[EN] This thesis dissertation reflects on the complex effects of the re-signification of the film image in contemporary art, and its impact the aesthetic consideration of the resulting product. In this reflection, the relevance of conceptual art in the artistic re-signification is defended, as well as the process played by the concept of appropriation in contemporary art. Based on the consideration of "ready-made" of Marcel Duchamp as inexcusable point of emergence of the "appropriationism", in this thesis are reviewed and studied the different forms of appropriation of film images in contemporary art. Structurally, the thesis, which was entitled "The Film Image in Contemporary Art", assumes a theoretical and practical condition. In the early chapters, are exposed the conceptual and historical foundations that will backbone the artistic proposal that will be detailed in the second part of this research. Furthermore, the research was developed according to a deductive methodology, since initially is started from general aspects and theoretic/practical positions to reach particular inferences. Specifically, first the concept of "appropriationism" is defined within the visual art; then, the research particularizes in the analysis of different forms of appropriation in the aesthetic sphere and, more precisely, in the use of the film image within the context of contemporary visual arts. Finally, in this thesis an artistic proposal is presented from the theoretical postulates investigated. This artistic proposal is formed by eight series of works, using different formats and techniques, which are made during a period of seven years. / [ES] La tesis doctoral de Eduardo Ceballos, reflexiona sobre los complejos efectos de re-significación de la imagen fílmica en el arte contemporáneo, y su incidencia en la consideración estética del producto resultante. En esta reflexión, se defiende la relevancia que tiene el arte conceptual en la re-significación artística, así como el proceso que ha desempeñado el concepto de apropiación en el arte contemporáneo. Partiendo de la consideración del ready made de Marcel Duchamp como punto inexcusable del surgimiento del apropiacionismo, se revisan y estudian de forma concreta las diferentes formas de apropiación de imágenes fílmicas en el arte contemporáneo. Estructuralmente, "La Imagen Fílmica en el Arte Contemporáneo", asume una doble condición teórico-práctica. En los primeros capítulos del mismo, se asientan los fundamentos conceptuales e históricos que vertebrarán una propuesta artística que será detallada en la segunda parte de esta investigación. Asimismo, la investigación que se ha llevado a cabo se decanta por una metodología de corte deductiva, ya que se parte de los aspectos y posiciones teórico-prácticos generales para llegar a lo particular. Es decir, se comienza por definir el concepto de apropiacionismo dentro de las artes visuales para, después, particularizar la investigación en el análisis de las diferentes formas de apropiación en la esfera estética y, de manera más concreta, en la utilización de la imagen fílmica dentro del contexto de las artes visuales contemporáneas. Para terminar con una propuesta artística a partir de los postulados teóricos investigados y que consistió en la realización de ocho series de obras en diferentes formatos y técnicas, hecha en un período de 7 años. / [CA] La Tesi Doctoral d'Eduardo Ceballos, reflexiona sobre els complexos efectes de re-significació de la imatge fílmica en l'art contemporani, i la seua incidència en la consideració estètica del producte resultant. En esta reflexió, es defèn la rellevància que té l'art conceptual en la re-significació artística, així com el procés que ha exercit el concepte d'apropiació en l'art contemporani. Partint de la consideració del ready made de Marcel Duchamp com a punt inexcusable del sorgiment de l'apropiacionisme, es revisen i estudien en concret les diferents formes d'apropiació d'imatges fílmiques en l'art contemporani. Estructuralment, "La Imatge Fílmica en l'Art Contemporáni", assumix una doble condició teòrico-pràctica. En els primers capítols del mateix, s'assenten els fonaments conceptuals i històrics que vertebraran una proposta artística que serà detallada en la segona part d'esta investigació. Així mateix, la investigació que s'ha dut a fi es decanta per una metodologia d'estil deductiva, ja que es parteix dels aspectes i posicions teòrics-pràctics generals per a arribar al particular. És a dir, es comença per definir el concepte d'apropiacionisme dins de les arts visuals per a, després, particularitzar la investigació en l'anàlisi de les diferents formes d'apropiació en l'esfera estètica i, de manera més concreta, en la utilització de la imatge fílmica dins del context de les arts visuals contemporànies. Per a acabar amb una proposta artística a partir dels postulats teòrics investigats i que va consistir en la realització de huit sèries d'obres en diferents formats i tècniques, feta en un període de set anys. / Ceballos Silva, E. (2016). "La Imagen Fílmica en el Arte Contemporáneo" Una Revisión Estética: Entre la Imagen Fílmica y la Imagen Materia [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62410

[ES] La imagen transferida siempre implica inversión, otro registro, otra mirada; tanto desde la idea del soporte que la acoge como desde el archivo que la contiene. Toda esta práctica de creación y circulación de imágenes e archivos se ve ligada al uso o condicionamiento cultural de los media, los dispositivos de conectividad e Internet, a predisposición de un contexto estructurado digitalmente por las redes o social media en nuestra cotidianidad. Así, se establecen canales de comunicación entre el acontecimiento como concepto y las superficies de endebles materiales de soporte, sobre las que se traslada la imagen en este contexto de gráfica expandida. La presente tesis doctoral acoge el planteamiento e investigación de diversos procedimientos gráficos y digitales en el campo de los media desde la propia praxis. Hablamos de una metodología de proceso(s) de transferencia sobre materias susceptibles de ser vertidos en caliente, en estado líquido, con fines artísticos. De forma que se traslada la imagen de un soporte temporal a otro definitivo que se resignifica y reactiva conceptualmente en el discurso. Este último soporte, como plano y superficie condicionante de la imagen, está constituido por materiales de las características mencionadas anteriormente, tales como ceras puras o recicladas, resinas o caramelo. Como punto de partida en este estudio teórico y práctico, la fotografía y con ello, la condición de la imagen actual; y la experimentación con la misma a través de diversos procesos, produciendo así una obra interdisciplinar a través de las ideas de imagen-materia, imagen-tiempo e imagen-data dentro de lo que llamamos registro del acontecimiento. La investigación se centra en divulgar tanto la parte procesual como el resultado mismo adoptado como aportación práctica de la producción artística de una forma retrospectiva. Se trata la materialidad tangible como puente capaz de reinterpretar o recodificar estos contextos en torno a la imagen dentro de la memoria digital-analógica y entre aquello que consideramos real o virtual. En esta era digital en la que todo se almacena en discos duros, ¿dónde queda la memoria? Memoria de archivo, almacenes intangibles e imágenes-materia imponiendo nuevos modos de ver y miradas a sus soportes como contenedores visuales. A partir de todo esto, se toma conciencia entonces de dicho contexto virtual y digital para explorar sus posibilidades técnico-expresivas. El interés no reside únicamente en el código gráfico de la imagen sino también en su superficie, en la restauración y reactivación de la imagen, cuestionando así la condición de la mirada y la visión. Con tal de consolidar y divulgar un arte cada vez más plural en cuanto a las tecnologías electrónico-mecánicas de la imagen, con el fin de poder emplear todas sus posibilidades libre y creativamente. / [CA] La imatge transferida sempre implica inversió, un altre registre, una altra mirada; tant des de la idea del suport que l'acull com des de l'arxiu que la conté. Tota aquesta pràctica de creació i circulació d'imatges e arxius es veu lligada a l'ús o condicionament cultural dels media, els dispositius de connectivitat i Internet, a predisposició d'un context estructurat digitalment per les xarxes o mitjans socials en la nostra quotidianitat. Així, s'estableixen canals de comunicació entre l'esdeveniment com a concepte i les superfícies de frèvols materials de suport, sobre les quals es trasllada la imatge en aquest context de gràfica expandida. La present tesi doctoral acull el plantejament i recerca de diversos procediments gràfics i digitals en el camp dels media des de la pròpia praxi. Parlem d'una metodologia de procés(s) de transferència sobre matèries susceptibles de ser abocats en calenta, en estat líquid, amb finalitats artístics. De manera que es trasllada la imatge d'un suport temporal a un altre definitiu que es resignifica i reactiva conceptualment en el discurs. Aquest últim suport, com a pla i superfície condicionant de la imatge, està constituït per materials de les característiques esmentades anteriorment, com ara ceres pures o reciclades, resines, o caramel. Com a punt de partida en aquest estudi teòric i pràctic, la fotografia i amb això, la condició de la imatge actual; i l'experimentació amb la mateixa a través de diversos processos, produint així una obra interdisciplinària a través de les idees d'imatge-matèria, imatge-temps i imatge-data dins del que anomenem registre de l'esdeveniment. La recerca se centra en divulgar tant la part *procesual com el resultat mateix adoptat com a aportació pràctica de la producció artística d'una forma retrospectiva. Es tracta la materialitat tangible com a pont capaç de reinterpretar o recodificar aquests contextos entorn de la imatge dins de la memòria digital-analògica i entre allò que considerem real o virtual. En aquesta era digital en la qual tot s'emmagatzema en discs durs, on queda la memòria? Memòria d'arxiu, magatzems intangibles i imatges-matèria imposant noves maneres de veure i mirades als seus suports com a contenidors visuals. A partir de tot això, es pren consciència llavors d'aquest context virtual i digital per a explorar les seves possibilitats tècnic-expressives. L'interès no resideix únicament en el codi gràfic de la imatge sinó també en la seva superfície, en la restauració i reactivació de la imatge, qüestionant així la condició de la mirada i la visió. Amb la condició de consolidar i divulgar un art cada vegada més plural quant a les tecnologies electrònic-mecàniques de la imatge, amb la finalitat de poder emprar totes les seves possibilitats lliure i creativament. / [EN] The transferred image always implies inversion, another register, another gaze; both from the idea of the support that hosts it and from the archive that contains it. All this practice of creation and circulation of images and archives is linked to the use or cultural conditioning of the media, connectivity devices and the Internet, to the predisposition of a context structured digitally by the networks or social media in our everyday life. Thus, communication channels are established between the event as a concept and the surfaces of flimsy support materials, on which the image is transferred in this context of expanded graphics. The present doctoral thesis is an approach to and investigation of various graphic and digital procedures in the field of media from the praxis itself. We are talking about a methodology of transfer process(es) on materials that can be poured hot, in a liquid state, for artistic purposes. In such a way that the image is transferred from a temporary support to another definitive one that is re-signified and conceptually reactivated in the discourse. This latter support, as a plane and conditioning surface of the image, is constituted by materials with the aforementioned characteristics, such as pure or recycled waxes, resins, or caramel. As a starting point in this theoretical and practical study, photography and with it, the condition of the current image; and experimentation with it through various processes, thus producing an interdisciplinary work through the ideas of image-matter, image-time and image-data within what we call the record of the event. The research focuses on disseminating both the processual part and the result itself adopted as a practical contribution to artistic production in a retrospective way. It deals with tangible materiality as a bridge capable of reinterpreting or recoding these contexts around the image within the digital-analogue memory and between what we consider real or virtual. In this digital age in which everything is stored on hard disks, where is memory? Archival memory, intangible stores and images-matter imposing new ways of seeing and looking at their supports as visual containers. From all this, we become aware of this virtual and digital context in order to explore its technical-expressive possibilities. The interest lies not only in the graphic code of the image but also in its surface, in the restoration and reactivation of the image, thus questioning the condition of the gaze and vision. In order to consolidate and disseminate an art that is more and more plural in terms of the electronic-mechanical technologies of the image, in order to be able to use all its possibilities freely and creatively. / Ávila González, M. (2023). La Imagen-Materia como registro del acontecimiento. Procesos de transferencia sobre materias susceptibles de ser vertidas en caliente y en estado líquido para la producción artística [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/193684