• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Eidos: Principio Ordenador del Cuerpo: Reencuentro con la Filosofía Aristotélica

Lorenzo Fernández, Macarena January 2007 (has links)
A fines del siglo V y durante del siglo IV a.c. la medicina tuvo un momento cúlmine de valoración social y espiritual dentro de la cultura griega; cultura por sí misma orientada a la formación del cuerpo y del espíritu; el médico llegó a significar algo así como el representante de un conocimiento especial del más alto refinamiento metodológico, a la vez que personificaba la encarnación de una ética profesional de carácter práctico, supeditando su saber teórico al fin último del sentido de la vida humana. En la cultura moderna no llegará nunca a recobrar ese lugar. Sin embargo, es importante señalar que dicha medicina jamás habría llegado a convertirse en una ciencia sin las indagaciones de los primeros filósofos jónicos que buscaban una explicación “natural” a todos los fenómenos o sin esa tendencia a reducir todo efecto a una causa ni a descubrir en dicha relación (causa-efecto) la existencia de un orden general y necesario. Su fe inquebrantable en encontrar la clave de todos los misterios del mundo mediante la observación imparcial de las cosas y la fuerza del conocimiento racional fue un aporte sustancial. Sobre esa base, fueron los médicos griegos, disciplinados por aquel pensamiento normado por sus precursores filosóficos, los primeros que fueron capaces de crear un sistema teórico que pudiese servir de sustentación a un movimiento científico.
2

Aproximació hermenèutica al "tolle, lege" agustinià. Per una lectura al·legòrica de Confessions VIII, 6-12

Ponsatí-Murlà, Oriol 30 July 2009 (has links)
Aquest treball gira entorn a la controvèrsia que, des de finals del segle XIX, va generar el passatge de les Confessions (VIII, 6-12) on Agustí relata la seva crisi decisiva, viscuda a Milà l'estiu de l'any 386, que l'acabaria portant a l'aparent definitiva conversió al cristianisme. Els motius de fons de la controvèrsia són dos de clars. En primer lloc, i a la llum del que nosaltres entenem per gènere autobiogràfic, s'imposa aclarir si un relat com el de les Confessions s'hi pot adscriure, i per tant si ens relata una sèrie d'esdeveniments viscuts per Agustí històricament, o bé si cal interpretar els elements que l'autor desplega al llarg de la narració com a símbols d'un missatge que supera la narració que es troba a la superfície. La segona qüestió, directament vinculada a la primera, és el sentit que cal donar a aquesta conversió en relació a la noció de forma de vida filosòfica, i la influència que tindrà aquesta noció en la biografia i el pensament d'Agustí. / This work analyses the controversy that arises at the end of the XIX century around the passage of Confessions VIII, 6-12 where Augustine reveals his decisive crisis, which took place in Milan during the summer of 386, and that apparently lead him to the definitive conversion to Christianity. The main reasons of the controversy are two. First of all, and in relation of what we understand by autobiographical genre, we need to understand if a narrative like Confessions can be related to autobiography, and so, if this work tells us a chain of events historically lived by Augustine, or if we must interpret the events that the author develops along the narrative as a symbolic whole that stands beyond the surface of the narrative. The second question, directly related to the first one, is the sense we have to give to this conversion in relation to the concept of philosophical form of life, and the influence that this notion will have in Augustine's biography and thought.

Page generated in 0.0153 seconds