[EN] Considering the importance of games and new technologies for learning, in this thesis, two different systems that use Natural User Interfaces (NUI) for learning about a period of history were designed and developed. One of these systems uses autostereoscopic visualization, which lets the children see themselves as a background in the game, and that renders the elements with 3D sensation without the need for wearing special glasses or other devices. The other system uses frontal projection over a large-size tabletop display for visualization. The two systems have been developed from scratch. A total of five studies were carried out to determine the efficacy of games with NUI interaction with regard to acquiring knowledge, ease of use, satisfaction, fun and engagement, and their influence on children. In the first study, a comparison of the autostereoscopic system with the frontal projected system was carried out. 162 children from 8 to 11 years old participated in the study. We observed that the different characteristics of the systems did not influence the children's acquired knowledge, engagement, or satisfaction; we also observed that the systems are specially suitable for boys and older children (9-11 years old). The children had the depth perception with the autostereoscopic system. The children considered the two systems easy to use. However, they found the frontal projection to be easier to use. A second study was performed to determine the mode in which the children learn more about the topic of the game. The two modes were the collaborative mode, where the children played with the game in pairs; and the individual mode, where the children played with the game solo. 46 children from 7 to 10 years old participated in this study. We observed that there were statistically significant differences between playing with the game in the two modes. The children who played with the game in pairs in the collaborative mode got better knowledge scores than children who played with the game individually. A third study comparing traditional learning with a collaborative learning method (in pairs and in large groups) using the game was carried out. 100 children from 8 to 10 years old participated in this study. The results are in line with the second study. The children obtained higher score when collaborated in large groups or in pairs than attending to a traditional class. There were no statistically significant differences between playing in large groups and playing in pairs. For personalized learning, a Free Learning Itinerary has been included, where the children can decide how to direct the flow of their own learning process. For comparison, a Linear Learning Itinerary has also been included, where the children follow a determined learning flow. A fourth study to compare the two different learning itineraries was carried out. 29 children from 8 to 9 years old participated in this fourth study. The results showed that there were no statistically significant differences between the two learning itineraries. Regarding the online formative assessment and multiple-choice questions, there is usually a question and several possible answers in questionnaires of this kind in which the student must select only one answer. It is very common for the answers to be just text. However, images could also be used. We have carried out a fifth study to determine if an added image that represents/defines an object helps the children to choose the correct answer. 94 children from 7 to 8 years old participated in the study. The children who filled out the questionnaires with imaged obtained higher score than the children who filled out the text-only questionnaire. No statistically significant differences were found between the two questionnaire types with images. The results from the studies suggest that games of this kind could be appropriate educational games, and that autostereoscopy is a technology to exploit in their development. / [ES] Teniendo en cuenta la importancia de los juegos y las nuevas tecnologías en el aprendizaje, en esta tesis se han diseñado y desarrollado dos sistemas diferentes que utilizan interfaces de usuario naturales (NUI) para aprender los periodos de la historia. Uno de estos sistemas utiliza visión autoestereoscópica, la cual permite a los niños verse a ellos mismos dentro del juego y muestra los elementos del juego en 3D sin necesidad de llevar gafas especiales u otros dispositivos. El otro sistema utiliza proyección frontal como método de visualización. Los dos sistemas han sido desarrollados desde cero. Se han llevado a cabo un total de cinco estudios para determinar la eficacia de los juegos con NUI en cuanto al aprendizaje, facilidad de uso, satisfacción, diversión y su influencia en los niños. En el primer estudio, se ha comparado el sistema autoestereoscópico con el sistema de proyección frontal. Un total de 162 niños de 8 a 11 años han participado en este estudio. Observamos que las diferentes características de los sistemas no han influido en el aprendizaje, en la usabilidad o en la satisfacción; también observamos que los sistemas son especialmente apropiados para chicos y niños mayores (de 9 a 11 años). Los niños tienen percepción de profundidad con el sistema autoestereoscópico. Los niños consideraron los dos sistemas fáciles de usar. Sin embargo, encontraron el sistema de proyección frontal más fácil de usar. En el segundo estudio, se determina el modo con el que los niños pueden aprender en mayor medida el tema del juego. Los dos modos comparados han sido el modo colaborativo, en el que los niños jugaban por parejas; y el modo individual, en el que los niños jugaban solos. 46 niños de 7 a 10 años han participado en este estudio. Observamos que existen diferencias estadísticas significativas entre jugar al juego de un modo o de otro. Los niños que jugaron al juego en parejas en el modo colaborativo obtuvieron un mejor resultado que los niños que jugaron al juego en el modo individual. El tercer estudio compara el aprendizaje tradicional con el aprendizaje colaborativo (en parejas y en grupos grandes) utilizando el juego desarrollado. 100 niños de 8 a 10 años han participado en este estudio. Los resultados son similares al segundo estudio. Los niños obtuvieron una mejor puntuación jugando en colaboración que en el método tradicional en clase. No hubo diferencias estadísticas significativas entre jugar en grupos grandes y jugar en parejas. Teniendo en cuenta el aprendizaje personalizado se ha incluido un itinerario libre de aprendizaje, en el cual los niños pueden elegir cómo quieren dirigir su propio proceso de aprendizaje. A modo de comparación, se ha incluido también un itinerario lineal de aprendizaje, donde los niños siguen un flujo predeterminado. En este cuarto estudio han participado 29 niños de 8 a 9 años. Los resultados han mostrado que no hubo diferencias estadísticas significativas entre los dos itinerarios de aprendizaje. En cuanto a la evaluación online con preguntas de test, normalmente, hay una pregunta y varias opciones de respuesta, donde se debe seleccionar solo una de ellas. Es muy común que la respuesta esté formada únicamente por texto. Sin embargo, también se pueden utilizar imágenes. En este quinto estudio se ha llevado a cabo una comparación para determinar si las imágenes que representan las respuestas son de ayuda para elegir la correcta. 94 niños de 7 a 8 años han participado en este estudio. Los niños que rellenaron los cuestionarios con imágenes obtuvieron una mejor puntuación que los niños que rellenaron los cuestionarios en los que solo había texto. No se encontraron diferencias estadísticas significativas entre los dos tipos de cuestionarios con imágenes. Los resultados de estos estudios sugieren que los juegos de este tipo podrían ser apropiados para utilizarlos como juegos educativos, y que la autoestereoscopía es una te / [CA] Tenint en compte la importància dels jocs i les noves tecnologies en l'aprenentatge, en aquesta tesi s'han dissenyat i desenvolupat dos sistemes diferents que utilitzen interfícies naturals d'usuari per aprendre els períodes de la història. Un d'aquests sistemes utilitza visió autoestereoscòpica, la qual permet als xiquets veure's a ells mateixos dins del joc i mostra els elements del joc en 3D sense necessitat de portar ulleres especials o altres dispositius. L'altre sistema utilitza projecció frontal com a mètode de visualització. Els dos sistemes han sigut desenvolupats des de zero. S'han dut a terme un total de cinc estudis per a determinar l'eficàcia dels jocs amb interfícies d'usuari naturals quant a l'aprenentatge, facilitat d'ús, satisfacció, diversió i la seua influència en els xiquets. En el primer estudi, s'ha comparat el sistema autoestereoscòpic amb el sistema de projecció frontal. 162 xiquets de 8 a 11 anys han participat en aquest estudi. Pels resultats, observem que les diferents característiques dels sistemes no han influït en l'aprenentatge, en la usabilitat o en la satisfacció; també observem que els sistemes són especialment apropiats per a xics i xiquets majors (de 9 a 11 anys). Els xiquets tenen percepció de profunditat amb el sistema autoestereoscòpic. Els xiquets van considerar els dos sistemes fàcils d'usar. No obstant açò, van trobar el sistema de projecció frontal més fàcil d'usar. En el segon estudi es determina la manera amb el qual els xiquets poden aprendre en major mesura el tema del joc. Les dues maneres comparades han sigut la manera col·laborativa, en la qual els xiquets jugaven per parelles; i la manera individual, en la qual els xiquets jugaven sols. 46 xiquets de 7 a 10 anys han participat en aquest estudi. Pels resultats, observem que existeixen diferències estadístiques significatives entre jugar al joc d'una manera o d'una altra. Els xiquets que van jugar al joc en parelles en la manera col·laborativa van obtindre un millor resultat que els xiquets que van jugar al joc en la manera individual. El tercer estudi compara l'aprenentatge tradicional amb l'aprenentatge col·laboratiu (en parelles i en grups grans). 100 xiquets de 8 a 10 anys ha participat en aquest estudi. Els resultats són similars al segon. Els xiquets van obtindre una millor puntuació jugant en col·laboració que en el mètode tradicional en classe. No va haver-hi diferències estadístiques significatives entre jugar en grups grans i jugar en parelles. Tenint en compte l'aprenentatge personalitzat s'ha inclòs un itinerari lliure d'aprenentatge, en el qual els xiquets poden triar com volen dirigir el seu propi procés d'aprenentatge. A manera de comparació, s'ha inclòs també un itinerari lineal d'aprenentatge, on els xiquets segueixen un flux predeterminat. En aquest quart estudi han participat 29 xiquets de 8 a 9 anys. Els resultats han mostrat que no va haver-hi diferències estadístiques significatives entre els dos itineraris d'aprenentatge. Quant a l'avaluació online amb preguntes de test, normalment, hi ha una pregunta i diverses opcions de resposta, on s'ha de seleccionar solament una d'elles. És molt comú que la resposta estiga formada únicament per text. No obstant açò, també es poden utilitzar imatges. En aquest cinquè estudi s'ha dut a terme una comparació per a determinar si les imatges que representen les respostes són d'ajuda per a triar la correcta. 94 xiquets de 7 a 8 anys han participat en aquest estudi. Els xiquets que van emplenar els qüestionaris amb imatges van obtindre una millor puntuació que els xiquets que van emplenar els qüestionaris en els quals solament hi havia text. No es van trobar diferències estadístiques significatives entre els dos tipus de qüestionaris amb imatges. Els resultats d'aquests estudis suggereixen que els jocs d'aquest tipus podrien ser apropiats per a utilitzar-los com a jocs educatius, i que l'autoestereoscòpia és / Martín San José, JF. (2015). USING NATURAL USER INTERFACES TO SUPPORT LEARNING ENVIRONMENTS [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/55845

[EN] The increasing adoption of process-aware information systems (PAISs) together with the high variability in business processes has resulted in collections of process families. These families correspond to a business process model and its variants, which can comprise hundreds or thousands of different ways of realizing this process. Modeling and managing process variability in this context can be very challenging due to the size of these families. Motivated by this challenge, several approaches enabling process variability have been developed. However, with these approaches PAIS engineers usually are required to model and manage one by one all the elements of a process family and ensure its correctness by their own. This can be tedious and error-prone especially when a process family comprises hundreds or thousands of process variants. For example, variability may not be properly reflected since PAIS engineers need to be aware of each variation of each process variant. Thus, there is a need of methods that allow PAIS engineers to model process variability more explicitly, especially at a level of abstraction higher than the one provided by the existing process variability approaches. However, how process variability is represented in existing approaches becomes critical for these methods (e.g., what language constructs are used to model process variability). In this context, the use of modeling patterns (reusable solutions to a commonly occurring problem) is a promising way to address these issues. For example, patterns have been proved as an efficient solution to model individual business processes. The objective of this thesis is to enhance the modeling of variability in process families through change patterns. First, we conduct a systematic study to analyze existing process variability approaches regarding their expressiveness with respect to process variability modeling as well as their process support. Thus, we can identify how process variability is actually modeled by existing approaches (i.e., a core set of variability-specific language constructs). In addition, based on the obtained empirical evidence, we derive the VIVACE framework, a complete characterization of process variability which comprises also a core set of features fostering process variability. VIVACE enables PAIS engineers to evaluate existing process variability approaches as well as to select that variability approach meeting their requirements best. In addition, it helps process engineers in dealing with PAISs supporting process variability. Second, to facilitate variability modeling in process families, based on the identified language constructs, we present a set of 10 change patterns and show how they can be implemented in a process variability approach. In particular, these patterns support process family modeling and evolution and are able to ensure process family correctness. In order to prove their effectiveness and analyze their suitability, we applied these change patterns in a real scenario. More concretely, we conduct a case study with a safety standard with a high degree of variability. The case study results show that the application of the change patterns can reduce the effort for process family modeling in a 34% and for evolution in a 40%. In addition, we have analyzed how PAIS engineers apply the patterns and their perceptions of this application. Most of them expressed some benefit when applying the change patterns, did not perceived an increase of mental effort for applying the patterns, and agreed upon the usefulness and ease of use of the patterns. / [ES] La creciente adopción de sistemas de información dirigidos por procesos de negocio (PAIS) junto con la alta variabilidad en dichos procesos, han dado lugar a la aparición de colecciones de familias de procesos. Estas familias están constituidas por un modelo de proceso de negocio y sus variantes, las cuales pueden comprender entre cientos y miles de diferentes formas de llevar a cabo ese proceso. Gestionar la variabilidad en este contexto puede resultar muy difícil dado el tamaño que estas familias pueden alcanzar. Motivados por este desafío, se han desarrollado varias soluciones que permiten la gestión de la variabilidad en los procesos de negocio. Sin embargo, con estas soluciones los ingenieros deben crear y gestionar uno por uno todos los elementos de las familias de procesos y asegurar ellos mismos su corrección. Esto puede resultar tedioso y propenso a errores especialmente cuando las familias están compuestas de miles de variantes. Por ejemplo, la variabilidad puede no quedar adecuadamente representada ya que los ingenieros deben ser conscientes de todas y cada una de las variaciones de todas las variantes. Así, son necesarios nuevos métodos que permitan modelar la variabilidad de los procesos de una manera más explícita, a un nivel de abstracción más alto del proporcionado por las soluciones actuales. Sin embargo, cómo se representa la variabilidad en estos métodos resulta crítico (ej.: qué primitivas se utilizan). En este contexto, el uso de patrones de modelado (soluciones reutilizables a un problema recurrente) resultan un camino prometedor. Por ejemplo, los patrones han sido probados como una solución eficaz para gestionar procesos de negocio individuales. El objetivo de esta tesis es mejorar el modelado de la variabilidad en las familias de procesos a través del uso de patrones de cambio. En primer lugar, hemos llevado a cabo un estudio sistemático con el fin de analizar las soluciones existentes que permiten gestionar la variabilidad en los procesos, así como el soporte que estas proporcionan. Así, hemos sido capaces de identificar y analizar cuál es el conjunto básico de primitivas específicas para representar la variabilidad. Además, basándonos en la evidencia empírica obtenida, hemos derivado el marco de evaluación VIVACE, el cual recoge las primitivas de variabilidad y un conjunto básico de características que favorecen la variabilidad en los procesos. El principal objetivo de VIVACE es conformar una completa caracterización de la variabilidad en los procesos de negocio. Asimismo, VIVACE permite evaluar las soluciones que gestionan la variabilidad en los procesos, así como seleccionar la solución que se ajuste mejor a sus necesidades. Finalmente, VIVACE puede ayudar a los ingenieros a gestionar PAISs con variabilidad. En segundo lugar, para facilitar el modelado de la variabilidad en las familias de procesos, basándonos en las primitivas identificadas, hemos definido un conjunto de 10 patrones de cambio y hemos mostrado cómo estos patrones pueden ser implementados. En particular, estos patrones ayudan al modelado y la evolución de familias de procesos y son capaces de garantizar la corrección de la propia familia. Para probar su efectividad y analizar su idoneidad, hemos aplicado estos patrones de cambio en un escenario real. En concreto, hemos llevado a cabo un caso de estudio con un estándar de seguridad con un alto nivel de variabilidad. Los resultados de este caso demuestran que la aplicación de nuestros patrones de cambio puede reducir el esfuerzo para el modelado de familias de procesos en un 34% y para la evolución de esos modelos en un 40%. Además, hemos analizado cómo los ingenieros aplican los patrones y cuáles son sus percepciones de esta aplicación. Como resultado, la mayoría de ellos encontró beneficios al aplicar los patrones. Además, no percibieron un aumento en el esfuerzo mental necesario para aplicarlos y estuvieron de acuerdo en la utilid / [CA] La creixent adopció de sistemes d'informació dirigits per processos de negoci (PAIS) junt amb l'alta variabilitat en eixos processos, han donat lloc a la aparició de col·leccions de famílies de processos. Estes famílies es formen de un model de procés de negoci i les seues variants, les quals poden comprendre entre cents i milers de diferents formes de dur a terme eixe procés. Modelar la variabilitat dels processos en este context pot resultar molt difícil donat la grandària que aquestes famílies poden aconseguir. Motivats per este desafiament, s'han desenvolupat diverses solucions que permeten la gestió de la variabilitat en els processos de negoci. No obstant, amb aquestes solucions els enginyers que treballen amb PAIS han de crear i gestionar un a un tots els elements de les famílies de processos i assegurar ells mateixos la seua correcció. Això pot resultar tediós i propens a errors especialment quan les famílies es componen de cents o milers de variants. Per exemple, la variabilitat pot no quedar adequadament representada ja que els enginyers han de ser conscients de totes i cadascuna una de les variacions de totes les variants. Per quest motiu, son necessaris nous mètodes que permeten als enginyers de PAIS modelar la variabilitat dels processos de manera més explícita, sobretot a un nivell d'abstracció més alt del proporcionat per les solucions actuals. No obstant, com es representa la variabilitat en aquestos mètodes resulta crític (ex.: quines primitives s'utilitzen per a modelar la variabilitat en els processos). En aquest context, l'ús de patrons de modelatge (solucions reutilitzables a un problema recurrent) resulten un camí prometedor. Per exemple, els patrons han sigut provats com una solució eficaç per modelar i gestionar processos de negoci individuals. L'objectiu d'aquesta tesi 'es millorar el modelatge de la variabilitat en les famílies de processos a través de l'ús de patrons de canvi. En primer lloc, hem dut a terme un estudi sistemàtic per a analitzar les solucions existents per a gestionar la variabilitat en els processos, així com el suport que aquestes proporcionen. D'aquesta manera, som capaços d'identificar i analitzar quin 'es el conjunt bàsic de primitives específiques per a representar la variabilitat. A més, basant-nos en l'evidència empírica obtinguda, hem derivat el marc d'evacuació VIVACE, el qual arreplega les primitives de variabilitat i un conjunt bàsic de característiques que afavoreixen la variabilitat en els processos. Així mateix, VIVACE permet als enginyers de PAIS avaluar les solucions per a gestionar la variabilitat en els processos, així com seleccionar la solució que s'ajusta millor a les seues necessitats. Finalment, VIVACE també pot ajudar als enginyers a gestionar PAISs que donen suport a aquesta variabilitat. En segon lloc, per a facilitar el modelatge de la variabilitat en les famílies de processos, basant-nos en les primitives identificades, hem definit un conjunt de 10 patrons de canvi i hem mostrat com aquestos poden ser implementats. En particular, estos patrons ajuden al modelatge i l'evolució de famílies de processos i garanteixen la correcció de la pròpia família. Per a provar la seua efectivitat i analitzar la seua idoneïtat, hem aplicat els patrons de canvi en un escenari real. En particular, hem dut a terme un cas d'estudi amb un estàndard de seguretat amb un alt nivell de variabilitat. Els resultats de aquest cas demostren que l'aplicació dels nostres patrons de canvi poden reduir l'esforç per al modelatge de famílies de processos en un 34% i per a l'evolució de eixos models en un 40%. A més, hem analitzat com els enginyers de PAIS apliquen els patrons i quines son les seues percepcions d'esta aplicació. Com a resultat, la majoria d'ells va trobar beneficis al aplicar els patrons de canvi. A més, no van percebre un augment en l'esforç mental necessari per a aplicar-los i van estar d'acord en la utilitat i f / Ayora Esteras, C. (2015). Enhancing Variability Modeling in Process-Aware Information Systems through Change Patterns [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58426

[EN] Domain-specific languages (DSLs) are considered to be a powerful tool for enhancing the efficiency of software developers and bring software development closer to end-users from complex domains. However, the successful development of a DSL for a complex domain is a challenge from the technical point of view and because end-user acceptance is key. Despite this fact, the relevant role of end-users during DSL development has traditionally been neglected. Normally, end-users participate at the beginning to communicate their preferences but they do not participate again until the DSL is completely implemented. As a consequence, if the language to develop reaches a complex domain, the chances that errors appear in the DSL are higher and solving them could involve large modifications that could have been avoided. As a solution, in this PhD thesis, we propose an agile, model-driven method to involve end-users in DSL development. This thesis researches if the combination of best practices from the model-driven development (MDD) discipline and best practices from agile methods is a suitable approach to involve end-users in the DSL development process. In order to validate the proposal, we have selected a highly complex domain such as the genetic analysis domain and we have collaborated with geneticists from three organizations. The proposed method has been used to involve these geneticists in the development of a DSL for the creation of genetic analysis pipelines. Simultaneously, we have carried out an empirical experiment to validate whether end-users and developers were satisfied with the proposal. / [ES] Los lenguajes específicos de dominio (DSLs) son una herramienta muy potente para mejorar la eficiencia de los desarrolladores de software, así como para acercar el desarrollo software a usuarios sin conocimientos informáticos. Sin embargo, su principal problema es que desarrollar un DSL es complejo; no sólo desde el punto de vista técnico, sino especialmente porque la aceptación de dicho lenguaje por parte de los usuarios finales es clave. A pesar de este hecho, los métodos tradicionales de desarrollo de DSLs no enfatizan el importante rol de los usuarios finales durante el desarrollo. Normalmente, los usuarios participan al inicio para comunicar sus preferencias, pero no vuelven a participar hasta que el DSL está completamente desarrollado. Si el lenguaje a desarrollar aborda un dominio complejo, la posibilidad de que existan errores en el DSL es mayor, y su solución podría conllevar a modificaciones de gran calibre que podrían haberse evitado. Como solución, en esta tesis proponemos un método de desarrollo de DSLs, ágil, y dirigido por modelos que involucra a los usuarios finales. Esta tesis investiga si la combinación de buenas prácticas del desarrollo dirigido por modelos (MDD) y de buenas prácticas de métodos ágiles es adecuada para involucrar a los usuarios finales en el desarrollo de DSLs. Para validar la idoneidad de la propuesta, se ha seleccionado un dominio complejo como el de los análisis genéticos y se ha colaborado con un conjunto de genetistas procedentes de tres organizaciones. El método propuesto se ha utilizado para involucrar a dichos genetistas en el desarrollo de un DSL para la creación de pipelines para el análisis genético. Conjuntamente, se ha llevado a cabo un experimento empírico para validar si los usuarios finales y los desarrolladores están satisfechos con la propuesta de la presente tesis. En resumen, las contribuciones principales de esta tesis doctoral son el diseño e implementación de un método innovador, ágil y dirigido por modelos para involucrar a los usuarios finales en el desarrollo de DSLs, así como la validación de dicha propuesta en un entorno industrial en un desarrollo real de un DSL. / [CA] Els llenguatges específics de domini (DSLs) son una ferramenta molt potent per a millorar l'eficiència dels desenvolupadors de programari, així com per a apropar el desenvolupament de programari a usuaris sense coneixements informàtics. El problema es que desenvolupar un DSL es complex, no sols des del punt de vista tècnic, sinó especialment perquè l'acceptació de dit llenguatge per part dels usuaris finals es clau. Malgrat aquest fet, els mètodes tradicionals de desenvolupament de DSLs no emfatitzen l'important rol dels usuaris finals durant el desenvolupament. Normalment, els usuaris participen a l'inici per a comunicar les seues preferències, però no tornen a participar fins que el DSL està completament desenvolupat. Si el llenguatge a desenvolupar aborda un domini complex, la possibilitat de que hi hagen errors en el DSL es major i solucionar-los podria implicar modificacions de gran calibre que podrien haver-se evitat. Com a solució, en aquesta tesis proposem un mètode de desenvolupament de DSLs, àgil i dirigit per models que involucra als usuaris finals. Aquesta tesis investiga si la combinació de bones pràctiques del desenvolupament dirigit per models (MDD) i de bones pràctiques de mètodes àgils es adequada per a involucrar els usuaris finals en el desenvolupament de DSLs. Per a validar la idoneïtat de la proposta, s'ha seleccionat un domini complex com el dels anàlisis genètics i s'ha col·laborat amb un conjunt de genetistes procedents de tres organitzacions. El mètode s'ha utilitzat per a involucrar a dits genetistes en el desenvolupament d'un DSL per a la creació de pipelines per al anàlisis genètic. Al mateix temps, s'ha dut a terme un experiment empíric per a validar si tant els usuaris finals com els desenvolupadors estan satisfets amb la proposta de la present tesis. En resum, les contribucions principals d'aquesta tesis doctoral son el disseny i implementació d'un mètode innovador, àgil i dirigit per models per a involucrar als usuaris finals en el desenvolupament de DSLs, així com la validació de la proposta en un entorn industrial amb un desenvolupament real d'un DSL. / Villanueva Del Pozo, MJ. (2016). An agile model-driven method for involving end-users in DSL development [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/60156

Tesis por compendio / [EN] Multi-Agent Systems (MAS), Argumentation and Automated Planning are three lines of investigations within the field of Artificial Intelligence (AI) that have been extensively studied over the last years. A MAS is a system composed of multiple intelligent agents that interact with each other and it is used to solve problems whose solution requires the presence of various functional and autonomous entities. Multi-agent systems can be used to solve problems that are difficult or impossible to resolve for an individual agent. On the other hand, Argumentation refers to the construction and subsequent exchange (iteratively) of arguments between a group of agents, with the aim of arguing for or against a particular proposal. Regarding Automated Planning, given an initial state of the world, a goal to achieve, and a set of possible actions, the goal is to build programs that can automatically calculate a plan to reach the final state from the initial state. The main objective of this thesis is to propose a model that combines and integrates these three research lines. More specifically, we consider a MAS as a team of agents with planning and argumentation capabilities. In that sense, given a planning problem with a set of objectives, (cooperative) agents jointly construct a plan to satisfy the objectives of the problem while they defeasibly reason about the environmental conditions so as to provide a stronger guarantee of success of the plan at execution time. Therefore, the goal is to use the planning knowledge to build a plan while agents beliefs about the impact of unexpected environmental conditions is used to select the plan which is less likely to fail at execution time. Thus, the system is intended to return collaborative plans that are more robust and adapted to the circumstances of the execution environment. In this thesis, we designed, built and evaluated a model of argumentation based on defeasible reasoning for planning cooperative multi-agent system. The designed system is independent of the domain, thus demonstrating the ability to solve problems in different application contexts. Specifically, the system has been tested in context sensitive domains such as Ambient Intelligence as well as with problems used in the International Planning Competitions. / [ES] Dentro de la Inteligencia Artificial (IA), existen tres ramas que han sido ampliamente estudiadas en los últimos años: Sistemas Multi-Agente (SMA), Argumentación y Planificación Automática. Un SMA es un sistema compuesto por múltiples agentes inteligentes que interactúan entre sí y se utilizan para resolver problemas cuya solución requiere la presencia de diversas entidades funcionales y autónomas. Los sistemas multiagente pueden ser utilizados para resolver problemas que son difíciles o imposibles de resolver para un agente individual. Por otra parte, la Argumentación consiste en la construcción y posterior intercambio (iterativamente) de argumentos entre un conjunto de agentes, con el objetivo de razonar a favor o en contra de una determinada propuesta. Con respecto a la Planificación Automática, dado un estado inicial del mundo, un objetivo a alcanzar, y un conjunto de acciones posibles, el objetivo es construir programas capaces de calcular de forma automática un plan que permita alcanzar el estado final a partir del estado inicial. El principal objetivo de esta tesis es proponer un modelo que combine e integre las tres líneas anteriores. Más específicamente, nosotros consideramos un SMA como un equipo de agentes con capacidades de planificación y argumentación. En ese sentido, dado un problema de planificación con un conjunto de objetivos, los agentes (cooperativos) construyen conjuntamente un plan para resolver los objetivos del problema y, al mismo tiempo, razonan sobre la viabilidad de los planes, utilizando como herramienta de diálogo la Argumentación. Por tanto, el objetivo no es sólo obtener automáticamente un plan solución generado de forma colaborativa entre los agentes, sino también utilizar las creencias de los agentes sobre la información del contexto para razonar acerca de la viabilidad de los planes en su futura etapa de ejecución. De esta forma, se pretende que el sistema sea capaz de devolver planes colaborativos más robustos y adaptados a las circunstancias del entorno de ejecución. En esta tesis se diseña, construye y evalúa un modelo de argumentación basado en razonamiento defeasible para un sistema de planificación cooperativa multiagente. El sistema diseñado es independiente del dominio, demostrando así la capacidad de resolver problemas en diferentes contextos de aplicación. Concretamente el sistema se ha evaluado en dominios sensibles al contexto como es la Inteligencia Ambiental y en problemas de las competiciones internacionales de planificación. / [CA] Dins de la intel·ligència artificial (IA), hi han tres branques que han sigut àmpliament estudiades en els últims anys: Sistemes Multi-Agent (SMA), Argumentació i Planificació Automàtica. Un SMA es un sistema compost per múltiples agents intel·ligents que interactúen entre si i s'utilitzen per a resoldre problemas la solución dels quals requereix la presència de diverses entitats funcionals i autònomes. Els sistemes multiagente poden ser utilitzats per a resoldre problemes que són difícils o impossibles de resoldre per a un agent individual. D'altra banda, l'Argumentació consistiex en la construcció i posterior intercanvi (iterativament) d'arguments entre un conjunt d'agents, amb l'objectiu de raonar a favor o en contra d'una determinada proposta. Respecte a la Planificació Automàtica, donat un estat inicial del món, un objectiu a aconseguir, i un conjunt d'accions possibles, l'objectiu és construir programes capaços de calcular de forma automàtica un pla que permeta aconseguir l'estat final a partir de l'estat inicial. El principal objectiu d'aquesta tesi és proposar un model que combine i integre les tres línies anteriors. Més específicament, nosaltres considerem un SMA com un equip d'agents amb capacitats de planificació i argumentació. En aquest sentit, donat un problema de planificació amb un conjunt d'objectius, els agents (cooperatius) construeixen conjuntament un pla per a resoldre els objectius del problema i, al mateix temps, raonen sobre la viabilitat dels plans, utilitzant com a ferramenta de diàleg l'Argumentació. Per tant, l'objectiu no és només obtindre automàticament un pla solució generat de forma col·laborativa entre els agents, sinó també utilitzar les creences dels agents sobre la informació del context per a raonar sobre la viabilitat dels plans en la seua futura etapa d'execució. D'aquesta manera, es pretén que el sistema siga capaç de tornar plans col·laboratius més robustos i adaptats a les circumstàncies de l'entorn d'execució. En aquesta tesi es dissenya, construeix i avalua un model d'argumentació basat en raonament defeasible per a un sistema de planificació cooperativa multiagent. El sistema dissenyat és independent del domini, demostrant així la capacitat de resoldre problemes en diferents contextos d'aplicació. Concretament el sistema s'ha avaluat en dominis sensibles al context com és la inte·ligència Ambiental i en problemes de les competicions internacionals de planificació. / Pajares Ferrando, S. (2016). Defeasible Argumentation for Cooperative Multi-Agent Planning [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/60159 / Compendio

Tesis por compendio / [EN] The long-lasting trend in the field of computation of stress and resource distribution has found its way into computer networks via the concept of peer-to-peer (P2P) connectivity. P2P is a symmetrical model, where each network node is enabled a comparable range of capacities and resources. It stands in a stark contrast to the classical, strongly asymmetrical client-server approach. P2P, originally considered only a complimentary, server-side structure to the straightforward client-server model, has been shown to have the substantial potential on its own, with multiple, widely known benefits: good fault tolerance and recovery, satisfactory scalability and intrinsic load distribution. However, contrary to client-server, P2P networks require sophisticated solutions on all levels, ranging from network organization, to resource location and managing. In this thesis we address one of the key issues of P2P networks: performing efficient resource searches of semantic nature under realistic, dynamic conditions. There have been numerous solutions to this matter, with evolutionary, stigmergy-based, and simple computational foci, but few attempt to resolve the full range of challenges this problem entails. To name a few: real-life P2P networks are rarely static, nodes disconnect, reconnect and change their content. In addition, a trivial incorporation of semantic searches into well-known algorithms causes significant decrease in search efficiency. In our research we build a solution incrementally, starting with the classic Ant Colony System (ACS) within the Ant Colony Optimization metaheuristic (ACO). ACO is an algorithmic framework used for solving combinatorial optimization problems that fits contractually the problem very well, albeit not providing an immediate solution to any of the aforementioned problems. First, we propose an efficient ACS variant in structured (hypercube structured) P2P networks, by enabling a path-post processing algorithm, which called Tabu Route Optimization (TRO). Next, we proceed to resolve the issue of network dynamism with an ACO-compatible information diffusion approach. Consequently, we attempt to incorporate the semantic component of the searches. This initial approximation to the problem was achieved by allowing ACS to differentiate between search types with the pheromone-per-concept idea. We called the outcome of this merger Routing Concept ACS (RC-ACS). RC-ACS is a robust, static multipheromone implementation of ACS. However, we were able to conclude from it that the pheromone-per-concept approach offers only limited scalability and cannot be considered a global solution. Thus, further progress was made in this respect when we introduced to RC-ACS our novel idea: dynamic pheromone creation, which replaces the static one-to-one assignment. We called the resulting algorithm Angry Ant Framework (AAF). In AAF new pheromone levels are created as needed and during the search, rather than prior to it. The final step was to enable AAF, not only to create pheromone levels, but to reassign them to optimize the pheromone usage. The resulting algorithm is called EntropicAAF and it has been evaluated as one of the top-performing algorithms for P2P semantic searches under all conditions. / [ES] La popular tendencia de distribución de carga y recursos en el ámbito de la computación se ha transmitido a las redes computacionales a través del concepto de la conectividad peer-to-peer (P2P). P2P es un modelo simétrico, en el cual a cada nodo de la red se le otorga un rango comparable de capacidades y recursos. Se trata de un fuerte contraste con el clásico y fuertemente asimétrico enfoque cliente-servidor. P2P, originalmente considerado solo como una estructura del lado del servidor complementaria al sencillo modelo cliente-servidor, ha demostrado tener un potencial considerable por sí mismo, con múltiples beneficios ampliamente conocidos: buena tolerancia a fallos y recuperación, escalabilidad satisfactoria y distribución de carga intrínseca. Sin embargo, al contrario que el modelo cliente-servidor, las redes P2P requieren de soluciones sofisticadas a todos los niveles, desde la organización de la red hasta la gestión y localización de recursos. Esta tesis aborda uno de los problemas principales de las redes P2P: la búsqueda eficiente de recursos de naturaleza semántica bajo condiciones dinámicas y realistas. Ha habido numerosas soluciones a este problema basadas en enfoques evolucionarios, estigmérgicos y simples, pero pocas han tratado de resolver el abanico completo de desafíos. En primer lugar, las redes P2P reales son raramente estáticas: los nodos se desconectan, reconectan y cambian de contenido. Además, la incorporación trivial de búsquedas semánticas en algoritmos conocidos causa un decremento significativo de la eficiencia de la búsqueda. En esta investigación se ha construido una solución de manera incremental, comenzando por el clásico Ant Colony System (ACS) basado en la metaheurística de Ant Colony Optimization (ACO). ACO es un framework algorítmico usado para búsquedas en grafos que encaja perfectamente con las condiciones del problema, aunque no provee una solución inmediata a las cuestiones mencionadas anteriormente. En primer lugar, se propone una variante eficiente de ACS para redes P2P estructuradas (con estructura de hipercubo) permitiendo el postprocesamiento de las rutas, al que hemos denominado Tabu Route Optimization (TRO). A continuación, se ha tratado de resolver el problema del dinamismo de la red mediante la difusión de la información a través de una estrategia compatible con ACO. En consecuencia, se ha tratado de incorporar el componente semántico de las búsquedas. Esta aproximación inicial al problema ha sido lograda permitiendo al ACS diferenciar entre tipos de búsquedas através de la idea de pheromone-per-concept. El resultado de esta fusión se ha denominado Routing Concept ACS (RC-ACS). RC-ACS es una implementación multiferomona estática y robusta de ACS. Sin embargo, a partir de esta implementación se ha podido concluir que el enfoque pheromone-per-concept ofrece solo escalabilidad limitada y que no puede ser considerado una solución global. Por lo tanto, para lograr una mejora a este respecto, se ha introducido al RC-ACS una novedosa idea: la creación dinámica de feromonas, que reemplaza la asignación estática uno a uno. En el algoritmo resultante, al que hemos denominado Angry Ant Framework (AAF), los nuevos niveles de feromona se crean conforme se necesitan y durante la búsqueda, en lugar de crearse antes de la misma. La mejora final se ha obtenido al permitir al AAF no solo crear niveles de feromona, sino también reasignarlos para optimizar el uso de la misma. El algoritmo resultante se denomina EntropicAAF y ha sido evaluado como uno de los algoritmos más exitosos para las búsquedas semánticas P2P bajo todas las condiciones. / [CA] La popular tendència de distribuir càrrega i recursos en el camp de la computació s'ha estès cap a les xarxes d'ordinadors a través del concepte de connexions d'igual a igual (de l'anglès, peer to peer o P2P). P2P és un model simètric on cada node de la xarxa disposa del mateix nombre de capacitats i recursos. P2P, considerat originàriament només una estructura situada al servidor complementària al model client-servidor simple, ha provat tindre el suficient potencial per ella mateixa, amb múltiples beneficis ben coneguts: una bona tolerància a errades i recuperació, una satisfactòria escalabilitat i una intrínseca distribució de càrrega. No obstant, contràriament al client-servidor, les xarxes P2P requereixen solucions sofisticades a tots els nivells, que varien des de l'organització de la xarxa a la localització de recursos i la seua gestió. En aquesta tesi s'adreça un dels problemes clau de les xarxes P2P: ser capaç de realitzar eficientment cerques de recursos de naturalesa semàntica sota condicions realistes i dinàmiques. Existeixen nombroses solucions a aquest tema basades en la computació simple, evolutiva i també basades en l'estimèrgia (de l'anglès, stigmergy), però pocs esforços s'han realitzat per intentar resoldre l'ampli conjunt de reptes existent. En primer lloc, les xarxes P2P reals són rarament estàtiques: els nodes es connecten, desconnecten i canvien els seus continguts. A més a més, la incorporació trivial de cerques semàntiques als algorismes existents causa una disminució significant de l'eficiència de la cerca. En aquesta recerca s'ha construït una solució incremental, començant pel sistema clàssic de colònia de formigues (de l'anglés, Ant Colony System o ACS) dins de la metaheurística d'optimització de colònies de formigues (de l'anglès, Ant Colony Optimization o ACO). ACO és un entorn algorísmic utilitzat per cercar en grafs i que aborda el problema de forma satisfactòria, tot i que no proveeix d'una solució immediata a cap dels problemes anteriorment mencionats. Primer, s'ha proposat una variant eficient d'ACS en xarxes P2P estructurades (en forma d'hipercub) a través d'un algorisme de processament post-camí el qual s'ha anomenat en anglès Tabu Route Optimization (TRO). A continuació, s'ha procedit a resoldre el problema del dinamisme de les xarxes amb un enfocament de difusió d'informació compatible amb ACO. Com a conseqüència, s'ha intentat incorporar la component semàntica de les cerques. Aquest enfocament inicial al problema s'ha realitzat permetent a ACS diferenciar entre tipus de cerques amb la idea de ''feromona per concepte'', i s'ha anomenat a aquest producte Routing Concept ACS o RC-ACS. RC-ACS és una implementació multi-feromona robusta i estàtica d'ACS. No obstant, s'ha pogut concloure que l'enfocament de feromona per concepte ofereix només una escalabilitat limitada i no pot ser considerada una solució global. En aquest respecte s'ha realitzat progrés posteriorment introduint una nova idea a RC-ACS: la creació dinàmica de feromones, la qual reemplaça a l'assignació un a un de les mateixes. A l'algorisme resultant se l'ha anomenat en anglès Angry Ant Framework (AAF). En AAF es creen nous nivells de feromones a mesura que es necessiten durant la cerca, i no abans d'aquesta. El progrés final s'ha aconseguit quan s'ha permès a AAF, no sols crear nivells de feromones, sinó reassignar-los per optimitzar la utilització de feromones. L'algorisme resultant s'ha anomenat EntropicAAF i ha sigut avaluat com un dels algorismes per a cerques semàntiques P2P amb millors prestacions. / Krynicki, KK. (2016). Ant Colony Algorithms for the Resolution of Semantic Searches in P2P Networks [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61293 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales / Compendio

[ES] DevOps (Development & Operations) es un nuevo movimiento que fomenta la colaboración entre los desarrolladores y el personal de operaciones a través de un conjunto de principios, prácticas y herramientas para optimizar el tiempo de entrega del software. En particular, la práctica del despliegue continuo de software es una gran fuente de problemas y genera mucha atención cuando los artefactos de software se entregan tarde o cuando un defecto crítico llega a producción. Al mismo tiempo, la práctica del despliegue continuo es la frontera entre los desarrolladores y el personal de operaciones en el ciclo de entrega del software. En consecuencia, se recomienda iniciar la implantación de DevOps con la práctica del despliegue de software. Para enfrentar este desafío, los profesionales e investigadores están utilizando la Infraestructura como Código (Infrastructure as Code, IaC), que es un enfoque para la automatización de la infraestructura basado en prácticas de desarrollo de software. El objetivo de IaC es definir en un script todas las instrucciones para crear, actualizar y ejecutar recursos de infraestructura. En este escenario, la automatización del aprovisionamiento de la infraestructura acelera la práctica del despliegue continuo en el ciclo de entrega del software. La computación en la nube se ha convertido en el principal modelo de pago por uso utilizado por profesionales e investigadores para conseguir servicios en la nube en un corto período de tiempo. En este escenario, las compañías están pasando de generar potencia informática in-house hacia la obtención de recursos informáticos provistos en la nube a través de internet como servicios web. Al mismo tiempo, IaC y la computación en la nube están promoviendo algunos cambios en la industria. Por ejemplo, los equipos de operaciones pasan todo su tiempo trabajando en software, en lugar de configurar servidores y conectar cables de red. Existe una variedad de herramientas IaC que utilizan scripts para definir y ejecutar los recursos de infraestructura en diferentes proveedores de servicios IaaS (Infrastructure as a Service). Sin embargo, la diversidad de lenguajes de scripting de las herramientas IaC junto con la heterogeneidad del tipo de infraestructura que ofrece cada proveedor de servicios IaaS, han ocasionado que utilizar scripts IaC para el aprovisionamiento de infraestructura sea una actividad lenta y propensa a errores. El objetivo del proyecto de doctorado es proponer una solución a la diversidad de los lenguajes de scripting ¿de las herramientas IaC¿ y a la heterogeneidad del tipo de infraestructura que ofrece cada proveedor de servicios IaaS respecto al aprovisionamiento de infraestructura en la nube. Para afrontar estos desafíos se propone MoCIP (A Model-Driven Approach to Cloud Infrastructure Provisioning). MoCIP es un enfoque dirigido por modelos para el aprovisionamiento de la infraestructura en la nube que soporta IaC mediante la Ingeniería de Software Dirigida por Modelos (Model-Driven Engineering, MDE). MoCIP utiliza los dos principios fundamentales de MDE: abstracción y automatización. En primer lugar, se desarrolló el lenguaje específico de dominio ArgonML para abstraer las capacidades de la computación en la nube, tales como cómputo, elasticidad, almacenamiento y redes. El lenguaje ArgonML permite modelar los recursos de infraestructura de la nube. En segundo lugar, se desarrolló la herramienta ARGON para automatizar el aprovisionamiento de infraestructura en la nube. ARGON realiza transformaciones de modelo a modelo para generar modelos que representan la infraestructura de diferentes proveedores de servicios IaaS. Además, ARGON realiza transformaciones de modelo a texto para generar scripts IaC con la información subyacente de cada proveedor de servicios IaaS y de cada herramienta de aprovisionamiento de infraestructura. / [CA] DevOps (Development & Operations) és un nou moviment que fomenta la col·laboració entre els desenvolupadors i el personal d'operacions a través d'un conjunt de principis, pràctiques i eines per a millorar el temps de lliurament del programari. En particular, la pràctica del desplegament continu de programari és una gran font de problemes i genera molta atenció quan els artefactes de programari s'entreguen tard o quan un defecte crític arriba a producció. Al mateix temps, la pràctica del desplegament continu és la frontera entre els desenvolupadors i el personal d'operacions en el cicle de lliurament del programari. En conseqüència, es recomana iniciar la implantació de DevOps amb la pràctica del desplegament de programari. Per a enfrontar aquest desafiament, els professionals i investigadors estan utilitzant la Infraestructura com a Codi (Infrastructure as Code, IaC), que és un enfocament per a l'automatització de la infraestructura basat en pràctiques de desenvolupament de programari. L'objectiu de IaC és definir en un script totes les instruccions per a crear, actualitzar i executar recursos d'infraestructura. En aquest escenari, l'automatització de l'aprovisionament de la infraestructura accelera la pràctica del desplegament continu en el cicle de lliurament del programari. La computació en el núvol s'ha convertit en el principal model de pagament per ús utilitzat per professionals i investigadors per a aconseguir serveis en el núvol en un curt període de temps. En aquest escenari, les companyies estan passant de generar potència informàtica in-house cap a l'obtenció de recursos informàtics proveïts en el núvol a través d'internet com a serveis web. Al mateix temps, IaC i la computació en el núvol estan promovent alguns canvis en la indústria, per exemple, els equips d'operacions passen tot el seu temps treballant en programari, en lloc de configurar servidors i connectar cables de xarxa. Existeix una varietat d'eines IaC que utilitzen scripts per a definir i executar els recursos d'infraestructura en diferents proveïdors de serveis IaaS (Infrastructure as a Service). No obstant això, la diversitat de llenguatges de scripting de les eines IaC juntament amb l'heterogeneïtat del tipus d'infraestructura que ofereix cada proveïdor de serveis IaaS, han ocasionat que utilitzar scripts IaC per a l'aprovisionament d'infraestructura siga una activitat lenta i propensa a errors. L'objectiu del projecte de doctorat és proposar una solució a la diversitat dels llenguatges de scripting ¿de les eines IaC¿ i a l'heterogeneïtat del tipus d'infraestructura que ofereix cada proveïdor de serveis IaaS respecte a l'aprovisionament d'infraestructura en el núvol. Per a afrontar aquests desafiaments es proposa MoCIP (A Model-Driven Approach to Cloud Infrastructure Provisioning). MoCIP és un enfocament dirigit per models per a l'aprovisionament de la infraestructura en el núvol que suporta IaC mitjançant l'Enginyeria de Programari Dirigida per Models (Model-Driven Engineering, MDE). MoCIP utilitza els dos principis fonamentals de MDE: abstracció i automatització. En primer lloc, es va desenvolupar el llenguatge específic de domini ArgonML per a abstraure les capacitats de la computació en el núvol tals com còmput, elasticitat, emmagatzematge i xarxes. El llenguatge ArgonML permet modelar els recursos d'infraestructura del núvol. En segon lloc, es va desenvolupar l'eina ARGON per a automatitzar l'aprovisionament d'infraestructura en el núvol. ARGON realitza transformacions de model a model per a generar models que representen la infraestructura de diferents proveïdors de serveis IaaS. A més, ARGON realitza transformacions de model a text per a generar scripts IaC amb la informació subjacent de cada proveïdor de serveis IaaS i de cada eina d'aprovisionament d'infraestructura. / [EN] DevOps (Development & Operations) is a new movement that encourages collaboration between developers and operation staff through a set of principles, practices, and tools in order to optimize the software delivery time. In particular, continuous deployment is a software practice, which is a great source of problems and generates a lot of attention when software artifacts are delivered late, or a critical defect comes to production. At the same time, continuous deployment is the border between developers and operation staff in the software delivery cycle. Consequently, it is recommended to start the DevOps implantation with continuous deployment practice. To address this challenge, practitioners and researchers are using Infrastructure as Code (IaC), which is an approach to infrastructure automation based on software development practices. The aim of IaC is to define in a script all the instructions to create, update and execute infrastructure resources. In this scenario, infrastructure provisioning automation accelerates the continuous deployment in the software delivery cycle. Cloud computing has become the principal pay-as-you-go model used by practitioners and researchers to obtain cloud services in a short period of time. In this scenario, companies are moving from generating in-house computing power into obtaining computing resources provided by cloud computing through the Internet as web services. At the same time, IaC and cloud computing are promoting some changes in the industry. For instance, operation teams spend all their time working on software, instead of racking servers and plugging in network cables. There is a diversity of IaC tools that use scripts to define and execute infrastructure resources in different IaaS (Infrastructure as a Service) service providers. However, the diversity of scripting languages of IaC tools along with the heterogeneity of the type of infrastructure offered by each IaaS service provider have caused that the use of IaC scripts for infrastructure provisioning to be a time-consuming and error-prone activity. The aim of the Ph.D. project is to propose a solution to the diversity of scripting languages of IaC tools along with the heterogeneity of the type of infrastructure offered by each IaaS service provider regarding the cloud infrastructure provisioning. To face these challenges, a Model-Driven Approach to Cloud Infrastructure Provisioning (MoCIP) is proposed. MoCIP is a model-driven approach to cloud infrastructure provisioning that supports IaC through Model-Driven Engineering (MDE). MoCIP uses the fundamental principles of MDE: abstraction and automation. First, the domain-specific language called ArgonML was developed to abstract the capabilities of cloud computing such as computing, elasticity, storage, and networking. The ArgonML language allows modeling the cloud infrastructure. Second, the ARGON tool automates the cloud infrastructure provisioning. ARGON performs model-to-model transformations to generate models that represent the infrastructure of different IaaS service providers. In addition, ARGON performs model-to-text transformations to generate IaC scripts with the underlying information of the IaaS service provider along with the infrastructure provisioning tool. / Sandobalín Guamán, JC. (2020). MoCIP: Un enfoque dirigido por modelos para el aprovisionamiento de infraestructura en la nube [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/139077

Tesis por compendio / [EN] Throughout the pages of this document, I present the results of the research that was carried out in the context of my PhD studies. During the aforementioned research, I studied the process of Traceability Links Recovery between natural language requirements and industrial software models. More precisely, due to their popularity and extensive usage, I studied the process of Traceability Links Recovery between natural language requirements and Business Process Models, also known as BPMN models. In order to carry out the research, I focused my work on two main objectives: (1) the development of the Traceability Links Recovery techniques between natural language requirements and BPMN models, and (2) the validation and analysis of the results obtained by the developed techniques in industrial domain case studies. The results of the research have been redacted and published in forums, conferences, and journals specialized in the topics and context of the research. This thesis document introduces the topics, context, and objectives of the research, presents the academic publications that have been published as a result of the work, and then discusses the outcomes of the investigation. / [ES] A través de las páginas de este documento, presento los resultados de la investigación realizada en el contexto de mis estudios de doctorado. Durante la investigación, he estudiado el proceso de Recuperación de Enlaces de Trazabilidad entre requisitos especificados en lenguaje natural y modelos de software industriales. Más concretamente, debido a su popularidad y uso extensivo, he estudiado el proceso de Recuperación de Enlaces de Trazabilidad entre requisitos especificados en lenguaje natural y Modelos de Procesos de Negocio, también conocidos como modelos BPMN. Para llevar a cabo esta investigación, mi trabajo se ha centrado en dos objetivos principales: (1) desarrollo de técnicas de Recuperación de Enlaces de Trazabilidad entre requisitos especificados en lenguaje natural y modelos BPMN, y (2) validación y análisis de los resultados obtenidos por las técnicas desarrolladas en casos de estudio de dominios industriales. Los resultados de la investigación han sido redactados y publicados en foros, conferencias y revistas especializadas en los temas y contexto de la investigación. Esta tesis introduce los temas, contexto y objetivos de la investigación, presenta las publicaciones académicas que han sido publicadas como resultado del trabajo, y expone los resultados de la investigación. / [CA] A través de les pàgines d'aquest document, presente els resultats de la investigació realitzada en el context dels meus estudis de doctorat. Durant la investigació, he estudiat el procés de Recuperació d'Enllaços de Traçabilitat entre requisits especificats en llenguatge natural i models de programari industrials. Més concretament, a causa de la seua popularitat i ús extensiu, he estudiat el procés de Recuperació d'Enllaços de Traçabilitat entre requisits especificats en llenguatge natural i Models de Processos de Negoci, també coneguts com a models BPMN. Per a dur a terme aquesta investigació, el meu treball s'ha centrat en dos objectius principals: (1) desenvolupament de tècniques de Recuperació d'Enllaços de Traçabilitat entre requisits especificats en llenguatge natural i models BPMN, i (2) validació i anàlisi dels resultats obtinguts per les tècniques desenvolupades en casos d'estudi de dominis industrials. Els resultats de la investigació han sigut redactats i publicats en fòrums, conferències i revistes especialitzades en els temes i context de la investigació. Aquesta tesi introdueix els temes, context i objectius de la investigació, presenta les publicacions acadèmiques que han sigut publicades com a resultat del treball, i exposa els resultats de la investigació. / Lapeña Martí, R. (2020). Traceability Links Recovery among Requirements and BPMN models [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149391 / Compendio

[EN] This thesis aims to analyze the influence of variables related to the housing price location. Prior to the development of the empirical study, it will develop the theoretical foundations on which it is based. At first, it reviews the literature developments on the theory of value to later expose ground rent and, more specifically, the income of urban land. Its purpose is to determine the value of housing according to existing literature. Within theoretical foundations it develops econometric analysis models to estimate the value of housing. The empirical study is conducted in the city of Valencia and its urban development history and evolution of prices must be study. This investigation starts at the origin of the Roman city in 138 BC going through the different stages of the urban city. The urban plans of 1946, 1966 and 1988 are also studied as well as the latest amendments in this planning. This research about the housing prices also includes the recent evolution of housing prices in the city of Valencia and a geo-positioned study of the evolution of the population by districts. The empirical model will start after reviewing the literature of the city using techniques of artificial intelligence, more precisely, artificial neuronal network. This study begins deciding the location variables to be used based on the provided data and the methodological limitations. After several estimations and trails, the model has been developed with the following variables: the distance to the city center, the proximity to the underway and/or tram, the proximity to green areas, the equipment of the neighborhood, the socio-economical level and the percentage of immigrants of the neighborhood. The next step was to obtain a neural network that allows us to estimate the price of housing. We used the supervised learning and applied an incremental approach, trying different topologies of neural networks based on Multilayer Perceptron. The network (s) has been trained with backpropagation and backpropagation with momentum, with different parameters. The impact of each of the different variables considered location on housing prices is analyzed based on the defined neural network. This study was conducted by estimating the network, the price for different values of the variable under study, data keeping other variables constant. The result of the study allows us to confirm and validate the hypotheses launched for the variables dealing with the distance to the center, socio-economic and immigration level. In that sense, the price of houses increases as you approach to the center of the city, the higher the socio-economic level of the neighborhood is, the largest housing prices are and the higher the percentage of immigrants of the neighborhood is the lower housing prices. In the variables of proximity to subway and neighborhood facilities a higher price in the subway nearby homes and those located in districts with more equipment but not conclusively for all types of housing. In the case of close to green areas and quality of urbanization a direct relationship between these variables and housing prices cannot be confirmed. In the future, we will try to use a genetic algorithm to check which variables have the greatest impact on price in order to reduce variables to work with those that are most empirically relevant. We will also try to increase the sample, as the network works better if you have more data to process. / [ES] Esta tesis tiene el propósito de analizar la influencia de las variables relativas a la localización de la vivienda en el precio de la misma. Antes de desarrollar el estudio empírico, lo primero es conocer los fundamentos teóricos en los que esta investigación se basa. Así, se comienza con un recorrido por lo desarrollado en la literatura sobre la teoría del valor, entrando posteriormente a exponer la renta del suelo, y más concretamente la renta de suelo urbano, para llegar a explicar cuáles son, según la literatura existente, los determinantes del valor de la vivienda. Se desarrolla, también, los modelos econométricos de análisis utilizados en la estimación del valor de la vivienda. El estudio empírico se realiza en Valencia, por ello revisamos la historia, el desarrollo urbanístico y la evolución de los precios de la ciudad. Se comienza en el origen de la ciudad romana en el año 138 a.C., y se recorren las distintas etapas urbanísticas. Se analizan, también los planes urbanísticos de 1946, de 1966 y de 1988, así como las últimas modificaciones de este planeamiento. Al tratarse de un estudio de precios de vivienda, se analiza la evolución reciente de precios de vivienda en la ciudad de Valencia y se incluye un estudio geo-posicionado de la evolución de la población por barrios. Una vez conocida la literatura y la ciudad en la que se desarrolla la investigación comienza el desarrollo del modelo empírico que en nuestro caso, se realiza utilizando técnicas de inteligencia artificial, concretamente una red neuronal artificial. Para iniciar el estudio, lo primero ha sido decidir, en base a los datos de los que disponemos y a las limitaciones de la metodología utilizada, qué variables de localización serían objeto del estudio. Tras diversas estimaciones y pruebas, el modelo se ha desarrollado con las siguientes variables: la distancia al centro de la ciudad, la cercanía al metro, la cercanía a zonas verdes, el equipamiento del barrio, el nivel socio-económico y el porcentaje de inmigrantes del barrio. El siguiente paso ha sido obtener una RNA que nos permita estimar el precio de la vivienda. Se ha utilizado el aprendizaje supervisado y se ha aplicado un método incremental, probando diferentes topologías de redes neuronales basadas en el perceptrón multicapa. La red ha sido entrenada con retropropagación y retropropagación con momento, con diferentes parámetros. A partir de la RNA, se analiza la repercusión de cada una de las diferentes variables de localización consideradas sobre el precio de la vivienda. Este estudio lo realizamos estimando con la red el precio para distintos valores de la variable objeto de estudio, manteniendo los datos del resto de variables constantes. El resultado del estudio nos permite constatar que se cumplen claramente las hipótesis lanzadas para las variables distancia al centro, nivel socio-económico e inmigración, de tal forma que a medida que nos acercamos al centro de la ciudad, el precio de la vivienda aumenta, cuanto mayor es el nivel socio-económico del barrio, mayor es el precio de la vivienda y cuanto mayor es el porcentaje de inmigrantes del barrio, menor es el precio de la vivienda. En las variables cercanía al metro y equipamientos del barrio se puede apreciar un mayor precio en las viviendas cercanas al metro y aquellas situadas en barrios con más equipamientos pero no de forma concluyente para todas las tipologías de vivienda. En el caso de la cercanía a zonas verdes y calidad de la urbanización no podemos afirmar que exista relación directa entre estas variables y el precio de la vivienda. En un futuro, estudiaremos mediante un algoritmo genético qué variables tienen mayor repercusión en el precio, con el propósito de trabajar con aquellas que empíricamente resulten más relevantes. Además, intentaremos aumentar la muestra, pues la red trabaja mejor si cuenta con mayor número de datos para procesar. / [CA] Aquesta tesi té el propòsit d'analitzar la influència de les variables relatives a la localització de l'habitatge en el preu d'aquest. Abans de desenvolupar l'estudi empíric, el primer és conèixer els fonaments teòrics en els quals aquesta recerca es basa. Així, es comença amb un recorregut pel desenvolupat en la literatura sobre la teoria del valor, entrant més tard a exposar la renda del sòl i, més concretament, la renda del sòl urbà, per arribar a explicar quins són, segons la literatura existent, els determinants del valor de l'habitatge. Es desenvolupa, també dins dels fonaments teòrics, els models economètrics d'anàlisi utilitzats en l'estimació del valor de l'habitatge. L'estudi empíric es realitza en la ciutat de València, per la qual cosa es fa necessari conèixer la història, el desenvolupament urbanístic i l'evolució dels preus de la ciutat objecte d'estudi. Es comença en l'origen de la ciutat romana l'any 138 a. de C. i es recorren les diferents etapes urbanístiques de la ciutat. S'analitzen, també, els plans urbanístics de 1946, de 1966 i de 1988, així com les últimes modificacions d'aquest planejament. En tractar-se d'un estudi de preus d'habitatge, s'analitza l'evolució recent de preus d'habitatge en la ciutat de València i s'inclou un estudi geo-posicionat de l'evolució de la població per barris. Una vegada coneguda la literatura i la ciutat en la qual es desenvolupa la recerca, comença el desenvolupament del model empíric que, en el nostre cas, es realitza utilitzant tècniques d'intel·ligència artificial, concretament una xarxa neuronal artificial. Per a iniciar l'estudi, el primer ha sigut decidir, d'acord amb les dades de què disposem i a les limitacions de la metodologia utilitzada, quines variables de localització serien objecte de l'estudi. Després de diverses estimacions i proves, el model s'ha desenvolupat amb les variables següents: La distància al centre de la ciutat, la proximitat al metro, la proximitat a zones verdes, l'equipament del barri, el nivell socioeconòmic i el percentatge d'immigrants del barri. El següent pas ha estat obtenir una xarxa neuronal que ens permeta estimar el preu de l'habitatge. S'ha utilitzat l'aprenentatge supervisat i s'ha aplicat un mètode incremental, provant diferents topologies de xarxes neuronals basades en el perceptró multicapa. La xarxa ha estat entrenada amb retropropagació i retropropagació amb momentum, amb diferents paràmetres. A partir de la RNA definida, s'analitza la repercussió de cadascuna de les diferents variables de localització considerades sobre el preu de l'habitatge. Aquest estudi el vam realitzar, estimant amb la xarxa, el preu per a diferents valors de la variable objecte d'estudi, mantenint les dades de la resta de variables constants. El resultat de l'estudi ens permet constatar que es compleixen clarament les hipòtesis llançades per a les variables distància al centre, nivell socioeconòmic i immigració, de tal forma que a mesura que ens acostem al centre de la ciutat, el preu de l'habitatge augmenta, com més gran és el nivell socioeconòmic del barri, major és el preu de l'habitatge i com més gran és el percentatge d'immigrants del barri, menor és el preu de l'habitatge. En les variables de proximitat al metre i equipaments del barri es pot apreciar un major preu de l'habitatge properes al metre i les situades en barris amb més equipaments, però no de forma concloent per a totes les tipologies de l'habitatge. En el cas de la proximitat a zones verdes i qualitat d'urbanització, no podem afirmar que existesca relació directa entre aquestes variables i el preu de l'habitatge. En un futur, mitjançant un algorisme genètic, tractarem de comprovar quines variables tenen major repercussió en el preu, amb el propòsit de treballar amb aquelles que empíricament resulten més rellevants. A més, intentarem augmentar la mostra, ja que la xarxa treballa millor amb nombre més gran / Fernández Durán, L. (2016). Análisis del impacto de los aspectos relativos a la localización en el precio de la vivienda a través de Técnicas de Soft Computing. Una aplicación a la ciudad de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63253

Tesis por compendio / [EN] Automated planning is a centralized process in which a single planning entity, or agent, synthesizes a course of action, or plan, that satisfies a desired set of goals from an initial situation. A Multi-Agent System (MAS) is a distributed system where a group of autonomous agents pursue their own goals in a reactive, proactive and social way. Multi-Agent Planning (MAP) is a novel research field that emerges as the integration of automated planning in MAS. Agents are endowed with planning capabilities and their mission is to find a course of action that attains the goals of the MAP task. MAP generalizes the problem of automated planning in domains where several agents plan and act together by combining their knowledge, information and capabilities. In cooperative MAP, agents are assumed to be collaborative and work together towards the joint construction of a competent plan that solves a set of common goals. There exist different methods to address this objective, which vary according to the typology and coordination needs of the MAP task to solve; that is, to which extent agents are able to make their own local plans without affecting the activities of the other agents. The present PhD thesis focuses on the design, development and experimental evaluation of a general-purpose and domain-independent resolution framework that solves cooperative MAP tasks of different typology and complexity. More precisely, our model performs a multi-agent multi-heuristic search over a plan space. Agents make use of an embedded search engine based on forward-chaining Partial Order Planning to successively build refinement plans starting from an initial empty plan while they jointly explore a multi-agent search tree. All the reasoning processes, algorithms and coordination protocols are fully distributed among the planning agents and guarantee the preservation of the agents' private information. The multi-agent search is guided through the alternation of two state-based heuristic functions. These heuristic estimators use the global information on the MAP task instead of the local projections of the task of each agent. The experimental evaluation shows the effectiveness of our multi-heuristic search scheme, obtaining significant results in a wide variety of cooperative MAP tasks adapted from the benchmarks of the International Planning Competition. / [ES] La planificación automática es un proceso centralizado en el que una única entidad de planificación, o agente, sintetiza un curso de acción, o plan, que satisface un conjunto deseado de objetivos a partir de una situación inicial. Un Sistema Multi-Agente (SMA) es un sistema distribuido en el que un grupo de agentes autónomos persiguen sus propias metas de forma reactiva, proactiva y social. La Planificación Multi-Agente (PMA) es un nuevo campo de investigación que surge de la integración de planificación automática en SMA. Los agentes disponen de capacidades de planificación y su propósito consiste en generar un curso de acción que alcance los objetivos de la tarea de PMA. La PMA generaliza el problema de planificación automática en dominios en los que diversos agentes planifican y actúan conjuntamente mediante la combinación de sus conocimientos, información y capacidades. En PMA cooperativa, se asume que los agentes son colaborativos y trabajan conjuntamente para la construcción de un plan competente que resuelva una serie de objetivos comunes. Existen distintos métodos para alcanzar este objetivo que varían de acuerdo a la tipología y las necesidades de coordinación de la tarea de PMA a resolver; esto es, hasta qué punto los agentes pueden generar sus propios planes locales sin afectar a las actividades de otros agentes. La presente tesis doctoral se centra en el diseño, desarrollo y evaluación experimental de una herramienta independiente del dominio y de propósito general para la resolución de tareas de PMA cooperativa de distinta tipología y nivel de complejidad. Particularmente, nuestro modelo realiza una búsqueda multi-agente y multi-heurística sobre el espacio de planes. Los agentes hacen uso de un motor de búsqueda embebido basado en Planificación de Orden Parcial de encadenamiento progresivo para generar planes refinamiento de forma sucesiva mientras exploran conjuntamente el árbol de búsqueda multiagente. Todos los procesos de razonamiento, algoritmos y protocolos de coordinación están totalmente distribuidos entre los agentes y garantizan la preservación de la información privada de los agentes. La búsqueda multi-agente se guía mediante la alternancia de dos funciones heurísticas basadas en estados. Estos estimadores heurísticos utilizan la información global de la tarea de PMA en lugar de las proyecciones locales de la tarea de cada agente. La evaluación experimental muestra la efectividad de nuestro esquema de búsqueda multi-heurístico, que obtiene resultados significativos en una amplia variedad de tareas de PMA cooperativa adaptadas a partir de los bancos de pruebas de las Competición Internacional de Planificación. / [CA] La planificació automàtica és un procés centralitzat en el que una única entitat de planificació, o agent, sintetitza un curs d'acció, o pla, que satisfau un conjunt desitjat d'objectius a partir d'una situació inicial. Un Sistema Multi-Agent (SMA) és un sistema distribuït en el que un grup d'agents autònoms persegueixen les seues pròpies metes de forma reactiva, proactiva i social. La Planificació Multi-Agent (PMA) és un nou camp d'investigació que sorgeix de la integració de planificació automàtica en SMA. Els agents estan dotats de capacitats de planificació i el seu propòsit consisteix en generar un curs d'acció que aconseguisca els objectius de la tasca de PMA. La PMA generalitza el problema de planificació automàtica en dominis en què diversos agents planifiquen i actúen conjuntament mitjançant la combinació dels seus coneixements, informació i capacitats. En PMA cooperativa, s'assumeix que els agents són col·laboratius i treballen conjuntament per la construcció d'un pla competent que ressolga una sèrie d'objectius comuns. Existeixen diferents mètodes per assolir aquest objectiu que varien d'acord a la tipologia i les necessitats de coordinació de la tasca de PMA a ressoldre; és a dir, fins a quin punt els agents poden generar els seus propis plans locals sense afectar a les activitats d'altres agents. La present tesi doctoral es centra en el disseny, desenvolupament i avaluació experimental d'una ferramenta independent del domini i de propòsit general per la resolució de tasques de PMA cooperativa de diferent tipologia i nivell de complexitat. Particularment, el nostre model realitza una cerca multi-agent i multi-heuristica sobre l'espai de plans. Els agents fan ús d'un motor de cerca embegut en base a Planificació d'Ordre Parcial d'encadenament progressiu per generar plans de refinament de forma successiva mentre exploren conjuntament l'arbre de cerca multiagent. Tots els processos de raonament, algoritmes i protocols de coordinació estan totalment distribuïts entre els agents i garanteixen la preservació de la informació privada dels agents. La cerca multi-agent es guia mitjançant l'aternança de dues funcions heurístiques basades en estats. Aquests estimadors heurístics utilitzen la informació global de la tasca de PMA en lloc de les projeccions locals de la tasca de cada agent. L'avaluació experimental mostra l'efectivitat del nostre esquema de cerca multi-heurístic, que obté resultats significatius en una ampla varietat de tasques de PMA cooperativa adaptades a partir dels bancs de proves de la Competició Internacional de Planificació. / Torreño Lerma, A. (2016). Cooperative planning in multi-agent systems [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/65815 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales / Compendio

[EN] Automatic detection of source code re-use consists in determining whether a (piece of) code has been created considering another source.Plagiarism and forks in software projects are two examples of types of re-use in source codes. With the advent of the Web and electronic media it has grown enormously the ease of access to source code to be read, copied or modified. This represents a great temptation for developers with the aim of reducing (time or economic) costs, decide to use previously debugged and tested source codes. This phenomenon has caused experts in programming languages to study the problem. The large amount of resources available on the Web makes impossible a manual analysis of suspect source codes of being re-used. Therefore, there is an urgent need to develop automated tools that can accurately detect re-used cases. Automatic re-use detection tools based on natural language processing techniques and information retrieval are able to perform many comparisons of source codes efficiently. In this thesis we propose a set of models that are suitable at both monolingual or crosslingual level. That is, two source codes written in the same, or different, programming language can be compared. Therefore, it allows us to make comparisons between almost any pair of programming languages unlike the proposals of the state of the art. First, we studied the most common changes made by programmers to avoid the detection. To address these changes and improve the detection, we have proposed a set of pre-processing. The models have been evaluated and analysed in real academic settings as well as large-scale scenarios. Finally, our best proposals were compared with some of the state of the art proposals within the same evaluation framework. These tests of our models were performed millions of monolingual and crosslingual comparisons using several techniques that were effective when applied to detection re-use in texts written in natural language. Most of the resources developed in the framework of this thesis are freely available to the scientific community. Using part of these resources, we have set up two evaluation scenarios (monolingual and crosslingual) that are a reference for current and future research works can adjust and compare their proposals. / [ES] La detección automática de reutilización en códigos fuente consiste en determinar si un (fragmento de) código ha sido creado considerando otro como fuente. El plagio y las ramificaciones en proyectos software son dos ejemplos de tipos de reutilización en códigos fuente. Con la llegada de la Web y los medios electrónicos ha crecido enormemente la facilidad de acceso a códigos fuente para ser leídos, copiados o modificados. Esto supone una gran tentación para programadores que, con propósitos de reducir costes (temporales o económicos), deciden utilizar códigos fuente previamente depurados y probados. Este fenómeno ha causado que expertos en lenguajes de programación estudien el problema. La gran cantidad de recursos disponibles en la Web hace imposible un análisis manual de códigos fuente sospechosos de haber sido reutilizados. Por ello, existe una necesidad urgente de desarrollar herramientas automáticas capaces de detectar con precisión los casos de reutilización. Basándose en técnicas del procesamiento del lenguaje natural y recuperación de información, las herramientas de detección automáticas de reutilización son capaces de realizar multitud de comparaciones de códigos fuente de forma eficiente. En esta tesis proponemos un conjunto de modelos que pueden aplicarse indistintamente a nivel monolingüe o translingüe. Es decir, se pueden comparar dos códigos que están escritos en el mismo, o en distinto, lenguaje de programación. Por lo tanto, nos permite realizar comparaciones entre casi cualquier par de lenguajes de programación a diferencia de las propuestas del estado de la cuestión. %que solo se aplican a un grupo muy reducido de lenguajes de programación. Inicialmente, hemos estudiado las modificaciones más comunes realizadas por los programadores para evitar ser detectados. Para tratar estas modificaciones y mejorar la detección, hemos propuesto una serie de preprocesos. Se han evaluado y analizado los modelos tanto en un escenario académico real como en un escenario de detección a gran escala. Finalmente, nuestras mejores propuestas se han comparado con otras propuestas del estado de la cuestión dentro de un mismo marco de evaluación. Estas pruebas de nuestros modelos se han realizado mediante millones de comparaciones tanto a nivel monolingüe como translingüe empleando diversas técnicas que fueron efectivas al aplicarlas sobre textos escritos en lenguaje natural. La mayor parte de los recursos desarrollados en el marco de esta tesis están a libre disposición de la comunidad científica. Utilizando parte de estos recursos, hemos configurado dos escenarios (monolingües y translingües) de evaluación que son un referente para que actuales y futuros trabajos de investigación puedan ajustar y comparar sus propuestas. / [CA] La detecció automàtica de reutilització en codis consisteix a determinar si un (fragment de) codi ha sigut creat considerant un altre com a font. El plagi i les bifurcacions en projectes de programari són dos exemples de tipus de reutilització en codis font. Amb l'arribada de la Web i els mitjans electrònics ha crescut enormement la facilitat d'accés a codis font per a ser llegits, copiats o modificats. Açò suposa una gran temptació per a programadors que amb propòsits de reduir costos (temporals o econòmics) decideixen utilitzar codis font prèviament depurats i provats. Aquest fenomen ha causat que experts en llenguatges de programació estudien aquest problema. La gran quantitat de recursos en la Web fa impossible una anàlisi manual de codis font sospitosos d'haver sigut reutilitzats. Es per aquest motiu que existeix una necessitat urgent de desenvolupar eines automàtiques capaces de detectar amb precisió els casos de reutilització. Basant-se en tecnologies de teoria de llenguatges i recuperació d'informació, les eines de detecció automàtiques de reutilització són capaces de realitzar multitud de comparacions de codis font de forma eficient. En aquesta tesi proposem un conjunt de models que poden aplicar-se indistintament a nivell monolingüe o translingüe. És a dir, es poden comparar dos codis que estan escrits en el mateix, o diferent, llenguatge de programació. Per tant, ens permet realitzar comparacions entre quasi qualsevol parell de llenguatges de programació a diferència de les propostes de l'estat de la qüestió. La nostra experimentació ha seguit un cert paral$\cdot$lelisme entre la detecció de reutilització monolingüe i la translingüe. Inicialment, hem estudiat les modificacions més comunes realitzades pels programadors per evitar ser detectats. Per tractar aquestes modificacions i millorar la detecció, hem proposat una sèrie de preprocesos. S'han avaluat i analitzat els models tant en un escenari acadèmic real com en un escenari de detecció a gran escala. Finalment, hem comparat les nostres millors propostes amb altres propostes de l'estat de la qüestió dins d'un mateix marc d'avaluació. Aquestes proves i comparacions dels nostres models s'han realitzat mitjançant milions de comparacions tant a nivell monolingüe com translingüe emprant diverses tècniques que van ser efectives en aplicar-se sobre textos escrits en lenguatge natural. La major part dels recursos creats en el marc d'aquesta tesi han estat de creació pròpia i estan a lliure disposició de la comunitat científica. Utilitzant part d'aquests recursos, hem proposat dos escenaris (monolingüe i translingüe) d'avaluació que són un referent perquè actuals i futurs treballs d'investigació puguin ajustar i comparar les seves propostes. / Flores Sáez, E. (2016). Detección de reutilización de código fuente monolingüe y translingüe [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/66868