• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Las familias de los trabajadores sociales. Un estudio de casos desde las aportaciones de Ivan Boszormenyi-Nagy

Fombuena Valero, Josefa 15 July 2011 (has links)
Del Trabajo Social se conocen sus prácticas y sus contextos, su historia y su evolución, las políticas sociales en las que se enmarca, las evaluaciones de sus resultados, los sucesivos planes de estudio que han otorgado a esta profesión una categoría disciplinar en el ámbito académico y un largo etcétera. Sin embargo, poco se sabe acerca de sus prácticos. El punto de partida de esta tesis es que la intervención social puede mejorar con un mayor conocimiento de sus profesionales. Así, el estudio del factor personal responde al axioma, tantas veces repetido por las trabajadoras sociales, de que el primer recurso es la propia trabajadora social. Para realizar este estudio, se necesitaba un modelo suficientemente abarcad en las aportaciones del profesor Ivan Boszormenyi-Nagy (IBN) y su modelo contextual fueron el instrumento de análisis de esta investigación. La tesis que se plantea es que el conocimiento y análisis de la familia de origen de los trabajadores sociales mejoran la intervención social. Por esto, interesará, de manera genérica, el estudio de los trabajadores sociales y, más específicamente, su familia de origen. Ésta se analizará desde el concepto de justicia familiar y desde las aportaciones del modelo contextual de Boszormenyi-Nagy. Para mostrar esta tesis, se realizó, documentalmente, el genograma de Mary Ellen Richmond Harris y, empíricamente, once genogramas de trabajadores sociales actuales. ¿Por qué habría de ser relevante la familia de origen de un trabajador social? Porque el Trabajo Social se define por ser una profesión de ayuda. A partir de esta definición, la familia gana relevancia, por una parte, porque es el primer espacio de aprendizaje de la solidaridad y, por otra, porque la familia es la primera fuente de influencia en la elección de una profesión. Se optó por el modelo contextual porque introduce la ética en las relaciones familiares y en las relaciones a largo plazo. El modelo se inicia con una secuencia de dar y recibir entre las generaciones que crea una trama de lealtades, con sus propias reglas y sus conflictos. Para convertir la justicia familiar en un método de intervención, IBN indica que la palanca terapéutica consiste en restablecer una relación de autenticidad entre los miembros de la familia a través de la confianza merecida. Aplicado el modelo contextual al genograma de Mary Richmond, se observa que fue una mujer feliz a pesar de que el motor de su vida fue que había de ganarse la vida. Fue una mujer de orden, después de haber vivido una infancia desordenada en un lugar desordenado. Buscó el equilibrio, quizá por haber vivido rodeada de personas excesivas y a pesar de su resquebrada salud nunca se consideró incapaz o insuficiente. Era una mujer entusiasta que sistematizó unas actuaciones hasta convertirlas en una profesión. Los once genogramas de los trabajadores sociales se realizaron con un formato de seminario de formación para trabajadores sociales, altamente ritualizado y diseñado. De su análisis, se desprende que estos trabajadores sociales proceden de familias dolorosas en las que los padres se encuentran ausentes por diferentes motivos. Asimismo, aparece una cierta exacerbación en la secuencia de dar y recibir y un alto grado de dedicación y curiosidad por su tarea. A modo de conclusión, se señalan los aspectos novedosos de la tesis y las mejoras de la intervención social que se pueden obtener con dos nuevos recursos: la riqueza de la vida personal y de las generaciones y la ética en las relaciones significativas a largo plazo. / The thesis exposes that knowing the social workers' family of origin improves social intervention. This knowledge will be analyzed from the perspective of justice within the family and from the contributions of the contextual model from Boszormenyi-Nagy. Mary Ellen Richmond Harris' genogram was drawn from a documentary point of view. Eleven more genograms of active social workers were drawn from an empiric point of view. Why should the social worker's family of origin be important? Because Social Work is defined as a helping profession. With this definition in mind, family becomes more important. First, because it is the first solidarity learning environment and second, because family is the first source of influence when choosing a profession. The contextual model was chosen because it introduces the ethics within the family relationships and within long-term relationships. Finally, several innovative aspects of this thesis and the improvements of social intervention are listed. These improvements can be obtained using two new resources: using the experiences from the personal life and the previous generations as well as using ethics in significant long-term relationships.
2

Desigualtats territorials en l'ensenyament a la ciutat de València

Colom i Ortiz, Ferran 09 March 2011 (has links)
Aquesta tesi pretén identificar els factors que incideixen en la persistència de les desigualtats en el sistema educatiu en un context urbà com la ciutat de València. Per donar resposta ens hem plantejat de quina manera la persistència de les desigualtats està relacionada amb la desigual distribució territorial del context socioeconòmic, dels recursos, de l’escolarització o dels resultats educatius. A continuació hem aplicat una metodologia que permet comprovar les hipòtesis plantejades a partir de l’anàlisi causal d’uns índexs agregats basats en una selecció d’indicadors dels factors que afecten a la persistència d’aquestes desigualtats. En la part central del nostre treball presentem, des d’una perspectiva quantitativa, una explotació de les fonts secundàries disponibles que ens han servit per construir un sistema d’indicadors educatius dels districtes de la ciutat de València. Per altra banda hem inclòs des d’una perspectiva qualitativa una anàlisi dels processos educatius que es produeixen dins de l’escola a partir de la tècnica del grup de discussió que ens permetrà acostar-nos al sentit que li donen els propis actors socials. L’anàlisi de la distribució entre els districtes de la ciutat dels factors esmentats ens mostren que les desigualtats perduren, ja que les desigualats socials inicials es veuen reproduïdes en una escolarització desigual, concentrada i predominantment privada en els mateixos districtes cèntrics on finalment s’assoleixen els millors resultats educatius. Els recursos educatius no es distribueixen d’una manera ni equitativa, ni adaptada a les necessitats de la població resident en cada districte, ja que la distribució concentrada de l’oferta de l’escolarització en les zones de predomini de l’escolarització privada fa que els recursos es destinen a cobrir les necessitats d’escolarització que determinen les famílies en la seua “lliure” elecció de centre. Aquesta situació provoca greus desequilibris en la tipologia de l’alumnat escolaritzat en centres públics i privats, la qual cosa ens explicaria que els resultats educatius siguen millors en les zones de major escolarització privada, que es corresponen amb els districtes amb millor context sociocultural, en un procés que acaba reproduint una estructura urbana socialment segregada. / This thesis aims to identify factors that influence the persistence of inequalities in the education system in an urban context like the city of Valencia. In response we have considered how the persistence of inequality is retaled to the uneven spatial distribution of socioeconomic background, resources, schooling or educational outcomes. Then, we have applied a methodological approach which enables to lest the different hypothesis from the causative analysis of various aggregate indexes based on a range of indicators of factors affecting the persistence of these inequalities. In the central part of our work we show, from a quantitative perspective, an exploitation of the available secondary sources which have helped to build a system of indicators of educational districts of the city of Valencia. In addition we have included an analysis of those educational processes that occur inside the school. This analysis has been done from a qualitative perspective by means of discussion group technique which has allowed us to approach the sense that social actors give in their own. The analysis of the distribution among the districts of the city show that the mentioned factors inequalities remain, since the initial social inequalities are reproduced in a unequal schooling, which is private and predominantly concentrated in the same district where finally are reached best educational outcomes. Educational resources are not distributed in any way nor equitable, nor adapted to the needs of the resident population in each district, as the concentrated distribution of schooling in areas of predominant private schooling cause that the resources are used to meet those schooling needs appointed by the families who have the choice to choose. This situation causes serious imbalances in the types of students in private and public schooling which would explain the better educational outcomes in areas where private schooling is higher that are those districts which a better sociocultural context in a process that ends up playing a socially segregated urban structure.

Page generated in 0.0572 seconds