This thesis examines two different approaches to parsing event-based vehicular signal data to produce input to a neural network prediction model: event parsing, where the data is kept unevenly spaced over the temporal domain, and slice parsing, where the data is made to be evenly spaced over the temporal domain instead. The dataset used as a basis for these experiments consists of a number of vehicular signal logs taken at Scania AB. Comparisons between the parsing methods have been made by first training long short-term memory (LSTM) recurrent neural networks (RNN) on each of the parsed datasets and then measuring the output error and resource costs of each such model after having validated them on a number of shared validation sets. The results from these tests clearly show that slice parsing compares favourably to event parsing. / Denna avhandling jämför två olika tillvägagångssätt vad gäller parsningen av händelsebaserad signaldata från fordon för att producera indata till en förutsägelsemodell i form av ett neuronnät, nämligen händelseparsning, där datan förblir ojämnt fördelad över tidsdomänen, och skivparsning, där datan är omgjord till att istället vara jämnt fördelad över tidsdomänen. Det dataset som används för dessa experiment är ett antal signalloggar från fordon som kommer från Scania. Jämförelser mellan parsningsmetoderna gjordes genom att först träna ett lång korttidsminne (LSTM) återkommande neuronnät (RNN) på vardera av de skapade dataseten för att sedan mäta utmatningsfelet och resurskostnader för varje modell efter att de validerats på en delad uppsättning av valideringsdata. Resultaten från dessa tester visar tydligt på att skivparsning står sig väl mot händelseparsning.

Microservice architecture, which involves breaking down applications into smaller and loosely coupled components, is becoming increasingly common in the development of modern systems. Connections between these components can be established in various ways. One of these approaches is event-driven architecture, where components in the system communicate asynchronously with each other through message queues.  AWS, Amazon Web Services, the largest provider of cloud-based services, offers such a messaging queue: SQS, Amazon Simple Queue Service, which can be integrated with SNS, Amazon Simple Notification Service, to enable "one-to-many" asynchronous communication.  An alternative tool is Apache Kafka, created by LinkedIn and later open-sourced under the Apache Software Foundation. Apache Kafka is an event logging and streaming platform that can also function as a message queue in an event-driven architecture.  The authors of this thesis have been commissioned by Scania to compare and evaluate the performance of these two tools and investigate whether there are use cases where one might be more suitable than the other. To achieve this, two prototypes were developed, each prototype consisting of a producer microservice and a consumer microservice. These prototypes were then used to conduct latency and load tests by producing messages and measuring the time interval until they were consumed.  The results of the tests show that Apache Kafka has a lower average latency than SNS/SQS and scales more efficiently with increasing data volumes, making it more suitable for use cases involving real-time data streaming. Its potential as a message bus for loosely coupled components in the system is also evident. In this context, SNS/SQS is equally valuable, as it operates as a dedicated message bus with good latency and offers a user-friendly and straightforward setup process. / Mikrotjänstarkitektur, som innebär att applikationer bryts ned till mindre och löst kopplade komponenter, är något som blir allt vanligare vid utvecklingen av moderna system. Kopplingar mellan dessa komponenter kan etableras på olika sätt. Ett av dessa tillvägagångssätt är händelsedriven arkitektur, där komponenterna i systemet kommunicerar asynkront med varandra genom meddelandeköer.  AWS, Amazon Web Services, som är den största leverantören av molnbaserade tjänster, tillhandahåller en sådan meddelandekö: SQS, Amazon Simple Queue Service, som kan integreras med SNS, Amazon Simple Notification Service för att möjliggöra ”en-till-många” asynkron kommunikation.  Ett alternativt verktyg är Apache Kafka, skapat av Linkedin och senare öppen källkodspublicerad under Apache Software Foundation. Apache Kafka är en händelselogg och strömningsplattform som även kan fungera som en meddelandekö i en händelsedriven arkitektur.  Författarna av detta arbete har på uppdrag av Scania blivit ombedda att jämföra och utvärdera prestandan hos de två verktygen samt undersöka om det finns användningsfall där det ena kan vara mer lämpligt än det andra. För att uppnå detta utvecklades två prototyper, där varje prototyp består av en producent- och en konsumentmikrotjänst. Dessa prototyper användes sedan för att genomföra latens- och lasttester genom att producera meddelanden och mäta tidsintervallet till dess att de konsumerades.  Resultatet från testerna visar att Apache Kafka har lägre genomsnittlig latens än SNS/SQS och skalar mer effektivt vid ökande datamängder, vilket gör det mer lämpat för användningsfall med realtidsströmning av data. Dess potential som meddelandebuss för löst kopplade komponenter i systemet är också tydlig. I detta sammanhang är SNS/SQS lika användbart, då det fungerar som en dedikerad meddelandebuss med god latens och en användarvänlig och enkel startprocess.

Mit der Verwendung von Sensordaten aus mehreren Quellen entsteht oft die Notwendigkeit einer Synchronisierung der entstandenen Messreihen. Ein Standardverfahren dazu ist die Kreuzkorrelation, die jedoch übereinstimmende Zeitstempel voraussetzt und empfindlich gegenüber Ausreißern reagiert. In diesem Paper wird daher ein alternativer Algorithmus für die Synchronisierung von Ereignis-basierten Zeitreihendaten vorgestellt. / With the use of sensor data from multiple sources, the need for synchronization of the resulting measurement series often arises. A standard method for this is cross-correlation, but this requires matching timestamps and is sensitive to outliers. This paper therefore presents an alternative algorithm for the synchronization of event-based time series data.

Traditional cameras are most commonly used in visual SLAM to provide visual information about the scene and positional information about the camera motion. However, in the presence of varying illumination and rapid camera movement, the visual quality captured by traditional cameras diminishes. This limits the applicability of visual SLAM in challenging environments such as search and rescue situations. The emerging event camera has been shown to overcome the limitations of the traditional camera with the event camera's superior temporal resolution and wider dynamic range, opening up new areas of applications and research for event-based SLAM. In this thesis, several asynchronous feature detectors and trackers will be used to initialize SLAM using event camera data. To assess the pose estimation accuracy between the different feature detectors and trackers, the initialization performance was evaluated from datasets captured from various environments. Furthermore, two different methods to align corner-events were evaluated on the datasets to assess the difference. Results show that besides some slight variation in the number of accepted initializations, the alignment methods show no overall difference in any metric. Overall highest performance among the event-based trackers for initialization is HASTE with mostly high pose accuracy and a high number of accepted initializations. However, the performance degrades in featureless scenes. CET on the other hand shows mostly lower performance compared to HASTE.

Tesis por compendio / [ES] Los objetivos de negocio guían el conjunto de actividades que realizan las organizaciones y, en muchos casos, cómo se realizan. Específicamente, para describir cómo se llevan a cabo estas actividades (en qué orden, en qué condiciones, etc.) las organizaciones suelen utilizar procesos de negocios. Además, cuando estas actividades se realizan de forma descentralizada, como, por ejemplo, distribuidas entre diferentes organizaciones o unidades de negocio, las arquitecturas de microservicios se convierten en una solución conveniente para implementar dichos procesos. Esto se debe a que las arquitecturas de microservicios permiten descomponer un sistema en pequeños bloques independientes que se centran en capacidades empresariales únicas. Sin embargo, identificar los microservicios que van a participar en el sistema y también componerlos para satisfacer los objetivos de la organización, no es una tarea trivial. Además, aunque los objetivos de negocio dirigen las actividades que llevan a cabo las organizaciones, normalmente no se consideran de forma explicita al diseñar procesos de negocio. Como resultado, existe una falta de alineación explicita entre los objetivos y los procesos de negocio y, de una forma indirecta, también entre las composiciones de microservicios que implementarán el proceso de negocio y los objetivos. En este contexto, en esta tesis presentamos una aproximación basada en un Desarrollo Dirigido por Modelos que nos ayuda a identificar a los microservicios que participarán en un sistema a partir de los objetivos de negocio de una organización. Además, también nos permite relacionar objetivos con procesos de negocio y generar una composición de microservicios alineada con los objetivos. Asimismo, en este trabajo también queremos apoyar la evolución de las composiciones creadas con nuestra aproximación. Actualmente, no es realista pensar que una composición, una vez diseñada, no necesitará evolucionar para adaptarse frente a cambios. Por esta razón, en esta tesis también presentamos una aproximación para apoyar la evolución de una composición de microservicios. Para lograr esto, primero definimos un catálogo de reglas de adaptación para conocer las adaptaciones necesarias para introducir un cambio en la composición; segundo implementamos un bucle de control MAPE-K para automatizar la selección de reglas; y, en tercer lugar, diseñamos un protocolo de evolución para asegurar que la regla de adaptación seleccionada se ha aplicado en la composición. / [CA] Els objectius de negoci guien el conjunt d'activitats que fan les organitzacions i, en molt casos, com es fan. Específicament, per descriure com es duen a terme aquestes activitats (en quin ordre, en quines condicions, etc.), les organitzacions solen utilitzar processos de negocis. A més, quan aquestes activitats es realitzen de forma descentralitzada, per exemple, distribuïdes entre diferents organitzacions o unitats de negoci, les arquitectures de microserveis es converteixen en una solució convenient per implementar aquests processos. Això és degut a que les arquitectures de microserveis permetin descompondre un sistema en petits blocs independents que se centren en capacitats empresarials úniques. Tot i això, identificar els microserveis que participaran en el sistema i també compondre'ls per satisfer els objectius de l'organització, no es una tasca trivial. A més, encara que els objectius de negoci dirigeixen les activitats que duen a terme les organitzacions, normalment no es consideren de manera explícita en el disseny de processos de negoci. Com a resultat, hi ha una manca d'alineació explícita entre el objectius i els processos de negoci i, d'una manera indirecta, també entre les composicions de microserveis que implementaran el procés de negoci i els objectius. En aquest context, en aquesta tesi presentem una aproximació basada en un Desenvolupament Dirigit per Models que ens ajuda a identificar els microserveis que participaran en un sistema a partir dels objectius de negoci d'una organització. A més, també ens permet relacionar objectius amb processos de negoci i generar una composició de microserveis alineada amb els objectius. Així mateix, també volem donar suport a l'evolució de les composicions creades amb la nostra aproximació. Actualment, no és realista pensar que una composició, una vegada dissenyada, no necessitarà evolucionar per adaptar-se davant de canvis. Per això, en aquesta tesi també presentem una aproximació per donar suport a l'evolució d'una composició de microserveis. Per aconseguir-ho, primer definim un catàleg de regles d'adaptació per conèixer les adaptacions necessàries per introduir un canvi a la composició; segon implementem un bucle de control MAPE-K per automatitzar la selecció de regles; i, en tercer lloc, dissenyem un protocol d'evolució per assegurar que la regla d'adaptació seleccionada s'hagi aplicat a la composició. / [EN] Business goals guide the set of activities that organizations do and, in many cases, how these are performed. Specifically, to describe how these activities are carried out (i.e., in which order, under which conditions, etc.,) organizations usually make use of business processes. In addition, when these activities are performed in a decentralized way, i.e., distributed among different organizations or business units, microservices architecture becomes a convenient solution to implement such processes. This is because microservices architecture allows decomposing the system into small independent blocks that focus on single business capabilities. This allows each organization or business unit to focus on a specific business capability independently from the others. However, when a business process must be implemented through microservices, these must be coordinated in a microservice composition. Identifying the microservices that will participate in the system and coordinating them into a microservice composition to satisfy the organization's goals is not a trivial task. Besides, even though business goals direct the activities that organizations undertake, these are commonly not explicitly considered when designing business processes, i.e., these are not considered as first-class elements in the design. As a result, there is a lack of explicit alignment between goals and business processes, and also, indirectly between the underlying microservices composition that implements these business processes and the goals. Within this context, in this thesis work, we present a Model-Driven Development approach that helps us to first identify the microservices that will participate in a system based on the business goals of an organization, and then allow us to relate goals to business processes and generate microservices compositions that implement these processes. Furthermore, in this thesis, we also want to support the evolution of the composition created with our approach. Currently, it is not realistic to think that a composition, once designed, will not need to evolve to adapt it to changes. For this reason, we present an approach to support the evolution of a microservices composition. To achieve this, we first define a catalogue of adaptation rules to face changes in a microservices composition; second, we implement a MAPE-K control loop to automate the selection of the rules that apply to the identified change; and third, we design an evolution protocol to ensure that the selected adaptation rule has been applied in the composition. / This work is part of the PID2020-114480RB-I00 R&D&I project funded by MCIN/AEI. It is also supported by the Research and Development Aid Program (PAID-01-21) of the UPV and funded with the Aid to First Research Projects (PAID-06-22), Research Vice-Rectorate of the Polytechnic University of Valencia (UPV). / Ortiz Amaya, J. (2024). An MDD approach for microservices composition. Facing identification and evolution issues to support business process execution [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213396 / Compendio