L'evolució del paisatge producte dels canvis d'usos recents, que fonamentalment significa el pas de la utilització agrària a l'abandonament, és una realitat que afecta una part molt important del món rural en el nostre àmbit. En menys d'un segle s'ha passat d'una economia en la qual el sector primari tenia un pes molt important a una societat terciaritzada. És a dir, que l'ús del territori ha variat dràsticament, i això té implicacions en el present, però també suposa dinàmiques a llarg termini que no sempre són fàcils de preveure a partir de la imatge que tenim en els nostres dies, ja que aquesta evolució no és lineal.En aquest treball s'ha volgut entendre els mecanismes que governen l'evolució del paisatge de muntanya lligat al canvi d'usos que s'hi dóna. Per fer això s'han plantejat els següents objectius: Valorar les diferències de l'evolució del paisatge en relació a les variables geoecològiques de la zona; Valorar la incidència de l'activitat antròpica en el zona d'estudi i les repercussions que aquesta ha tingut en el paisatge actual i en el futur i; Definir les variables geomorfològiques que tenen major influència en tot aquest procés.El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac és la zona sobre la qual s'ha treballat el canvi de paisatge. Aquesta zona ocupa una extensió de 13.000 ha a la serralada Prelitoral Catalana, a cavall de les comarques del Vallès Occidental, Oriental i del Bages. La litologia està dominada per conglomerats eocènics i per intercalacions de gresos i lutites continentals, que tan sols apareixen coberts de materials quaternaris en els fons de vall i als col·luvions; i la vegetació està constituïda per boscos i bosquines escleròfiles mediterrànies amb comunitats típiques d'alzinars, garrigues i brolles, de les quals l'alzinar n'és la vegetació potencial, que està molt alterada per la presència de boscos secundaris de pi blanc.Per treballar amb els objectius proposats s'ha utilitzat el vector sòl i el vector aigua. Per al primer s'han traçat un conjunt d'àrees homogènies en funció de la vegetació, la litologia, el pendent, la geoforma, l'orientació i situació geogràfica, el que ha donat un total de 108 àrees d'estudi. Per al segon paràmetre s'ha treballat amb set conques hidrogràfiques diferents amb els següents usos: roca nua, alzinar, pineda, bosquina, camps de conreu actius i camps de conreu abandonats. La cartografia dels usos del sòl necessària per elaborar totes aquestes àrees s'ha fet amb ArcView a partir de la digitalització d'ortofotomapes 1:5.000, del Model Digital d'Elevacions i diversa cartografia temàtica. A les àrees homogènies s'ha treballat amb la fertilitat del sòl, la humitat i la seva capacitat d'infiltració; i a les conques hidrogràfiques s'ha mesurat els paràmetres fisicoquímics.A partir dels resultats obtinguts s'han ressaltat les següents conclusions. En el camp de la inèrcia temporal dels trets que caracteritzen el paisatge, s'ha vist que les formes vegetals al parc donen uns paisatges visuals que no es corresponen directament amb les característiques naturals que els composen. Hi ha un grup de paràmetres edàfics que diferencien clarament els sòls en funció del usos, i són la matèria orgànica, la relació carboni/nitrogen i la fertilitat química. Pel que fa a l'exportació de nutrients, a les conques naturals es dóna un nivell de protecció per part de les bosquines comparable al de les conques arbrades, i a les conques antròpiques es dóna els mateixos valors en les dues conques analitzades de camps de conreu actius, i en les conques de camps abandonats uns valors similars, el que posa de manifest la perseverància de les dinàmiques. Dels elements analitzat en els mostreigs d'aigua els que separen millor el binomi natural-antròpic són el residu sec, la conductivitat elèctrica, els carbonats i bicarbonats, i el magnesi. / Landscape evolution due to changes in recent land uses, it is a reality that affects a very important part of the rural world in our areas. In less of a century one has gone of an economy in which it is primary sector had a very important weight to a society of the tertiary sector. In fact, the use of the territory has varied a lot and this has implications in the present, but also it supposes dynamics in a long term that not always they are easy to see from the image that we have in our days, because this evolution is not linear.In this work it has been wanted to understand the mechanisms that govern the evolution of the mountain landscape related to the changes of uses that occur. In order to do this the following objectives have considered: value the differences of the evolution of the landscape in relation to the geoecological variables of the area; value the incidence of the anthropic activity in the zone of study and the repercussions that this has had in the present landscape and the future and; to define the geomorfological variables that have greater influence in all this process.The Natural Park of Sant Llorenç del Munt is the zone on which the change of landscape has worked. This zone occupies an extension of 13000 hectares in the Catalan Precoastal Mountain Range, in Vallès Occidental, Vallès Oriental and Bages County (comarca). Lithology is dominated by Eocenic Conglomerates and limestone and continental lutites, that just appear cover of quaternary materials in the bottoms of valleys; and the vegetation is constituted by mediterraneous forests with typical communities of evergreen oak, but very altered by the presence of secondary forests of pine.In order to work with the proposed objectives it has been used soil and water. For first a set of homogenous areas based on vegetation, lithology, slope, direction and geographic situation has drawn up, it has given a total of 108 areas of study. For the second parameter has worked with seven catchments different with the following land uses: rock, evergreen oak, pine, scrub, active fields and abandoned fields. The cartography of land uses, necessary to elaborate all these areas, has taken control of ArcView from the digitalization of maps 1:5000, of the Digital Model of Elevations and diverse thematic cartography. In the homogenous areas has worked with soil fertility, humidity and its capacity of infiltration; and in the catchments the physical and chemical parameters have been analysed.From the results that we get, the following conclusions have been emphasized. The temporary inertia of the landscape characteristics, one has seen that the vegetal forms of the park give visual landscapes that do not correspond directly with the natural terrain features that compose them. There is a group of edaphic parameters that differentiate clearly soils based on land uses, they are organic matter, relation carbon/nitrogen and chemical fertility. With respect to the export of nutrients, in the natural catchments a level of protection on the scrubs is comparable to the forest zones, and in the anthropic catchments values in the two analysed catchments of fields, and in the catchment of abandoned fields occur such similar values, which shows the dynamic ones. The elements analysed in the water samplings, those that better separate the natural-anthropic binomial are the dry remainder, the electrical conductivity, the carbonates and bicarbonates, and the magnesium.