Precedents: La viscositat del líquid sinovial és inherent al seu contingut en àcid hialurònic. En condicions patològiques s'altera la viscositat en funció del grau d'inflamació articular.Hipòtesi: El comportament reològic del líquid sinovial pot contribuir a classificar un líquid com a inflamatori o mecànic, ser peculiar en alguna malaltia reumàtica i modificar-se amb l'evolució de la malaltia.Objectius: Determinar les característiques reològiques del líquid sinovial en diferents malalties reumàtiques, especialment l'índex de comportament no newtonià n i veure la seva utilitat com a discriminador diagnòstic.Material i mètodes: Anàlisi citològica estàndard de 41 mostres de líquid sinovial de 36 malalts (4 artritis idiopàtica juvenil, 4 artritis reumatoide, 4 artritis microcristal·lina, 9 espondiloartritis, 11 artrosi i 9 artritis indiferenciada). Obtenció del reograma per mitjà d'un viscosímetre de conus-plat, anàlisi dels paràmetres bàsics del reograma i correlació estadística amb el recompte leucocitari sinovial.Resultats: La viscositat del líquid sinovial té un comportament no newtonià, de tipus pseudoplàstic i s'adiu a la llei de potència d'Ostwald. L'índex de comportament no newtonià n dels líquids inflamatoris es correlaciona amb el recompte leucocitari i és més alt (0,74) que el dels líquids mecànics (0,67). Un índex de comportament n superior a 0,69 classifica correctament el 89% dels líquids d'espondiloartritis i el 75% dels líquids d'artritis reumatoide i d'artritis microcristal·lines, mentre que si és inferior a 0,69 classifica el 73% dels líquids artròsics però també el 75% d'artritis juvenil. La viscositat sinovial dels líquids d'artritis juvenil està més preservada en comparació amb líquids de similar grau d'inflamació. L'índex de comportament n varia d'acord al recompte leucocitari en diferents moments de l'evolució de l'espondiloartritis.Conclusió: L'estudi reològic sinovial és útil per discriminar un líquid inflamatori d'un altre de tipus mecànic i pot contribuir a classificar diferents malalties reumàtiques. / Precedentes: La viscosidad del líquido sinovial es inherente a su contenido en ácido hialurónico. En condiciones patológicas se altera en función del grado de inflamación articular.Hipótesis: El comportamiento reológico del líquido sinovial puede contribuir a clasificarlo como inflamatorio o mecánico, ser peculiar en alguna enfermedad reumática y modificarse con su evolución.Objetivos: Determinar las características reológicas del líquido sinovial en distintas enfermedades reumáticas, especialmente el índice de comportamiento no newtoniano n y ver su utilidad como discriminador diagnóstico.Material y métodos: Análisis citológico estándar de 41 muestras de líquido sinovial procedente de 36 enfermos (4 artritis idiopática juvenil, 4 artritis reumatoide, 4 artritis microcristalina, 9 espondiloartritis, 11 artrosis i 9 artritis indiferenciada). Obtención del correspondiente reograma por medio de un viscosímetro de cono-plato, análisis de los parámetros básicos del reograma y correlación estadística con el recuento leucocitario sinovial.Resultados: La viscosidad del líquido sinovial tiene un comportamiento no newtoniano de tipo pseudoplástico de acuerdo con la ley de potencia de Ostwald. El índice de comportamiento no newtoniano n de los líquidos inflamatorios se correlaciona con el recuento leucocitario y es más alto (0,74) que el de los líquidos mecánicos (0,67). Un índice de comportamiento n superior a 0,69 clasifica correctamente el 89% de los líquidos de espondiloartritis y el 75% de los líquidos de artritis reumatoide y de artritis microcristalinas, mientras que si es inferior a 0,69 clasifica el 73% de los líquidos artrósicos pero también el 75% de artritis juvenil. La viscosidad sinovial de los líquidos de artritis juvenil está más preservada en comparación con líquidos de similar grado de inflamación. El índice de comportamiento n varía de acuerdo con el recuento leucocitario en diferentes momentos de evolución de la espondiloartritis. Conclusión: El estudio reológico sinovial es útil para discriminar un líquido inflamatorio de otro de tipo mecánico y puede contribuir a clasificar distintas enfermedades reumáticas. / Background: The rheological behaviour of synovial fluid is due to its content in hyaluronic acid. In some diseases it is modified according to the degree of joint inflammation.Hypothesis: Rheological features of synovial fluid can contribute to it being classified as inflammatory or non-inflammatory. It may be particular to some rheumatic diseases and be modified according to their evolution.Objectives: To determine rheological characteristics of synovial fluid in several rheumatic diseases, particularly the non-Newtonian behaviour index (n). To determine how useful it is as a diagnostic differentiator.Methods: Standard cytologic analyses and rheograms were simultaneously performed in 41 synovial fluids corresponding to 36 patients (4 juvenile idiopathic arthritis, 4 rheumatoid arthritis, 4 microcrystalline arthritis, 9 spondyloarthritis, 11 osteoarthritis and 9 undifferentiated arthritis). The rheograms were obtained using a cone-plate viscometer. Rheological parameters were analysed and statistical correlation with synovial leukocyte counts investigated.Results: The viscosity of synovial fluid has a pseudoplastic non-Newtonian behaviour according to Ostwald's potency law. The non-Newtonian behaviour index (n) of inflammatory fluids is correlated with leukocyte count and is higher (0.74) than in non-inflammatory fluids (0.67). A non-Newtonian behaviour index (n) higher than 0.69 correctly classifies 89% of spondyloarthritis fluids and 75% of rheumatoid arthritis and microcrystalline fluids. Furthermore, a value lower than 0.69 correctly classifies 73% of osteoarthritic fluids but also 75% of juvenile arthritis. Synovial viscosity of juvenile arthritis fluids is more preserved compared with fluids with a similar degree of inflammation. The non-Newtonian behaviour index (n) changes according to leukocyte count at different times of spondyloarthritis evolution.Conclusion: Rheological synovial analysis is useful to distiguish an inflammatory from a non-inflammatory fluid and may contribute to the classification of different rheumatic diseases.