[ES] La presente investigación se enfoca en hacer un diagnóstico en profundidad de buenas prácticas aplicadas en el campo de la restauración y conservación del patrimonio arquitectónico, con gran influencia de las ciencias sociales en lo que al trabajo con comunidades locales se refiere. El objeto reside en construir un itinerario metodológico participativo aplicable a este tipo de proyectos en los que, desde las políticas internacionales, cada vez se demanda más la inclusión de las comunidades que rodean a los bienes inmuebles declarados. Todo ello delimitado a contextos urbanos de tamaño medio, pequeñas ciudades o enclaves rurales cuya vinculación con la población local es directa. Si bien los procesos participativos que incluyen a las comunidades locales usualmente se aplican antes y después de las obras de restauración, esta investigación se enfoca en el desarrollo de los mismos durante la ejecución de las obras. Existen numerosas iniciativas y prácticas experimentales realizadas en los campos del urbanismo, el desarrollo local, la arqueología, la museología y la educación, pero en menor medida desde la arquitectura. El posicionamiento de la investigación parte de la consideración del papel del arquitecto como técnico que forma parte de los equipos multidisciplinares que coordinan las obras y que se enfrenta, en muchos casos, a un proyecto complejo que abarca desde la intervención directa en los elementos arquitectónicos hasta la gestión de actividades paralelas y complementarias a la restauración (actividades educativas, de investigación histórica, de divulgación y de comunicación directa con las comunidades locales). La tesis se estructura en tres fases. En primer lugar, se realiza una recopilación de experiencias relacionadas con la intervención en lugares patrimoniales en un contexto geográfico concreto, con el objetivo de identificar los procesos de trabajo desarrollados. La segunda fase se concentra en el estudio de metodologías aplicadas por las ciencias sociales y otras disciplinas que enfocan el trabajo con comunidades desde la participación activa de la población. En la tercera fase, se combina la información recogida para elaborar un itinerario metodológico aplicable a dos casos de estudio experimentales. Durante el desarrollo, se procede a la puesta en práctica del itinerario, cuyo contenido se retroalimenta en el proceso, teniendo en cuenta los aportes de la comunidad local implicada y el contexto cultural en el que se trabaja. Finalmente se llega a la evaluación de proceso elaborado, concluyendo con la adaptabilidad que el esquema creado tendría en otros contextos culturales. Con todo ello, este tema de Tesis Doctoral pretende aportar una visión más cercana de cómo aplicar metodologías participativas a proyectos técnicos de restauración que integren un trabajo activo con comunidades, abarcado en paralelo a la conservación y la gestión del patrimonio cultural arquitectónico. / [CA] La present investigació s'enfoca a fer un diagnòstic en profunditat de bones pràctiques aplicades en el camp de la restauració i conservació del patrimoni arquitectònic, amb gran influència de les ciències socials en el que al treball amb comunitats locals es referix. L'objecte residix a construir un itinerari metodològic participatiu aplicable a esta mena de projectes en els quals, des de les polítiques internacionals, cada vegada es demanda més la inclusió de les comunitats que envolten als béns immobles declarats. Tot això delimitat a contextos urbans de grandària mitjana, xicotetes ciutats o enclavaments rurals la vinculació dels quals amb la població local és directa. Si bé els processos participatius que inclouen a les comunitats locals usualment s'apliquen abans i després de les obres de restauració, esta investigació s'enfoca en el desenrotllament dels mateixos durant l'execució de les obres. Existixen nombroses iniciatives i pràctiques experimentals realitzades en els camps de l'urbanisme, el desenrotllament local, l'arqueologia, la museologia i l'educació, però en menor mesura des de l'arquitectura. El posicionament de la investigació partix de la consideració del paper de l'arquitecte com a tècnic que forma part dels equips multidisciplinaris que coordinen les obres i que s'enfronta, en molts casos, a un projecte complex que abasta des de la intervenció directa en els elements arquitectònics fins a la gestió d'activitats paral·leles i complementàries a la restauració (activitats educatives, d'investigació històrica, de divulgació i de comunicació directa amb les comunitats locals). La tesi s'estructura en tres fases. En primer lloc, es realitza una recopilació d'experiències relacionades amb la intervenció en llocs patrimonials en un context geogràfic concret, amb l'objectiu d'identificar els processos de treball desenrotllats. La segona fase es concentra en l'estudi de metodologies aplicades per les ciències socials i altres disciplines que enfoquen el treball amb comunitats des de la participació activa de la població. En la tercera fase, es combina la informació arreplegada per a elaborar un itinerari metodològic aplicable a dos casos d'estudi experimentals. Durant el desenrotllament, es procedix a la posada en pràctica de l'itinerari, el contingut del qual es retroalimenta en el procés, tenint en compte les aportacions de la comunitat local implicada i el context cultural en el qual es treballa. Finalment s'arriba a l'avaluació de procés elaborat, concloent amb l'adaptabilitat que l'esquema creat tindria en altres contextos culturals. Amb tot això, este tema de Tesi Doctoral pretén aportar una visió més pròxima de com aplicar metodologies participatives a projectes tècnics de restauració que integren un treball actiu amb comunitats, abastat en paral·lel a la conservació i la gestió del patrimoni cultural arquitectònic. / [EN] The present research focuses on making an in-depth diagnosis of good practices applied in the field of restoration and conservation of architectural heritage, with great influence of the social sciences as far as working with local communities is concerned. The aim is to build a participatory methodological itinerary applicable to this type of projects in which, from international policies, the inclusion of the communities surrounding the declared properties is increasingly demanded. All of this is limited to medium-sized urban contexts, small cities or rural enclaves with direct links to the local population. Although participatory processes that include local communities are usually applied before and after the restoration works, this research focuses on the development of these processes during the execution of the works. There are numerous initiatives and experimental practices carried out in the fields of urban planning, local development, archaeology, museology and education, but to a lesser extent in architecture. The positioning of the research is based on the consideration of the role of the architect as a technician who is part of the multidisciplinary teams that coordinate the works and who is faced, in many cases, with a complex project that ranges from direct intervention in the architectural elements to the management of parallel and complementary activities to the restoration (educational activities, historical research, dissemination and direct communication with local communities). The thesis is structured in three phases. First, a compilation of experiences related to the intervention in heritage sites in a specific geographical context is carried out, with the aim of identifying the work processes developed. The second phase focuses on the study of methodologies applied by the social sciences and other disciplines that focus on working with communities from the active participation of the population. In the third phase, the information gathered is combined to elaborate a methodological itinerary applicable to two experimental case studies. During development, the itinerary is put into practice, the content of which is fed back into the process, taking into account the contributions of the local community involved and the cultural context in which the work is carried out. Finally, the process is evaluated, concluding with the adaptability that the created scheme would have in other cultural contexts. With all this, this Doctoral Thesis topic aims to provide a closer view of how to apply participatory methodologies to technical restoration projects that integrate an active work with communities, encompassed in parallel to the conservation and management of architectural cultural heritage. / Ferrando Ortiz, A. (2024). Desarrollo de líneas directrices para la aplicación de procesos participativos en proyectos de restauración del patrimonio arquitectónico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214029

[ES] Esta tesis doctoral examina la identificación, protección y gestión de los paisajes culturales y protegidos en los países miembros del Sistema de Integración Centroamericana (SICA), que incluye a Belice, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras, Nicaragua, Panamá y la República Dominicana. El problema principal radica en la falta de coherencia en la aplicación de las normativas internacionales, lo que limita la efectividad de las medidas de protección y conservación en la región. El objetivo de la investigación fue analizar los marcos legales ambientales y culturales internacionales y de estos países, identificando brechas y oportunidades para mejorar la protección de los paisajes. La metodología utilizada consistió en un análisis exhaustivo, a través de fuentes primarias y secundarias, de las legislaciones nacionales y la revisión de 38 'paisajes protegidos' bajo leyes ambientales en cinco de los ocho países del SICA. Los resultados muestran que, aunque existe una denominación común, los objetivos de protección no están alineados con los marcos internacionales. Además, no se encontraron designaciones de paisajes bajo legislación cultural. La tesis también subraya la necesidad de un marco supranacional que apoye en la armonización de las normativas y promueva una gestión más coherente y sostenible de los paisajes. Además, se destaca la importancia de incluir a las comunidades locales e indígenas en la identificación, planificación y gestión de estos territorios, lo que contribuiría a un desarrollo sostenible en la región. Se concluye que es fundamental identificar y mapear los paisajes de la región del SICA, así como establecer directrices comunes para su delimitación y protección, en concordancia con los objetivos de las convenciones internacionales. / [CA] Aquesta tesi doctoral examina la identificació, protecció i gestió dels paisatges culturals i protegits en els països membres del Sistema d'Integració Centreamericana (SICA), que inclou Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà i la República Dominicana. El problema principal radica en la falta de coherència en l'aplicació de les normatives internacionals, la qual cosa limita l'efectivitat de les mesures de protecció i conservació en la regió. L'objectiu de la investigació va ser analitzar els marcs legals ambientals i culturals internacionals i d'aquests països, identificant llacunes i oportunitats per a millorar la protecció dels paisatges. La metodologia utilitzada va consistir en una anàlisi exhaustiva, a través de fonts primàries i secundàries, de les legislacions nacionals i la revisió de 38 "paisatges protegits" sota lleis ambientals en cinc dels huit països del SICA. Els resultats mostren que, encara que existeix una denominació comuna, els objectius de protecció no estan alineats amb els marcs internacionals. A més, no es van trobar designacions de paisatges sota legislació cultural. La tesi també subratlla la necessitat d'un marc supranacional que done suport a l'harmonització de les normatives i promoga una gestió més coherent i sostenible dels paisatges. A més, es destaca la importància d'incloure a les comunitats locals i indígenes en la identificació, planificació i gestió d'aquests territoris, la qual cosa contribuiria a un desenvolupament sostenible en la regió. Es conclou que és fonamental identificar i cartografiar els paisatges de la regió del SICA, així com establir directrius comunes per a la seua delimitació i protecció, en concordança amb els objectius de les convencions internacionals. / [EN] This doctoral thesis examines the identification, protection, and management of cultural and protected landscapes in the member countries of the Central American Integration System (SICA), which includes Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras, Nicaragua, Panama, and the Dominican Republic. The main issue lies in the lack of coherence in the application of international regulations, which limits the effectiveness of protection and conservation measures in the region. The objective of the research was to analyze the international and national environmental and cultural legal frameworks of these countries, identifying gaps and opportunities to improve landscape protection. The methodology used consisted of an exhaustive analysis, through primary and secondary sources, of the national legislations and a review of 38 'protected landscapes' under environmental laws in five of the eight SICA countries. The results show that, although there is a common designation, the protection objectives are not aligned with international frameworks. Furthermore, no landscape designations were found under cultural legislation. The thesis also emphasizes the need for a supranational framework to support the harmonization of regulations and promote more coherent and sustainable landscape management. It highlights the importance of including local and indigenous communities in the identification, planning, and management of these territories, which would contribute to sustainable development in the region. The conclusion is that it is essential to identify and map the landscapes of the SICA region and to establish common guidelines for their delimitation and protection, in line with the objectives of international conventions. / Cárcamo Macoto, HL. (2024). Identificación y análisis de los paisajes culturales en Centroamérica y la República Dominicana: Instrumentos de protección legal y gestión [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/214334