries i unitats directives de l'administració, la durada en el càrrec i els relleus dels equips directius. S'observa que el Govern és encapçalat, de manera efectiva, pel president i els consellers, els quals elegeixen les persones de confiança per dirigir els departaments. El tercer capítol tracta de la composició del Govern. Basat en entrevistes personals a tota la població d'estudi, analitza les característiques sociològiques, polítiques i actitudinals dels consellers, sotssecretaris i secretaris generals dels departaments. Pel que fa a la posició social, els individus presenten una dosi de valencianitat elevada i comparteixen un estatus similar, per estudis i professió. No obstant, l'origen social presenta una certa varietat. Pel que fa a la filiació, comencen l'activitat política en els anys d'estudis universitaris i ingressen en el PSPV-PSOE en els inicis de la refundació del partit, entre 1978 i 1982. Formen part de les famílies que pugnen per dirigir-lo, i arriben a ocupar càrrecs en la direcció nacional. Tot i així, durant l'etapa autonòmica, la composició del Govern se separa de la composició de la Comissió Executiva Nacional. Finalment, pel que fa a les actituds vers l'autogovern, presenten una homogeneïtat elevada, encara que en aspectes rellevants (simbologia, règim lingüístic, marc competencial), existeix una divisió entre un sector més centralista, que predomina, i un altre més regionalista, minoritari. / This thesis focuses on Valencia Executive (1983-1995), especially on its structure, operation and composition. Its main hypothesis states that the elite formation is a main factor in the consolidation of this institution. During the initial period of Valencian autonomous Government, the political elite set up the context in which power relations were to take place; besides, it established the rules and procedures, and took the basic decisions that brought on the direction of polity.This work is divided in three parts. The first one reviews the New Institutionalism, which points out institutions regulate power relations by fixing rules and procedures for decision making. Moreover, it states that institutions impose the limits and possibilities, since they dictate legitimacy and opportunity criteria. This approach turns to be useful to understand the rules that drive the regional-building process and bind the political behaviour of political parties and groups.The second part focuses, on one hand, on political driving, and on the structure of the Executive, on the other. Regarding the first aspect, it stresses on the participation of the Executive on the Legislative power, since it shows the agenda of region-building and the degree of consensus between parties and elites. Regarding the second, it describes the proper acts of the Executive, including those referring to political appointments for the civil service. Besides, it gives an account of the members of the Executive, the duration of the legislatures and the number of reshuffles. Briefly, the President and the Ministers effectively lead the Government, and also make other appointments.The third part of this work focuses on the composition of the Executive, and it is based on personal surveys that provided primary data about social background, political career and attitudes of the members of the Executive. These people are fully Valencian and share a similar status; moreover, they have had an analogous political career, which starts at the university and follows in the political parties. Finally, attitudes and perceptions about regional institutions seem to be homogeneous, despite the fact that in some relevant issues (e.g. symbols, linguistic questions and legislative power) there is a cleavage between a less federalist sector, which holds the majority, and a more federalist one.
|
2 |
Infraestructuras, externalidades, y crecimiento regional: algunas aportaciones para el caso españolMoreno Serrano, Rosina 30 November 1998 (has links)
Los estudios sobre crecimiento económico han considerado desde antiguo el papel del progreso técnico exógeno en la función de producción agregada (Solow, 1957) como una de las dimensiones de mejora de la eficiencia. La investigación posterior, sin embargo, ha buscado la forma de asociar las ganancias de productividad con factores más específicos que el simple transcurso del tiempo creando el cuerpo de las teorías del crecimiento endógeno. Así, tanto en la teoría como en las aplicaciones se han sucedido los análisis sobre la importancia de las generaciones de capital y la cualificación del trabajo como determinantes del crecimiento de la producción en general y de las ganancias de productividad del sector privado, en concreto. Se dejaba, no obstante, una puerta abierta a otras posibles explicaciones. No fue hasta finales de los ochenta cuando surgió entre los economistas el interés por analizar el impacto del capital público como otro posible determinante del crecimiento económico, a fin de encontrar explicaciones a la caída del crecimiento de productividad que estaba teniendo lugar en aquellos momentos en los países desarrollados. Sin embargo, ¿por qué entre las variables que concentraron la atención de los economistas para explicar este fenómeno se encontraba el capital público? Esta cuestión y otras más han sido analizadas a través de una extensa literatura, tanto teórica como empírica, y en el caso concreto del efecto de las infraestructuras en el desarrollo económico tampoco han faltado los análisis, y la presente tesis doctoral quiere incidir en este punto, aunque es preciso remarcar que nuestro estudio se va a concentrar en el ámbito regional. El estudio de las economías regionales es un ámbito que ha ganado últimamente importancia en nuestro país a consecuencia de la transformación de España en un Estado formado por Comunidades Autónomas y de su ingreso en la Comunidad Europea. Eso ha llevado a potenciar el estudio de las externalidades como factores determinantes del crecimiento económico. De esta forma, la presente tesis intenta no trasladar automáticamente conceptos macroeconómicos, sino que procura otorgar una especial importancia al papel de la geografía y del espacio, y considerar de una manera explícita las externalidades, "spillovers" o vínculos regionales. Teniendo en cuenta estas motivaciones genéricas, los objetivos de la presente tesis son tres: 1) Realizar una revisión crítica de la literatura existente en torno al análisis de los efectos de las infraestructuras en el desarrollo económico regional; 2) Abordar teórica y empíricamente el efecto de las infraestructuras en el desarrollo económico, y 3) Desarrollar un marco teórico que vaya más allá de las funciones de producción, que nos permita entender el proceso de influencia de las infraestructuras. Para poder tratar estos objetivos, el trabajo se estructura internamente en tres partes claramente diferenciadas. En la primera se recogen las ideas teóricas que han marcado de una manera más directa la elaboración de esta tesis. En la segunda se sigue la línea más tradicional en el estudio de las infraestructuras, analizando concretamente el posible efecto diferencial de las infraestructuras según el nivel de desarrollo de la economía. En la tercera parte se utiliza el marco teórico de la teoría de la dualidad para cuantificar y desmenuzar el efecto de las infraestructuras en el comportamiento de las empresas, permitiendo un mejor entendimiento del vínculo entre los "inputs" públicos y la naturaleza del proceso de producción. Un capítulo de conclusiones y un apartado de bibliografía completan el contenido de esta tesis. / The present dissertation focuses on infrastructure effect on economic growth. However, since public impact is analysed as a regional level, the automatic translation of macroeconomic topics is avoided, stressing the role of geography and space through the explicit consideration of externalities across regions. Specifically, the goal of the dissertation is threefold. First, a literature review both on infrastructure effects and cross-regions externalities is made. Also, given the regional scope of the dissertation, we claim the geography has scarcely been considered in empirical regional studies, which have mostly forgotten the possibility of externalities as a growth transmission tool. We suggest the use of Spatial Econometrics as the most accurate framework to test their presence. Second, we consider infrastructure effect both as a theoretical and empirical level. Instead of focusing on the specific elasticity of output with respect to public capital, the conditions that make the relationship between infrastructure and regional growth so complex is analysed. First, the use of the variable expansion method reveals both the absence of a direct effect of infrastructure and the fact that the link between infrastructure and growth depends on the level of the existing stock (threshold level). Second, we examine the importance of the spatial dimension in infrastructure impact, due to spillover effects. In this sense, the dissertation provides evidence of the existence of spatial autocorrelation processes in the considered model. Finally, we find out that industry is the sector which reaps the most benefits from an increase in the infrastructural dotation whereas the results are very sensitive to the presence of sectorial spillovers. As a third goal, the cost reductions associated with infrastructure provision are examined through the application of the duality theory. This theoretical framework allows us to determine a wide range of public capital effects both in the short and long term. By considering the impact of infrastructure on private investment decision, which we call the infrastructure's location effect, it is observed how, besides the direct effect on costs in the short run, infrastructure presents an indirect channel of influence through its effect on private capital.
|
Page generated in 0.0738 seconds