L’estètica catalana és una disciplina filosòfica, relativament jove i escassament treballada, si ho comparem amb la gran quantitat de produccions artístiques produïdes al nostre país de temps ençà. Francesc de Paula Mirabent i Vilaplana representa una notable excepció dins de la filosofia catalana, al aconseguir resituar l’estètica de casa nostra, en el debat europeu dels seu temps, malgrat fos només de manera puntual, i de seguint la traça dels estetes francesos. Mirabent és conegut per ser un dels deixebles del Dr.Serra Hunter a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, i seguir així amb una tradició d’arrel escocesa introduïda per Martí d’Eixalà i desenvolupada per Llorens i Barba. De fet, els seus primers estudis filosòfics (“La estética inglesa del s.XVIII”, publicada l’any 1927 ) apunten en aquesta direcció intel•lectual, que alguns filòsofs van anomenar, l’Escola Catalana de filosofia o Escola de Barcelona . Però quan el Dr.Mirabent elabora el seu llibre més important, “De la Bellesa” publicat al 1936, hi trobem una bibliografia molt diferent. Els seus referents immediats ja no són pas els filòsofs anglesos o escocesos, sinó els estetes francesos, dels quals en destaquen principalment dos noms que posteriorment treballarem: Victor Basch i Charles Lalo. L’objectiu d’aquest treball doncs, el podem dividir en dos aspectes: A) Des d’un punt de vista històric, mostrar els aspectes inèdits de la persona del Dr.Mirabent, que ens ajudin a interpretar millor el seu pensament filosòfic. B) Qüestionar-nos fins a quin punt podríem arribar a considerar Mirabent com un autor de tradició francesa, degut a la forta influència que li suposà l’estètica d’aquest país. De manera secundària, i com a conseqüència dels objectius anteriors, volem mostrar com la filosofia francesa ha exercit, una funció indicativa per l’Escola de Barcelona, potser de manera silenciosa o no tan treballada com la filosofia britànica, però això no obstant, també fecunda i estimulant. Més enllà dels paral•lelismes, similituds o desavinences conceptuals amb els filòsofs francesos treballats, apuntarem també, cap a una certa afinitat metodològica, bibliogràfica, i personal, amb alguns d’ells. Això ens portarà a afirmar que Mirabent havia aconseguit fer-se un lloc entre els estetes més importants de França de principis del segle passat. / La estética catalana es una disciplina filosófica, relativamente joven y escasamente trabajada, si la comparamos con la gran cantidad de producciones artísticas surgidas en nuestro país desde hace tiempo. Francesc de Paula Mirabent i Vilaplana representa una notable excepción en la filosofía catalana, al conseguir resituar nuestra estética en el debate europeo de su tiempo, aunque fuera sólo de manera puntual, y siguiendo el camino de los estetas franceses. Mirabent es conocido por ser uno de los discípulos del Dr.Serra Hunter en la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, y continuar así con una tradición de raíces escocesas introducida por Martí d’Eixalà y desarrollada por Llorens i Barba. De hecho, sus primeros estudios filosóficos (“La estética inglesa del s.XVIII”, publicada en el año 1927 ) apuntan hacia esa dirección intelectual, que algunos filósofos llamaron, l’Escola Catalana de filosofia o Escola de Barcelona . Pero cuando el Dr.Mirabent escribe su libro más importante, “De la Bellesa” publicado en 1936, encontramos una bibliografía muy diferente. Concretamente, sus referentes inmediatos ya no son los filósofos ingleses o escoceses, sino los estetas franceses, de los cuales destacan principalmente dos nombres que posteriormente trabajaremos: Victor Basch y Charles Lalo. El objetivo de este estudio lo podemos dividir en dos aspectos: A) Desde un punto de vista histórico, mostrar los aspectos inéditos de la persona del Dr. Mirabent, que nos ayuden a interpretar mejor su pensamiento filosófico. B) Cuestionarnos hasta qué punto podríamos llegar a considerar a Mirabent como un autor de tradición francesa, debido a la fuerte influencia que le supuso la estética de este país. De manera secundaria, y como consecuencia de los objetivos anteriores, queremos mostrar cómo la filosofía francesa ha ejercido, una función indicativa para l’Escola de Barcelona, tal vez de manera silenciosa o no tan trabajada como la filosofía británica, sin embargo, aun así, también fecunda y estimulante. Más allá de los paralelismos, similitudes o desavenencias conceptuales con los filósofos franceses trabajados, apuntaremos también cierta afinidad metodológica, bibliográfica, y personal, con algunos de ellos. Esto nos llevará a afirmar que Mirabent había conseguido situarse entre los estetas más importantes de Francia de principios del siglo pasado. / Catalan aesthetics is a relatively young philosophical discipline and one that is barely explored if one considers the abundant artistic production that has been emerging in Catalonia for some time. Francesc de Paula Mirabent i Vilaplana is a remarkable exception in Catalan philosophy, as he managed to reposition Catalan aesthetics within the European debate, even if only on an occasional basis and following the path of French aesthetes. Mirabent is known as one of the disciples of Dr. Serra Hunter, from the University of Barcelona School of Philosophy, and thus for the continuity of a tradition with Scottish roots introduced by Martí d’Eixalà and developed by Llorens i Barba. His initial philosophical studies (“La estética inglesa del s.XVIII”, published in 1927 ) indeed point in this intellectual direction, which some philosophers referred to as the Catalan School of Philosophy or Barcelona School . Dr. Mirabent’s most significant book, “De la Bellesa” , which was published in 1936, nonetheless has a very different bibliography. His immediate references are specifically no longer English or Scottish philosophers, but rather the French aesthetes, among whom two names to be considered later stand out particularly: Victor Basch and Charles Lalo. This study therefore has a two-fold objective: A) From a historical perspective, to reveal hitherto unexplored aspects of Dr. Mirabent’s character, which will assist in interpretation of his philosophical thought: B) To determine the extent to which Mirabent may be considered an author in the French tradition, given the strong influence French aesthetics had on him. Secondarily, and as a consequence of the above objectives, the intention is to show how French philosophy has played an indicative role in the Barcelona School, perhaps silently or not so elaborately as that of British philosophy, yet nonetheless fruitful and stimulating. Over and above the parallels, similarities and conceptual discrepancies with the French philosophers considered, reference shall also be made to a certain methodological, bibliographical and personal affinity with some of them. Hence, Mirabent can be described as having achieved a place among France’s most significant aesthetes of the early twentieth-century. / L’estetica catalana è una disciplina filosofica relativamente recente e poco studiata, se si confronta con la gran quantità di produzioni artistiche create nel nostro paese nel passato. Francesc de Paula Mirabent i Vilaplana rappresenta un’importante eccezione nell’ambito della filosofia catalana, in quanto è riuscito a ricollocare l’estetica di casa nostra nel dibattito europeo del suo tempo, anche se in modo sporadico e seguendo le orme degli esteti francesi. Mirabent è noto per essere uno dei discepoli del Dott. Serra Hunter presso la Facoltà di Filosofia dell’Università di Barcellona, e per seguire dunque una tradizione di origine scozzese introdotta da Martí d’Eixalà e sviluppata da Llorens i Barba. I suoi primi studi filosofici (“La estética inglesa del s. XVIII”, pubblicato nel 1927 ) vanno infatti verso questa direzione intellettuale, denominata da alcuni filosofi Scuola catalana di filosofia o Scuola di Barcellona . Tuttavia, quando il Dott. Mirabent elabora il suo libro più importante, “De la Bellesa”, pubblicato nel 1936, troviamo una bibliografia molto diversa. I suoi punti di riferimento immediati non sono più i filosofi inglesi o scozzesi, di cui menzioniamo principalmente due figure che analizzeremo più avanti: Victor Basch e Charles Lalo. L’obiettivo di questo lavoro può essere quindi diviso in due aspetti: A) Mostrare, da un punto di vista storico, gli aspetti inediti della personalità del Dott. Mirabent che ci aiutano a interpretare meglio il suo pensiero filosofico. B) Chiederci fino a che punto potremmo arrivare a considerare Mirabent come un autore di tradizione francese, in base alla forte influenza che rappresenta l’estetica di questo paese. In secondo luogo e come conseguenza degli obiettivi precedentemente descritti, vogliamo mostrare come la filosofia francese ha esercitato una funzione indicativa per la Scuola di Barcellona, probabilmente in modo sottile e non così elaborato come la filosofia britannica, ma comunque in maniera feconda e stimolante. Al di là dei parallelismi, delle similitudini o delle divergenze concettuali con i filosofi francesi analizzati, faremo riferimento anche a una certa affinità metodologica, bibliografica e personale con alcuni di questi. Tutto ciò ci porterà ad affermare che Mirabent era riuscito a farsi spazio tra gli esteti francesi più importanti degli inizi del secolo scorso.