El objetivo de esta investigación es descubrir la existencia de patrones gráficos fractales en el comportamiento colectivo de los españoles, en relación a su identidad ideológica. La hipótesis principal es la presencia de patrones fractales en la serie temporal de la identidad ideológica en España. Asimismo, estas series deberían mostrar ciclos característicos y su comportamiento no debería ser aleatorio.En cuanto al diseño y metodología, se utiliza una serie temporal de 251 puntos recogidos de la escala ideológica de los Barómetros del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) de España, a nivel nacional. Esta serie se extiende desde junio de 1983 hasta abril de 2006. La metodología utilizada fue a través del Rescaled Range Analysis o Hurst Exponent. Este análisis detecta la presencia de características fractales en series temporales, permitiendo descubrir persistencia o antipersistencia en el comportamiento de la serie, además de ciclos de volatilidad, tal como se realiza en valores de acciones en bolsa.En relación a los resultados se observa que la serie general presenta un valor Hurst H, de 0,091, indicando la presencia de características fractales. La antipersistencia de la serie sugiere la presencia de mecanismos regulatorios de feed-back negativos para favorecer la estabilidad dinámica del sistema. La serie tiene un valor H de 0,398 en ventanas de tiempo menores a 45 meses y de H 0,115 en ventanas mayores, lo que indica la presencia de ciclos de cambio de alrededor de esa cantidad de meses. Por su parte, las series de los distintos sectores políticos desde la extrema izquierda a la extrema derecha presentan también características antipersistentes y ciclos de cambio.Dentro de las conclusiones, se puede decir que, al igual que en economía, la aplicación del Exponente de Hust en el análisis de comportamientos colectivos en política, permiten dar cuenta de su volatilidad y ciclos característicos. Pareciera que la fractalidad se da en muchos sistemas naturales y comportamientos humanos, abarcando también a la política. Este estudio ha podido determinar la fractalidad del comportamiento político español, de utilidad para el pronóstico de comportamiento de voto y, principalmente, de ayuda para comprender el surgimiento de la opinión pública. / The aim of this study is to demonstrate the existence of fractal graphical patterns in the collective behaviour of the Spanish people about their ideological identity. The main hypothesis is that the time series of the ideological identity (Left-Right Scale) in Spain will present fractal patterns of functioning. Also, these series should show characteristic cycles and its behaviour would not be a random walk.DESIGN AND METHODS: A time series of 251 points gathered of the ideological scale of the Barometers of the Sociologic Research Centre (CIS) of Spain (national level) is analyzed. This series extends from June of 1983 to April of 2006. The methodology used was Rescaled Range Analysis (Hurst Exponent). This analysis detects the presence of fractal features in time series, allowing to discover persistence or antipersistence in the behaviour of series, in addition to cycles of volatility, as it occurs in stock market prices.RESULTS: The general series displays a Hurst H = 0.091, indicating presence of fractal features. The antipersistence of the series suggests an action of regulatory mechanisms of negative feed-back to get dynamic stability of the system. The series has a value H of 0.398 in time lag smaller than 45 months and H 0.115 in greater lag, which indicates the existence of cycles of change, around this time lag. The series of the political sectors (from the extreme left to the extreme right) also displays antipersistence and cycles of change.CONCLUSION: Like an econometric study, the application of Hurst Exponent in the analysis of collective behaviours in policy, allows to report their volatility and characteristic cycles. It seems to be that the fractality occurs in many natural systems and human behaviours, also including to the politic issues. This study has been able to determine the fractality of the Spanish political behaviour, utility to forecast voting behaviour and, mainly, aid to understand the emergence of public opinion.

La tesi té per objecte el Govern de la Generalitat Valenciana en el període 1983-1995, del qual s'analitza l'estructura, el funcionament i la composició. La hipòtesi principal considera que la formació d'una elit de govern constitueix un factor bàsic per consolidar aquesta institució. En els anys inicials de la Comunitat Valenciana, l'elit concreta el context en el qual operaran les relacions de poder, i estableix les regles, els procediments i les decisions bàsiques que fonamenten la direcció de la comunitat autònoma.El treball es divideix en tres capítols. El primer es dedica al marc teòric, l'institucionalisme, concretament al corrent normatiu, segons el qual l'activitat política depèn de les normes i valors que l'ordenen. Les institucions mantenen la voluntat de regular les relacions de poder, a partir del respecte i el seguiment d'unes pautes i procediments per prendre decisions. A més, també fixen els límits i les possibilitats d'actuació, perquè dicten els criteris de legitimitat i d'oportunitat. De manera més concreta, aquest corrent aporta a l'estudi de la construcció i materialització de la Generalitat Valenciana una perspectiva sobre les normes d'una nova comunitat política regional, que condicionaran l'actuació dels poders públics, però també dels grups i col·lectius de la societat valenciana.El segon capítol es dedica a l'activitat de direcció política, d'una banda, i a l'estructura del Govern, d'una altra. Quant al primer element, es centra més atenció a la participació en la potestat legislativa, que indica les prioritats a l'hora de desenvolupar les previsions estatutàries. A partir de la tramitació dels projectes i proposicions també es coneix el grau de consens i de divisió entre els partits i les elits. Quant al segon element, es comenten les normes jurídiques que regulen el Govern, és a dir, el Consell i les unitats polítiques de l'Administració, ja que la tesi té una orientació politològica, que sobrepassa la concepció que el poder executiu és format pel president i els consellers, només. Així mateix, es compten els titulars de les conselleries i unitats directives de l'administració, la durada en el càrrec i els relleus dels equips directius. S'observa que el Govern és encapçalat, de manera efectiva, pel president i els consellers, els quals elegeixen les persones de confiança per dirigir els departaments. El tercer capítol tracta de la composició del Govern. Basat en entrevistes personals a tota la població d'estudi, analitza les característiques sociològiques, polítiques i actitudinals dels consellers, sotssecretaris i secretaris generals dels departaments. Pel que fa a la posició social, els individus presenten una dosi de valencianitat elevada i comparteixen un estatus similar, per estudis i professió. No obstant, l'origen social presenta una certa varietat. Pel que fa a la filiació, comencen l'activitat política en els anys d'estudis universitaris i ingressen en el PSPV-PSOE en els inicis de la refundació del partit, entre 1978 i 1982. Formen part de les famílies que pugnen per dirigir-lo, i arriben a ocupar càrrecs en la direcció nacional. Tot i així, durant l'etapa autonòmica, la composició del Govern se separa de la composició de la Comissió Executiva Nacional. Finalment, pel que fa a les actituds vers l'autogovern, presenten una homogeneïtat elevada, encara que en aspectes rellevants (simbologia, règim lingüístic, marc competencial), existeix una divisió entre un sector més centralista, que predomina, i un altre més regionalista, minoritari. / This thesis focuses on Valencia Executive (1983-1995), especially on its structure, operation and composition. Its main hypothesis states that the elite formation is a main factor in the consolidation of this institution. During the initial period of Valencian autonomous Government, the political elite set up the context in which power relations were to take place; besides, it established the rules and procedures, and took the basic decisions that brought on the direction of polity.This work is divided in three parts. The first one reviews the New Institutionalism, which points out institutions regulate power relations by fixing rules and procedures for decision making. Moreover, it states that institutions impose the limits and possibilities, since they dictate legitimacy and opportunity criteria. This approach turns to be useful to understand the rules that drive the regional-building process and bind the political behaviour of political parties and groups.The second part focuses, on one hand, on political driving, and on the structure of the Executive, on the other. Regarding the first aspect, it stresses on the participation of the Executive on the Legislative power, since it shows the agenda of region-building and the degree of consensus between parties and elites. Regarding the second, it describes the proper acts of the Executive, including those referring to political appointments for the civil service. Besides, it gives an account of the members of the Executive, the duration of the legislatures and the number of reshuffles. Briefly, the President and the Ministers effectively lead the Government, and also make other appointments.The third part of this work focuses on the composition of the Executive, and it is based on personal surveys that provided primary data about social background, political career and attitudes of the members of the Executive. These people are fully Valencian and share a similar status; moreover, they have had an analogous political career, which starts at the university and follows in the political parties. Finally, attitudes and perceptions about regional institutions seem to be homogeneous, despite the fact that in some relevant issues (e.g. symbols, linguistic questions and legislative power) there is a cleavage between a less federalist sector, which holds the majority, and a more federalist one.