Con la publicación de la Ley 43/1995, de 28 de diciembre de 1995, del Impuesto sobre Sociedades, se ha producido un cambio en cuanto a las relaciones entre contabilidad y fiscalidad. Dicho cambio se centra en la aceptación de los principios contables como punto de partida en la configuración y determinación definitiva de la base imponible. Para la consecución de una aceptación plena de los Principios Contables Generalmente Aceptados se debería dejar al margen, por parte de la Hacienda Pública, el recelo de una correcta utilización del principio contable de Prudencia. Sin embargo, esta aproximación de la disciplina tributaria a la contable no ha sido totalmente integrada, puesto que la Ley 43/1995 sigue estableciendo la necesidad de realizar determinados ajustes (extracontables) al resultado contable, con objeto de obtener un resultado fiscal atendiéndose a principios tributarios.No hemos encontrado en la Ley 43/1995, ni en la exposición de motivos ni en su texto legal, una justificación clara y concreta de la existencia de los ajustes extracontables. Si dejamos a un lado, los motivos de recaudación, no acertamos a discernir otros motivos que fundamenten la separación entre resultado contable y resultado fiscal, obteniéndose ambas magnitudes en la contabilidad de las sociedades mercantiles. Si nos adentramos en la casuística del Impuesto sobre Sociedades, veremos que las denominadas diferencias entre contabilidad y fiscalidad, están agrupadas en dos categorías: las diferencias temporales; justificadas básicamente por distintos criterios de imputación temporal y las diferencias permanentes; justificadas por motivos de calificación y valoración que la norma tributaria considera algunas partidas de gasto contabilizadas como no deducibles.Como conclusión a lo anteriormente expuesto, vemos que las únicas diferencias -entre las disciplinas contable y fiscal- son las permanentes. El problema radica, según nuestra opinión, en la posibilidad de desaparecer o traspasarse a la categoría de temporales, si se pudiese reducir el nivel de desconfianza, que suele predominar en las relaciones con los órganos de la Inspección de la Administración Tributaria.Un primer objetivo de nuestra propuesta será crear una Norma ISO Contable, como manera de eliminar las diferencias permanentes. Un segundo objetivo consistirá en incorporar las normas de calidad a los procesos de elaboración de información financiera, pues entendemos que existe una escasa transparencia en la información suministrada generalmente a los accionistas debido a un exceso de celo de la legislación mercantil.Para llevar a cabo dichos objetivos, se ha realizado un estudio multidisciplinar de las siguientes áreas de conocimiento:a) Normas de Contabilidad General y Control de Gestión.b) Normas Tributarias del Impuesto sobre Sociedades.c) Normas relativas al derecho de información del accionista.d) Normas de Calidad Total.En este aspecto debemos mencionar que existe poca literatura sobre el acercamiento de la fiscalidad a la contabilidad, y en especial sobre la mejora de la contabilidad mediante el uso de normas de calidad en los procesos de información financiera. Precisamente nuestra propuesta va dirigida a justificar la posibilidad de una integración de ambas disciplinas mediante el análisis de las normas técnicas de gestión de la calidad total adaptadas a la contabilidad.La metodología seguida en nuestro trabajo ha seguido un proceso escalonado. En primer lugar, se ordenó y clasificó la documentación relevante, tanto desde el punto de vista contable como fiscal. En segundo lugar, y previa selección de numerosos textos, se visitaron las siguientes entidades: Instituto de Estudios Fiscales (DBF), Departamento de Informática Tributaria del Ministerio de Economía y Hacienda, Instituto de Contabilidad yAuditoría de Cuentas (ICAC), Colegio de Economistas de Cataluña (CEC), Colegio de Censores Jurados de Cuentas de Cataluña (CCJCC) e Instituto de Auditores Internos de Cataluña(IAI), "International Institute for Quality Develepoment" (ICFIDE). En estas entidades se consultaron documentos y se mantuvieron entrevistas personales con sus máximos responsables, al objeto de contrastar la validez de las premisas de partida de nuestra tesis. Y por último se realizó una detenida consulta de las bibliotecas de distintas Universidades.

Aquesta tesi utilitza l'anàlisi econòmica per a estudiar les hisendes locals, especialment els aspectes relacionats amb la provisió i finançament dels béns i serveis públics locals. Les hisendes locals, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, pateixen diversos problemes. Dos són especialment rellevants per a aquesta tesi. El primer és la reduïda dimensió dels municipis, l'altre la seva insuficient dotació financera. A la tesi es tracten aquestes dues qüestions en cinc capítols. Primer s'introdueix la problemàtica, exposant-ne els antecedents, la situació actual i la metodologia per al seu anàlisi. A continuació s'aborda la relació entre la grandària dels municipis i la seva capacitat per a proveir béns i serveis públics. De manera recurrent es produeixen debats sobre els problemes que pateixen els municipis petits. El problema més evident d'aquests municipis és el dèficit de serveis públics. Es sol argumentar que els municipis petits pateixen aquests dèficits en la provisió de serveis públics a causa de la manca d'un nombre crític d'habitants. Normalment es presenta la consolidació municipal com a solució a aquest problema. En aquest treball analitzem les diferents vessants de la qüestió dels dèficits de serveis municipals.Es continua analitzant com influeix sobre el sector privat la incapacitat per part dels municipis de prestar la quantitat i/o qualitat correcta de béns i serveis públics. Sembla clar que l'atractiu d'un hotel per als seus clients depèn tant dels serveis que ofereix com de l'entorn en què es troba. Com s'ha dit sovint "un hotel de quatre estrelles necessita un entorn de quatre estrelles". Aquests atributs que configuren l'entorn són complementaris a l'oferta privada dels serveis hotelers i són essencials a l'hora de definir les opcions de comercialització, ja que sembla raonable que diferències en les dotacions de serveis públics, capital natural i imatge de la localitat generaran diferències en els preus d'hotels que altrament són idèntics. A la següent etapa s'estudia la situació financera a la qual s'enfronten els municipis a l'hora de proveir els béns i serveis públics, especialment en el cas de les localitats amb forta implantació de l'activitat turística. L'objectiu d'aquest estudi és doble. Primer, realitzar una anàlisi i un diagnòstic del finançament als municipis turístics i, segon, discutir diferents vies de millora. En una primera part s'exposa el marc que cal tenir en compte a l'hora de considerar les qüestions de provisió de serveis públics i els consegüents aspectes pressupostaris. Després es presenta un model estilitzat de provisió de béns públics i d'estructura pressupostària que explicita, amb la intenció de portar a terme l'anàlisi economètrica, les interrelacions rellevants entre provisió de serveis públics, ingressos fiscals i despeses. Tot seguit es presenten les dades que han de servir per a una anàlisi empírica que té dues vessants. Primer, estudiar si realment els municipis amb un fort pes de l'activitat turística presenten diferències en l'àmbit pressupostari i, segon, concretar quantificar en què consisteixen i de què depenen les diferències. El sisè apartat tracta la complementarietat entre béns i serveis públics des d'un marc normatiu, posant de manifest els aspectes que ha de tenir en compte un municipi turístic en les qüestions de provisió i finançament dels béns públics i que fan que tingui un comportament diferent d'un municipi no turístic. El penúltim apartat del treball inclou la discussió i l'avaluació d'algunes propostes correctores dels problemes detectats a l'anàlisi estadística i economètrica. El treball conclou amb un resum de les principals conclusions.La tesi conclou amb una discussió dels resultats obtinguts. / This thesis employs economic analysis to study local public finance, especially the aspects related to the provision and financing of local public goods.The second chapter analyses the deficit in the provision of public services in small municipalities. I begin with a theoretical setting where there are several municipalities each inhabited by a representative individual who must choose the quantity of public services given their prices. I develop an empirical analysis which focuses in testing our model and quantify the effects. With these results I question the common reasoning that, in order to suppress the deficit in the provision of services, municipality consolidation is unavoidable.The third chapter identifies and isolates the attributes which explain the variability of hotel supply prices. I proceed in two steps. First, I develop a "traditional" model of hedonic prices in a competitive market. Second, the paper builds a model of hotel price setting to estimate supply and demand functions. The main results are, first, to quantify the importance the effect of the tourism town in hotel prices and, second, to have the implicit prices for different hotel attributes.The fourth chapter deals with the claim that municipalities in tourism regions suffer from an endemic financial disequilibrium: quite high expenses (related with a de facto population which exceeds by far the de iure population) and inadequate revenues, which often depend on the de iure population. This might result either in higher deficit and borrowing figures or in lower provision of public goods. The latter would be particularly worrying for the quality of the tourism product, given the local government's essential role in tourism policy. This chapter models the decision of public good provision with the purpose of contrasting the existence of financial disequilibrium in tourism municipalities, as well as of explaining its origin. The evidence I present is conclusive, but not completely in favor of the thesis sustained by tourism municipalities: although it exists in general and strongly a financial deficit, the position of small tourism municipalities is quite different.The thesis ends with a summary of the main results.