• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

A liderança do docente como elo integrador no processo ensino-aprendizagem baseado em problemas (Problem-Based Learning) em ambientes híbridos na engenharia / The teacher leadership and the Problem-Based Learning (PBL): an inseparable link in hybrid learning environments in engineering

Pelliciari, Marcos Roberto de Mendonça 11 April 2013 (has links)
Muitas instituições de ensino superior (IES) buscam novas formas de aperfeiçoarem o processo ensino-aprendizagem visando adequarem as aulas tradicionais às tecnologias emergentes advindas da Web 2.0, como as mídias sociais. Nesse processo de reinvenção, o docente deve capacitar-se a ministrar aulas não apenas com o intuito de disseminar conhecimentos tácitos e explícitos, mas também de liderar os estudantes na sala de aula presencial e nos ambientes virtuais de aprendizagem, conduzindo-os a superarem suas expectativas quanto ao aprendizado. Analisando perfis de liderança existentes, a presente dissertação, focada em um Estudo de Caso, busca identificar qual o perfil ideal de liderança do docente em ambientes híbridos, utilizando-se para tal do Índice de Satisfação de Grupo, análise de gráficos e do discurso dos estudantes. O método de ensino adotado pelo docente foi o PBL (Problem Based Learning), dando-se ênfase ao desenvolvimento do pensamento critico. A pesquisa realizou-se junto a disciplinas do Departamento de Engenharia de Produção da EESC-USP, onde estudantes de graduação e pós-graduação foram desafiados pelo método PBL a pensarem de forma crítica na construção do próprio conhecimento. Os resultados obtidos por meio de questionários aplicados ao final dos semestres de 2011 e 2012 mostram que a liderança Laissez-faire não é indicada na fase de implantação do PBL, necessitando maior interferência do docente para a quebra do paradigma entre o modelo de ensino tradicional e o novo. Conclui-se que a conexão entre o processo ensino-aprendizagem tradicional e o novo possa ser feita por meio da liderança situacional, alternando a liderança transformacional e a transacional de acordo com o contexto, excluindo-se a Laissez-faire. / Many institutions have developed new ways to improve the teaching-learning process, trying to adequate the classes to the emerging new technologies based on Web 2.0, as in the case of social media. In this re-inventing process teachers must have the leadership skills both in classrooms and virtual learning environments, allowing the students to overcome their expectations of the learning process. This dissertation is focused on a case study that seeks to identify what is the ideal leadership profile into hybrid environments, using a group satisfaction index, graphical analysis and student speeching skills. The teaching methodology used by the teacher was the PBL (Problem-Based Learning) that emphasizes the critical mindset. The research was carried out during the disciplines into the Manufacturing Engineering graduation and post-graduation program of Universidade de São Paulo (USP) EESC department. The students were challenged by the PBL methodology to think about the best way to build their own know how. The data obtained with the application of questionaries in the 2011 and 2012 semesters showed that the \"Laissez-Faire\" leadership is not recommended during the PBL methodology implementation, requiring more interferences and attention from the teacher to break the paradigm of the traditional teaching models. The conclusion is that the connection between the traditional and the new teaching-learning processes can be built using situational leadership, alternating between transformational leadership and transactional models, contextually, excluding the Laissez-faire.
2

A liderança do docente como elo integrador no processo ensino-aprendizagem baseado em problemas (Problem-Based Learning) em ambientes híbridos na engenharia / The teacher leadership and the Problem-Based Learning (PBL): an inseparable link in hybrid learning environments in engineering

Marcos Roberto de Mendonça Pelliciari 11 April 2013 (has links)
Muitas instituições de ensino superior (IES) buscam novas formas de aperfeiçoarem o processo ensino-aprendizagem visando adequarem as aulas tradicionais às tecnologias emergentes advindas da Web 2.0, como as mídias sociais. Nesse processo de reinvenção, o docente deve capacitar-se a ministrar aulas não apenas com o intuito de disseminar conhecimentos tácitos e explícitos, mas também de liderar os estudantes na sala de aula presencial e nos ambientes virtuais de aprendizagem, conduzindo-os a superarem suas expectativas quanto ao aprendizado. Analisando perfis de liderança existentes, a presente dissertação, focada em um Estudo de Caso, busca identificar qual o perfil ideal de liderança do docente em ambientes híbridos, utilizando-se para tal do Índice de Satisfação de Grupo, análise de gráficos e do discurso dos estudantes. O método de ensino adotado pelo docente foi o PBL (Problem Based Learning), dando-se ênfase ao desenvolvimento do pensamento critico. A pesquisa realizou-se junto a disciplinas do Departamento de Engenharia de Produção da EESC-USP, onde estudantes de graduação e pós-graduação foram desafiados pelo método PBL a pensarem de forma crítica na construção do próprio conhecimento. Os resultados obtidos por meio de questionários aplicados ao final dos semestres de 2011 e 2012 mostram que a liderança Laissez-faire não é indicada na fase de implantação do PBL, necessitando maior interferência do docente para a quebra do paradigma entre o modelo de ensino tradicional e o novo. Conclui-se que a conexão entre o processo ensino-aprendizagem tradicional e o novo possa ser feita por meio da liderança situacional, alternando a liderança transformacional e a transacional de acordo com o contexto, excluindo-se a Laissez-faire. / Many institutions have developed new ways to improve the teaching-learning process, trying to adequate the classes to the emerging new technologies based on Web 2.0, as in the case of social media. In this re-inventing process teachers must have the leadership skills both in classrooms and virtual learning environments, allowing the students to overcome their expectations of the learning process. This dissertation is focused on a case study that seeks to identify what is the ideal leadership profile into hybrid environments, using a group satisfaction index, graphical analysis and student speeching skills. The teaching methodology used by the teacher was the PBL (Problem-Based Learning) that emphasizes the critical mindset. The research was carried out during the disciplines into the Manufacturing Engineering graduation and post-graduation program of Universidade de São Paulo (USP) EESC department. The students were challenged by the PBL methodology to think about the best way to build their own know how. The data obtained with the application of questionaries in the 2011 and 2012 semesters showed that the \"Laissez-Faire\" leadership is not recommended during the PBL methodology implementation, requiring more interferences and attention from the teacher to break the paradigm of the traditional teaching models. The conclusion is that the connection between the traditional and the new teaching-learning processes can be built using situational leadership, alternating between transformational leadership and transactional models, contextually, excluding the Laissez-faire.
3

Speaking Proficiency in a Hybrid Environment. A Mixed-Method Study of Spanish Beginner Learners

Ortiz, Daniela 11 December 2023 (has links)
[ES] En el sistema de educación superior de los Estados Unidos, es muy común enseñar clases de idiomas a nivel elemental de manera híbrida (Blake et al., 2008; Hampel & Stickler, 2015; Meskill & Anthony, 2015; Mizza & Rubio, 2020; Seaman et al., 2018) principalmente por su flexibilidad, individualidad, énfasis en la comunicación y el aprendizaje colaborativo (Rubio, 2014). Sin embargo, los estudios comparativos de clases tradicionales e híbridas han producido resultados pequeños o estadísticamente insignificantes con respecto a la competencia oral (Blake 2008, Chenoweth et al., 2006, Scida & Jones, 2016; Thoms, 2012). Por lo tanto, Rubio (2008) anima a los investigadores a ir más allá de contrastar y más bien evaluar "qué" enseñamos y "cómo" enseñamos. Este estudio longitudinal tuvo como objetivo mostrar cómo se desarrolló la competencia oral a través de un enfoque de métodos mixtos mediante la observación de cuatro secciones de español elemental en un centro de estudios superiores de EE. UU. durante dos semestres. A través de la triangulación de fuentes de datos, se analizaron observaciones de clase, contenido del curso, cuestionarios y evaluaciones orales de los estudiantes. Contrariamente a lo esperado, la modalidad híbrida no tuvo los resultados esperados en las habilidades orales de los estudiantes. Al final del segundo semestre, los estudiantes no pudieron alcanzar los niveles esperados lo que podría estar relacionado con el tipo de instrucción tradicional. El análisis de errores reveló áreas que los estudiantes aún tenían dificultades para comprender, como el uso de artículos, la concordancia de género y número de sustantivos y la semántica, entre otras. Aunque estos errores son comunes en estudiantes de primer año de lengua española, el estudio muestra la necesidad de un reciclaje sistemático de determinadas estructuras del lenguaje para que sean plenamente asimiladas. Por lo tanto, el estudio genera información sobre lo que ocurre en los cursos híbridos que adoptan un enfoque tradicional de enseñanza de idiomas en lugar de cambiar pedagógicamente para incluir actividades más comunicativas. / [CA] En el sistema d'educació superior dels Estats Units, és molt comú ensenyar classes d'idiomes a nivell elemental de manera híbrida (Blake et al., 2008; Hampel & Stickler, 2015; Meskill & Anthony, 2015; Mizza & Rubio, 2020; Seaman et al., 2018) principalment per la seua flexibilitat, individualitat, émfasis en la comunicació i l'aprenentage colaboratiu (Rubio, 2014). No obstant, els estudis comparatius de classes tradicionals i híbrides han produït resultats menuts o estadísticament insignificants sobre la competència oral (Blake 2008, Chenoweth et al., 2006, Scida & Jones, 2016; Thoms, 2012). Per lo tant, Rubio (2008) anima als investigadors a anar més allà de contrastar i més be evaluar "què" ensenyem i "cóm" ensenyem. Este estudi llongitudinal va tindre com a objectiu mostrar cóm es va desenrollar la competència oral a través d'un enfocament de métodos mixts per mig de l'observació de quatre seccions d'espanyol elemental en un centre d'estudis superiors dels EE. UU. durant dos semestres. A través de la triangulació de fonts de senyes, es varen analisar observacions de classe, contingut del curs, qüestionaris i evaluacions orals dels estudiants. Contràriament a lo esperat, la modalitat híbrida no va tindre els resultats esperats en les habilitats orals dels estudiants. Al final del segon semestre, els estudiants no varen poder alcançar els nivells esperats lo que podria estar relacionat en el tipo d'instrucció tradicional. L'anàlisis d'errors va revelar àrees que els estudiants encara tenien dificultats per a comprendre, com l'us d'artículs, la concordancia de gènero i número de sustantius i la semàntica, entre unes atres. Encara que estos errors són comuns en estudiants de primer any de llengua espanyola, l'estudi mostra la necessitat d'un reciclage sistemàtic de determinades estructures del llenguage per a que siguen plenament assimilades. Per lo tant, l'estudi genera informació sobre lo que ocorre en els cursos híbrits que adopten un enfocament tradicional d'ensenyança d'idiomes en lloc de canviar pedagógicamente per a incloure activitats més comunicatives. / [EN] Teaching elementary-level language classes in a hybrid environment has become the trend in the United States higher education system (Blake et al., 2008; Hampel & Stickler, 2015; Meskill & Anthony, 2015; Mizza & Rubio, 2020; Seaman et al., 2018) primarily due to its flexibility, individuality, with emphasis on communication and collaborative learning (Rubio, 2014). However, comparative studies of traditional and hybrid classes have produced small or statistically insignificant results regarding speaking proficiency (Blake 2008, Chenoweth et al., 2006, Scida & Jones, 2016; Thoms, 2012). Therefore, Rubio (2008) encourages researchers to go beyond contrasting and rather assess "what" we teach and "how" we teach. This longitudinal study aimed to show how speaking proficiency was developed through a mixed-methods approach by observing four sections of Elementary Spanish at a US community college during the fall and spring semesters. Through data-source triangulation, class observations, course content, questionnaires, and oral assessments were analyzed. Contrary to expectations, the hybrid modality did not have the expected results in students' speaking skills. By the end of the second semester, students were not able to reach the novice-high to intermediate-low levels expected at the end of the first year of Spanish, which could be linked to the form-focused type of instruction students received. The error analysis revealed areas that students still struggled to understand, such as article use, noun agreement in gender and number, and semantics, among others. Although these errors are common in first-year Spanish language learners, the study shows the need for systematic recycling of certain language structures for them to be fully assimilated by students. Therefore, the study generates insight into what occurs in hybrid courses that adopt a traditional language teaching approach rather than changing pedagogically to include more communicative activities. / Ortiz, D. (2023). Speaking Proficiency in a Hybrid Environment. A Mixed-Method Study of Spanish Beginner Learners [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/200582

Page generated in 0.09 seconds