[ES] La cultura constituye la base social, representa la identidad y soporta los procesos de formación y transformación de las sociedades; bajo el enfoque clásico se encarga de identificar, proteger, conservar, rehabilitar y difundir, de manera sostenible, las tradiciones e historias; sin embargo, en los últimos años, el vínculo entre la cultura, la economía y el desarrollo territorial ha comenzado a ser explorado más profundamente, destacando cómo las prácticas culturales promueven nuevas capacidades y oportunidades y fomentan procesos de innovación. Dentro del amplio sector cultural, en años recientes ha crecido el interés por comprender mejor los eventos culturales, como fenómenos cargados de múltiples significados y enfoques; uno de los aspectos de interés es la innovación, tanto en lo que se refiere a sus contenidos como en la gestión y su articulación con otros sectores para el desarrollo territorial. Esta investigación se centra en un área poco estudiada de la innovación en el ámbito cultural, porque busca aportar a la construcción de un marco de análisis de la innovación en el Patrimonio Cultural Inmaterial, a partir del análisis de estos procesos en las organizaciones culturales y de su relación con el contexto. Para ello, se definió como objetivo el de analizar los procesos de innovación en las organizaciones culturales que trabajan por la salvaguardia y protección del patrimonio cultural inmaterial, en especial el referido a los Carnavales. Para ello, se ha utilizado un marco de análisis que da soporte al proceso de investigación. Los resultados obtenidos permiten identificar los tipos, espacios y motivaciones de la innovación en las organizaciones de patrimonio cultural. Con esta, se pretende promover una nueva mirada sobre la innovación en la gestión cultural bajo un enfoque sistémico, entendiendo que se basa en una cultura viva, que evoluciona y se adapta al contexto que representa su identidad. Los resultados sientan las bases para futuras investigaciones centradas en la cultura como herramienta para la cohesión social y el fomento del desarrollo territorial. / [CA] La cultura constituïx la base social, representa la identitat i suporta els processos de formació i transformació de les societats; sota l'enfocament clàssic s'encarrega d'identificar, protegir, conservar, rehabilitar i difondre, de manera sostenible, les tradicions i històries; no obstant això, en els últims anys, el vincle entre la cultura, l'economia i el desenrotllament territorial ha començat a ser explorat més profundament, destacant com les pràctiques culturals promouen noves capacitats i oportunitats i fomenten processos d'innovació. Dins de l'ampli sector cultural, en anys recents ha crescut l'interés per comprendre millor els esdeveniments culturals, com a fenòmens carregats de múltiples significats i enfocaments; un dels aspectes d'interés és la innovació, tant pel que fa als seus continguts com en la gestió i la seua articulació amb altres sectors per al desenrotllament territorial. Esta investigació se centra en una àrea poc estudiada de la innovació en l'àmbit cultural, perquè busca aportar a la construcció d'un marc d'anàlisi de la innovació en el Patrimoni Cultural Immaterial, a partir de l'anàlisi d'estos processos en les organitzacions culturals i de la seua relació amb el context. Per a això, es va definir com a objectiu el d'analitzar els processos d'innovació en les organitzacions culturals que treballen per la salvaguarda i protecció del patrimoni cultural immaterial, especialment el referit als Carnestoltes. Per a això, s'ha utilitzat un marc d'anàlisi que dona suport al procés d'investigació. Els resultats obtinguts permeten identificar els tipus, espais i motivacions de la innovació en les organitzacions de patrimoni cultural. Amb esta, es pretén promoure una nova mirada sobre la innovació en la gestió cultural sota un enfocament sistèmic, entenent que es basa en una cultura viva, que evoluciona i s'adapta al context que representa la seua identitat. Els resultats establixen les bases per a futures investigacions centrades en la cultura com a ferramenta per a la cohesió social i el foment del desenrotllament territorial / [EN] Culture represents the social basis, denotes identity and supports the processes of creation and transformation of societies. In the classical approach, culture is responsible for identifying, protecting, preserving, rehabilitating and disseminating traditions and histories in a sustainable way; however, in recent years, the link between culture, economy and territorial development has begun to be explored more deeply, highlighting how cultural practices promote new capacities and opportunities to encourage innovation processes. Within the broad cultural sector, there has been a growing interest in recent years to better understand cultural events as phenomena loaded with multiple meanings and approaches; one of the aspects of interest is innovation, both in terms of content and management, and its articulation with other sectors for territorial development. This research focuses on a little-studied area of innovation in the cultural sector, because it aims to contribute to the construction of a framework for the analysis of innovation in intangible cultural heritage, based on the analysis of these processes in cultural organizations and their relationship with the context. The objective was set to be the analysis of innovation processes in cultural organizations that work for the safeguarding and protection of intangible cultural heritage, particularly in relation to carnivals. An analytical framework has been used to support the research process. The results obtained allow us to identify the types, spaces, and motivations for innovation in cultural heritage organizations. With this research, the aim is to promote a new perspective on innovation in cultural management within a systemic approach, understanding that it is based on a living culture that evolves and adapts to the context representing its identity. The findings lay the groundwork for future research focused on culture as a tool for social cohesion and the promotion of territorial development. / Rodríguez Gutiérrez, ID. (2024). La innovación en la gestión del patrimonio cultural inmaterial: Los carnavales de Barranquilla y del Atlántico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/212909

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis doctoral se centra en el análisis de las políticas públicas para el fomento de las industrias culturales y creativas (ICC), especialmente en el sector musical, cuya actividad principal está recogida en la Clasificación Industrial Internacional Uniforme (CIIU) con el código 5920, el cual incluye la grabación de sonido y edición musical. Dada la importancia e impacto de este sector en el desarrollo económico de las regiones, más aún desde el auge de las plataformas digitales en el mundo, las actividades incluidas en el mismo se presentan como una gran oportunidad para potenciar el desarrollo económico de una ciudad como Bogotá D.C., capital de Colombia, y reconocida por la UNESCO en el año 2012 como capital musical. Por ello, esta tesis pretende aportar el conocimiento necesario para la elaboración de políticas públicas que fomenten la incidencia de las empresas del sector musical (CIIU 5920) en el desarrollo económico de Bogotá D.C. A partir de una revisión sistemática de la literatura, se identifican las dimensiones clave de las políticas públicas en las ICC a las que dicha literatura les reconoce un mayor impacto en el desarrollo económico, social y cultural de las regiones. Los resultados de esta revisión sirven de base a un análisis comparativo entre determinadas ciudades alemanas y españolas que identifica cuales son los factores que, en cada caso, y en el marco de dichas dimensiones clave, más contribuyen a la generación de desarrollo económico en cada país. A partir de este punto, la tesis se centra en analizar si las políticas públicas implementadas en la capital de Colombia, principalmente en el sector musical, inciden en los factores cuyo impacto se prevé mayor en el desarrollo de la región. La tesis concluye que las políticas públicas para las ICC, especialmente en el sector musical, pueden ser un instrumento eficaz para el fomento del desarrollo económico local. Sin embargo, se requiere un marco regulatorio actualizado y políticas públicas específicas para el sector musical, en especial el clasificado en el CIIU 5920, que fomenten el conocimiento, la innovación, la propiedad intelectual y la colaboración entre actores del sector. De esta forma, esta tesis contribuye al conocimiento sobre el papel de las políticas públicas en el fomento de las ICC y su impacto en el desarrollo económico local y, sus resultados pueden ser utilizados por policymakers para diseñar e implementar políticas públicas más efectivas en el sector musical en Colombia y otras ciudades de América Latina. / [CA] Esta tesi doctoral se centra en l'anàlisi de les polítiques públiques per al foment de les indústries culturals i creatives (ICC), especialment en el sector musical, l'activitat principal del qual està arreplegada en la Classificació Industrial Internacional Uniforme (CIIU) amb el codi 5920, el qual inclou la gravació de so i edició musical. Donada la importància i impacte d'este sector en el desenvolupament econòmic de les regions, més encara des de l'auge de les plataformes digitals en el món, les activitats incloses en el mateix es presenten com una gran oportunitat per a potenciar el desenvolupament econòmic d'una ciutat com Bogotà D. C., capital de Colòmbia, i reconeguda per la UNESCO l'any 2012 com a capital musical. Per això, esta tesi pretén aportar el coneixement necessari per a l'elaboració de polítiques públiques que fomenten la incidència de les empreses del sector musical (CIIU 5920) en el desenvolupament econòmic de Bogotà D. C. A partir d'una revisió sistemàtica de la literatura, s'identifiquen les dimensions clau de les polítiques públiques en les ICC a les quals esta literatura els reconeix un major impacte en el desenvolupament econòmic, social i cultural de les regions. Els resultats d'esta revisió servixen de base a una anàlisi comparativa entre determinades ciutats alemanyes i espanyoles que identifica quins són els factors que, en cada cas, i en el marc d'estes dimensions clau, més contribuïxen a la generació de desenvolupament econòmic en cada país. A partir d'este punt, la tesi se centra en analitzar si les polítiques públiques implementades en la capital de Colòmbia, principalment en el sector musical, incidixen en els factors l'impacte dels quals es preveu major en el desenvolupament de la regió. La tesi conclou que les polítiques públiques per a les ICC, especialment en el sector musical, poden ser un instrument eficaç per al foment del desenvolupament econòmic local. No obstant això, es requerix un marc regulador actualitzat i polítiques públiques específiques per al sector musical, especialment el classificat en el *CIIU 5920, que fomenten el coneixement, la innovació, la propietat intel·lectual i la col·laboració entre actors del sector. D'esta manera, esta tesi contribuïx al coneixement sobre el paper de les polítiques públiques en el foment de les ICC i el seu impacte en el desenvolupament econòmic local i, els seus resultats poden ser utilitzats per *policymakers per a dissenyar i implementar polítiques públiques més efectives en el sector musical a Colòmbia i altres ciutats d'Amèrica Llatina. / [EN] This doctoral thesis focuses on the analysis of public policies for the promotion of the cultural and creative industries (CCIs), particularly in the music sector, whose main activity is classified under the International Standard Industrial Classification (ISIC) code 5920, which includes sound recording and music publishing. Given the importance and impact of this sector on the economic development of regions, especially since the rise of digital platforms worldwide, the activities included in it represent a great opportunity to boost the economic development of a city like Bogotá D.C., the capital of Colombia, and recognized by UNESCO in 2012 as the Music Capital of the World. Therefore, this thesis aims to provide the necessary knowledge for the elaboration of public policies that promote the impact of music sector companies (ISIC 5920) on the economic development of Bogotá D.C. Through a systematic review of the literature, the key dimensions of public policies (PP) for CCIs are identified, which the literature recognizes as having the greatest impact on the economic, social, and cultural development of regions. The results of this review serve as the basis for a comparative analysis between certain German and Spanish cities to identify the factors that, in each case, and within the framework of these key dimensions, most contribute to the generation of economic development in each country. From this point on, the thesis focuses on analyzing whether the public policies implemented in the capital of Colombia, mainly in the music sector, have an impact on the factors whose impact is expected to be greater on the development of the region. The thesis concludes that public policies for CCIs, especially in the music sector, can be an effective tool for promoting local economic development. However, an updated regulatory framework and specific public policies for the music sector, especially those classified under ISIC 5920, are required to promote knowledge, innovation, intellectual property, and collaboration among actors in the sector. In this way, this thesis contributes to the knowledge on the role of public policies in promoting CCIs and their impact on local economic development, and its results can be used by policymakers to design and implement more effective public policies in the music sector in Colombia and other Latin American cities. / Gómez Reyes, FM. (2024). Evaluación y análisis de las políticas públicas para la industria cultural y creativa que incentiven el desarrollo económico: aplicación al sector de producción y edición musical de Bogotá D.C., Colombia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213807 / Compendio